llenguatge no verbal (I) - el somriure 赔笑 vs. 微笑

Segons Birdwhistell (1985:158), "no more than 30 to 35 percent of the social meaning of a conversation or an interaction is carried by the words", la qual cosa indica que bona part de la informació es transmet de manera implícita en elements de llenguatge no verbal.

El llenguatge no verbal abraça diferents dimensions, per exemple, la proxèmica, la cinèsica, l'hàptica, l'aparença física, la vocàlica i la cronèmica, que anirem descrivint en futures entrades. De moment, avui ens centrem en la cinèsica o l'estudi del llenguatge del cos: gestos, expressions facials, moviments, etc. Segons Ekman i Friesen (1969) la cinèsica es pot dividir en:

• Emblemes: gestos que tenen un equivalent verbal. Per exemple, el signe de "ok" amb el polze aixecat.
• Il·lustradors: gestos que es fan servir per complementar allò que diem
• Reguladors: gestos que ajuden a coordinar el torn de paraula
• Adaptadors: gestos inconscients per respondre a una necessitat física o emocional (rascar-nos, jugar amb els cabells)
• Manifestadors d'afecte: gestos que transmeten un estat d'ànim.

Tot i que hi ha molts estudis que intenten fixar-se en els elements innats del llenguatge no verbal i, per tant, universals en totes les cultures, sembla que bona part del llenguatge no verbal és après i presenta diferències d'una cultura o altra; diferències que, en moments donats, poden arribar a crear malentesos. En el cas del xinès, un exemple interessant és el somriure, un gest que formaria part dels "manifestadors d'afecte", i que sembla que pot transmetre estats d'ànims diferents en la cultura catala i en la cultura xinesa.

Aquí, el riure i el somriure s'associen sobretot a estats de felicitat i alegria, tot i que també hi ha l'anomenat "somriure maliciós" o el somriure associat a la mofa; en canvi, en la cultura xinesa el somriure també apareix en moments delicats i es converteix en un somriure de "compensació" (赔笑, peixiao), que intenta restablir l'harmonia en situacions de tensió. Els següents articles parlen d'aquest tipus de somriure:

• Sun, Kayen (2010). Deciphering the Chinese smile: the importance of facial expressions in Linguistic Communication. Cross-sections, volume VI, p.105-120.
• Sales Salvador, Dora (2003). Interacción comunicativa intercultural con inmigrantes procedentes de la cultura china. Grupo Crit (ed.) Claves para la comunicación intercultural. Castelló: Universitat Jaume I.

Tanmateix, segons Yang (2007), el somriure també pot servir per establir la relació entre interlocutors (微笑, weixiao) i en aquests casos té un significat completament diferent de l'anterior. Per a Yang (2007), el somriure es combina amb la mirada, el moviment d'assentiment amb el cap i amb el contacte tàctil com a mecanisme de "filiació" amb l'interlocutor:

• Yang, Ping (2007). Nonverbal affiliative phenomena in Mandarin Chinese conversation. A: Journal of Intercultural Communication, vol. 15.

Des del punt de vista de la interpretació als serveis públics i de la mediació intercultural, pot ser interessant tenir presents aquests diferents significats del somriure, per tal de poder evitar malentesos en cas de somriures "inesperats".
En properes entrades seguirem parlant de qüestions relacionades amb el llenguatge no verbal i amb el paper d'intèrprets i mediadors en la gestió d'aquesta informació implícita en el context.

*Fotografia: Parella rient en una sessió fotogràfica al 798 de Beijing (estiu de 2011). Arxiu propi.