dilluns, 14 de gener del 2013

recursos per a la formació en ISP

Després de l'experiència com a formadora en ISP d'aquests últims mesos, en aquesta entrada he decidit fer un recull dels recursos que m'han estat més útils per preparar aquestes classes. Molts d'aquests recursos són gratuïts i accessibles en línia, o sigui que potser també poden ser interessants per a aquells que cerqueu una aproximació més autodidàcta en interpretació d'enllaç o als serveis públics. No hi ha recursos específics per a la formació de la ISP xinès-català o xinès-castellà, igual que passa amb altres combinacions lingüístiques; per això cal prendre els recursos que presentaré a continuació com a recursos genèrics i anar-los adaptant a les necessitats concretes. 

1. Bancroft, Marjory; Rubio-Fitzpatrick, Lourdes (2011). The Community Interpreter. Columbia: Culture and Language Press.

Aquest manual, juntament amb el llibre d'exercicis que l'acompanya (The Community Interpreter. Exercises and Role Plays) és tota una font d'inspiració en la docència de la ISP. Està pensat per a un curs de 40 hores i se centra, sobretot, en el context dels EUA, però tot i així, moltes de les activitats que presenta són totalment extrapolables al nostre context. Bancroft i Rubio-Fitzpatrick posen molt d'èmfasi en el codi ètic, que és, pràcticament, l'eix vertebrador de la seva proposta formativa. El llibre d'exercicis inclou moltes activitats relacionades amb dilemes ètics i amb l'aplicació de la "mediació no intrusiva" en la sessió d'interpretació. També hi trobem molts guions per a role play o simulacions sobre temes molt diversos relacionats amb els àmbits social, escolar, sanitari i legal (monolingües en anglès o en la combinació d'anglès-castellà).

2. Parlant de codis, per a les classes he decidit decantar-me pel codi adaptat per Sofía García-Beyaert i disponible a la web de L-IN-K.org: Código deontológico y pautas de buenas prácticas en la interpretación en los servicios públicos y el ámbito comunitario

García-Beyaert parteix de diferents codis ja existents (el de la Healthcare Interpretation Network, d'Ontario; el de la International Medical Interpreters' Association, IMIA; i el del National Council on Interpreting in Health Care, NCIHC) i en fa una adaptació al castellà. No és només una traducció, ja que, d'una banda, mira de combinar els diferents principis que apareixen en els codis esmentats i els consells per a les bones pràctiques, però de l'altra, intenta evitar principis contradictoris. Per exemple, evita el principi de l'advocacia, que contradiu clarament al de la imparcialitat. 

Un exercici relacionat amb els codis i basat en Bancroft i Rubio-Fitzpatrick és demanar als alumnes que llegeixin el codi i que marquin: a) un principi que els hagi sorprès, b) un principi que els costaria de seguir, c) un principi que pensin que és imprescindible per a la bona pràctica professional. Aquesta activitat genera molt de debat, però, alhora, obliga als alumnes a fer una lectura reflexiva del codi i, per tant, és ja un primer pas cap a interioritzar-lo. 

3.  La web de Linkterpreting. 

A l'hora de preparar activitats, aqueta web és tota una font de recursos. El més interessant potser són tots els role plays o simulacions que trobem a la pestanya de "material didàctic" de cadascun dels àmbits (social, sanitari, judicial, policial i penitenciari). Aquests role plays es poden fer servir en format àudio (per exemple, si disposem de cabines per a interpretació) o es poden distribuir en paper (a la web també hi ha els guions) i demanar als alumnes que es reparteixin els rols. 

A banda dels role plays, a la web també trobem una pestanya amb "exercicis previs", on s'hi detallen tota una sèrie d'activitats més relacionades amb la memòria, la concentració, l'atenció, reformulació i registre i moltes altres competències; a part de bibliografia, enllaços i altres recursos. Per tant, la web de Linkterpreting és, sens dubte, una web completíssima per a la formació en ISP i, a més a més, totalment gratuïta. 

4. Ugarte Ballester, Xus (2010). La pràctica de la interpretació anglès-català. Vic: Eumo Editorial. 

Tot i que Ugarte se centra més en la pràctica de la interpretació en general (el llibre també inclou interpretació simultània i consecutiva de conferències), els exercicis preinterpretaatius (concentració, memòria, agilitat mental, reformulació, etc.) són totalment aplicables a la didàctica de la ISP. També inclou un capítol amb activitats d'interpretació d'enllaç en contextos de serveis públics, amb propostes de guions i material audivisual en un CD. 

Del llibre d'Ugarte, però, el que m'agrada especialment són els exercicis preinterpretatius: un cop a l'aula poden ser molt divertits! Per exemple, un dels exercicis consisteix en demanar als alumnes que escriguin l'alfabet en vertical. A continuació, la professora els llegeix una llista de paraules ordenada alfabèticament (jo vaig aprofitar per introduir-hi paraules de l'àmbit judicial). La pot llegir un o dos cops. Llavors els alumnes han de mirar de recordar totes les paraules només guiant-se per l'alfabet que tenen escrit. Amb aquest exercici a l'estil de "Pasa-palabra" aconseguim practicar memòria, concentració i atenció.

5. Enhanced communication via an interpreter. Recull de vídeos elaborat per la policia de Cambridshire sobre com millorar la comunicació mitjançant un intèrpret. 

Tot i que aquest recull de vídeos es dirigeix, sobretot, a proveïdors, molts dels consells que s'hi donen poden ajudar als intèrprets a entendre millor el propi rol i a saber com orientar als proveïdors. 

Jo vaig aprofitar aquests vídeos per fer exercicis preinterpretatius. Per exemple: els alumnes treballen en parelles. Una persona de la parella mira, escolta i pren notes, mentre que l'altra persona només mira i escolta. Quan acaba el vídeo, la persona que només ha mirat i escoltat ha d'explicar molt minuciosament el contingut del vídeo a l'altra persona, incloent-hi tants detalls com sigui possible (per exemple, noms propis, números de telèfon, adreces, etc.). La persona que ha pres notes, pot corregir a l'altra. Al següent vídeo, canviem de rols. Aquest execici és molt entretingut i, pel fet d'incloure informació visual, és també un moment de distensió per als alumnes. A més a més, no només hi practiquem memòria, concentració i expressió (podem demanar que ens expliquin el contingut del vídeo en una llengua diferent de la del vídeo), sinó que ens ajuda a parlar de qüestions del codi ètic o de la importància de la presentació i de les estratègies per aconseguir una comunicació més efectiva amb els proveïdors. Aquí us en deixo un exemple:



 

6. Del Pozo Triviño, Maribel (2009). Una propuesta formativa en Interpretación en los Servicios Públicos en el marco del EEES. Redit, 3, 31-51. 

Finalment, acabo amb un article que em va anar molt bé a l'hora de planificar les assignatures d'interpretació als serveis públics al màster de la UPO i de la UAB. A diferència d'altres articles, que parlen de disseny de cursos més holístics i de llarga durada, Del Pozo Triviño se centra en una assignatura de 30 hores en el marc d'un Grau en Traducció i Interpretació. Per tant, una assignatura específica d'ISP per a alumnes que ja saben què és la traducció i què és la interpretació. 

El que més m'agrada d'aquesta proposta formativa és que ofereix un tastet de cada un dels contextos de la ISP, fins i tot de contextos que no se solen incloure ni en la recerca ni en la formació: el context penitenciari i el context notarial. Això permet als alumnes veure les diferències entre àmbits, treballar a partir de la preparació d'encàrrecs i adonar-se de quin context els podria atraure més de cara a la pràctica professional. 

Tal com he dit al principi, aquest és només un recull dels recursos que a mi, personalment, m'han estat més útils. Si hi feu un cop d'ull, tant des del punt de vista del docent, com des de la perspectiva de l'alumne autodidacta, no dubteu a compartir el vostre feedback en forma de comentaris!

2 comentaris:

  1. Nos alegramos de que nuestra web te resulte útil.

    ¡Un saludo!

    El equipo de Linkterpreting.

    ResponElimina
  2. Mireia, ¡ahora de casualidad descubro tu referencia al código aquí! Precisamente ayer colgué una versión actualizada. Como muy bien explicas, me basé en otros códigos para compilar los principios básicos e inspirarme en la manera de establecer pautas de buenas prácticas. Como digo en la nota de introducción, no se trata de un código definitivo, sino de un documento de referencia que pretende evolucionar con la profesión. Comentarios, sugerencias, preguntas... ¡todo elemento que fomente la discusión bienvenido en la web de la que cuelga el documento!
    http://www.l-in-k.org/codigo.html

    Gracias, Mireia.

    ResponElimina