En aquest escrit d'avui (el primer de l'any!), reprendré un tema que ja ha anat apareixent en d'altres entrades en aquest bloc: el llenguatge no verbal amb el col·lectiu xinès. A "Llenguatge no verbal (I) - el somriure 赔笑 vs. 微笑" vaig introduir aquest tema des d'un punt de vista més teòric; mentre que al setembre vaig compartir una presentació que vaig fer a l'EACS, "Coping with non-verbal communication in public service interpreting with Chinese immigrants", entre d'altres entrades. Avui m'hi endinso a partir de les classes al màster d'Alcalá de Henares, amb un grup d'alumnes xinesos.
En una de les classes, vam parlar del llenguatge no verbal, de similituds i diferències en aquests patrons comunicatius i de com poden afectar aquestes qüestions a la comunicació intercultural mediada i, per tant, a les funcions de l'intèrpret com a pont perquè aquesta comunicació sigui efectiva.
Vam començar reflexionant sobre la importància del llenguatge no verbal en la comunicació cara a cara i ho vam fer mirant dos vídeos relacionats amb la interpretació mèdica. Tanmateix, els vam mirar sense so. Només a partir de l'input visual, els alumnes es van adonar que tenien molta més informació que no es pensaven: de seguida van identificar qui era qui (el metge, la pacient i l'intèrpret en cada cas); van distingir la intèrpret no professional de l'intèrpret professional (perquè aquest segon prenia notes, es va asseure formant un triangle amb els interlocutors primaris i es limitava clarament a interpretar a l'un i a l'altre, de manera que el flux comunicatiu es mantenia en tot moment) i van intuir que la intèrpret no professional segurament era una familiar o amiga de la pacient (per la manera com es relacionaven). També van deduir que la pacient patia algun problema respiratori, perquè tossia en més d'un moment durant l'entrevista. (Vaig extreure aquests vídeos de: Baigorri, Jesús et al (2006). Materiales didácticos para la enseñanza de la interpretación en el ámbito social (Alemán, francés, inglés, italiano y español). Universidad de Salamanca).
Aquesta activitat em va servir per introduir la teoria de Birdwhistell (1970), segons la qual, amb el llenguatge no verbal transmetem entre el 60% i el 70% de la informació en una interacció cara a cara. A partir d'aquí, ens vam posar a parlar d'elements concrets molt estudiats en el llenguatge no verbal xinès: el riure o somriure, la mirada i determinats gestos.
Pel que fa al riure o somriure, pràcticament tots els estudiants van estar d'acord que pot tenir significats diferents en la cultura xinesa i que, certament, pot aparèixer en moments de tensió o de vergonya amb la funció de suavitzar la situació. En aquest sentit, es corroboren les teories que parlen del somriure compensatori (per exemple, Sales Salvador 2003; Sun 2010).
En canvi, en parlar de la mirada, hi van haver més discrepàncies. De fet, en la recerca prèvia també hi ha diferents teories sobre el contacte visual en una interacció comunicativa:
- Bi (1998) i Sales Salvador (2003) comenten que, per mostrar respecte, els xinesos tendeixen a no mirar els ulls. Als vídeos informatius de Fasten Seatbelts es comenta que és especialment important evitar la mirada directa a persones d'estatus superior o a persones més grans (en edat).
- Yang (2007), en canvi, parla del contacte visual (注视, zhushi), com a element que ajuda a establir una conversa amb l'interlocutor i a mantenir-la; una mica com passa en el nostre cas.
Per tant, veiem que diferents autors atorguen significats molt diferents (gairebé oposats), al contacte visual o a l'absència d'aquest contacte. Entre els alumnes, les opinions també eren diverses, però recordo molt bé que una alumna taiwanesa em comentava que a casa seva li havien ensenyat que no mirar als ulls en una conversa era una falta de respecte vers l'interlocutor.
En canvi, alguns dels testimonis que vaig recollir a la meva tesi semblen reforçar la primera teoria, segons la qual, evitar la mirada és senyal de respecte. Un cop més, podríem atribuir aquestes divergències a les diferències internes dins de la cultura xinesa i, possiblement a les diferències entre persones d'origen rural (on predomina la cultura més tradicional) i persones d'origen urbà (on s'han rebut moltes més influències exteriors). Per exemple, al fotograma següent, extret del tercer capítol de la sèrie 奋斗 (Fendou, Struggle), observem una noia mirant directament als ulls a un home desconegut, més gran que ella i d'un estatus superior. 奋斗(Fendou) és una sèrie que es va emetre al 2007 a la Xina i que tracta dels problemes d'un grup de joves a Beijing.
D'altra banda, en aquest altre fotograma, de la pel·lícula 爱情麻辣烫 (Aiqing Mala Tang, Spicy Love Soup), del 1997, trobem un exemple de l'elusió del contacte visual: un fill evita mirar als ulls del pare que li està donant una mala notícia.
En aquest segon exemple, un factor a tenir en compte és, sens dubte, que el pare està donant males notícies al fill. Amb tot, la qüestió del contacte visual o de l'absència d'aquest contacte és un tema que certament valdria la pena explorar més en detall... Algú s'hi anima? ;)
 | |
| Fotograma de la sèrie 奋斗 (Fendou, Struggle) |
D'altra banda, en aquest altre fotograma, de la pel·lícula 爱情麻辣烫 (Aiqing Mala Tang, Spicy Love Soup), del 1997, trobem un exemple de l'elusió del contacte visual: un fill evita mirar als ulls del pare que li està donant una mala notícia.
 |
| Fotograma de la pel·lícula 爱情麻辣烫 (Aiqing Mala Tang, Spicy Love Soup) |
En aquest segon exemple, un factor a tenir en compte és, sens dubte, que el pare està donant males notícies al fill. Amb tot, la qüestió del contacte visual o de l'absència d'aquest contacte és un tema que certament valdria la pena explorar més en detall... Algú s'hi anima? ;)
A classe també vam parlar de gestos ritualitzats i aquí sí que no va haver-hi gaire discrepància: vam parlar dels números amb les mans, de gestos relacionats amb els negocis (per exemple, quan es dóna la targeta de visita amb les dues mans), amb els àpats (per exemple, que és de mala educació clavar els bastonets al bol d'arròs) o amb la demostració de l'afecte (per exemple, que en la cultura xinesa no se solen fer abraçades ni petons en públic).
Finalment, també vam parlar del parallenguatge, és a dir, de la informació que transmet la nostra veu (to de veu, entonació, velocitat, pauses, etc.) quan parlem. Tanmateix, guardo aquest tema per fer-ne una entrada específica més endavant.
De moment, acabo amb la presentació que vaig fer servir a la classe d'Alcalá (amb més exemples i imatges) i amb les referències d'aquesta primera entrada. Com sempre, comentaris i experiències pròpies seran ben rebuts!
Referències:
Bi, Jiwang [毕继万] (1998). Kuawenhua Fei-yuyan Jiaoji [跨文化非语言交际]. Beijing: Waiyu
Jiaoxue yu Yanjiu Chubanshe [外语教学与研究出版社].
Jiaoxue yu Yanjiu Chubanshe [外语教学与研究出版社].
Birdwhistell, Ray (1970). Kinesics and context: Essays on body motion communication.
Philadelphia: University of Pennsylvania.
Philadelphia: University of Pennsylvania.
Sales Salvador, Dora (2003). Interacción comunicativa intercultural con inmigrantes procedentes de la cultura china. Grup Crit (ed.) Claves para la comunicación intercultural. Castelló: Universitat Jaume I.
Sun, Kayen (2010). Deciphering the Chinese smile: the importance of facial expressions in Linguistic Communication. Cross-sections, volume VI, p.105-120.
Yang, Ping (2007). Nonverbal affiliative phenomena in Mandarin Chinese conversation. A: Journal of Intercultural Communication, vol. 15.
- Més vídeos sobre llenguatge no verbal (en general) a la web Fasten seatbelts.
- 爱情麻辣烫 [Aiqing Mala Tang, Spicy Love Soup] (1997). Director: Zhang Yang (张杨).
- 奋斗 [Fendou, Struggle] (2007). Directors: Zhao Baogang (赵宝刚) i Wang Ying (王迎).
- 爱情麻辣烫 [Aiqing Mala Tang, Spicy Love Soup] (1997). Director: Zhang Yang (张杨).
- 奋斗 [Fendou, Struggle] (2007). Directors: Zhao Baogang (赵宝刚) i Wang Ying (王迎).
*PD: Bon any nou a tothom! 新年快乐！
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada