divendres, 19 d’abril del 2013

El xinès dels xinesos a Catalunya

Quan entro a un basar xinès acompanyada, una de les preguntes més freqüents sol ser: "ei, què ha dit?", cada cop que algun dels dependents es dirigeix a un altre. Amb una mica de sort, si ho han dit en xinès estàndard, puc contestar, però no sempre és així. Sovint, ens porta a una conversa gairebé ineludible. 

- Doncs no ho sé, perquè ho ha dit en un dialecte. 
- Però si ho ha dit en un dialecte alguna cosa deus haver entès...
- No, és que en xinès els dialectes no s'entenen entre si... 
- Ah no? però si són dialectes... com pot ser?

I és que és veritat, si pensem en el xinès en termes de dialectes, no en traurem l'aigua clara. Tot plegat és molt més complex i més que de dialectes, fa temps que vaig decidir parlar de geolectes (方言, fangyan), tal com Sara Rovira-Esteva (2010: 200) també proposa en un llibre que us recomano a tots els que us fascini tot el que envolta el xinès: Lengua y escritura chinas. Mitos y realidades. Parlar de geolectes ens permet escapar de la idea que tenim aquí de dialectes com a variants mútuament intel·ligibles i entendre que, en realitat, parlar de xinès és parlar d'una família de llengües.  

Ja he comentat més d'un cop en aquest blog que bona part dels xinesos a Catalunya i a Espanya provenen de Zhejiang i, concretament, de dues regions: el districte de Qingtian i la municipalitat de Wenzhou, on es parla qingtianhua i wenzhouhua, respectivament, dues variants del geolecte wu mútuament inintel·ligibles, malgrat que són zones molt properes. Per tant, quan algú de Qingtian vol parlar amb algú de Wenzhou sovint ha de recórrer al xinès estàndard o putonghua (普通话) com a llengua franca. Això mateix sol passar quan en la comunicació intervé un intèrpret: si no és un intèrpret de la mateixa zona d'origen, el xinès estàndard esdevé imprescindible per poder assolir l'intercanvi comunicatiu. 

A tall d'exemple, per preguntar "quant val (una cosa)" en xinès estàndard s'empra: 多少钱?(duöshao qián). En canvi, segons el blog 教你说学青田话 (T'ensenyo a parlar qingtianhua), als qingtianesos no els agrada l'expressió 多少 (duöshao) i prefereixen usar 几点 (pronunciat gěi lèi).

Aprofitant aquest tema, avui he preparat una infografia, a partir de dades de Rovira-Esteva (2010) i de Beltrán Antolín 2009 (La inmigración china en Cataluña). És la meva primera infografia i, després de provar altres programes, finalment el més fàcil m'ha semblat infogr.am, tot i que si teniu suggeriments seran benvinguts.

Finalment, no volia acabar sense una frase que he trobat tot buscant informació sobre el qingtianhua  i el wenzhouhua a la xarxa: 天不怕,地不怕,就是怕温州人说温州话 (No temo al cel, no temo a la terra, només temo a un wenzhounès parlant en wenzhouhua), extreta de 我学温州话 (Estudio wenzhouhua). Realment deu ser tan "temible"? Si algú s'anima a estudiar-lo, que no dubti a compartir les seves experiències amb nosaltres! ;)

2 comentaris:

  1. Per experiència personal, et puc dir que el dialecte de Wenzhou és el més difícil d'entendre i el més allunyat del putonghua. Com a curiositat, et diré que moltes de les lectures "xineses" dels kanji japonesos es pareixen força al wenzhounes, potser va haver un intercanvi humà i cultural entre ambdues zones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah sí? Doncs això no ho sabia. Gràcies per aquests detalls tan interessants!

      Elimina