dilluns, 8 de juliol de 2013

maternitat i tradicions: la quarantena o el 坐月子 (seure un mes)

Fa uns dies, llegint la revista Mia (núm. 1392) del 29 de maig (la meva mare la compra per a la seva perruqueria), vaig trobar-m'hi tot un reportatge dedicat a la Xina: La nueva y sorprendente sociedad china. El gobierno quiere frenar su occidentalización, de Juan Pablo Cardenal. L'article, sobre el consumisme creixent a la Xina i, especialment, sobre els luxos que cada cop hi ha més nous rics que es poden permetre, em va sorprendre sobretot en arribar a aquesta fotografia. 

Fotografia de la revista Mia, núm. 1392.

La fotografia mostra una habitació del "Care Bay", de Shanghai, un centre on les dones que han acabat de donar a llum poden reposar durant la seva quarantena (el 坐月子 o "seure un mes") i recuperar-se del part envoltades de tota mena de luxes i, per descomptat, d'una infermera particular que les cuida a elles i al nadó.

La tradició del repòs durant el mes posterior al part està molt relacionada amb el yin-yang. Es considera que durant l'embaràs i el part es produeix un desequilibri en el yin-yang de la dona i, per recuperar-lo, és necessari aquest repòs, a més de canvis en la dieta i altres pràctiques que poden incloure evitar dutxar-se o rentar-se el cap. Es creu que així es podrà encarar millor la vellesa. Tradicionalment, la sogra, les cunyades o la mare, són qui ha ajudat a la mare en aquest període de confinament. Tanmateix, com veiem a la fotografia anterior, les tradicions canvien per a aquells que s'ho poden permetre! 

Sigui com sigui, tot i que hi ha excepcions i fins i tot a Internet hi ha fòrums sobre si seguir la quarentena estricta o no, sembla que és encara una tradició força viva. De fet, és una de les que xoca més a les infermeres dels hospitals d'aquí quan una dona xinesa hi té un fill. En aquests casos, una bona mediació intercultural pot ser clau per evitar caure fàcilment en una visió esbiaixada basada en: "Mira, no es vol dutxar!" o "Mira, pràcticament no agafa al nadó!". Probablement, si s'entén que darrera d'aquesta pràctica hi ha una creença molt vinculada amb la concepció de la salut des del punt de vista de la medicina xinesa, es podrà entendre molt millor la postura de la mare xinesa que decideix "seure un mes". 

Com en altres ocasions, avui també acabaré amb una cita de la meva tesi (pàg. 382). Avui, sobre una mediadora que va aconseguir guanyar-se la confiança d'una usuària xinesa perquè va demanar que li postposessin una cita als serveis socials fins després de la quarantena.

[INF4, mediadora xinesa, 36:105]
“Aunque yo estaba allí presente, pero [la usuaria] desconfiaba totalmente de mí. Yo ya había trabajado con ella, diciéndole que soy profesional, pero no, no había manera. Entonces un día, me acuerdo que vino sola... no, no vino sola, vino acompañada, pero en aquel momento la mujer estaba a punto de parir, dar a luz, y la profesional le quería poner una cita justamente después del parto. Y yo, la única frase que cambié fue «No le des la cita antes de la cuarentena, porque en China se respeta al cien por cien». Y lo traduje al chino. De ahí cambió la relación: ¡ahí la mujer empezó a confiar en mí!”

Tot i que és agosarat dir que es respecta al 100%, perquè com en totes les pràctiques culturals, sempre hi ha excepcions, el que és important en aquest exemple és que el resultat va ser realment favorable per a les tres persones en interacció. 

Per a més informació sobre el 坐月子 i altres pràctiques relacionades amb la medicina tradicional xinesa,no dubteu a fer un cop d'ull a la pàgina de Salut i Cultura, del grup CRIT de la Universitat Jaume I.

Actualització (29/12/2013): Just avui he vist que "The world of Chinese" ha publicat un article molt complet sobre aquest tema, amb moltíssima informació: "Sit the month". 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada