divendres, 31 d’octubre de 2014

recull d'escrits del bloc

Finalment m'he decidit a fer un recull dels escrits del bloc en format PDF (la idea inicial era fer-ne un epub, però no me n'he acabat de sortir). Si us fa gràcia repassar-los en perspectiva, us els podeu descarregar aquí:


divendres, 25 de juliol de 2014

Nova etapa

Avui arribo als 100 escrits al bloc! Semblava una fita llunyana, però és ben bé que mica en mica s'omple la pica ;)

Vaig començar-lo al gener de 2012, quan estava immersa en la tesi i em va semblar que podia ser una manera de fer difusió de tot el que anava aprenent i trobant en el procés de recerca. També em servia per ordenar idees i fins i tot per guardar enllaços i recursos. Al 2012 vaig escriure molt! Cal dir que algunes entrades eren molt curtes (encara no havia descobert el túiter i a vegades el bloc em servia per comentar enllaços que havia trobat), però també és cert que com que va ser l'època en què podia fer més recerca, també tenia més idees i fonts d'inspiració.

Després de llegir la tesi, la freqüència de les contribucions ha anat disminuint... He anat diversificant les meves activitats, m'he hagut de concentrar a escriure articles i a preparar altres coses prioritàries, i el bloc sempre ha quedat a la llista de "per quan tingui temps".  

A data d'avui, 25 de juliol de 2014, el bloc ha rebut 13.105 visites (segons les estadístiques de Blogger). No hi entenc gaire, però imagino que això no equival a 13.105 lectures (tant de bo!), perquè segur que hi ha accessos des de buscadors automàtics i coses d'aquestes. Però bé, més o menys s'han anat mantenint les visites, amb pics en les èpoques de més entrades. 

Els cinc escrits més llegits han estat:

1.) Aprendre, practicar, repassar i estar al dia. En aquest escrit parlava del cas de Bo Gu Kailai i  de com fer servir l'Anki. Ja sé que són dos temes molt diferents, però potser aquestes dues paraules clau han contribuït a augmentar les visites? 

2.) Noves xifres sobre la immigració a Catalunya durant l'any 2012. Aquí també m'adono de la importància d'incloure paraules clau al títol. Imagino que molta gent simplement hi ha arribat buscant estadístiques sobre immigració a Catalunya. 

3.) La interpretació per part d'infants. No sabria pas dir com els lectors han arribat a aquesta entrada perquè, per començar, les paraules del títol són ben genèriques. Això sí, haig de dir que em fa il·lusió que sigui una de les entrades més llegides, perquè personalment és un tema que m'interessa molt i en el qual espero poder aprofundir en el futur. 

4.) Paratexts... Aquí també intueixo que la paraula clau del títol ha influït molt. De fet, jo mateixa vaig descobrir que hi ha molt poca informació sobre paratexts en català, a diferència del castellà, l'anglès o el francès. 

5.) Recerca en interpretació als serveis públics... per on comencem? Aquesta entrada és molt general, però la veritat és que respon molt bé a la idea inicial del bloc... i si ha ajudat a algú que en aquests darrers anys ha començat a investigar sobre interpretació als serveis públics, jo ja em sento satisfeta!

Amb aquesta entrada d'avui arribo a una fita que em servirà per fer una aturada i replantejar moltes qüestions del bloc. Fa unes setmanes vaig llegir una infografia sobre per què i per a qui escrivim blocs els "acadèmics". A quin públic l'adrecem? A persones que fan recerca com nosaltres? Als professionals que treballen en l'àmbit? Al públic en general? M'adono que són temes importants i tinc la sensació que al meu bloc l'objectiu no és gaire clar (sempre va bé una mica d'autocrítica). Com deia al principi, fins ara m'ha servit per ordenar idees i fins i tot com a bloc de notes (a vegades m'ha anat bé recuperar escrits antics i retrobar referències o dades), però ara que començaré una nova etapa crec que és el moment de repensar moltes coses: tema principal, públic receptor, etc. També m'agradaria donar-li un nou aire. Des que vaig veure el canvi que ha fet el bloc amic de Caràcter xinès en passar de Blogger a Wordpress (m'encanta com ha quedat!), només faig que pensar que a mi també em caldria una renovació en tots els sentits. 

En definitiva: començo una època de (molts!) canvis i l'aprofitaré per donar un respir al bloc mentre penso cap on m'agradaria orientar-lo. Això sí, continuaré activa can túiter, que les xarxes socials enganxen ;)

Gràcies a totes i a tots els que m'heu llegit (encara que només hàgiu arribat aquí per casualitat) i als que m'heu fet arribar comentaris en algun moment. Sempre fan il·lusió! Bones vacances i fins aviat! :)



divendres, 18 de juliol de 2014

Nou article a la revista Language and Intercultural Communication

Tot i que fa un parell de mesos vaig escriure sobre les dificultats de publicar en revistes acadèmiques, cal dir que com en tot, el més important és persistir. És una mica com el procés de sembrar, des que plantes la llavors fins que reculls el fruits cal tenir paciència i cal estar atents, però quan arriba el moment de la collita, quina il·lusió!

Avui m'acaben de publicar un article relacionat amb la meva tesi a la revista Language and Intercultural Communication. Aquest cop hi presento la triangulació de les dades de les diferents entrevistes i enquestes que vaig fer (a intèrprets i mediadors interculturals de xinès, a coordinadors de serveis d'interpretació i de mediació intercultural i a usuaris xinesos) amb l'objectiu de traçar les especificitats d'interpretar als serveis públics amb el col·lectiu xinès que viu a Catalunya. Hi parlo de la presència del català en aquest tipus d'interaccions mediades, de les dificultats que poden presentar les diferents variants del xinès, de la necessitat de mediació intercultural en certs casos i de la qüestió de la confiança en un col·lectiu que sovint es descriu com a "tancat" (tot i que jo sempre he discrepat d'aquesta opinió). Aquí us en copio el resum en anglès (l'article és en anglès) i, en tot cas, si a algú li fa gràcia llegir-se'l i no podeu descarregar-lo des de la web, demaneu-me'l amb tota confiança. 



Public service interpreting (PSI) for the Chinese is a reality in many European states. However, research on the specificities of interpreting for this community is rather scarce. I therefore conducted a study to shed light on this topic, focusing on PSI for the Chinese in Catalonia, a region where this service began only relatively recently. This paper discusses the results of the research. The research was conducted using a mixed method. Qualitative interviews were held with interpreters and mediators who work with Chinese people and with coordinators of PSI and intercultural mediation, while quantitative questionnaires were distributed among Chinese users of public services. The three sets of data were analysed independently, and triangulation was used to validate the results and to compare and contrast the information collected from each sample of informants. This article presents the triangulation and elucidates some specificities and challenges of PSI for the Chinese, namely, Chinese linguistic diversity, mediating between cultures and gaining users' trust. The discussion and conclusions stress the importance of including specific strategies to face these challenges in training and education, while also underlining the critical role of coordinators in the professionalisation of PSI.

dissabte, 12 de juliol de 2014

juliol a la universitat

A mitjans juny acaben les classes a la universitat i comencen les vacances per a la majoria d'alumnes. I pels professors també? Mmm... tant de bo! La veritat és que contràriament al que la gent pensa, el mes de juliol és un mes força actiu a la universitat i tot i que potser tenim una mica més de flexibilitat horària (no cal seguir els horaris de les classes), al juliol continuem treballant! 

D'una banda hi ha les guies docents que cal revisar de cara al curs següent. Si es volen fer canvis en les assignatures és important que això es pugui publicar abans que comenci el curs per si algun alumne les vol consultar. També és el moment idoni per repensar la metodologia de les assignatures i proposar activitats noves. Aquesta és una de les tasques que tinc pendents per la setmana que ve... A més a més, en el meu cas, tot són assignatures noves l'any que ve, i és que serà un any de canvis: començaré a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF! En properes entrades parlaré d'aquest canvi ;)

El juliol també sol ser mes de congressos, ja siguin aquí o a fora. Concretament, aquesta setmana hi ha hagut el DidTrad, el congrés sobre didàctica de la traducció organitzat pel grup PACTE, i la setmana passada va haver-hi el V Simposi de joves investigadors en traducció, interpretació, estudis interculturals i estudis d'Àsia oriental, tots dos a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la UAB. Aquest any només he participat al DidTrad i val la pena dir que l'organització ha estat excel·lent i malgrat que no he pogut assistir a gaire sessions, les que he escoltat han estat molt bé. Per exemple, de la presentació de l'Anna Kuznik em va agradar especialment la seva reflexió sobre com millorar l'ocupabilitat dels futurs graduats en traducció i interpretació. Moltes classes de traducció i de llengua, tant teòriques com pràctiques, però... per què no afegir-hi seminaris sobre màrqueting o iniciatives per incentivar les idees de joves emprenedors en l'àmbit de la traducció? Tot i que Kuznik parlava del context de Polònia, sens dubte són idees que aquí també caldria tenir en compte... 

Personalment, vaig participar a la taula rodona sobre interpretació en casos de violència de gènere arran del projecte SOSVics (aquí en teniu una notícia) i juntament amb la Marta Arumí vam parlar d'estratègies en la interpretació als serveis públics de l'àmbit educatiu en la combinació xinès-català/castellà. Aquesta presentació seria una continuació de l'article que vam publicar a Intralinea

Què més fem al juliol? Doncs també sol ser un mes de feina amb les tesines i treballs finals de màster. A mi m'ha tocat ser membre de tres tribunals de defensa de treballs finals del Màster de Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals de la UAB. La veritat és que no em queixo, perquè sempre és una oportunitat per aprendre d'àmbits menys coneguts! Aquest any els temes han estat el cas de la traducció i interpretació jurídica amb el xinès a Catalunya (tesina de Hu Linna), un estudi del significat del somriure i la seva traducció a la novel·la 红楼梦, Sueño en el Pabellón Rojo (Cao Shuyuan) i una anàlisi contrastiva de l'ordre de paraules i de la construcció de tòpic entre el castellà i el xinès (Liu Shiyang). Com podeu veure, temes molt variats, que d'alguna també reflecteixen la diversitat de temes que s'estan estudiant en l'àmbit de la traducció i la interpretació.

A banda d'aquestes tesines, dirigeixo quatre tesines d'alumnes del Máster en Comunicación Internacional, Interpretación y Traducción en los Servicios Públicos de la UAH. Totes quatre volen presentar-la a la convocatòria de setembre, o sigui que ara estem de ple en correccions i revisions. Em toca llegir sobre traducció administrativa xinès-castellà (el cas dels documents del registre civil); sobre una proposta de traducció del codi de circulació castellà-xinès; la professionalització de la interpretació als serveis públics a la Xina, i les diferències en l'educació sobre la sexualitat a la Xina i a Espanya i les possibles implicacions en la formació de mediadors interculturals i intèrprets als serveis públics. Estic ben distreta! 

I què més fem a l'estiu? Doncs, per exemple, intentem avançar publicacions que tenim a mitges o començar-ne algunes de les que tenim pendents. En el meu cas, juntament amb la Marta Arumí (MIRAS, UAB), l'Anna Gil-Bardají (MIRAS, UAB) i la Laura Aguilera (Universidad de las Palmas), estem acabant un capítol sobre interpretació en l'àmbit psicosocial (intervenció psicològica i atenció als serveis socials) en casos de violència de gènere. Aquest capítol formarà part d'un manual derivat del projecte SOSVics que, si tot va bé, es presentarà a la tardor. 

Amb el TXICC tenim una guia d'estil entre mans i també estem mirant de donar-li una empenta aquest mes. En realitat es un projecte que vam començar a la tardor de 2012; aviat farà dos anys que anem fent reunions i que hi estem treballant, o sigui que us podeu imaginar les ganes que tenim de veure-la publicada :)

I a banda d'aquestes, també tinc un parell de publicacions meves pendents... sempre falta temps!

I què més...? Doncs sí, encara hi ha més coses! A mi m'han enviat un parell de revisions (peer-review) d'articles que també he anat posposant per fer ara a l'estiu. 

I ah! Com que també col·laboro en la coordinació del Màster en Traducció jurídica i Interpretació judicial, aquest mes també tenim feineta amb mails de dubtes d'alumnes potencials, amb les inscripcions i matrícules, preparant l'horari i contactant amb el professorat que farà les assignatures. 

I què més... doncs ara sí que diria que ja està! Fer tantes coses està molt bé i et permet aprendre de temes diferents, però cal dir que la dispersió també té la seva faceta negativa: no poder concentrar-te en una sola cosa a vegades genera frustració per la sensació que no pots arribar a tot arreu. D'això n'hem parlat amb moltes companyes i totes compartim aquesta sensació... però d'altra banda també sembla difícil poder canviar aquest sistema de multitasques que la universitat ens assigna. 

En qualsevol cas, per a tots els que de moment esteu passant l'estiu a la ciutat, aquí va una cançó de bon rotllo ;)


dissabte, 5 de juliol de 2014

Nou article a la revista Lengua y Migración

Ja ha sortit el número 6 de la revista Lengua y Migración amb un article que vaig escriure a partir de la recerca per a la meva tesi relacionat amb la percepció dels usuaris xinesos pel que fa a la comunicació als serveis públics a Catalunya. De fet, aquest article també està molt relacionat amb la presentació que vaig fer al FEIAP el passat febrer i que vaig compartir aquí al blog. Tal com ja explicava en un escrit anterior, publicar sol ser difícil i, per això, veure un article publicat és sempre una alegria :) 

Us deixo amb el resum de l'article, aquest cop publicat de moment només en paper, però si a algú li fa gràcia llegir-se'l sencer, sisplau, digueu-m'ho i us n'enviaré una còpia electrònica ;)

Actitudes y percepciones del colectivo chino en cuanto a la comunicación en los servicios públicos: ejemplos del contexto catalán 

RESUMEN  
El desconocimiento de las lenguas oficiales es uno de los mayores obstáculos en el acceso a los servicios públicos por parte de los inmigrantes extranjeros. El presente artículo se centra en el caso del colectivo chino en Cataluña y pretende analizar sus percepciones y experiencias en cuanto a la comunicación en los servicios públicos. Para ello, se ha escogido un método cuantitativo basado en cuestionarios distribuidos a usuarios chinos de los servicios públicos. El análisis estadístico de estos datos revela la realidad de las barreras lingüísticas en los servicios públicos, las soluciones ad hoc empleadas para superar dichas barreras y las expectativas de los usuarios con respecto a la interpretación en los servicios públicos y la mediación intercultural. En las conclusiones se reflexiona sobre el impacto positivo que podrían –y deberían– tener soluciones como la interpretación en los servicios públicos en el empoderamiento de los colectivos inmigrados.

Palabras claves: barreras lingüísticas, inmigración china, interpretación en los
servicios públicos, mediación intercultural, empoderamiento.

dijous, 19 de juny de 2014

El congrés de ClipFlair

Aprofitant que el curs ja s'ha acabat i que aquests dies tinc una mica més de temps, em vaig apuntar d'oient al congrés de Clipflair: innovation in language learning: multimodal approaches, que s'ha celebrat ahir i avui a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la UAB. M'hi vaig apuntar sabent molt poc què era realment ClipFlair i, més que res, amb el desig d'agafar idees i aprendre noves eines per crear activitats més dinàmiques a l'aula a partir de recursos multimèdia. Ara ja puc dir que el congrés ha complert, amb escreix, les meves expectatives :)



Primer de tot, què és ClipFlair? Sense intentar fer-ne una descripció exhaustiva, perquè això ja ho trobareu a la seva web, només us diré que és una plataforma que permet crear activitats a partir de la subtitulació (caption) i doblatge (revoicing) de clips de vídeos. Ara bé, l'objectiu no és tant crear activitats dirigides exclusivament a traductors i intèrprets (per això ja hi ha eines més específiques, com el Subtitle Workshop, molt emprat en les classes de traducció audiovisual), sinó més aviat a estudiants de llengües estrangeres. El ventall de possibilitats és molt extens i la creativitat dels docents que l'han provat s'ha posat de manifest en les ponències d'aquests dos dies, o sigui que aquí van només alguns dels exemples que he après en les comunicacions que he pogut escoltar:

1.) Subtitulació intralingüística. Per exemple, imaginem que tenim un clip en xinès i demanem als estudiants que el subtitulin en xinès, de manera que els fem practicar tant la comprensió oral com l'expressió escrita, a més de treballar aspectes com el lèxic i segurament expressions col·loquials sovint habituals en el format audiovisual (sèries, pel·lícules, etc.)

2.) Subtitulació interlingüística. Per exemple, imaginem que tenim un clip en xinès i demanem als estudiants que el subtitulin en català. En aquest cas continuen practicant la comprensió oral, però també la competència intercultural i de transferència entre llengües i cultures. Si en comptes de subtitular a la llengua materna subtituléssim a una segona llengua estrangera (a l'anglès, per exemple), estaríem ben bé en un context plurilingüe (d'això ens n'han parlat l'Olga Esteve i la Maria González Davis a la plenària d'avui) i treballaríem la comprensió oral en xinès (a més de lèxic, sintaxi, etc.) i l'expressió escrita en anglès (i, possiblement, també lèxic i sintaxi en una segona llengua estrangera). 

3.) Doblatge intralingüístic. Aquest ha estat un gran descobriment d'avui a la comunicació d'Alicia Sánchez Requena. Explicaré el seu exemple: ella ensenya castellà al Regne Unit i el que va fer va ser preparar un clip de la sèrie Cuéntame qué pasó, amb el qual va fer practicar primer de tot la comprensió oral. Després els estudiants en van rebre el guió i el van preparar (comprensió escrita + treball de lèxic i estructures sintàctiques) i llavors el van doblar amb les seves veus, amb la qual cosa es fa una pràctica boníssima de l'expressió oral en llengua estrangera amb èmfasi sobretot en la fluïdesa i la pronunciació. A més és una activitat molt motivadora, perquè els estudiants treballen amb un registre molt viu de la llengua i, sobretot, súper divertida, perquè al final s'acaben escoltant a si mateixos fent de personatges d'una sèrie ;) Una altra eina interessant per fer aquest tipus d'activitats és el Babelium Project, molt encaminat a la pràctica oral a partir de vídeos -- també val la pena fer-hi un cop d'ull. 

Aquestes són només algunes de les possibilitats de ClipFlair, però a partir d'aquí es pot fer volar la imaginació. Per exemple, Rebeca Walter i Elena Voellmer ens explicaven ahir que elles hi van afegir una activitat extra: els estudiants feien ells mateixos els vídeos en la llengua estrangera i després els doblaven per polir la pronunciació i hi afegien subtítols en una segona llengua estrangera. 

En les ponències del congrés també m'han sorprès gratament algunes de les iniciatives que s'estan duent a terme a l'educació primària i secundària, així com la voluntat d'establir ponts entre recerca universitària i escoles i instituts. Per exemple, avui hem escoltat com funciona la plataforma eTwinning per crear projectes multimèdia amb socis d'altres països europeus. De moment només hi té accés el professorat d'escoles de primària i secundària, però ben aviat estarà a punt una nova versió on també hi podran participar universitats (i col·laborar amb escoles primàries i secundàries). 

En definitiva, que he après molt i que realment, l'únic "inconvenient" d'aquestes eines, és que cal disposar d'una aula 2.0 amb ordinadors, bona connexió a internet, micròfons i auriculars. Realment és l'únic inconvenient, perquè la resta només és qüestió de posar-hi ganes i imaginació, perquè en surtin activitats súper xules. 

Finalment, un últim apunt: a ClipFlair hi ha 23 clips en xinès (i, per tant, per practicar el xinès com a llengua estrangera). Si després de llegir tot aquest escrit d'avui us pica la curiositat, feu-hi un cop d'ull! 

PD: I, evidentment, l'enhorabona a tot l'equip que ha dut a terme el projecte de recerca i que ha fet possible aquesta eina i el congrés d'aquests dos dies :)

dissabte, 7 de juny de 2014

Crònica de la V Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics

Com ja és gairebé una tradició, dedico l'entrada d'avui a fer un breu resum del que va ser la V Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics: reptes en la interpretació a l'àmbit sociosanitari, organitzada pel grup MIRAS de la UAB. Com que més endavant es penjaran els vídeos de les ponències a la web del grup MIRAS, faré només un petit repàs del que més em va agradar de cada comunicació. 

La jornada va començar amb la conferència plenària de Jan Cambridge, que va presentar part dels resultats de la seva tesi sobre interpretació en casos de salut mental. Jan Cambridge va compartir amb nosaltres tot el seu procés de recerca i, especialment, les dificultats que va haver d'afrontar: que si impediments a l'hora de poder accedir a la gravació de dades reals, que si viatges en va perquè llavors l'intèrpret o el pacient no es presentaven a la consulta... en fi, un procés lent i que requereix molta paciència i que molts dels que fem recerca en la interpretació als serveis públics hem experimentat algun cop. D'entre les conclusions, Cambridge va denunciar la poca formació dels intèrprets que treballen en aquest camp al Regne Unit (i això que el Regne Unit sempre es presenta com un dels països pioners en la ISP!) i la poca importància que els mateixos intèrprets donen a les destreses d'interpretació en comparació amb l'èmfasi en la competència bilingüe. 

A continuació, Noelia Burdeus ens va presentar part de la recerca sobre la seva tesi, una comparació entre la ISP a l'àmbit de la salut a Montréal i a Barcelona. Es va centrar sobretot en les dades extretes d'entrevistes a mediadors i proveïdors de serveis de salut de Barcelona i va ser molt interessant veure la perspectiva d'uns i d'altres. Per exemple, es feien palesos, un cop més, el poc reconeixement i la indefinició de la figura del mediador-intèrpret, a qui a vegades es demana que assumeixin funcions que van molt més enllà del que seria realment la interpretació o la mediació intercultural en una consulta mèdica. 

Abans de la pausa encara vam escoltar una altra presentació, la de Rhiannon Nicolson i Candelaria Reymundo Santos: "El eslabón perdido: un código deontológico universal para los intérpretes en el ámbito sanitario". A l'àmbit de la ISP han anat proliferant codis deontològics, tots força semblants, però sempre amb alguna diferència. Davant d'aquest panorama, el que van fer Nicolson i Reymundo va ser fer un buidatge dels principis d'una mostra d'aquests codis i fer una enquesta a personal de l'àmbit sanitari sobre quins d'aquests principis veien més importants i quins no tant. D'entre les conclusions, alguna sorpresa: per exemple, que la imparcialitat sortia cap al final del rànquing. No us n'explico res més perquè prefereixo que en mireu el vídeo quan estigui a punt. El que sí voldria dir és que la presentació, amb Prezi, estava súper ben feta, amb gràfics molt ben trobats i transicions molt ben fetes entre les diferents parts informatives (dic això perquè jo sóc de les que es maregen si s'abusa del zoom amb el Prezi). 

Rhiannon Nicolson i Candelaria Reymundo Santos
al principi de la seva presentació.


Després de la pausa vam tenir la intervenció virtual de Sofía García-Beyaert, amb una presentació sobre els límits difusos entre interpretació i mediació intercultural. En aquest cas, a banda de l'ajuda de gràfics molt il·lustratius, García-Beyaert ens va fer reflexionar amb dues metàfores: la de la mediació intercultural com a pont visible (i, per tant, el mediador com a participant visible en la conversa) i la de la ISP com a passatge només visible quan és convenient (i, per tant, atorgant un paper molt menys intrusiu a l'intèrpret). 

I, finalment, la jornada va acabar amb una taula rodona, com ja és tradició a les jornades de MIRAS. Enguany hi van participar Lluís Granero, de l'Agència de Salut Pública del Departament de Salut i, a més a més, coordinador del programa de mediació intercultural que a partir del setembre es posarà en funcionament gràcies a la col·laboració amb la fundació de l'Obra Social de la Caixa; Adil Qureshi, doctorat en psiquiatria transcultural i membre de l'equip de la Vall d'Hebron encarregat de formar mediadors interculturals en les dues promocions anteriors del programa de la Caixa (2009-2010 i 2010-11); Ana Sancho, coordinadora del servei de mediació intercultural al Parc Salut Mar, un dels pioners en aquest camp; Núria Torres, coordinadora del 061 CatSalut Respon, que inclou també interpretació telefònica sanitària; i, finalment, la nostra companya de MIRAS Yin Juying, mediadora intercultural de l'ajuntament de Mataró. Com podeu veure, perfils molt diferents que ens van ajudar a entendre una mica millor el panorama actual de la interpretació sanitària a Catalunya. D'entre les dades interessants d'aquesta taula rodona, una que ho és especialment pel nostre blog: al 2012 i 2013 el xinès va ser la llengua amb més demanda d'interpretació telefònica al 061 CatSalut Respon, una dada que demostra que les barreres comunicatives són una realitat amb aquest col·lectiu i que, d'altra banda, la interpretació telefònica és un camp que no podem menystenir. 

En definitiva, un cop més a la jornada vam poder escoltar què s'està fent en l'àmbit de la ISP sanitària i no tan sols des de les universitats i des de la recerca, sinó també des de la pràctica real de la professió, la qual cosa sempre està molt bé. No m'allargo més perquè aviat tindreu els vídeos a punt, en tot cas, estigueu pendents del tuiter (@mireiavu; @MIRAS_UAB) perquè segurament serà allà on penjarem l'enllaç. En tot cas, l'enhorabona i les gràcies als organitzadors i a les intèrprets que van fer possible la interpretació simultània entre totes les llengües que es van fer servir a la jornada (català, castellà i anglès). 


dijous, 22 de maig de 2014

Publicar en revistes, buf!

Aquesta setmana hem tingut una alegria: per fi ha sortit un article que vam escriure amb la Marta Arumí sobre un projecte que duu a terme el grup MIRAS: "Estrategias de interpretación en los servicios públicos del ámbito educativo: estudio de caso en la combinación chino-catalán". En aquest cas, l'article és totalment accessible a la web de la revista, Intralinea. Igualment, en copio el resum perquè pugueu veure de què va:

La interpretación en los servicios públicos (ISP) del ámbito educativo es, hasta la fecha, un tema relativamente inexplorado y que a menudo presenta límites difusos con la mediación intercultural como práctica profesional. El presente artículo pretende arrojar luz sobre esta cuestión a partir del estudio de caso de la interpretación en una reunión entre una tutora de una escuela pública catalana y una madre de origen chino. El análisis se centrará en el estudio de los problemas con los que debe lidiar la intérprete y examinará, detalladamente, las estrategias empleadas en cada caso. En las conclusiones señalaremos algunas de las características de la interpretación en los servicios públicos en este tipo de interacciones y reflexionaremos sobre la viabilidad de la metodología empleada en esta investigación desde el punto de vista del estudio de las estrategias en la ISP.

Keywords: public service interpreting, intercultural mediation, educational context, effective communication, problemas y estrategias en la ISP, mediación intercultural, ámbito educativo, comunicación efectiva

Volia aprofitar aquesta entrada per explicar com sol ser el procés per publicar en revistes acadèmiques. Depèn bastant de cada revista, però es podria resumir en els següents passos:

1.) En primer lloc cal escollir la revista on volem enviar l'article. És important escollir la revista abans de posar-nos a escriure, perquè així ja podrem adaptar l'estil de les cites i altres qüestions a les directrius per a autors que hagi publicat la revista. A més a més, la majoria de revistes indiquen l'extensió màxima dels manuscrits, cosa importantíssima, perquè si l'article és massa llarg segurament l'haurem d'escurçar i això sempre és difícil. Un bon recurs per escollir revistes en l'àmbit de la traducció i la interpretació és la base de dades RETI (Revistes de Traducció i d'Interpretació). Aquí no només hi podreu consultar una llista extensa de revistes, sinó també saber com estan indexades. Què vol dir això? Doncs que les revistes que es consideren de qualitat apareixen en diferents índexs (nacionals i internacionals) i possiblement en rànquings numèrics. Per tant, també és útil conèixer una mica aquests índexs i saber si estem enviant l'article a una revista indexada o no. Si la revista és indexada, publicar-hi costa més, però també compta més de cara al currículum acadèmic i, per tant, és important si l'objectiu de publicar és fer carrera acadèmica. Trobareu més informació sobre els índexs a la base de dades RETI. 

2.) En segon lloc, ja ens podem posar a escriure l'article seguint les directrius de la revista. És important que ens hi fixem bé, perquè a vegades són qüestions molt concretes: que si la bibliografia en un estil o en un altre, que si l'estil de les cites així o així, que si el títol de les taules abans o després de la taula... En definitiva, que si ja ho fem bé des del principi, ens estalviarem haver de corregir la feina feta. 

3.) El següent pas és enviar el manuscrit a la revista en qüestió. Si és una revista amb revisió per parells anònims, l'haurem d'enviar sense referències nostres, per tal que els revisors puguin fer bé aquesta revisió anònima. A vegades l'article s'envia directament per correu electrònic a l'editor i a vegades s'ha de fer mitjançat una plataforma en línia. Normalment l'editor és qui en fa la primera lectura per assegurar-se que l'article s'adiu amb la temàtica de revista. Per exemple, hi ha revistes més d'interpretació (Interpreting, The Interpreters' Newsletter), o n'hi ha que se centren més en la formació en traducció i interpretació (The Interpreter and Translator Trainer) i que, per tant, tenen un abast temàtic més restringit. 

4.) Si l'editor creu que l'article és publicable en la revista (pel que fa al tema), l'enviarà als revisors anònims i possiblement ens informarà d'un termini aproximat en què rebrem les revisions. El millor és apuntar-nos aquesta data aproximada a l'agenda i així quan arribi el moment, si no hem rebut notícies de la revista, podrem insistir. No ens ha de fer por insistir educadament, al capdavall ens tenen esperant i mereixem una resposta. 

5.) El cinquè pas és el més temut: la recepció de l'avaluació per part dels revisors. Normalment hi ha quatre opcions: acceptat sense canvis, acceptat amb canvis menors, acceptat amb canvis majors o rebutjat. En tots els casos, l'avaluació sol anar acompanyada d'un informe detallat, per tant, si ens el rebutgen com a mínim podrem aprendre dels comentaris que ens facin, millorar l'article i provar d'enviar-lo a una altra revista (sempre s'ha d'aprendre dels errors!). Si ens l'accepten amb canvis majors, se'ns gira feina. Això sol voler dir afegir informació, canviar l'ordre d'alguns fragments, reexpressar algunes parts, ampliar les conclusions, detallar millor el mètode, etc. A vegades sembla que demanen l'impossible ("amplia aquesta part i, alhora, escurça l'article"), però el sol fet que ens hagin acceptat l'article amb canvis majors ja és molt bona notícia, per tant, el millor és posar fil a l'agulla i anar incorporant tots els canvis que proposen. La pega és que a vegades els dos revisors anònims es contradiuen i llavors sí que haurem de justificar una mica les decisions preses. Si ens l'accepten amb canvis menors (solen ser canvis petits d'estil o d'expressió) o sense canvis, ja podem saltar d'alegria :)

6.) Un cop revisat l'article, l'hem de tornar a enviar. En les revistes més rigoroses, el tornen a enviar als revisors perquè se'l mirin i diguin si l'aproven. A vegades encara demanen més canvis abans d'acceptar-lo definitivament, però, amb una mica de sort, aviat ens escriuran per dir-nos que l'article ja està acceptat i que ja no calen més canvis. En aquest moment segurament també ens diran quan podran publicar l'article: hi ha revistes que tenen llistes d'espera perquè els volums següents ja estan complets, o sigui que potser encara haurem d'esperar un temps (a vegades fins més d'un any!). De totes maneres, si ja està acceptat, és millor tenir paciència que començar el procés de revisió amb una altra revista. 

7.) Quan s'acosti la data de publicació, l'editor ens enviarà les galerades, una versió ja maquetada perquè puguem fer-ne la revisió final i indicar si cal fer-hi algun canvi. 

8.) I, per fi, el moment més esperat: la publicació de l'article! Ja sigui en línia o en paper, fa igual d'il·lusió :) A vegades hi ha publicació en línia i en paper, i a vegades fins i tot podem demanar un cert nombre "separates" gratuïtament: una impressió del nostre article a part. Fa uns mesos vaig rebre les separates del meu article sobre llenguatge no verbal en xinès (Coping with nonverbal communication in public service interpreting with Chinese immigrants) i com que ja havia passat un temps de la publicació en línia de l'article, va ser una bona sorpresa!

Separates de l'article "Coping with nonverbal communication in
public service interpreting with Chinese immigrants"

Encara es podrien explicar més coses del procés de revisió i al final cada revista és un món... però tot s'ha d'intentar i el més important de tot: no ens hem de desanimar si no ho aconseguim a la primera. Siguem optimistes, tot arriba!!!




dijous, 20 de març de 2014

Els usos de 会 segons el 现代汉语八百词

L'entrada d'avui no va gaire de traducció ni d'interpretació, però tenia ganes de compartir un llibret que va molt bé a l'hora de preparar classes de xinès: el 现代汉语八百词. Jo en tinc la desena edició, publicada al 2008, que es correspon ja amb la versió revisada que es va publicar el 1999. 


现代汉语八百词 (2008),吕叔湘 (主编)。北京:商务印书馆。

Aquest llibre és com un diccionari, però no només s'hi inclouen significats, sinó també exemples explicats de l'ús de les paraules. Això és especialment útil en paraules amb més d'un ús o si volem comparar l'ús de diferents paraules amb significats propers. És un llibre molt útil per a nivells bàsics perquè, tal com diu el títol, només s'hi inclouen 800 paraules. 

L'altre dia el vaig fer servir per preparar una explicació del 会, perquè com a verb modal sol ser molt clar el seu significat de "poder/saber" fer alguna cosa perquè s'ha après (他会说汉语), però en canvi potser és una mica més complicat el seu significat quan denota probabilitat (他回来的吗?) sobretot si pensem en com traduir la frase. Vaig veure que a alguns dels meus estudiants els costava una mica aquest ús i vaig decidir traduir i adaptar l'explicació que ofereix el 现代汉语八百词 per a aquesta paraula, que avui compartiré a continuació; així tindreu un exemple del tipus d'explicacions que dóna el diccionari. Algun exemple està adaptat al nivell dels meus estudiants (nivell de 3 de l'Institut Confuci de Barcelona), però l'estructura de les explicacions és igual que al diccionari. Com sempre, qualsevol pregunta o opinió, no dubteu  a compartir-les als comentaris! :)

______________________________________________

Usos de 会 

(现代汉语八百词,2008: 278)


1) Verb transitiu. Indica habilitat i pot portar directament un objecte.
他会汉语。
你会什么?

2) Verb modal.
2.1.) Saber o poder fer alguna cosa. Es pot utilitzar tot sol com a resposta.
我不会踢足球。
以前他不怎么会普通话,现在会[说]了。
你会不会唱这首歌?—— 会。


2.2.) Ser molt bo en alguna cosa. A davant sovint s’hi afegeixen adverbis com 很,真,最, etc. No es pot utilitzar sol com a resposta.
他很会演戏。
你真会做饭。

2.3.) Indica possibilitat/probabilitat. Sovint es fa servir per denotar una possibilitat futura, tot i que també es fa servir per parlar del present o del passat. Es pot fer servir tot sol com a resposta. Sovint es combina amb al final de la frase. [Tal com es veu als exemples següents, sovint apareix en frases subjectives (suposicions)].
不久你就会听到他的消息的。 
他一定会成功的。 
他怎么会知道的? 
没想到会这么顺利。 
现在他不会在家里。 
他会不会去?——会。
a) A vegades es pot combinar amb 要,肯 (kên, estar disposat a, accedir a)
现在不会太清楚,情况会要想什么方向发展。
你叫他别去,他会肯吗?
 b) 不会不 indica una possibilitat molt alta d’alguna cosa, semblant a 一定 [segur que]
他知道了,不会不来的。 
他们以前是同班同学,见了面不会不认识的。
____________________________________________________

El que fem a classe normalment és llegir les frases (com veieu, no tenen pinyin expressament, per obligar els estudiants a esforçar-se a reconèixer els caràcters), traduir-les i aprofitar la traducció per parlar de l'ús de la paraula en qüestió. Finalment, si el que voleu és comparar 会 amb 能 o 可以,el diccionari remet a l'entrada de 能 on s'ofereix una comparació entre tots tres. De totes maneres, si no teniu el diccionari a mà, també us recomano una entrada al blog Me llamo 玛丽 de Teresa Moya Madrona sobre aquest tema: "Diferencias entre 会,能 y 可以".

I a tots els que estigueu preparant algun HSK, 加油!

dissabte, 8 de març de 2014

Preparats per al turisme xinès?

Aquest curs he començat a fer classes a l'Escola de Turisme i Hoteleria CETT-UB. Enguany han incorporat el rus i el xinès com a llengües optatives que es poden estudiar en el grau de Turisme i ja des de bon principi em va semblar molt bona iniciativa, perquè justament són els dos col·lectius que estan creixent més des del punt de vista del turisme que ve. 

Arran d'aquesta nova experiència docent, em sembla que estic més receptiva pel que fa a notícies o articles relacionats amb com atraure i adaptar-nos al turisme xinès i, mica en mica, he anat recopilant una sèrie d'enllaços que avui m'he decidit a compartir en aquesta entrada. En realitat ja els havia anat compartint a can túiter, però sempre pot ser útil trobar-los en una mateixa entrada. 


Com veieu, només n'hi ha un d'específic de Catalunya, la notícia de Girona, o sigui que si en sabeu d'algun altre que pugui ser interessant, no dubteu a compartir-lo en els comentaris d'aquesta entrada. 

D'altra banda, també veiem que la necessitat d'adaptació i de més promoció per poder atraure turistes xinesos apareix com un leitmotiv a la majoria de notícies i articles. La presència a xarxes socials xineses és clau i, en aquestes xarxes, el xinès esdevé pràcticament imprescindible. Una bona amiga meva, la Núria Barberà, cofundadora de Baidewei.cat, m'explicava un dia que per obrir un compte d'empresa al Weibo s'han de fer força tràmits, no és pas tan fàcil com sembla a primera vista... En cas de preguntes, no dubteu a consultar-l'hi, en aquest tema ella és l'experta ;)


dissabte, 8 de febrer de 2014

L'experiència al FEIAP 2014

Aquesta setmana ha tingut lloc la quarta edició del Foro Español de Investigación en Asia-Pacífico, el FEIAP. Tot i que n'he seguit els preparatius de ben a prop com a membre del comitè organitzador, malauradament només hi vaig poder assistir ahir i em vaig perdre totes les presentacions de dijous... que tenien molt bona pinta! 

Trobo que en aquest FEIAP s'ha constatat que els estudis sobre la traducció del xinès estan ben vius i van agafant cada cop més força. Al foro s'hi van parlar de temes molt diveresos: traducció i paratextos (S. Rovira-Esteva i H. Casas-Tost, en un panel sobre aquest tema); traducció de poesia (A.H. Suárez-Girard); traductors i reformisme Qing (M. Pavón); Wang Anyi i la literatura nostàlgica (E. Martín); traducció i circulació del qi (L. Roncero)... Ja ho veieu, la traducció es pot estudiar des de punts de vista ben diferents! De moment a la web del foro es poden consultar els resums de les comunicacions i, possiblement, ben aviat també s'hi podran consultar els PDFs de les presentacions. 

Del foro també em va agradar molt retrobar-me amb moltes cares conegudes i conèixer-ne de noves. Que bé va compartir experiències! 

D'altra banda, una cosa que tenen els congressos i simposis en general és que trobo que et renoven una mica l'energia i les ganes de seguir fent coses. Recordo que quan hi va haver el Traduemprende a Barcelona, can Tuiter anava ple de missatges súper motivats. Doncs bé, corroboro que a mi m'ha passat una mica amb el foro :) A vegades, entre classes i coses que van arribant (alguna traducció, alguna revisió...) costa trobar temps per llegir, pensar i escriure, que sempre va quedant pel final. Doncs ahir en Carles Prado em va fer veure que no, que cada dia hauríem de trobar una estoneta per llegir, pensar o escriure i, en definitiva, per anar avançant mica en mica en les nostres recerques particulars. I té tota la raó. 

Pel que fa a la meva presentació al foro, haig de confessar que va ser una mica accidentada. En la meva dèria de provar programes i coses noves, vaig voler provar l'emaze, una aplicació online que em va encantar des del primer moment: plantilles molt originals i atractives (com m'agrada la plantilla estil Mad Men!), una mica d'efecte zoom però sense marejar tant com el Prezi, eines per fer gràfics en un pim-pam i, en definitiva una aplicació molt molt fàcil de fer servir! Fins aquí tot molt bé... la pega? No es va poder obrir bé a l'ordinador de la sala, quina mala sort! Sabia que corria aquest risc, però vaig voler confiar en la tecnologia pensant: "Ja serà molt mala sort que no s'obri bé a l'ordinador del congrés". La part bona és que l'havia assajat tants cops, que em sabia gairebé la presentació de memòria, o sigui que vaig intentar salvar com vaig poder la situació. I, evidentment, també vaig aprendre la lliçó: no confiïs mai cegament en la tecnologia i, per evitar tot això, un PDF sempre serà un bon pla B. De tot se n'aprèn ;)

En tot cas, per treure'm una mica l'espineta de no haver pogut passar la presentació ahir, he decidit incrustar-la aquí. És un programa una mica especial i en versió beta, i he comprovat que en aplicacions mòbils no s'obre gaire bé; en Mac no sé si funciona perquè no ho he provat, però si teniu un PC amb una versió de navegador actualitzada no hi hauria d'haver cap problema. I si hi feu un cop d'ull i teniu preguntes, no dubteu a deixar-les en forma de comentaris! 




Powered by emaze

dijous, 9 de gener de 2014

intèrprets als serveis públics al cinema

Començar a veure una pel·lícula, que t'agradi i que de cop i volta sorgeixi una escena amb un intèrpret... la pel·lícula guanya punts immediatament! Bromes a part, sempre que pensem en pel·lícules amb intèrprets ens ve al cap The Interpreter amb la Nicole Kidman, però si preguntem per pel·lícules amb intèrprets als serveis públics (sanitari, judicial, policial, educatiu, social...) ja costa més, oi? I això que als que hem estat en contacte amb la professió se'ns acuden mil i una trames i anècdotes que podrien servir per fer una pel·lícula ben xula (de fet, sovint la realitat supera la ficció), però suposo que tot arribarà. 

La idea d'aquest escrit em va venir la setmana passada mentre mirava La Caja de Música (Music Box), de Constantin Costa-Gavras. La veritat és que és una pel·lícula que val molt la pena, té una trama molt interessant i planteja un dilema ètic gens fàcil de resoldre. 

La caja de música
La Caja de Música (Music Box). Imatge extreta de:
http://www.filmaffinity.com/es/film197468.html

L'escena amb intèrprets és en un judici als EUA en què intervenen testimonis hongaresos. Els intèrprets se situen darrere els testimonis i hi veiem dues modalitats: xiuxiueig, quan interpreten cap al testimoni, i interpretació d'enllaç o consecutiva curta quan interpreten els relats dels testimonis. Alguns d'aquests relats són realment colpidors i, en aquest sentit, si mirem l'escena posant-nos a la pell dels intèrprets, ens adonem del gran repte d'aquesta tasca emocionalment: d'una banda, és gairebé impossible no voler establir algun tipus d'empatia amb el testimoni o no voler involucrar-nos-hi; de l'altra, és necessari saber mantenir-nos imparcials i protegir les fronteres professionals... El gran dilema entre emocions i racionalitat. 


En un registre molt molt diferent, una altra pel·lícula on també hi ha una escena amb un intèrpret és a Fènix 1123; una pel·lícula que, personalment, m'encanta. 

Fènix 1123 - http://www.fenix1123.cat/

Aquí l'escena amb interpretació també és judicial, però molt més divertida: tot perquè aquesta interpretació és entre castellà i català i clar... moltes coses ja s'entenen sense interpretació! De fet, aquí ho presenten en format còmic i és una escena (i una pel·lícula) que us recomano veure, però pensant-hi, imagino que a la vida real també hi deuen haver escenes similars quan hi ha interpretació entre llengües semblants o quan algun dels participants entén una mica o xampurreja la llengua de l'altre i li diuen: "interpreta només els fragments complicats" o fins i tot: "ja t'avisarem quan hagis d'interpretar". Per a l'intèrpret, això no deixa de ser un dilema ètic: fins a quin punt s'entenen realment els interlocutors en els fragments "no complicats"? Com es pot garantir la comunicació efectiva en aquestes situacions? 

I finalment, la tercera pel·lícula que em ve al cap pensant en intèrprets als serveis públics al cinema és La terminal (The Terminal). De fet, vaig veure aquesta pel·lícula després que la Mabel Abril, en una conferència que va fer a la II Jornada de MIRAS (en podeu veure el vídeo aquí), ens passés el fragment en què el Tom Hanks fa d'intèrpret ad hoc

La terminal
Imatge extreta de: http://www.filmaffinity.com/es/film505081.html
Aquí tornem a tenir un dilema ètic i és que a tots ens agrada molt la presa de decisions del Tom Hanks com a intèrpret espontani però, des de la perspectiva del codi ètic... fa just el contrari! Com que podeu veure la conferència de la Mabel a la web de MIRAS i això va ser just al principi, no diré res més: prefereixo que veieu la discussió que es va generar aquell dia. 

En definitiva tres pel·lícules molt diferents, dilemes ètics diferents i maneres diferents de reflexionar sobre la pràctica professional dels intèrprets als serveis públic. Però segur que n'hi ha més! Si en sabeu d'altres, us animo a compartir-les amb els vostres comentaris. 

El meu repte ara és trobar alguna pel·lícula on hi hagi algun exemple d'interpretació als serveis públics amb el xinès ;)