dissabte, 15 de juny de 2013

IV Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics

Ahir va fer una setmana de la IV Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics a Catalunya, que ràpid que passen els dies! Tan ràpid, que aquest any, els vídeos s'ha avançat a la meva ressenya de la jornada...! Primer van ser els de Gabriel Cabrera de Dualia, al seu blog Interpretación telefónica i al seu compte de youtube i, a finals de setmana, he sabut que també ja hi ha els de la FTI a la web de MIRAS. Per tant, us animo sobretot a fer un cop d'ull als vídeos! ;)     

Detall d'un dels vídeos de la web de MIRAS.

La jornada va començar amb les presentacions de MIRAS. La Xus Ugarte (UVic) i l'Anna Gil-Bardají (UAB) van presentar el projecte SOS-VICS, un projecte liderat per la Universitat de Vigo i centrat en la interpretació en casos de violència de gènere. L'objectiu del projecte és millorar la interpretació d'aquests casos que ja de per si són tan delicats i requereixen tant de tacte. Si us interessa el tema, us recomano que feu un cop d'ull també a la pàgina del projecte.

Després va venir la meva presentació, sobre "problemes i estratègies en la interpretació als serveis públics de l'àmbit socioeducatiu". Concretament, vaig presentar resultats preliminars de l'estudi amb la combinació xinès-castellà i, com que és un tema que escau molt a aquest blog, el guardo per ampliar-lo més endavant. Aviat acabarem la recollida de dades i pensem que arribarem a conclusions molt interessants!

A continuació va parlar la magistrada Pilar de Luna Jiménez de Parga que ens va tenir a tots fent que sí amb el cap contínuament. Per fi, una magistrada que descriu les coses pel seu nom i que s'apropa a la situació dels més desfavorits! Em van agradar especialment algunes frases, perquè va aconseguir que tots i totes ens poséssim en la pell de l'altre, tant d'ella com a magistrada, com de l'imputat que està sent jutjat sense saber de què. Aquí en van només algunes:

A veces, mis compañeros me preguntan: ¿Magistrada, cómo ve que no hablan la misma lengua, intérprete e imputado? -- ¡Por el lenguaje no verbal! ¡El lenguaje no verbal lo denota todo!
¿Qué inseguridad no sentirás tú, si te ponen un intérprete que sólo chapurrea el español?
Tenemos una obligación ética con los más débiles. Porque hemos creado esta desigualdad. 

D'entre les seves propostes, dues de clares:
1.) Crear un registre públic d'intèrprets amb formació
2.) Que el intèrprets del registre tinguin experiència en l'àmbit judicial o, si no, que se'ls ofereixi formació en forma de tutories amb advocats i magistrats. És a dir, que part de la formació dels intèrprets judicials es faci als tribunals. (!)

Després de la conferència de la magistrada, la presentació de Sylvie Monjean-Decaudin va ser una mica més acadèmica, però no per això menys interessant. Va fer una anàlisi molt detallada de la nova directiva, qüestionant sobretot les llacunes que se'n poden derivar i mostrant-ne exemples del model francès. 

La jornada va acabar amb la taula rodona. Em va agradar molt la franquesa del magistrat Carlos Pascual Alfaro, del Jutjat de violència sobre la dona núm. 1, de Barcelona; sobretot quan va afirmar que s'adonava que la interpretació no és per als jutges, sinó pels acusats. 

Los jueces no tenemos derecho a la interpretación, tenemos la obligación de garantizar la interpretación a los acusados.

I, de les moltes coses de què es van parlar a la taula rodona, jo vaig aprendre especialment amb la presentació de Gabriel Cabrera, a qui podeu seguir en un twitter molt actiu (@babelxelsabio). La interpretació telefònica per a mi és un món molt desconegut, malgrat haver-ne llegit alguna cosa i, per això, crec que necessitava una expliació com la que va fer el Gabriel, amb exemples de situacions concretes i de protocols específics per a casos com els de violència de gènere. Fa temps que penso que la interpretació telefònica és molt necessària com a complement a la interpretació presencial quan aquesta no sigui possible. Tanmateix, haig d'admetre que fins la presentació del Gabriel sempre m'havia fet certa por que les limitacions de la interpretació telefònica (per exemple, el no poder accedir al llenguatge no verbal que, com ja hem anat veient al blog, és tan important) poguessin influir en la interpretació. Tot i que segurament sí que hi influeixen d'alguna manera, el que vaig veure és que la col·laboració amb els proveïdors de serveis (conèixer-ne les seves necessitats, què volen i què esperen d'un intèrpret) ha estat clau per poder millorar el servei i superar algunes d'aquestes limitacions d'una interpretació no presencial.

En conclusió, com a membre de MIRAS i després d'haver participat en totes les jornades, estic molt contenta de veure que l'objectiu que teníem al principi -- crear un punt de trobada i un fòrum d'intercanvi entre professionals i universitat -- és ja una realitat que cada any arriba a finals de curs amb noves idees i nous debats. Aviat ja podrem començar a pensar en la V Jornada ;)



 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada