recerca en interpretació als serveis públics... per on comencem?

Imatge extreta de Maopost.com

Al febrer del 2009 em vaig començar a interessar per la interpretació als serveis públics, que es va convertir en el tema central de la meva tesina de màster i de la meva posterior tesi. Tot i que al principi pensava que era un camp totalment "verge" on poca cosa hi havia, ben aviat vaig adonar-me que m'equivoca de bon tros... i és que s'ha convertit en un tema molt investigat i amb molta bibliografia! Quan comencem tots anem una mica a les palpentes, anem estirant aquest fil i aquell fil i així ens anem creant la nostra pròpia llista de referències bibliogràfiques. Tot i així, hi ha una sèrie de llibres i articles que valdria la pena tenir en compte de bon principi, sobretot perquè presenten molt bons resums de l'estat de la qüestió, és a dir, són contribucions que revisen, de manera crítica, la recerca prèvia feta sobre aquest tema. Per tant, l'entrada d'avui pretén, justament, ser una ajuda a tots aquells que esteu pensant d'iniciar algun tipus de recerca en l'àmbit de la TISP i no sabeu per on començar: aquí teniu una sèrie de referències que per a mi han estat d'una gran utilitat. 

ABRIL MARTÍ, María Isabel (2006). La Interpretación en los Servicios Públicos: Caracterización como género, contextualización y modelos de formación. Hacia unas bases para el diseño curricular. Tesi doctoral. Universitat de Granada. Lectura molt recomanada, sobretot, si el que voleu és enfocar la vostra recerca a l’àmbit de la didàctica, perquè fa un repàs de la situació de la formació en diferents països segons el model d’Ozolins (2000). També planteja la qüestió de la denominació de la professió i proposa un model de competències per a la TISP que personalment trobo molt encertat. 

HALE, Sandra (2007). Community Interpreting. Great Britain: Palgrave McMillan. Aquest llibre és ja, en si mateix, una revisió de l’estat de la qüestió de la recerca en interpretació als serveis públics força actualitzada i, per tant, dóna una panoràmica molt completa dels estudis fets en aquest camp. Tanmateix, el que fa que aquest llibre sigui especialment útil per a aquells que us voleu endinsar en l’àmbit de la TISP és que: a) té un enfocament molt didàctic en la manera de presentar els exemples i no dóna res per sabut, tot s’explica molt bé; b) inclou un capítol amb possibles línies de recerca poc explorades, on s’indiquen temes que es podrien investigar en nous projectes. Si us interessa el tema però realment no sabeu con enfocar la recerca, aquest llibre és tota una font d’inspiració.

HERTOG, Erik; Van GUCHT, Jan; de BONTRIDDER, Leen (2006). Musings on Methodology. A: Linguistica Antverpiensa, vol. 5, p. 121-132. Article molt recomanable si el que necessiteu són consells pel que a l’enfocament metodològic. Els autors comencen força crítics amb alguns dels treballs que s’han fet en l’àmbit de la TISP, però al llarg de l’article demostren que no és tan difícil fer bona recerca en aquest camp.

MASON, Ian (1999). Introduction. The Translator, vol. 5, núm. 2, p. 147-160. Es tracta de la introducció a un volum monogràfic de la revista The Translator, dedicada a la interpretació de diàlegs (dialogue interpreting). En realitat, tot el monogràfic és molt interessant des del punt de vista de la TISP, però la introducció d'Ian Mason és especialment útil per tenir una panoràmica de la recerca en TISP feta fins al 1999. Tot i que és cert que des de llavors s'ha avançat molt, no deixa de ser una lectura molt necessària per poder contextualitzar, encara millor, la recerca que s'ha fet en l'última dècada.

PÖCHHACKER, Franz (2004). Introducing Interpreting studies. London: Routledge. Tot i que és un llibre que parla de la recerca en interpretació en general, pot ser molt útil a l’hora de situar la recerca específica en ISP en aquest marc més ampli i veure’n l’evolució. També presenta un enfocament molt didàctic i, un cop més, la part dedicada als enfocaments metodològics és molt il·lustradora i pot ser de gran ajuda a l’hora pensar com plantejar un projecte. Personalment, a mi m’agrada molt la capacitat que té Pöchhacker de conceptualitzar les realitats que estudia.

La meva pròpia tesina de màster també repassa l’estat de la qüestió de la TISP fins al 2009; un estat de la qüestió que vaig mirar d’actualitzar i replantejar al marc teòric de la meva tesi, on faig esment dels autors que he inclòs avui en aquesta entrada. A partir d’aquí i un cop ja tingueu una idea una mica més concreta del tema que volgueu investigar, és qüestió d’anar recuperant referències de les llistes de bibliografia al final d'articles i llibres i ja veureu com aviat tindreu un bon recull de referències: des dels llibres del Critical Link i els dels congressos d’Alcaláde Henares editats per Carmen Valero-Garcés, fins a articles publicats a revistes com Interpreting, Babel o Méta, entre d’altres. La veritat és que costa estar al dia, perquè les publicacions són constants, tot i que, per sort, sovint són molt diverses i mica en mica es van explorant nous temes que van ampliant els camins de la recerca. Com diríem en català, quan no és un all és una ceba, però sempre hi ha alguna cosa  per investigar. 

aprendre, practicar, repassar i estar al dia

Aquestes últimes setmanes hi ha hagut molt de revolt en l'actualitat xinesa amb el tema del judici de Gu Kailai, esposa de Bo Xilai, exmembre del Politburó xinès. La premsa d'aquí també se n’ha fet ressò i gairebé tots els diaris han publicat alguna notícia sobre el judici. Tot i que la informació que presenten els diferents diaris és gairebé la mateixa, el més interessant és que ens poden anar molt bé per treballar amb textos paral·lels, perquè la informació publicada en xinès també és molt semblant. A més a més, en aquest cas concret, la notícia tracta d’un judici, o sigui que és una oportunitat d’or per refrescar llenguatge jurídic i aprendre vocabulari nou.

Aquí va una proposta d’exercici a partir de la notícia sobre la sentència de Gu Kailai.

1. Podem començar llegint la notícia en català o en castellà. Per exemple, la podeu trobar a l'Ara, a l’Avui, a la Vanguàrdia, a El Periódico o a El País.
2. A continuació, llegim la notícia en xinès. Encara la trobem a més mitjans, per exemple, a la web de Xinhua. En aquesta segona lectura ja notarem que no tan sols ens sona el tema, sinó que fins i tot hi ha frases molt semblants.
3. L’exercici podria acabar al segon punt: ja hem fet una mica comprensió lectora i segur que hem anotat alguna paraula que se’ns escapava. Tot i així, podem continuar i intentar fer una traducció del text en xinès. Aquí és on realment veurem on tindríem dificultats a l’hora de traduir o, fins i tot, d’interpretar certes paraules o expressions. Una cosa és entendre i una altra cosa, expressar el mateix en la nostra llengua.
4. Podem complementar l’exercici de traducció amb la creació d’un glossari o de targetes de repàs. Coneixeu el programa ANKI? És un programa que es pot descarregar gratuïtament i que permet crear targetes de vocabulari virtuals i agrupar-les per temes. En una cara de la targeta hi podem posar la paraula nova (per exemple, jo he après 从犯) i, a l’altra cara, el pinyin (congfan) i la traducció (còmplice). Si us dediqueu a la traducció escrita, potser us serà més útil un glossari a l’estil més convencional (o en una memòria de traducció si feu servir eines TAO); mentre que si us dediqueu a la interpretació, aquest programa us pot ser força útil a l’hora de repassar i practicar vocabulari temàtic. I, com que és gratuït... per provar-lo no hi perdeu res! 
   
   
   
   Com fer servir Anki? from Mireia Vargas Urpi on Vimeo.
    
5. Ara que ja hem après tant de vocabulari i coneixem el tema tan bé, encara podem aventurar-nos a un nou exercici: podem buscar un vídeo relacionat amb aquest tema i aprofitar-lo per practicar 听力。Bé, no només 听力, també el podem aprofitar com a exercici d’interpretació. Per exemple, en aquest vídeo de la CCTV, al principi, s’hi diuen uns quants números... i ja sabeu que els números solen ser un gran repte en la interpretació! Per què no provar d’anotar-los? L’avantatge d’aquest vídeo és que teniu la transcripció al costat, o sigui que fer-ne la comprovació serà molt fàcil. A partir d’aquí, exercicis de memòria, de reformulació, de presa de notes... això ja és “a gust del consumidor”!

La gràcia d’aquests exercicis és que no tan sols ens ajuden a practicar vocabulari i expressions que poden ser útils en l’àmbit judicial (tant oral com escrit), sinó que a més a més, ens ajuden a estar al dia i a seguir una mica millor l’actualitat xinesa.

I, perquè veieu que un cop coneixes el tema no és tan difícil endinsar-se en la traducció, aquí us deixo els primers fragments de la meva traducció de la versió xinesa de Reuters.

谷开来因故意杀人罪被判处死刑 缓期两年执行(更新版)

Gu Kailai condemnada a pena de mort per delicte d’assassinat intencionat amb suspensió de l’execució de la sentència durant dos anys (versió actualitzada)

• 薄谷开来因故意杀人罪被法院判处死刑,缓期两年执行
  
• Bo Gu Kailai condemnada a pena de mort per assassinat intencionat amb suspensió de l’execució de la sentència durant dos anys 
   
  
• 从犯张晓军被判处有期徒刑九年,两人均表示不会上诉
  
• Zhang Xiaojun, el seu còmplice, condemnat a presó durant nou anys. Tots dos manifesten que no presentaran al·legacions
  

• 法庭官员称尼尔.伍德曾威胁薄谷开来的儿子,但未采取行动
  
• Segons els membres del tribunal, Neil Heywood havia amenaçat el fill de Gu Kailai, per no havia iniciat cap acció
  

路透北京8月20日电---中国法庭官员周一证实,前中国中央政治局委员薄熙来的妻子薄谷开来因故意杀人罪被法院判处死刑,缓期两年执行,并对试图掩盖尼尔.伍德谋杀案的四名警察判处五至11年有期徒刑.

Reuters, Beijing 20 d’agost - Membres del tribunal xinès van confirmar dilluns la sentència de pena de mort per assassinat intencionat a la dona de l’exmembre del buró polític del comitè central xinès Bo Xilai, Bo Gu Kailai. L’execució de la sentència quedarà suspesa durant dos anys. Els quatre policies que van intentar amagar el cas d’assassinat de Neil Heywood han estat condemnats a penes d’entre cinc i onze anys d’empresonament. 
 
法庭官员还证实投毒杀害尼尔.伍德的从犯张晓军被判处有期徒刑九年;谷开来和张晓军均表示不会上诉.
El tribunal també ha confirmat que el còmplice de l’enverinament de Neil Heywood va ser Zhang Xiaojun, que ha estat condemnat a una pena de presó de cinc anys. Tant Gu Kailai com Zhang Xiaojun han manifestat que no presentaran al·legacions.


法院审理认定两人共同犯罪,薄谷开来是主犯,张晓军是从犯.

El tribunal ha determinat que tots dos són culpables i que Bo Gu Kailai és la responsable principal del crim, mentre que Zhang Xiaojun n’és el còmplice.

 

 

La interpretació per part d'infants

Aquests dies he començat a llegir Interpreting Brian Harris. Recent Developments in Translatology, editat per María Amparo Jímenez Ivars i María Jesús Blasco Mayor, de la Universitat Jaume I de Castelló. N'estic preparant una ressenya, o sigui que avui no entraré en detalls concrets del llibre, tot i que sí que m'agradaria reprendre'n un tema que sempre m'ha atret molt: la "interpretació natural", també coneguda com a "traducció natural" (natural translation) a les obres de Brian Harris o language brokering a l'àmbit de la sociologia, entre d'altres noms. La interpretació natural fa referència a la interpretació que realitzen persones sense formació específica per a aquesta tasca, ja siguin estudiants de segones llengües estrangeres, persones bilingües o, fins i tot (i molt sovint) infants.

En els nens i les nenes fills i filles d'immigrants, pel fet de tenir accés a l'educació reglada en arribar als països d'acollida, la immersió lingüística és major i, per tant, l'aprenentatge de la llengua d'acollida sol ser més ràpid que en els pares. Per tant, no és d'estranyar que pares i mares confiïn en ells per a tasques de traducció i d'interpretació. De fet, Beltrán Antolín i Sáiz López (2001: 33) concretament comenten que, en les famílies xineses a Catalunya, el primer a emigrar sol ser el fill gran, que en arribar aquí assumeix l'obligació d'anar a l'escola per aprendre la llengua d'acollida. 

A la meva tesi, vaig poder entrevistar a algunes intèrprets que, passada aquesta primera etapa d'interpretació natural amb pares, familiars i amics, van decidir buscar una feina més formal en aquest àmbit, ja fos a través de consells comarcals, d'ajuntaments o d'altres entitats. D'altra banda, alguns informants xinesos, usuaris dels serveis públics, també admetien haver comptat amb l'ajuda dels fills o filles com a intèrprets als serveis públics. Un altre exemple clar es el d'un pare que comenta que "希望自己的子女学好当地语言，这样以后有办什么事情更方便 (espero que els meus fills aprenguin la llengua local, així en el futur serà molt més fàcil resoldre les coses)" (U15, home, 38 anys; exemple extret de Vargas-Urpi, 2012: 542).

Nenes a Guizhou, 2011. Arxiu propi.

Per tant, la interpretació per part d'infants és una realitat present i comprensible si tenim en compte tots aquests factors. Harris, a més a més, exposa que és molt interessant estudiar aquest tipus d'interpretació perquè pot donar pistes molt clares sobre el desenvolupament de la competència traductora (o de la competència en interpretació, en el nostre cas). D'altres investigadors també s'hi han fixat des de la recerca en adquisició de segones llengües estrangeres, de manera que la recerca en aquest camp comença a ser força abundant.

Tanmateix, més enllà de l'interès investigador que pugui generar la interpretació natural per part d'infants, el que cal subratllar són els perills que pot suposar fer interpretar a nens i nenes:

1.) Des del punt de vista de la interpretació, com podem esperar que nens i nenes, per molt bilingües que siguin, puguin interpretar els llenguatges especialitzats sovint necessaris en els diferents àmbits dels serveis públics? Quina maduresa podem demanar a nens i nenes a l'hora de seguir codis ètics o de mantenir-se imparcials en la interpretació?

2.) Des del punt de vista dels nens i nenes que fan d'intèrprets: és ètic posar-los en aquestes situacions? Cal tenir en compte que a vegades es poden arribar a viure situacions molt i molt dures (haver d'informar de malalties greus, per exemple)... com podem donar aquesta responsabilitat a un infant? Més enllà de l'impacte emocional que poden patir els infants en aquestes situacions, el sol fet d'haver d'assumir la responsabilitat d'interpretar també pot provocar-los estrès o fer-los sentir sota pressió. A l'altre extrem, Hall i Sham (2007) expliquen que alguns infants s'aprofiten d'aquesta posició "privilegiada" per demanar compensacions als seus pares o per rebre'n un tracte especial. I és que, els nens són nens, i això no s'hauria d'oblidar...

Per tot això, igual que desaconsellem la interpretació no professional, cal desaconsellar la pràctica de recórrer a nens i nenes per a la interpretació, perquè si tenim en compte tots els factors que hi poden intervenir, ens adonarem que no és, en cap cas, una tasca de nens.

Per aprofundir en aquest tema, us recomano el llibre que jo m'ateixa m'estic llegint ara (Interpreting Brian Harris), que inclou alguns articles sobre aquesta qüestió. Concretament, val la pena destacar l'estat de la qüestió realitzat per Álvarez de la Fuente i Fernández Fuertes (2012: 11-50), al primer capítol, amb una bibliografia molt extensa i completa; així com també el segon capítol: "Child language and Cultural Brokering", de Hall i Guo (2012: 51-76), que se centra en el cas xinès. De fet, aquest segon capítol es basa en la tesi de Guo Zhiyan (2007): Young Children as Cultural Mediators: A Study of Mandarin-Speaking Chinese Families in the U.K, totalment recomanable des d'un bloc com aquest. Tot i que actualment no es troba disponible en línia, l'autor n'està preparant un llibre que, segons hem pogut saber, es publicarà al 2013.

D'altra banda, al web de la Manchester Metropolitan University hi ha una pàgina amb bibliografia sobre aquest tema: "Children and Adolescents as Language Brokers", que a més a més també inclou diverses referències que es basen en l'estudi de nens i adolescents xinesos. Un article accessible en línia, relacionat amb aquest projecte de la Manchester Metropolitan University i centrat en el cas xinès és el següent: Hall, Nigel; Sham, Sylvia (1998) Language brokering by Chinese Children.

I, finalment, si el que us interessa és la interpretació natural en el seu sentit més ampli, cal recomanar l'obra de Brian Harris, pioner en aquest camp. Podeu començar amb el seu article "The Importance of Natural Translation", publicat al 1976 a Working papers in Bilingualism i també disponible en línia. Tal com deia al principi, és un camp d'estudi amb força bibliografia, o sigui que si coneixeu o trobeu més referències interessants, us animo a compartir-les mitjançant els comentaris! 

Els continguts jurídics del web d’acollida de la Generalitat de Catalunya

Estudi comparatiu de les versions catalana, anglesa i xinesa

Web d'acollida de la Generalitat de Catalunya (versió en xinès)

[Entrada publicada simultàniament aquí i al bloc d'InterÀsia: El impacto de Asia Oriental en el contexto español]

Al número 57 de la Revista de Llengua i Dret, de l'Escola de l'Administració Pública de Catalunya, s'ha publicat "Els continguts jurídics del web d’acollida de la Generalitat de Catalunya: estudi comparatiu de les versions catalana, anglesa i xinesa" (pàg. 71-94), un article en el qual reprenem algunes de les qüestions ja proposades en aquest bloc en divereses entrades prèvies (vegeu, per exemple, a "Polítiques d’immigració a Catalunya i respostes als problemes de comunicació amb la població immigrada" o "Els materials d'acollida en xinès"). A continuació presentem el resum de l'article, que es pot consultar íntegrament al web de la Revista de Llengua i Dret.

[RESUM]

En el marc de les actuacions prèvies a la nova Llei d’acollida, aprovada a l’abril del 2010, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa, el 2009, un web d’acollida multilingüe telemàtic, traduït a les nou llengües més parlades a Catalunya. L’estudi que presentem en aquest article se centra en la traducció de l’apartat sobre «Legislació» de la Guia d’acollida. En primer lloc, definirem i delimitarem l’àmbit de la traducció als serveis públics com a marc teòric d’aquest estudi. A continuació, basantnos en l’anàlisi del discurs, compararem la versió original en català de l’apartat de legislació, amb les versions en castellà, anglès i xinès. Ens fixarem, específicament, en qüestions com el registre, les dificultats de traducció d’aquest tipus d’informació i les diferències en les tècniques adoptades en les tres versions traduïdes. Aquesta anàlisi contrastiva servirà per reflexionar sobre el paper de les traduccions d’informació sobre legislació en l’apoderament de les minories lingüístiques i, per extensió, en la promoció de la convivència en la diversitat.

la interpretació als serveis públics i la mediació intercultural amb el col·lectiu xinès a Catalunya

Ahir, 17 de juliol de 2012, vaig presentar la tesi que ha motivat la creació d'aquest bloc davant d'un tribunal format per tres doctores especialistes en algun dels meus dos àmbits de treball: d'una banda, la Dra. Xus Ugarte i la Dra. Icíar Alonso, de l'àmbit de la interpretació als serveis públics, i de l'altra, la Dra. Helena Casas-Tost, de l'àmbit de la sinologia. I, entre els molts comentaris que em van fer, totes tres van coincidir a valorar la inciativa del bloc com a mitjà de difusió de la recerca... la qual cosa, m'anima encara més a mantenir-lo ben viu!

Per això, avui, en aquesta entrada, la primera que escric com a doctora, he decidit compartir el resum de la tesi, que ben aviat estarà disponible al TDX (Tesis digitalitzades en xarxa) i al TESEO, i els resultats de la qual espero poder continuar difonent mitjançant articles, publicacions i, sí, i tant, a través d'aquest bloc. Acaba una etapa, però en comença una altra! Mentrestant, gràcies un cop més a tots els que heu contribuït a fer aquesta recerca possible i, en especial, gràcies als intèrprets i mediadors interculturals que vau col·laborar-hi a través de les entrevistes que em van servir per recollir tantes i tantes dades.

[Resum] 

 

La immigració xinesa a Catalunya ha viscut un augment exponencial en els darrers anys: mentre que al 1998 només hi havia 2.440 xinesos censats, al 2011 es va arribar als 47.493, una xifra que continua augmentant. L’arribada d’aquests nous ciutadans xinesos, juntament amb persones d’altres orígens, ha motivat l’aparició de dos nous perfils professionals: els intèrprets als serveis públics i els mediadors interculturals, que comparteixen la tasca de facilitar la comunicació entre els ciutadans que desconeixen les llengües oficials i el personal dels serveis públics de la societat receptora. La nostra tesi s’emmarca en aquest context i pretén unir dues línies de recerca que, fins a data d’avui, han avançat per separat: l’estudi de la interpretació als serveis públics (ISP) i l’estudi d’un col·lectiu immigrat, com és el cas dels xinesos. 

Per això, partim d’un marc teòric que tant inclou una panoràmica de la immigració xinesa a Catalunya i dels estudis que s’han fet sobre comunicació intercultural amb els xinesos, com una revisió àmplia de l’estat de la qüestió de la recerca en ISP a nivell general. El nostre objectiu principal és analitzar els tipus de resposta que s’han donat als problemes de comunicació amb el col·lectiu xinès als serveis públics a Catalunya, és a dir, analitzar la ISP i la mediació intercultural en aquests àmbits. D’aquest objectiu principal es desprenen d’altres objectius secundaris, tots amb el denominador comú d’intentar definir una mica millor el perfil professional de l’intèrpret als serveis públics i les especificitats de la comunicació mediada amb el col·lectiu xinès. 

Per assolir aquests objectius, ens hem basat en un enfocament mixt: qualitatiu i quantitatiu. D’una banda, hem realitzat entrevistes en profunditat a intèrprets i mediadors per al col·lectiu xinès i a representants d’entitats que contracten a aquests professionals; les hem transcrit i les hem analitzat mitjançant l’anàlisi qualitativa de continguts i l’anàlisi del discurs. De l’altra, hem distribuït qüestionaris en xinès a usuaris xinesos dels serveis públics, d’on hem extret unes dades que ens han permès una aproximació quantitativa a la nostra realitat d’estudi. Gràcies a la diversitat de dades obtingudes hem pogut entendre les diferents percepcions que diferents agents tenen de la ISP i de la mediació intercultural, així com també, afirmar que són pràctiques que sovint comparteixen molts punts en comú. 

D’entre les conclusions més destacades, hem subratllat la necessitat d’una millor definició del perfil professional i d’una formació coherent amb aquesta definició. Essent conscients del moment de crisi econòmica actual, prescindir o reduir els serveis d’ISP no hauria de ser ser la solució, sinó més aviat reestructurar-los basant-nos en l’experiència adquirida, per tal d’aproximar-nos al model integrador de solucions que ja fa uns anys que és una realitat als països més avançats en la ISP. Pel que fa a la comunicació amb el col·lectiu xinès, hem constat que existeixen certes especificitats: p. ex., la diversitat de variants lingüístiques, que caldria tenir-se en compte en la contractació d’intèrprets, o certs trets de la comunicació intercultural (p. ex., el llenguatge no verbal), que s’haurien de treballar en la formació. De fet, la formació apareix com un leitmotiv al llarg de les conclusions i, sobretot, quan tenim presents les dificultats que intèrprets i mediadors expliquen trobar-se en l’exercici de la seva pràctica professional. Finalment, la tesi conclou assenyalant noves línies d’investigació que s’obren a partir de la nostra recerca, d’entre les quals cal destacar l’estudi d’altres modalitats de comunicació mediada als serveis públics (p. ex., interpretació telefònica o traducció escrita de materials d’acollida) o l’anàlisi d’interaccions reals per tal d’aprofundir en els aspectes més relacionats amb la comunicació intercultural.