Mianzi (面子), lian (脸) i la comunicació intercultural

Després de dos mesos molt intensos, per fi trobo una estona per al bloc! Aquest trimestre he tingut l'oportunitat d'endinsar-me en l'ensenyament de la interpretació als serveis públics en diferents màsters: al Máster en Comunicación Internacional, Traducción e Interpretación, de la Universitat Pablo de Olavide; al Máster en Comunicación Intercultural, Interpretación y Traducción en los Servicios Públicos, de la Universitat d'Alcalá de Henares; i al Màster en Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals de la Universitat Autònoma de Barcelona. Tres màsters amb noms molt semblants, però amb perfils d'estudiants molt diferents. Aquestes classes m'han servit per posar en pràctica algunes qüestions que havia tractat a la tesi i la veritat és que ha estat una experiència boníssima per reflexionar-hi des d'un punt de vista diferent: el del docent que ha d'explicar-les i respondre tot de preguntes i dubtes que potser, altrament, no s'hauria plantejat mai. 

Per això, he decidit reprender algunes d'aquestes qüestions en aquesta i en properes entrades del bloc. Espero tenir temps al proper trimestre perquè no quedin en el tinter!

L'entrada d'avui se centrarà en un tema molt debatut des de l'àmbit acadèmic pel que fa a la comunicació intercultural amb el col·lectiu xinès: mianzi (面子) i lian (脸). Al màster d'Alcalá de Henares em va tocar l'assignatura de "Mediació intercultural" amb dos grups d'estudiants xinesos. Després d'observar els continguts que havien tractat en altres edicions, vaig veure que sovint havien inclòs en aquesta assignatura qüestions relacionades amb la comunicació intercultural i, per això, vaig pensar que era una oportunitat excel·lent de compartir i discutir algunes teories que a la tesi havia esmentat. A més a més, m'interessava molt l'opinió dels estudiants xinesos. 

Primer de tot, però, caldria explicar què són mianzi (面子) i lian (脸). Si els busquem al diccionari, el primer que ens surt és que tots dos volen dir "cara". Tanmateix, totes dues paraules tenen un significat metafòric molt més relacionat amb la dignitat, la reputació o el prestigi d'una persona. Fixem-nos, però, en una definició més acadèmica: segons Hu (1944:45) mianzi fa referència a la "reputació que es guanya a llarg de la vida, gràcies als èxits i a l'ostentació", mentre que lian es refereix a la "confiança que la societat diposita en la integritat del caràcter moral d'algú". 

La vinyeta següent il·lustra força bé la idea de mianzi com a imatge projectada als altres: 

 

Font: http://www.17u.com/blog/article/1507072.html

Tant mianzi com lian es poden perdre (diu mianzi, diu lian), però perdre lian és molt més greu, perquè implica una condemna social o de la persona per un comportament immoral; en canvi, perdre mianzi implica perdre la reputació o el prestigi projectat vers els altres per algun fracàs o algun fet desafortunat (Hu, 1944: 45; citat a Hsu: 2010: 139). D'altra banda, amb les nostres accions també podem donar mianzi als altres (gei mianzi, 给面子), tot i que donar lian ja no és tan habitual. 

Després d'exposar aquesta definició acadèmica em vaig adonar que, entre els joves xinesos d'avui dia, les diferències entre mianzi i lian potser ja no són tan clares. Sobre aquest tema es va genera un debat molt interessant: alguns deien que perdre mianzi és pitjor, mentre que d'altres deien que no, que perdre lian és pitjor. Una de les explicacions que em va agradar més va ser la d'una alumna que em comentava que per a ella, mianzi seria la cara més "superficial", mentre que lian seria la cara més "profunda". Per tant, aquesta alumna estava d'acord que era molt pitjor perdre lian. 

En preguntar-los com es podia perdre mianzi i com es podia perdre lian, tampoc no es posaven gaire d'acord. El que per a alguns podia ser sinònim de perdre mianzi, per a altres era sinònim de perdre lian...  quin embolic! El que em va sorprendre més va ser un dels exemples que em van donar per perdre mianzi: quan algú s'entrebanca i cau davant de molta gent. Em va fer pensar en les caigudes del Rei Juan Carlos... Més exemples: un fill que es porta malament pot fer perdre mianzi o lian als pares, mentre que si treu bones notes, els n'està donant; rebutjar una invitació, una proposta o un oferiment, també pot fer perdre mianzi, igual que no fer un favor que ens demanin. Per això, existeixen tota una sèrie d'estratègies per suavitzar aquest tipus de situacions en què mianzi està en risc: per exemple, estratègies per dir que "no" de manera indirecta, com seria el cas del "ja veurem" (yihou zai shou, 以后再说). La veritat és que mianzi pot condicionar moltes de les estratègies discursives que s'utilitzen en xinès i comprendre-les ens pot ajudar a interactuar efectivament. 

En preguntar als alumnes si creien que en la cultura espanyola hi havia algun fenomen semblant, molts van contestar que sí, que en castellà es diu que tal és un "caradura" o que té "la cara molt dura", quan no té vergonya. Certament és un significat proper al de no tenir mianzi, que també es relaciona amb situacions que poden avergonyir (com caure davant de molta gent). Tanmateix, personalment crec que el rol de mianzi en les nostres societats es podria relacionar més clarament amb el "què dirà la gent" que tan sovint sentíem en boca de les nostres àvies. Fer les coses per compromís també es podria relacionar amb mianzi. A la pel·lícula Volver, de Pedro Almodóvar, hi ha bons exemples d'aquesta preocupació pel que pugui pensar la gent, molt més marcada en pobles petits. La diferència potser seria que a la cultura xinesa, mianzi i lian s'apliquen a moltes més situacions i d'una manera molt més dràstica, mentre que aquí sembla que mica en mica es vagi relaxant aquesta preocupació pel "què diran".

Traslladat a la interpretació als serveis públics, com hi afecten mianzi i lian? 

- En primer lloc, en alguns estudis es parla d'un poc ús dels serveis socials per part dels ciutadans xinesos per por a perdre mianzi davant de la comunitat. Per tant, és molt important reforçar el principi de la confidencialitat en aquest tipus d'interaccions. 

- En segon lloc, mianzi i lian ens poden ajudar a explicar frases com: "és que els xinesos sempre diuen que sí, i potser no t'estan ni entenent". En realitat, aquest assentiment és una manera de no posar la mianzi de ningú en perill i de mostrar acord amb l'altre. En aquest tipus de casos, una mediació durant la sessió (Bancroft i Rubio-Fitzpatrick, 2011), podria ajudar a l'intèrpret a assegurar-se que l'usuari xinès ho està entenent tot i que, per tant, no es tracta del "sí, sí, sí, sí..." automàtic. 

- En l'àmbit escolar, l'èmfasi perquè els fills facin batxillerat i vagin a la universitat també es podria relacionar clarament amb la preocupació pel mianzi, tant dels fills com dels pares. 

En definitiva, ja veieu que és un tema que pot donar molt de si, o sigui que probablement el reprendré més endavant aquí al bloc. De totes maneres, si algú vol aprofundir-hi, a la meva tesi en teniu més informació i bibliografia (sobretot al capítol 1). I, com sempre, preguntes i comentaris seran benvinguts!

Referències:

Bancroft, Marjory; Rubio-Fitzpatrick, Lourdes (2011). The Community Interpreter. Columbia: Culture and Language Press. 

Hsu, Tsai-wen (2010). Aspectos discursivos en la traducción de la correspondencia comercial chino-español: movimientos retóricos y estrategias de cortesía. Tesi doctoral. Universitat Autònoma de Barcelona.

Hu, Hsien Chin (1944). The Chinese Concepts of "Face". American Anthropologist, vol. 46, n. 1.

El paper de les entitats en la professionalització de la ISP

Després de gairebé un mes i mig sense cap escrit (i no per falta d'idees, més aviat per falta de temps), avui aprofito l'excusa del Coloquio Lucentino per compartir la presentació que hi vaig fer ahir al matí. Hi vaig presentar una part de la tesi: concretament, dades corresponents, sobretot, al capítol dedicat a les entitats que contracten a intèrprets i mediadors a Catalunya. 

Aquí us la deixo i, com sempre, preguntes i comentaris són benvinguts!

El papel de las entidades contratantes en la ISP: ejemplos del contexto catalán from mireiavu

P.D: Demà comença la "Global E-Party en TISP", una iniciativa de la Universitat d'Alcalá de Henares que, aprofitant la Semana de la Ciencia que se celebra a Madrid, ha decidit organitzar una activitat per augmentar la visibilitat de la TISP. Per tal d'atraure l'atenció de totes les persones que podrien estar-hi implicades, han traduït la informació de l'activitat a diferents llengües, entre les quals hi ha el xinès. Podeu consultar-ne tota la informació rellevant aquí: http://globaleparty.blogspot.com.es/ i, en xinès, aquí: 全球公共服务领域口笔译（TISP）E-派对——阿尔卡拉大学站

activitats d'aquest quadrimestre (setembre-desembre 2012)

Ja de ple en el curs acadèmic, a l'entrada d'avui presento l'agenda per a aquest primer quadrimestre. Una activitat passada i la resta totes per venir, perquè veieu que sempre hi ha alguna cosa o altra per trencar la rutina:

• XIX Biennial Conference of the European Association of Chinese Studies (EACS), del 5 al 8 de setembre a París. La primera activitat en realitat ja va ser a principis de setembre: el congrés de l'EACS, l'Associació Europea d'Estudis Xinesos. Va ser un "macro-congrés", amb dotze sessions paral·leles i temes molt diversos a debat: política, història, art, pensament, lingüística... jo em vaig quedar en aquest últim i la veritat és que hi va haver un tastet interessant dels estudis que des d'Europa s'estan fent sobre el xinès. En aquest tipus de congresoss t'adones que hi ha tantes coses per investigar! Per exemple, sabíeu que una de les primers gramàtiques del xinès va ser escrita al 1705 per Francisco Varo, un missioner de Sevilla? Es diu Arte de la lengua mandarina i, si hi voleu fer un cop d'ull, la traducció a l'anglès està disponible a google books. Hi va haver conferències sobre lèxic, sobre prosòdia, sobre semàntica... La meva es va centrar en un tema que ja he tocat alguna vegada al bloc: el paper del llenguatge no verbal en la interpretació als serveis públics amb el col·lectiu xinès i vaig aportar-hi dades de la tesi. Si voleu llegir-ne l'abstract, el teniu aquí (pàg. 205) i si voleu fer un cop d'ull a la presentació que vaig preparar, la teniu a continuació. Com sempre, comentaris, crítiques o opinions seran benvinguts!

Coping with non-verbal communication in public service interpreting with Chinese immigrants from mireiavu

• Jornades de recerca sobre Àsia Oriental, 8 i 9 d'octubre, a la Facultat de Traducció i d'Interpretació (UAB). Blai Guarné, company d'InterÀsia, ha organitzat dues jornades temàtiques: Identitat i discurs: Nacionalisme al Japó de la globalització, el 8 d'octubre, i Universities in the context of globalization: a view from East Asia, el 9 d'octubre. Jo participaré en la segona jornada, sobre l'educació universitària. En el moment que estem vivint, en què a la implantació del pla Bolònia s'hi ha afegit una crisi que està afectant (i molt) la universitat pública, em sembla que conèixer nous models, reflexionar i dialogar pot ser una manera molt bona de veure les coses des de perspectives diferents.  

• IV Coloquio Internacional Lucentino de la Universidad de Alicante, del 8 al 10 de novembre a Alacant. El tema central del col·loqui d'aquest any serà la interpretació i sembla que la interpretació als serveis públics hi tindrà un pes important. D'entre els ponents convidats, en el camp de la ISP cal destacar-hi Cecilia Wadensjö, pionera en aquest àmbit de recerca gràcies a la seva tesi i posterior llibre, Interpreting as interaction, i Erik Hertog, que ha coordinat molts dels projectes més importants a nivell europeu pel que fa a interpretació judicial. El títol de la meva comunicació serà: El papel de las entidades contratantes en la interpretación en los servicios públicos: ejemplos del contexto catalán i se centrarà en les dades del capítol sobre entitats de la tesi. Amb un públic tan especialitzat, segur que les preguntes seran interessants!

De moment, aquestes són les meves activitats previstes per al primer quadrimestre d'aquest curs acadèmic. Si us interessa estar al dia de conferències o congressos que es facin sobre traducció i interpretació, us recomano la pàgina Konferenser, actualitzada per Helge Niska. Si hi feu un cop d'ull, veureu que hi ha un munt de conferències programades, sobre tot tipus de temes. Una manera de compartir avenços en la recerca, escoltar què s'esta fent en altres llocs, rebre feedback i aprendre, però també una manera de no sentir-nos tan sols en aquest camí de la recerca.

Paratexts...

Per tots aquells que pensàveu que la tesi és un punt final en la carrera investigadora, l'entrada d'avui és clarament per demostrar que, tal com diria Freddie Mercury, The show must go on...! I és que avui m'he decidit a presentar un projecte que em balla pel cap i que possiblement aprofundiré en aquests propers mesos: l'estudi dels paratexts dels materials d'acollida publicats en xinès. 

Abans de continuar, però, em sembla que val la pena explicar què són els "paratexts". Paratext és un terme encunyat per Gérard Genette a l'obra Paratexts. Thresholds of interpretation (original en francès: Seuils) i l'utilitza per fer referència a tots aquells elements que envolten un text o l'acompanyen. Un cop d'ull a l'índex de Genette ens pot donar una idea de la gran quantitat d'elements que es poden considerar paratextuals: el nom de l'autor, el títol i subtítols, les dedicatòries, els epígrafs, els prefacis... De fet, fins i tot una entrevista amb l'autor d'una novel·la es pot considerar paratext.

Genette parla, essencialment, dels elements paratextuals en les obres literàries i, de fet, en l'àmbit de la traducció literària és un tema que s'ha estudiat molt (us recomano la tesi i els articles d'una bona amiga meva, la doctora in pectore Maialen Marín Lacarta). Tanmateix, tot llegint el llibre de Genette (molt entretingut, per cert) em vaig adonar que, evidentment, les obres no literàries també tenen paratexts i, per extensió, els materials d'acollida. I pensant-hi, pensant-hi, em van començar a venir al cap les fotografies que sovint acompanyen aquests materials (per exemple, a la franja superior de la web d'acollida), els pròlegs a càrrec de l'alcalde de la ciutat que els edita o el prefaci (per exemple, la benvinguda a les guies d'acollida de butxaca de Barcelona) o els títols i subtítols que estructuren els textos, a vegades en forma de pregunta (què hem de fer per empadronar-nos?), a vegades més sintètics (empadronament)... i em vaig adonar que és tot un món inexplorat. 

És un tema que ja he tractat en algun article (per exemple, a Traducir para la comunidad china en Cataluña: El ejemplo de los materiales de acogida disponibles online, pàg. 24-35), perquè, per exemple, em sobta que a vegades costa identificar que es tracten de materials bilingües. Fixeu-vos en la portada següent, de la guia de butxaca editada per l'Ajuntament de Barcelona:

A la part inferior dreta i en una tipografia molt més petita que la del títol, s'hi indica: català (加泰罗尼亚语）/ xinès (中文). Només fixant-nos en la portada ja podem veure que el títol tampoc s'ha traduït al xinès i això ens pot fer preguntar: com sabrà una persona xinesa que aquest opuscle és una guia amb informació sobre els tràmits bàsics per viure a Barcelona? Probablement, serà molt important la tasca dels proveïdors de serveis a l'hora de fer difusió d'aquest document. El podem comparar amb l'opuscle següent, editat per l'Ajuntament de Badalona:

Aquí, gràcies a la traducció del títol, segurament serà més fàcil que aquest document atragui l'atenció de l'usuari xinès que, ja des de bon principi, sabrà que el que té entre mans és una guia de recursos (资源指南). En aquest sentit, fins i tot es pot considerar una manera d'apoderar-lo i de fer-lo més autònom.

Una altra tendència ha esta la de posar fotografies de persones de diferents orígens a les guies, independentment de la llengua en què s'hagin editat. Per exemple, al següent fullet informatiu sobre els mossos d'esquadra, a la portada s'hi veu un noi negre demanant informació a un mosso, per bé que es tracta de l'edició en xinès, tal com s'observa en el títol de sota la fotografia.

Tots aquests elements (imatges, fotografies, distribució del text, prefacis...) poden influir en la recepció d'aquests textos per part dels lectors xinesos i, de fet, poden arribar a determinar que aquests ciutadans s'interessin per aquests documents o no. En la indústria editorial, és un tema que s'ha estudiat i molt, perquè bàsicament és màrqueting. Pensant-hi bé, què ven avui dia? Per exemple, es venen molt bé les obres que han estat censurades a la Xina (sobre aquest tema, Sílvia Fustegueres ha anat fent incisos molt interessants al seu bloc, Caràcter xinès) o s'intenten vendre les novel·les a partir d'imatges força orientalistes (quantes portades hi deu haver amb dones vestides amb qipao?). En canvi, en alguns materials d'acollida sembla que es deixen de banda aquestes qüestions que tan importants poden arribar a ser des del punt de vista de l'efectivitat d'un material. Perquè, clar, hem de pensar que són materials sovint editats amb finançament públic i amb un objectiu molt clar: informar les persones nouvingudes sobre qüestions importants per a la vida a Catalunya. En el moment en què la recepció fracassa, es poden considerar efectius? 

Mentre jo continuo donant-hi voltes, us animo a deixar comentaris i opinions, sobretot si heu tingut algun material d'aquests entre mans i us ha sobtat alguna qüestió relacionada amb els elements paratextuals. I si el que us ha cridat l'atenció és, bàsicament, el tema dels paratextos, no dubteu a fer un cop d'ull a Genette o a un llibre que recentment han editat unes companyes de la facultat: Gil-Bardají, Anna; Orero, Pilar; Rovira-Esteva, Sara (eds.) Translation Peripheries. Paratextual Elements in Translation.

Postgrau d'Interpretació als serveis públics a Catalunya (àrab, romanès, rus, xinès, anglès i francès)

Fa dies que volia dedicar una entrada al postgrau d'Interpretació als serveis públics que ofereix enguany el grup MIRAS de la UAB i fa dies que volia provar com funciona Prezi... i finalment he decidit fer-ho tot alhora: aquí teniu un vídeo (aquest cop sense àudio) d'una presentació elaborada amb Prezi sobre el Postgrau d'ISP (també el podeu consultar a la web de Prezi). 

Postgrau en Interpretació als serveis públics a Catalunya (àrab, romanès, rus, xinès, anglès i francès) from Mireia Vargas Urpi on Vimeo.

És cert que una entrada sobre el postgrau podria ser molt més llarga i us podria parlar de la importància de la formació en interpretació dels professionals que treballen com a enllaç entre els proveïdors de serveis i els usuaris que no entenen les llengües vehiculars, podria parlar de la gran diversitat d'activitats que inclou el curs, de la magnífica experiència que pot suposar l'assignatura d'observació de la pràctica professional i de la feina tan gratificant que pot arribar a ser la ISP... però em sembla que amb una ullada a les entrades anteriors d'aquest bloc podreu fer-vos una idea de tot això i més

Sí que voldria, però, acabar amb una reflexió: la majoria de persones que treballen en la interpretació als serveis públics comenten que és una feina que els agrada molt perquè els permet "ajudar a altres persones". Però... una interpretació de qualitat dubtosa (amb omissions, addicions o distorsions de significat) pot considerar-se una manera d'ajudar? Pot arribar a considerar-se útil? Ajudar de debò significa apoderar l'altre, fer que es pugui expressar i comunicar amb les seves pròpies paraules, amb la confiança que l'interlocutor escoltarà allò que està dient realment. Aquí és on la formació pot aportar i molt: pràctica, tècniques, estratègies, recursos, reflexió, codis deontològics... en definitiva, eines per al desenvolupament professional. Com ja he dit en d'altres entrades, la formació és el camí cap a la professionalització i, per tant, cap al reconeixement de la feina... i, en aquest sentit, és el granet de sorra que la universitat pot aportar a aquest camp. 

Bon inici de curs!

recerca en interpretació als serveis públics... per on comencem?

Imatge extreta de Maopost.com

Al febrer del 2009 em vaig començar a interessar per la interpretació als serveis públics, que es va convertir en el tema central de la meva tesina de màster i de la meva posterior tesi. Tot i que al principi pensava que era un camp totalment "verge" on poca cosa hi havia, ben aviat vaig adonar-me que m'equivoca de bon tros... i és que s'ha convertit en un tema molt investigat i amb molta bibliografia! Quan comencem tots anem una mica a les palpentes, anem estirant aquest fil i aquell fil i així ens anem creant la nostra pròpia llista de referències bibliogràfiques. Tot i així, hi ha una sèrie de llibres i articles que valdria la pena tenir en compte de bon principi, sobretot perquè presenten molt bons resums de l'estat de la qüestió, és a dir, són contribucions que revisen, de manera crítica, la recerca prèvia feta sobre aquest tema. Per tant, l'entrada d'avui pretén, justament, ser una ajuda a tots aquells que esteu pensant d'iniciar algun tipus de recerca en l'àmbit de la TISP i no sabeu per on començar: aquí teniu una sèrie de referències que per a mi han estat d'una gran utilitat. 

ABRIL MARTÍ, María Isabel (2006). La Interpretación en los Servicios Públicos: Caracterización como género, contextualización y modelos de formación. Hacia unas bases para el diseño curricular. Tesi doctoral. Universitat de Granada. Lectura molt recomanada, sobretot, si el que voleu és enfocar la vostra recerca a l’àmbit de la didàctica, perquè fa un repàs de la situació de la formació en diferents països segons el model d’Ozolins (2000). També planteja la qüestió de la denominació de la professió i proposa un model de competències per a la TISP que personalment trobo molt encertat. 

HALE, Sandra (2007). Community Interpreting. Great Britain: Palgrave McMillan. Aquest llibre és ja, en si mateix, una revisió de l’estat de la qüestió de la recerca en interpretació als serveis públics força actualitzada i, per tant, dóna una panoràmica molt completa dels estudis fets en aquest camp. Tanmateix, el que fa que aquest llibre sigui especialment útil per a aquells que us voleu endinsar en l’àmbit de la TISP és que: a) té un enfocament molt didàctic en la manera de presentar els exemples i no dóna res per sabut, tot s’explica molt bé; b) inclou un capítol amb possibles línies de recerca poc explorades, on s’indiquen temes que es podrien investigar en nous projectes. Si us interessa el tema però realment no sabeu con enfocar la recerca, aquest llibre és tota una font d’inspiració.

HERTOG, Erik; Van GUCHT, Jan; de BONTRIDDER, Leen (2006). Musings on Methodology. A: Linguistica Antverpiensa, vol. 5, p. 121-132. Article molt recomanable si el que necessiteu són consells pel que a l’enfocament metodològic. Els autors comencen força crítics amb alguns dels treballs que s’han fet en l’àmbit de la TISP, però al llarg de l’article demostren que no és tan difícil fer bona recerca en aquest camp.

MASON, Ian (1999). Introduction. The Translator, vol. 5, núm. 2, p. 147-160. Es tracta de la introducció a un volum monogràfic de la revista The Translator, dedicada a la interpretació de diàlegs (dialogue interpreting). En realitat, tot el monogràfic és molt interessant des del punt de vista de la TISP, però la introducció d'Ian Mason és especialment útil per tenir una panoràmica de la recerca en TISP feta fins al 1999. Tot i que és cert que des de llavors s'ha avançat molt, no deixa de ser una lectura molt necessària per poder contextualitzar, encara millor, la recerca que s'ha fet en l'última dècada.

PÖCHHACKER, Franz (2004). Introducing Interpreting studies. London: Routledge. Tot i que és un llibre que parla de la recerca en interpretació en general, pot ser molt útil a l’hora de situar la recerca específica en ISP en aquest marc més ampli i veure’n l’evolució. També presenta un enfocament molt didàctic i, un cop més, la part dedicada als enfocaments metodològics és molt il·lustradora i pot ser de gran ajuda a l’hora pensar com plantejar un projecte. Personalment, a mi m’agrada molt la capacitat que té Pöchhacker de conceptualitzar les realitats que estudia.

La meva pròpia tesina de màster també repassa l’estat de la qüestió de la TISP fins al 2009; un estat de la qüestió que vaig mirar d’actualitzar i replantejar al marc teòric de la meva tesi, on faig esment dels autors que he inclòs avui en aquesta entrada. A partir d’aquí i un cop ja tingueu una idea una mica més concreta del tema que volgueu investigar, és qüestió d’anar recuperant referències de les llistes de bibliografia al final d'articles i llibres i ja veureu com aviat tindreu un bon recull de referències: des dels llibres del Critical Link i els dels congressos d’Alcaláde Henares editats per Carmen Valero-Garcés, fins a articles publicats a revistes com Interpreting, Babel o Méta, entre d’altres. La veritat és que costa estar al dia, perquè les publicacions són constants, tot i que, per sort, sovint són molt diverses i mica en mica es van explorant nous temes que van ampliant els camins de la recerca. Com diríem en català, quan no és un all és una ceba, però sempre hi ha alguna cosa  per investigar. 

aprendre, practicar, repassar i estar al dia

Aquestes últimes setmanes hi ha hagut molt de revolt en l'actualitat xinesa amb el tema del judici de Gu Kailai, esposa de Bo Xilai, exmembre del Politburó xinès. La premsa d'aquí també se n’ha fet ressò i gairebé tots els diaris han publicat alguna notícia sobre el judici. Tot i que la informació que presenten els diferents diaris és gairebé la mateixa, el més interessant és que ens poden anar molt bé per treballar amb textos paral·lels, perquè la informació publicada en xinès també és molt semblant. A més a més, en aquest cas concret, la notícia tracta d’un judici, o sigui que és una oportunitat d’or per refrescar llenguatge jurídic i aprendre vocabulari nou.

Aquí va una proposta d’exercici a partir de la notícia sobre la sentència de Gu Kailai.

1. Podem començar llegint la notícia en català o en castellà. Per exemple, la podeu trobar a l'Ara, a l’Avui, a la Vanguàrdia, a El Periódico o a El País.
2. A continuació, llegim la notícia en xinès. Encara la trobem a més mitjans, per exemple, a la web de Xinhua. En aquesta segona lectura ja notarem que no tan sols ens sona el tema, sinó que fins i tot hi ha frases molt semblants.
3. L’exercici podria acabar al segon punt: ja hem fet una mica comprensió lectora i segur que hem anotat alguna paraula que se’ns escapava. Tot i així, podem continuar i intentar fer una traducció del text en xinès. Aquí és on realment veurem on tindríem dificultats a l’hora de traduir o, fins i tot, d’interpretar certes paraules o expressions. Una cosa és entendre i una altra cosa, expressar el mateix en la nostra llengua.
4. Podem complementar l’exercici de traducció amb la creació d’un glossari o de targetes de repàs. Coneixeu el programa ANKI? És un programa que es pot descarregar gratuïtament i que permet crear targetes de vocabulari virtuals i agrupar-les per temes. En una cara de la targeta hi podem posar la paraula nova (per exemple, jo he après 从犯) i, a l’altra cara, el pinyin (congfan) i la traducció (còmplice). Si us dediqueu a la traducció escrita, potser us serà més útil un glossari a l’estil més convencional (o en una memòria de traducció si feu servir eines TAO); mentre que si us dediqueu a la interpretació, aquest programa us pot ser força útil a l’hora de repassar i practicar vocabulari temàtic. I, com que és gratuït... per provar-lo no hi perdeu res! 
   
   
   
   Com fer servir Anki? from Mireia Vargas Urpi on Vimeo.
    
5. Ara que ja hem après tant de vocabulari i coneixem el tema tan bé, encara podem aventurar-nos a un nou exercici: podem buscar un vídeo relacionat amb aquest tema i aprofitar-lo per practicar 听力。Bé, no només 听力, també el podem aprofitar com a exercici d’interpretació. Per exemple, en aquest vídeo de la CCTV, al principi, s’hi diuen uns quants números... i ja sabeu que els números solen ser un gran repte en la interpretació! Per què no provar d’anotar-los? L’avantatge d’aquest vídeo és que teniu la transcripció al costat, o sigui que fer-ne la comprovació serà molt fàcil. A partir d’aquí, exercicis de memòria, de reformulació, de presa de notes... això ja és “a gust del consumidor”!

La gràcia d’aquests exercicis és que no tan sols ens ajuden a practicar vocabulari i expressions que poden ser útils en l’àmbit judicial (tant oral com escrit), sinó que a més a més, ens ajuden a estar al dia i a seguir una mica millor l’actualitat xinesa.

I, perquè veieu que un cop coneixes el tema no és tan difícil endinsar-se en la traducció, aquí us deixo els primers fragments de la meva traducció de la versió xinesa de Reuters.

谷开来因故意杀人罪被判处死刑 缓期两年执行(更新版)

Gu Kailai condemnada a pena de mort per delicte d’assassinat intencionat amb suspensió de l’execució de la sentència durant dos anys (versió actualitzada)

• 薄谷开来因故意杀人罪被法院判处死刑,缓期两年执行
  
• Bo Gu Kailai condemnada a pena de mort per assassinat intencionat amb suspensió de l’execució de la sentència durant dos anys 
   
  
• 从犯张晓军被判处有期徒刑九年,两人均表示不会上诉
  
• Zhang Xiaojun, el seu còmplice, condemnat a presó durant nou anys. Tots dos manifesten que no presentaran al·legacions
  

• 法庭官员称尼尔.伍德曾威胁薄谷开来的儿子,但未采取行动
  
• Segons els membres del tribunal, Neil Heywood havia amenaçat el fill de Gu Kailai, per no havia iniciat cap acció
  

路透北京8月20日电---中国法庭官员周一证实,前中国中央政治局委员薄熙来的妻子薄谷开来因故意杀人罪被法院判处死刑,缓期两年执行,并对试图掩盖尼尔.伍德谋杀案的四名警察判处五至11年有期徒刑.

Reuters, Beijing 20 d’agost - Membres del tribunal xinès van confirmar dilluns la sentència de pena de mort per assassinat intencionat a la dona de l’exmembre del buró polític del comitè central xinès Bo Xilai, Bo Gu Kailai. L’execució de la sentència quedarà suspesa durant dos anys. Els quatre policies que van intentar amagar el cas d’assassinat de Neil Heywood han estat condemnats a penes d’entre cinc i onze anys d’empresonament. 
 
法庭官员还证实投毒杀害尼尔.伍德的从犯张晓军被判处有期徒刑九年;谷开来和张晓军均表示不会上诉.
El tribunal també ha confirmat que el còmplice de l’enverinament de Neil Heywood va ser Zhang Xiaojun, que ha estat condemnat a una pena de presó de cinc anys. Tant Gu Kailai com Zhang Xiaojun han manifestat que no presentaran al·legacions.


法院审理认定两人共同犯罪,薄谷开来是主犯,张晓军是从犯.

El tribunal ha determinat que tots dos són culpables i que Bo Gu Kailai és la responsable principal del crim, mentre que Zhang Xiaojun n’és el còmplice.

 

 

La interpretació per part d'infants

Aquests dies he començat a llegir Interpreting Brian Harris. Recent Developments in Translatology, editat per María Amparo Jímenez Ivars i María Jesús Blasco Mayor, de la Universitat Jaume I de Castelló. N'estic preparant una ressenya, o sigui que avui no entraré en detalls concrets del llibre, tot i que sí que m'agradaria reprendre'n un tema que sempre m'ha atret molt: la "interpretació natural", també coneguda com a "traducció natural" (natural translation) a les obres de Brian Harris o language brokering a l'àmbit de la sociologia, entre d'altres noms. La interpretació natural fa referència a la interpretació que realitzen persones sense formació específica per a aquesta tasca, ja siguin estudiants de segones llengües estrangeres, persones bilingües o, fins i tot (i molt sovint) infants.

En els nens i les nenes fills i filles d'immigrants, pel fet de tenir accés a l'educació reglada en arribar als països d'acollida, la immersió lingüística és major i, per tant, l'aprenentatge de la llengua d'acollida sol ser més ràpid que en els pares. Per tant, no és d'estranyar que pares i mares confiïn en ells per a tasques de traducció i d'interpretació. De fet, Beltrán Antolín i Sáiz López (2001: 33) concretament comenten que, en les famílies xineses a Catalunya, el primer a emigrar sol ser el fill gran, que en arribar aquí assumeix l'obligació d'anar a l'escola per aprendre la llengua d'acollida. 

A la meva tesi, vaig poder entrevistar a algunes intèrprets que, passada aquesta primera etapa d'interpretació natural amb pares, familiars i amics, van decidir buscar una feina més formal en aquest àmbit, ja fos a través de consells comarcals, d'ajuntaments o d'altres entitats. D'altra banda, alguns informants xinesos, usuaris dels serveis públics, també admetien haver comptat amb l'ajuda dels fills o filles com a intèrprets als serveis públics. Un altre exemple clar es el d'un pare que comenta que "希望自己的子女学好当地语言，这样以后有办什么事情更方便 (espero que els meus fills aprenguin la llengua local, així en el futur serà molt més fàcil resoldre les coses)" (U15, home, 38 anys; exemple extret de Vargas-Urpi, 2012: 542).

Nenes a Guizhou, 2011. Arxiu propi.

Per tant, la interpretació per part d'infants és una realitat present i comprensible si tenim en compte tots aquests factors. Harris, a més a més, exposa que és molt interessant estudiar aquest tipus d'interpretació perquè pot donar pistes molt clares sobre el desenvolupament de la competència traductora (o de la competència en interpretació, en el nostre cas). D'altres investigadors també s'hi han fixat des de la recerca en adquisició de segones llengües estrangeres, de manera que la recerca en aquest camp comença a ser força abundant.

Tanmateix, més enllà de l'interès investigador que pugui generar la interpretació natural per part d'infants, el que cal subratllar són els perills que pot suposar fer interpretar a nens i nenes:

1.) Des del punt de vista de la interpretació, com podem esperar que nens i nenes, per molt bilingües que siguin, puguin interpretar els llenguatges especialitzats sovint necessaris en els diferents àmbits dels serveis públics? Quina maduresa podem demanar a nens i nenes a l'hora de seguir codis ètics o de mantenir-se imparcials en la interpretació?

2.) Des del punt de vista dels nens i nenes que fan d'intèrprets: és ètic posar-los en aquestes situacions? Cal tenir en compte que a vegades es poden arribar a viure situacions molt i molt dures (haver d'informar de malalties greus, per exemple)... com podem donar aquesta responsabilitat a un infant? Més enllà de l'impacte emocional que poden patir els infants en aquestes situacions, el sol fet d'haver d'assumir la responsabilitat d'interpretar també pot provocar-los estrès o fer-los sentir sota pressió. A l'altre extrem, Hall i Sham (2007) expliquen que alguns infants s'aprofiten d'aquesta posició "privilegiada" per demanar compensacions als seus pares o per rebre'n un tracte especial. I és que, els nens són nens, i això no s'hauria d'oblidar...

Per tot això, igual que desaconsellem la interpretació no professional, cal desaconsellar la pràctica de recórrer a nens i nenes per a la interpretació, perquè si tenim en compte tots els factors que hi poden intervenir, ens adonarem que no és, en cap cas, una tasca de nens.

Per aprofundir en aquest tema, us recomano el llibre que jo m'ateixa m'estic llegint ara (Interpreting Brian Harris), que inclou alguns articles sobre aquesta qüestió. Concretament, val la pena destacar l'estat de la qüestió realitzat per Álvarez de la Fuente i Fernández Fuertes (2012: 11-50), al primer capítol, amb una bibliografia molt extensa i completa; així com també el segon capítol: "Child language and Cultural Brokering", de Hall i Guo (2012: 51-76), que se centra en el cas xinès. De fet, aquest segon capítol es basa en la tesi de Guo Zhiyan (2007): Young Children as Cultural Mediators: A Study of Mandarin-Speaking Chinese Families in the U.K, totalment recomanable des d'un bloc com aquest. Tot i que actualment no es troba disponible en línia, l'autor n'està preparant un llibre que, segons hem pogut saber, es publicarà al 2013.

D'altra banda, al web de la Manchester Metropolitan University hi ha una pàgina amb bibliografia sobre aquest tema: "Children and Adolescents as Language Brokers", que a més a més també inclou diverses referències que es basen en l'estudi de nens i adolescents xinesos. Un article accessible en línia, relacionat amb aquest projecte de la Manchester Metropolitan University i centrat en el cas xinès és el següent: Hall, Nigel; Sham, Sylvia (1998) Language brokering by Chinese Children.

I, finalment, si el que us interessa és la interpretació natural en el seu sentit més ampli, cal recomanar l'obra de Brian Harris, pioner en aquest camp. Podeu començar amb el seu article "The Importance of Natural Translation", publicat al 1976 a Working papers in Bilingualism i també disponible en línia. Tal com deia al principi, és un camp d'estudi amb força bibliografia, o sigui que si coneixeu o trobeu més referències interessants, us animo a compartir-les mitjançant els comentaris! 

Els continguts jurídics del web d’acollida de la Generalitat de Catalunya

Estudi comparatiu de les versions catalana, anglesa i xinesa

Web d'acollida de la Generalitat de Catalunya (versió en xinès)

[Entrada publicada simultàniament aquí i al bloc d'InterÀsia: El impacto de Asia Oriental en el contexto español]

Al número 57 de la Revista de Llengua i Dret, de l'Escola de l'Administració Pública de Catalunya, s'ha publicat "Els continguts jurídics del web d’acollida de la Generalitat de Catalunya: estudi comparatiu de les versions catalana, anglesa i xinesa" (pàg. 71-94), un article en el qual reprenem algunes de les qüestions ja proposades en aquest bloc en divereses entrades prèvies (vegeu, per exemple, a "Polítiques d’immigració a Catalunya i respostes als problemes de comunicació amb la població immigrada" o "Els materials d'acollida en xinès"). A continuació presentem el resum de l'article, que es pot consultar íntegrament al web de la Revista de Llengua i Dret.

[RESUM]

En el marc de les actuacions prèvies a la nova Llei d’acollida, aprovada a l’abril del 2010, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa, el 2009, un web d’acollida multilingüe telemàtic, traduït a les nou llengües més parlades a Catalunya. L’estudi que presentem en aquest article se centra en la traducció de l’apartat sobre «Legislació» de la Guia d’acollida. En primer lloc, definirem i delimitarem l’àmbit de la traducció als serveis públics com a marc teòric d’aquest estudi. A continuació, basantnos en l’anàlisi del discurs, compararem la versió original en català de l’apartat de legislació, amb les versions en castellà, anglès i xinès. Ens fixarem, específicament, en qüestions com el registre, les dificultats de traducció d’aquest tipus d’informació i les diferències en les tècniques adoptades en les tres versions traduïdes. Aquesta anàlisi contrastiva servirà per reflexionar sobre el paper de les traduccions d’informació sobre legislació en l’apoderament de les minories lingüístiques i, per extensió, en la promoció de la convivència en la diversitat.