IV Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics

Ahir va fer una setmana de la IV Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics a Catalunya, que ràpid que passen els dies! Tan ràpid, que aquest any, els vídeos s'ha avançat a la meva ressenya de la jornada...! Primer van ser els de Gabriel Cabrera de Dualia, al seu blog Interpretación telefónica i al seu compte de youtube i, a finals de setmana, he sabut que també ja hi ha els de la FTI a la web de MIRAS. Per tant, us animo sobretot a fer un cop d'ull als vídeos! ;)     

Detall d'un dels vídeos de la web de MIRAS.

La jornada va començar amb les presentacions de MIRAS. La Xus Ugarte (UVic) i l'Anna Gil-Bardají (UAB) van presentar el projecte SOS-VICS, un projecte liderat per la Universitat de Vigo i centrat en la interpretació en casos de violència de gènere. L'objectiu del projecte és millorar la interpretació d'aquests casos que ja de per si són tan delicats i requereixen tant de tacte. Si us interessa el tema, us recomano que feu un cop d'ull també a la pàgina del projecte.

Després va venir la meva presentació, sobre "problemes i estratègies en la interpretació als serveis públics de l'àmbit socioeducatiu". Concretament, vaig presentar resultats preliminars de l'estudi amb la combinació xinès-castellà i, com que és un tema que escau molt a aquest blog, el guardo per ampliar-lo més endavant. Aviat acabarem la recollida de dades i pensem que arribarem a conclusions molt interessants!

A continuació va parlar la magistrada Pilar de Luna Jiménez de Parga que ens va tenir a tots fent que sí amb el cap contínuament. Per fi, una magistrada que descriu les coses pel seu nom i que s'apropa a la situació dels més desfavorits! Em van agradar especialment algunes frases, perquè va aconseguir que tots i totes ens poséssim en la pell de l'altre, tant d'ella com a magistrada, com de l'imputat que està sent jutjat sense saber de què. Aquí en van només algunes:

A veces, mis compañeros me preguntan: ¿Magistrada, cómo ve que no hablan la misma lengua, intérprete e imputado? -- ¡Por el lenguaje no verbal! ¡El lenguaje no verbal lo denota todo!

¿Qué inseguridad no sentirás tú, si te ponen un intérprete que sólo chapurrea el español?

Tenemos una obligación ética con los más débiles. Porque hemos creado esta desigualdad. 

D'entre les seves propostes, dues de clares:

1.) Crear un registre públic d'intèrprets amb formació

2.) Que el intèrprets del registre tinguin experiència en l'àmbit judicial o, si no, que se'ls ofereixi formació en forma de tutories amb advocats i magistrats. És a dir, que part de la formació dels intèrprets judicials es faci als tribunals. (!)

Després de la conferència de la magistrada, la presentació de Sylvie Monjean-Decaudin va ser una mica més acadèmica, però no per això menys interessant. Va fer una anàlisi molt detallada de la nova directiva, qüestionant sobretot les llacunes que se'n poden derivar i mostrant-ne exemples del model francès. 

La jornada va acabar amb la taula rodona. Em va agradar molt la franquesa del magistrat Carlos Pascual Alfaro, del Jutjat de violència sobre la dona núm. 1, de Barcelona; sobretot quan va afirmar que s'adonava que la interpretació no és per als jutges, sinó pels acusats. 

Los jueces no tenemos derecho a la interpretación, tenemos la obligación de garantizar la interpretación a los acusados.

I, de les moltes coses de què es van parlar a la taula rodona, jo vaig aprendre especialment amb la presentació de Gabriel Cabrera, a qui podeu seguir en un twitter molt actiu (@babelxelsabio). La interpretació telefònica per a mi és un món molt desconegut, malgrat haver-ne llegit alguna cosa i, per això, crec que necessitava una expliació com la que va fer el Gabriel, amb exemples de situacions concretes i de protocols específics per a casos com els de violència de gènere. Fa temps que penso que la interpretació telefònica és molt necessària com a complement a la interpretació presencial quan aquesta no sigui possible. Tanmateix, haig d'admetre que fins la presentació del Gabriel sempre m'havia fet certa por que les limitacions de la interpretació telefònica (per exemple, el no poder accedir al llenguatge no verbal que, com ja hem anat veient al blog, és tan important) poguessin influir en la interpretació. Tot i que segurament sí que hi influeixen d'alguna manera, el que vaig veure és que la col·laboració amb els proveïdors de serveis (conèixer-ne les seves necessitats, què volen i què esperen d'un intèrpret) ha estat clau per poder millorar el servei i superar algunes d'aquestes limitacions d'una interpretació no presencial.

En conclusió, com a membre de MIRAS i després d'haver participat en totes les jornades, estic molt contenta de veure que l'objectiu que teníem al principi -- crear un punt de trobada i un fòrum d'intercanvi entre professionals i universitat -- és ja una realitat que cada any arriba a finals de curs amb noves idees i nous debats. Aviat ja podrem començar a pensar en la V Jornada ;)

 

La interpretació judicial com a garantia processal

第十条

人人完全平等地有权由一个独立而无偏倚的法庭进行公正的和公开的审讯，以确定他的权利和义务并判定对他提出的任何刑事指控。(联合国人权事务)

Article 10

Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal. (Declaració Universal dels Drets Humans) 

Ja fa dies que volia fer una entrada sobre la IV Jornada de traducció i interpretació als serveis públics que el grup MIRAS organitza el proper 7 de juny i avui per fi trobo el moment. El tema d'aquest any és La interpretació judicial com a garantia processal. Oportunitats i reptes de la Directiva 2010/64/UE. Com cada any, serà totalment gratuïta i esperem que això permeti aplegar un bon quòrum per parlar de la Directiva 2010/64/UE, en vigor des del 15 de novembre de 2010 i amb un termini de transposició que acaba el 27 d'octubre de 2013. 

Tant des de l'àmbit professional com des de l'àmbit acadèmic, tenim moltes esperances en aquesta llei, que pensem que ha de permetre realment acostar-nos a l'article 10 de la Declaració Universal dels Drets Humans i, sobretot, a l'incís on es remarca "en condicions de plena igualtat" (完全平等地). 

Per no avançar-me a la jornada, sinó més aviat per anar obrint boca, avui he preparat una selecció d'entrades anteriors amb informació sobre la directiva o sobre qüestions relacionades amb la interpretació judicial:

- La interpretació judicial a Espanya. Panoràmica general i enllaç a alguns articles.

- Millores en la interpretació judicial a Madrid. Breu entrada relacionada amb la transposició de la directiva 2010/64/UE. 

- Court translation services in crisis after cost-cutting deal. Una altra entrada breu per il·lustrar la reacció dels intèrprets davant les retallades en interpretació judicial al Regne Unit. 

- El debat sobre la interpretació judicial. Reflexió sobre la situació d'aquest àmbit en un moment una mica "crític". 

Si cliqueu a l'etiqueta de "justícia" encara trobareu més entrades sobre aquest tema i sobre l'auto-aprenentatge de la interpretació judicial. 

D'altra banda, tot i no ser-ne el tema central, a la tesi també parlo de les condicions dels intèrprets judicials, sobretot a través de les percepcions dels intèrprets que vaig entrevistar i que treballaven en aquest àmbit. Per exemple, un dels informants, em va explicar el següent (pàg. 115): 

"A mí, por ejemplo, me han citado como testigo a unas escuchas que he hecho y claro, esa citación se me ha enviado por un telegrama del juzgado, con mi dirección, mi DNI y todo. Pero lo que ellos no saben es que yo sé que esa citación está en el expediente, o sea que los abogados de los [imputados] chinos tienen mi nombre, mi teléfono... ¡todo! O sea, nadie se ha preocupado por decir: «Esta es una persona que ha trabajado como intérprete y no convendría que los chinos supieran quién fue el que hizo la transcripción, o las escuchas, digamos». O sea, a nadie le preocupa. Alguien propuso que el que hizo las transcripciones fuera como testigo, pues vale, como testigo. No hay una protección y, si no hay una protección, ¿qué servicio de ayuda va a haber?”

Per tant, esperem que la directiva no tan sols serveixi per millorar la interpretació des del punt de vista d'acusats/encausats/imputats i denunciants, sinó també per millorar les condicions de molts intèrprets que poden ser víctimes de xantatges només pel fet d'haver d'interpretar en aquests casos. 

A banda de tot això, si llegiu el programa de la jornada veureu que jo també hi participo per parlar d'un tema molt més distès, però no menys interessant ;) Es tracta del projecte del grup MIRAS en què estic treballant actualment, amb la gran sort que la combinació lingüística d'anàlisi és amb el xinès: Problemes i estratègies de traducció i d'interpretació als serveis públics de l'àmbit socioeducatiu: resultats d'un estudi empíric de les combinacions xinès-castellà. Com que és un projecte en curs, de moment no puc donar-ne gaires més detalls, però espero poder compartir-ne alguna cosa després de la jornada. 

I, com ja comença a ser tradició en aquest blog, després de la jornada en prometo una ressenya ben completa. ;)

 

aprendre, practicar, repassar i estar al dia

Aquestes últimes setmanes hi ha hagut molt de revolt en l'actualitat xinesa amb el tema del judici de Gu Kailai, esposa de Bo Xilai, exmembre del Politburó xinès. La premsa d'aquí també se n’ha fet ressò i gairebé tots els diaris han publicat alguna notícia sobre el judici. Tot i que la informació que presenten els diferents diaris és gairebé la mateixa, el més interessant és que ens poden anar molt bé per treballar amb textos paral·lels, perquè la informació publicada en xinès també és molt semblant. A més a més, en aquest cas concret, la notícia tracta d’un judici, o sigui que és una oportunitat d’or per refrescar llenguatge jurídic i aprendre vocabulari nou.

Aquí va una proposta d’exercici a partir de la notícia sobre la sentència de Gu Kailai.

1. Podem començar llegint la notícia en català o en castellà. Per exemple, la podeu trobar a l'Ara, a l’Avui, a la Vanguàrdia, a El Periódico o a El País.
2. A continuació, llegim la notícia en xinès. Encara la trobem a més mitjans, per exemple, a la web de Xinhua. En aquesta segona lectura ja notarem que no tan sols ens sona el tema, sinó que fins i tot hi ha frases molt semblants.
3. L’exercici podria acabar al segon punt: ja hem fet una mica comprensió lectora i segur que hem anotat alguna paraula que se’ns escapava. Tot i així, podem continuar i intentar fer una traducció del text en xinès. Aquí és on realment veurem on tindríem dificultats a l’hora de traduir o, fins i tot, d’interpretar certes paraules o expressions. Una cosa és entendre i una altra cosa, expressar el mateix en la nostra llengua.
4. Podem complementar l’exercici de traducció amb la creació d’un glossari o de targetes de repàs. Coneixeu el programa ANKI? És un programa que es pot descarregar gratuïtament i que permet crear targetes de vocabulari virtuals i agrupar-les per temes. En una cara de la targeta hi podem posar la paraula nova (per exemple, jo he après 从犯) i, a l’altra cara, el pinyin (congfan) i la traducció (còmplice). Si us dediqueu a la traducció escrita, potser us serà més útil un glossari a l’estil més convencional (o en una memòria de traducció si feu servir eines TAO); mentre que si us dediqueu a la interpretació, aquest programa us pot ser força útil a l’hora de repassar i practicar vocabulari temàtic. I, com que és gratuït... per provar-lo no hi perdeu res! 
   
   
   
   Com fer servir Anki? from Mireia Vargas Urpi on Vimeo.
    
5. Ara que ja hem après tant de vocabulari i coneixem el tema tan bé, encara podem aventurar-nos a un nou exercici: podem buscar un vídeo relacionat amb aquest tema i aprofitar-lo per practicar 听力。Bé, no només 听力, també el podem aprofitar com a exercici d’interpretació. Per exemple, en aquest vídeo de la CCTV, al principi, s’hi diuen uns quants números... i ja sabeu que els números solen ser un gran repte en la interpretació! Per què no provar d’anotar-los? L’avantatge d’aquest vídeo és que teniu la transcripció al costat, o sigui que fer-ne la comprovació serà molt fàcil. A partir d’aquí, exercicis de memòria, de reformulació, de presa de notes... això ja és “a gust del consumidor”!

La gràcia d’aquests exercicis és que no tan sols ens ajuden a practicar vocabulari i expressions que poden ser útils en l’àmbit judicial (tant oral com escrit), sinó que a més a més, ens ajuden a estar al dia i a seguir una mica millor l’actualitat xinesa.

I, perquè veieu que un cop coneixes el tema no és tan difícil endinsar-se en la traducció, aquí us deixo els primers fragments de la meva traducció de la versió xinesa de Reuters.

谷开来因故意杀人罪被判处死刑 缓期两年执行(更新版)

Gu Kailai condemnada a pena de mort per delicte d’assassinat intencionat amb suspensió de l’execució de la sentència durant dos anys (versió actualitzada)

• 薄谷开来因故意杀人罪被法院判处死刑,缓期两年执行
  
• Bo Gu Kailai condemnada a pena de mort per assassinat intencionat amb suspensió de l’execució de la sentència durant dos anys 
   
  
• 从犯张晓军被判处有期徒刑九年,两人均表示不会上诉
  
• Zhang Xiaojun, el seu còmplice, condemnat a presó durant nou anys. Tots dos manifesten que no presentaran al·legacions
  

• 法庭官员称尼尔.伍德曾威胁薄谷开来的儿子,但未采取行动
  
• Segons els membres del tribunal, Neil Heywood havia amenaçat el fill de Gu Kailai, per no havia iniciat cap acció
  

路透北京8月20日电---中国法庭官员周一证实,前中国中央政治局委员薄熙来的妻子薄谷开来因故意杀人罪被法院判处死刑,缓期两年执行,并对试图掩盖尼尔.伍德谋杀案的四名警察判处五至11年有期徒刑.

Reuters, Beijing 20 d’agost - Membres del tribunal xinès van confirmar dilluns la sentència de pena de mort per assassinat intencionat a la dona de l’exmembre del buró polític del comitè central xinès Bo Xilai, Bo Gu Kailai. L’execució de la sentència quedarà suspesa durant dos anys. Els quatre policies que van intentar amagar el cas d’assassinat de Neil Heywood han estat condemnats a penes d’entre cinc i onze anys d’empresonament. 
 
法庭官员还证实投毒杀害尼尔.伍德的从犯张晓军被判处有期徒刑九年;谷开来和张晓军均表示不会上诉.
El tribunal també ha confirmat que el còmplice de l’enverinament de Neil Heywood va ser Zhang Xiaojun, que ha estat condemnat a una pena de presó de cinc anys. Tant Gu Kailai com Zhang Xiaojun han manifestat que no presentaran al·legacions.


法院审理认定两人共同犯罪,薄谷开来是主犯,张晓军是从犯.

El tribunal ha determinat que tots dos són culpables i que Bo Gu Kailai és la responsable principal del crim, mentre que Zhang Xiaojun n’és el còmplice.

 

 

el debat sobre la interpretació judicial

Aquesta última setmana ha resorgit el tema sempre candent de la interpretació judicial, arran de les VIII Jornades de Traducció Jurídica celebrades a Catelló la setmana passada. No entraré en detalls sobre els motius de la controvèrsia en aquesta última ocasió, ja que els podeu trobar al bloc de la xarxa Comunica, al comunicat emès per MIRAS i a dues entrades del bloc de Carmen Cedillo (¿Investigación en TISP?: El grupo MIRAS i El debate sigue abierto: ¿particpas en él?). 

De fet, aquí ja havíem dedicat una de les primeres entrades (La interpretació judicial a Espanya) a aquest tema i ja havíem plantejat algunes de les reivindicacions que des del món acadèmic s'estan fent. Ara és el moment de tornar-hi a pensar i més quan veiem que les coses no milloren i que a la premsa continuen publicant-se titulars com aquest: "Un francés pasa tres meses en prisión al confundirlo con un ladrón", un cas en què bona part dels problemes van derivar de la manca d'interpretació en les primeres declaracions del pressumpte culpable. 

En tot aquest debat, però, pot ser interessant subratllar que la crítica a l'externalització de la interpretació judicial és, en realitat, una crítica a la manca de regulació i a la precarització d'un servei tan important per poder garantir el dret a un judici just i equitatiu a tota persona. El gran problema que patim ara és que en el moment de seleccionar les empreses adjudicatàries per a la prestació de la TISP no s'ha posat la QUALITAT en primer lloc, sinó que s'han prioritzat qüestions com la quantitat (de llengües, d'hores de servei, etc.) o el preu. A l'informe de Linguamón (2010) podeu trobar més informació sobre aquests criteris que, de fet, queden prou definitis a l'esquema següent, que aquests últims dies circula força a les xarxes socials i als blocs.  

Tots estem d'acord que la formació és la via cap a la qualitat. Tanmateix, la formació també suposa un esforç, una dedicació i una inversió de temps i de diners i, per això, més enllà de formar-nos "por amor al arte", necessitem motivacions externes que ens facin pensar que valdrà la pena formar-nos. Aquestes motivacions (inexistents en el context espanyol i català actuals) podrien ser:

1) Una acreditació que regulés l'accés a la professió (us recomano l'entrada sobre acreditació en aquest mateix bloc )

2) L'exigència des de les empreses del requisit de la formació

3) L'esperança que les millores a nivell personal puguin retornar-nos en forma d'estabilitat laboral o d'un increment retributiu (utopia?)

Quan aquestes condicions fallen, només ens queda confiar en l'ètica professional dels intèrprets i en les seves ganes de fer bé les coses, però amb això no n'hi ha prou. Cal seguir lluitant per fer entendre que només s'aconseguirà fer justícia de debò amb intèrprets ben formats i qualificats que garanteixin el respecte dels drets de totes les persones implicades en un judici. I, amb el model actual, no anem pel bon camí.

En aquest bloc sovint hem citat exemples d'altres països i, un cop més, sembla que als Estats Units ja van força més endavant en aquest tema. Us deixo algunes lectures que poden ajudar a reforçar els arguments a favor de la lluita per a la regulació de l'accés a la interpretació judicial. A banda de la tesi doctoral de Juan Miguel Ortega Herráez, que ja vaig proposar fa uns mesos (Análisis de la práctica de la interpretación judicial en España: el intérprete frente a su papel profesional), personalment trobo molt interessants les contribucions de Holly Mikkelson i de Sandra Hale. Mikkelson, d'una banda, proposa uns marcs teòrics i unes reflexions molt profundes sobre l'evolució de les pràctiques de la interpretació judicial, realment pertinents després de la nostra reflexió d'avui. Hale, de l'altra, entra en detalls molt més específics i en qüestions molt més lingüístiques relacionades amb la pràctica de la interpretació. El denominador comú? L'èmfasi en la formació.

• Mikkelson, Holly: Court Interpreting at a Crossroads.
• Mikkelson, Holly: The professionalization of Community Interpreting
• Més articles de Holly Mikkelson: http://www.acebo.com/papers/pmenu.htm

• Hale, Sandra (1999) Interpreters' treatment of discourse markers in courtroom questions. A: Forensic Linguistics, vol. 6, n. 1, p.1350-1771.
• Hale, Sandra (2001) How are Courtroom Questions Interpreted? An analysis of Spanish Interpreters' Practices. Ian Mason (ed.) Triadic Exchanges. Studies in Dialogue Interpreteing. Manchester: St. Jerome, p. 21-50. 
• Hale, Sandra (2002) How faithfully do Court Interpreters Render the Style of Non English Speaking Witness' Testimony? A Data-Based Study of Spanish-English Bilingual Proceedings. A: Discours Studies, vol. 4, n. 1, p. 25-47. 
• Hale, Sandra (2004). The Discourse of Court Interpreting. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins.
• Hale, Sandra (2007). The challenges of Court Interpreting. Intricacies, responsibilities and ramificiations. AltLawJI, vol. 30.
• Hale, Sandra (2008). Working with interpreters in courts and tribunals. AIJA Conference,12-14 de març de 2008, Freemantle, WA.  

De fet, aquestes referències són només un tastet de la recerca tan àmplia que s'ha fet en la interpretació judicial. Si algú hi està interessat, que m'escrigui i li passaré més articles sobre aquest tema. De moment, us animo a llegir el manifest de la pàgina de Comunica i a deixar-hi els vostres comentaris si creieu que val la pena aquesta iniciativa: 

MOVÍLIZATE EN CONTRA DE LA EXTERNALIZACIÓN DE LOS SERVICIOS DE TRADUCCIÓN E INTERPRETACIÓN EN LOS JUZGADOS Y POLICÍA

diccionaris

Després d'uns dies sense publicar cap entrada, avui l'aprofito per incloure un "poti-poti" de diccionaris que poden ser útils per a diferents tasques de traducció i d'interpretació.

1.) 医网打尽 - web sobre medicina que inclou un diccionari xinès-anglès força complet. També és força interessant l'opció de 考试 (examen), en què permet buscar preguntes (i respostes) relacionades amb un terme en concret. Aquesta part només és en xinès, però justament per això, és una manera força útil de buscar textos paral·lels. 

2.) Glosario de enfermedades. Glossari elaborat pels estudiants del màster en Comunicació Intercultural, Traducció i Interpretació als serveis públics d'Alcalà de Henares (castellà-xinès).

3.) Solicitor Online - 法律词典 - llistat de termes jurídics bilingües (anglès-xinès tradicional). 

4.) 中国百科网 - 法律词典 - un altre llistat de termes jurídics. Aquest cop només en xinès.

5.) 牛词网在线词典 Niuword.com Chinese Slang Dictionary- un diccionari ben diferent dels anteriors però no per això menys útil, i és que aquest ens pot "salvar" en un moment d'aquells en què haguem de traduir una paraula una mica pujada de to i ens trobem que no sabem com fer-ho. Autores com Cambridge (1999) insisteixen en la necessitat d'interpretar-ho sempre TOT, i això inclou tant el missatge com el registre... i si el registre implica haver de traduir expressions vulgars o malsonants, s'ha d'aconseguir transmetre-les així, tal com són, per tal que l'interlocutor es pugui endur una idea com més exacta possible de la persona que té davant seu. Per tant, fora vergonyes, i a practicar el 屁，el 他妈的 i tota la resta. Per cert, al bloc de Aaron Wang hi trobareu diferents usos, precisament, del 屁.

Autoaprenentatge de llenguatge jurídic

Tot i que fins ara ens hem centrat, sobretot, en el xinès, no hem d'oblidar que traduir i interpretar implica també un molt bon domini de la llengua d'arribada, en el nostre cas, el català. Per això ens sembla molt interessant el següent curs, a l'abast de tothom, flexibile i molt indicat per a la traducció i la interpretació a l'àmbit judicial:

Autoaprenentatge de llenguatge jurídic, 

disponible al web del Departament de Justícia

És un curs dividit en tres parts: teoria, exercicis interactius i documents. Per tant, no tan sols és útil per millorar en l'expressió del llenguatge jurídic, sinó que, a més a més, proporciona un recull excel·lent de textos paral·lels que s'adeqüen a les convencions del català. En definitiva, molt recomanable!

la imatge també compta...

Una de les dimensions del llenguatge no verbal és l'aparença física que, al seu torn, inclou el pentinat, la complexió física i la roba que puguem portar. La qüestió de la roba és certament important en l'àmbit de la interpretació i sembla que ho sigui especialment en la interpretació judicial, un àmbit que per si sol es caracteritza per pràctiques molt protocolitzades. 

Per tot això, l'article següent pot ser interessant i útil:

Standards of Dress for Legal Interpreters, publicat a http://www.legallanguage.com/
De fet, val la pena fer un cop d'ull a la pàgina, perquè inclou d'altres recomanacions pràctiques per a l'exercici de la interpretació judicial i notícies relacionades amb aquest àmbit. Per exemple, les notícies següents poden ser especialment útils a l'hora de defensar la professionalització de la interpretació judicial:

- Legal interpreters are much more than bilinguals
- Court interpreting mistakes can lead to mistrials
- Why a professional interpreter is a must in the courtroom

millores en la interpretació judicial a Madrid

Tal com s'indica al bloc "El Gascón Jurado", bones notícies per a la interpretació judicial a Madrid: 

El TSJ de Madrid aprueba unas recomendaciones para mejorar la traducción e interpretación en los procedimientos judiciales

D'entre les millores que es proposen, cal destacar: parlar a poc a  poc, amb claredat i fent pauses perquè l'intèrpret pugui interpretar, i donar informació prèvia a l'intèrpret perquè pugui preparar millor l'encàrrec. 

Tant de bo això serveixi per millorar les pràctiques i s'acabi extenent a la resta de províncies, com ja hauria de ser des de fa temps!

consells jurídics en xinès - 法律快讯

L'Associació d'Estudiants xinesos de la Universitat Carles III, en col·laboració amb el portal Xihua, han creat el programa online "Consells jurídics" （法律快讯）, en què s'expliquen diferents qüestions relacionades amb la legislació de l'Estat espanyol. Fins al moment, s'han elaborat cinc vídeos, sobre les temàtiques següents:

• 租赁法之 《租赁合同》 （1） [ Llei sobre contractació: el contracte d'arrendament - 1]*

• 租赁法之 《租赁合同》 （2） [Llei sobre contractació: el contracte d'arrendament - 2]* 

• 移民法之 《驱逐令》 （1） [Llei d'Estrangeria: l'ordre d'expulsió - 1] 

• 移民法之 《驱逐令》 （2）  [Llei d'Estrangeria: l'ordre d'expulsió - 2]

• 2012新劳工法改革 [La nova reforma de la llei laboral de l'any 2012]

*Traduccions literals del títol en xinès

Cal indicar que són una sèrie de vídeos molt interessants des del punt de vista de la preparació per a la interpretació als serveis públics i, concretament per a l'àmbit jurídic i policíac, tot i que també poden ser de gran utilitat en l'àmbit dels serveis socials. Pel fet de ser presentats per estudiants universitaris, la majoria utilitzen un 普通话 molt correcte, però el que els converteix en un recurs molt i molt interessant és que la temàtica està clarament relacionada amb el context espanyol i amb les lleis d'aquí.

L'enhorabona per la inciativa als estudiants de la Universitat Carlos III!

恭喜卡三华人学生协会，有这么好的意见！

Inserim aquí el primer dels vídeos sobre la Llei d'Estrangeria, perquè pogueu fer-ne un tastet.

2012年度巨献 由卡三华人学生协会以及西华论坛联合为你打造的网络节目【法律快讯】宣传片:

TISP i noves tecnologies

A la TISP, una de les primeres modalitats d'interpretació que han existit en la història de la humanitat (més coneguda anteriorment amb el nom d'interpretació d'enllaç) també hi arriben les noves tecnologies. Avui en resumim alguns exemples:

• Interpretació telefònica. A Catalunya, sembla que l'àmbit sanitari va ser el pioner en aquest aspecte, gràcies al servei Salut Respon. Actualment, a l'àmbit educatiu també s'empra, mitjançant l'empresa privada Interpret Solutions. En aquest vídeo corporatiu de l'empresa s'hi explica com funciona el servei. 

• Interpretació via mòbil. La rèplica amb telefonia mòbil de la solució anterior també comença a estendre's per l'Estat espanyol i sembla anar-se convertint en un mitjà especialment útil en àmbits com el policial, sobretot si tenim present que es pot emprar en qualsevol lloc i no només a llocs on hi hagi línia telefònica. Al vídeo corporatiu de DUALIA, empresa pionera en aquest servei, s'hi presenten diferents exemples. 

• iPod touch i interpretació sanitària: al bloc Bootheando, Clara Guelbenzu ja parlava al 2010 d'aquesta pràctica innovadora als hospitals dels Estats Units d'Amèrica, on els metges podien contactar els intèrprets directament mitjançant l'iPod touch. 

• UniversalDoctor: una altra opció que arriba de la mà d'un metge de família català, Jordi Serrano. L'objectiu d'aquesta aplicació informàtica és facilitar la comunicació oral entre metge i pacient, a partir d'una sèries de preguntes i respostes traduïdes a les llengües d'ambdós. També hi ha una versió per a mòbils.  

• Multimetgekit: una solució semblant a l'anterior, nascuda de la col·laboració de quatre entitats, entre les quals hi ha Punt d'Intercanvi. Tot i així, la web de l'aplicació no funciona i no sabem si finalment s'ha posat en pràctica als hospitals. 

• Avidicus - Videoconferences and remote interpreting. Projecte europeu que ha avaluat el potencial d'aplicació de les noves tecnologies i, concretament, de la interpretació remota i per videoconferència a l'àmbit de la justícia. D'entre els avantatges d'aquest tipus d'iniciatives en destaquem dues: 1) l'intèrpret no s'ha de desplaçar al lloc del judici; 2) l'intèrpret pot preservar perfectament l'anonimat. 

Continuaré actualitzant aquesta llista en futures entrades... :)