Nou article a la revista Language and Intercultural Communication

Tot i que fa un parell de mesos vaig escriure sobre les dificultats de publicar en revistes acadèmiques, cal dir que com en tot, el més important és persistir. És una mica com el procés de sembrar, des que plantes la llavors fins que reculls el fruits cal tenir paciència i cal estar atents, però quan arriba el moment de la collita, quina il·lusió!

Avui m'acaben de publicar un article relacionat amb la meva tesi a la revista Language and Intercultural Communication. Aquest cop hi presento la triangulació de les dades de les diferents entrevistes i enquestes que vaig fer (a intèrprets i mediadors interculturals de xinès, a coordinadors de serveis d'interpretació i de mediació intercultural i a usuaris xinesos) amb l'objectiu de traçar les especificitats d'interpretar als serveis públics amb el col·lectiu xinès que viu a Catalunya. Hi parlo de la presència del català en aquest tipus d'interaccions mediades, de les dificultats que poden presentar les diferents variants del xinès, de la necessitat de mediació intercultural en certs casos i de la qüestió de la confiança en un col·lectiu que sovint es descriu com a "tancat" (tot i que jo sempre he discrepat d'aquesta opinió). Aquí us en copio el resum en anglès (l'article és en anglès) i, en tot cas, si a algú li fa gràcia llegir-se'l i no podeu descarregar-lo des de la web, demaneu-me'l amb tota confiança. 

Public service interpreting for Chinese immigrants in Catalonia: 

a study based on intepreters', coordinators' and users' views

Public service interpreting (PSI) for the Chinese is a reality in many European states. However, research on the specificities of interpreting for this community is rather scarce. I therefore conducted a study to shed light on this topic, focusing on PSI for the Chinese in Catalonia, a region where this service began only relatively recently. This paper discusses the results of the research. The research was conducted using a mixed method. Qualitative interviews were held with interpreters and mediators who work with Chinese people and with coordinators of PSI and intercultural mediation, while quantitative questionnaires were distributed among Chinese users of public services. The three sets of data were analysed independently, and triangulation was used to validate the results and to compare and contrast the information collected from each sample of informants. This article presents the triangulation and elucidates some specificities and challenges of PSI for the Chinese, namely, Chinese linguistic diversity, mediating between cultures and gaining users' trust. The discussion and conclusions stress the importance of including specific strategies to face these challenges in training and education, while also underlining the critical role of coordinators in the professionalisation of PSI.

Nou article a la revista Lengua y Migración

Ja ha sortit el número 6 de la revista Lengua y Migración amb un article que vaig escriure a partir de la recerca per a la meva tesi relacionat amb la percepció dels usuaris xinesos pel que fa a la comunicació als serveis públics a Catalunya. De fet, aquest article també està molt relacionat amb la presentació que vaig fer al FEIAP el passat febrer i que vaig compartir aquí al blog. Tal com ja explicava en un escrit anterior, publicar sol ser difícil i, per això, veure un article publicat és sempre una alegria :) 

Us deixo amb el resum de l'article, aquest cop publicat de moment només en paper, però si a algú li fa gràcia llegir-se'l sencer, sisplau, digueu-m'ho i us n'enviaré una còpia electrònica ;)

Actitudes y percepciones del colectivo chino en cuanto a la comunicación en los servicios públicos: ejemplos del contexto catalán 

RESUMEN  

El desconocimiento de las lenguas oficiales es uno de los mayores obstáculos en el acceso a los servicios públicos por parte de los inmigrantes extranjeros. El presente artículo se centra en el caso del colectivo chino en Cataluña y pretende analizar sus percepciones y experiencias en cuanto a la comunicación en los servicios públicos. Para ello, se ha escogido un método cuantitativo basado en cuestionarios distribuidos a usuarios chinos de los servicios públicos. El análisis estadístico de estos datos revela la realidad de las barreras lingüísticas en los servicios públicos, las soluciones ad hoc empleadas para superar dichas barreras y las expectativas de los usuarios con respecto a la interpretación en los servicios públicos y la mediación intercultural. En las conclusiones se reflexiona sobre el impacto positivo que podrían –y deberían– tener soluciones como la interpretación en los servicios públicos en el empoderamiento de los colectivos inmigrados.

Palabras claves: barreras lingüísticas, inmigración china, interpretación en los
servicios públicos, mediación intercultural, empoderamiento.

Crònica de la V Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics

Com ja és gairebé una tradició, dedico l'entrada d'avui a fer un breu resum del que va ser la V Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics: reptes en la interpretació a l'àmbit sociosanitari, organitzada pel grup MIRAS de la UAB. Com que més endavant es penjaran els vídeos de les ponències a la web del grup MIRAS, faré només un petit repàs del que més em va agradar de cada comunicació. 

La jornada va començar amb la conferència plenària de Jan Cambridge, que va presentar part dels resultats de la seva tesi sobre interpretació en casos de salut mental. Jan Cambridge va compartir amb nosaltres tot el seu procés de recerca i, especialment, les dificultats que va haver d'afrontar: que si impediments a l'hora de poder accedir a la gravació de dades reals, que si viatges en va perquè llavors l'intèrpret o el pacient no es presentaven a la consulta... en fi, un procés lent i que requereix molta paciència i que molts dels que fem recerca en la interpretació als serveis públics hem experimentat algun cop. D'entre les conclusions, Cambridge va denunciar la poca formació dels intèrprets que treballen en aquest camp al Regne Unit (i això que el Regne Unit sempre es presenta com un dels països pioners en la ISP!) i la poca importància que els mateixos intèrprets donen a les destreses d'interpretació en comparació amb l'èmfasi en la competència bilingüe. 

A continuació, Noelia Burdeus ens va presentar part de la recerca sobre la seva tesi, una comparació entre la ISP a l'àmbit de la salut a Montréal i a Barcelona. Es va centrar sobretot en les dades extretes d'entrevistes a mediadors i proveïdors de serveis de salut de Barcelona i va ser molt interessant veure la perspectiva d'uns i d'altres. Per exemple, es feien palesos, un cop més, el poc reconeixement i la indefinició de la figura del mediador-intèrpret, a qui a vegades es demana que assumeixin funcions que van molt més enllà del que seria realment la interpretació o la mediació intercultural en una consulta mèdica. 

Abans de la pausa encara vam escoltar una altra presentació, la de Rhiannon Nicolson i Candelaria Reymundo Santos: "El eslabón perdido: un código deontológico universal para los intérpretes en el ámbito sanitario". A l'àmbit de la ISP han anat proliferant codis deontològics, tots força semblants, però sempre amb alguna diferència. Davant d'aquest panorama, el que van fer Nicolson i Reymundo va ser fer un buidatge dels principis d'una mostra d'aquests codis i fer una enquesta a personal de l'àmbit sanitari sobre quins d'aquests principis veien més importants i quins no tant. D'entre les conclusions, alguna sorpresa: per exemple, que la imparcialitat sortia cap al final del rànquing. No us n'explico res més perquè prefereixo que en mireu el vídeo quan estigui a punt. El que sí voldria dir és que la presentació, amb Prezi, estava súper ben feta, amb gràfics molt ben trobats i transicions molt ben fetes entre les diferents parts informatives (dic això perquè jo sóc de les que es maregen si s'abusa del zoom amb el Prezi). 

Rhiannon Nicolson i Candelaria Reymundo Santos
al principi de la seva presentació.

Després de la pausa vam tenir la intervenció virtual de Sofía García-Beyaert, amb una presentació sobre els límits difusos entre interpretació i mediació intercultural. En aquest cas, a banda de l'ajuda de gràfics molt il·lustratius, García-Beyaert ens va fer reflexionar amb dues metàfores: la de la mediació intercultural com a pont visible (i, per tant, el mediador com a participant visible en la conversa) i la de la ISP com a passatge només visible quan és convenient (i, per tant, atorgant un paper molt menys intrusiu a l'intèrpret). 

I, finalment, la jornada va acabar amb una taula rodona, com ja és tradició a les jornades de MIRAS. Enguany hi van participar Lluís Granero, de l'Agència de Salut Pública del Departament de Salut i, a més a més, coordinador del programa de mediació intercultural que a partir del setembre es posarà en funcionament gràcies a la col·laboració amb la fundació de l'Obra Social de la Caixa; Adil Qureshi, doctorat en psiquiatria transcultural i membre de l'equip de la Vall d'Hebron encarregat de formar mediadors interculturals en les dues promocions anteriors del programa de la Caixa (2009-2010 i 2010-11); Ana Sancho, coordinadora del servei de mediació intercultural al Parc Salut Mar, un dels pioners en aquest camp; Núria Torres, coordinadora del 061 CatSalut Respon, que inclou també interpretació telefònica sanitària; i, finalment, la nostra companya de MIRAS Yin Juying, mediadora intercultural de l'ajuntament de Mataró. Com podeu veure, perfils molt diferents que ens van ajudar a entendre una mica millor el panorama actual de la interpretació sanitària a Catalunya. D'entre les dades interessants d'aquesta taula rodona, una que ho és especialment pel nostre blog: al 2012 i 2013 el xinès va ser la llengua amb més demanda d'interpretació telefònica al 061 CatSalut Respon, una dada que demostra que les barreres comunicatives són una realitat amb aquest col·lectiu i que, d'altra banda, la interpretació telefònica és un camp que no podem menystenir. 

En definitiva, un cop més a la jornada vam poder escoltar què s'està fent en l'àmbit de la ISP sanitària i no tan sols des de les universitats i des de la recerca, sinó també des de la pràctica real de la professió, la qual cosa sempre està molt bé. No m'allargo més perquè aviat tindreu els vídeos a punt, en tot cas, estigueu pendents del tuiter (@mireiavu; @MIRAS_UAB) perquè segurament serà allà on penjarem l'enllaç. En tot cas, l'enhorabona i les gràcies als organitzadors i a les intèrprets que van fer possible la interpretació simultània entre totes les llengües que es van fer servir a la jornada (català, castellà i anglès). 

Publicar en revistes, buf!

Aquesta setmana hem tingut una alegria: per fi ha sortit un article que vam escriure amb la Marta Arumí sobre un projecte que duu a terme el grup MIRAS: "Estrategias de interpretación en los servicios públicos del ámbito educativo: estudio de caso en la combinación chino-catalán". En aquest cas, l'article és totalment accessible a la web de la revista, Intralinea. Igualment, en copio el resum perquè pugueu veure de què va:

La interpretación en los servicios públicos (ISP) del ámbito educativo es, hasta la fecha, un tema relativamente inexplorado y que a menudo presenta límites difusos con la mediación intercultural como práctica profesional. El presente artículo pretende arrojar luz sobre esta cuestión a partir del estudio de caso de la interpretación en una reunión entre una tutora de una escuela pública catalana y una madre de origen chino. El análisis se centrará en el estudio de los problemas con los que debe lidiar la intérprete y examinará, detalladamente, las estrategias empleadas en cada caso. En las conclusiones señalaremos algunas de las características de la interpretación en los servicios públicos en este tipo de interacciones y reflexionaremos sobre la viabilidad de la metodología empleada en esta investigación desde el punto de vista del estudio de las estrategias en la ISP.

Keywords: public service interpreting, intercultural mediation, educational context, effective communication, problemas y estrategias en la ISP, mediación intercultural, ámbito educativo, comunicación efectiva

Volia aprofitar aquesta entrada per explicar com sol ser el procés per publicar en revistes acadèmiques. Depèn bastant de cada revista, però es podria resumir en els següents passos:

1.) En primer lloc cal escollir la revista on volem enviar l'article. És important escollir la revista abans de posar-nos a escriure, perquè així ja podrem adaptar l'estil de les cites i altres qüestions a les directrius per a autors que hagi publicat la revista. A més a més, la majoria de revistes indiquen l'extensió màxima dels manuscrits, cosa importantíssima, perquè si l'article és massa llarg segurament l'haurem d'escurçar i això sempre és difícil. Un bon recurs per escollir revistes en l'àmbit de la traducció i la interpretació és la base de dades RETI (Revistes de Traducció i d'Interpretació). Aquí no només hi podreu consultar una llista extensa de revistes, sinó també saber com estan indexades. Què vol dir això? Doncs que les revistes que es consideren de qualitat apareixen en diferents índexs (nacionals i internacionals) i possiblement en rànquings numèrics. Per tant, també és útil conèixer una mica aquests índexs i saber si estem enviant l'article a una revista indexada o no. Si la revista és indexada, publicar-hi costa més, però també compta més de cara al currículum acadèmic i, per tant, és important si l'objectiu de publicar és fer carrera acadèmica. Trobareu més informació sobre els índexs a la base de dades RETI. 

2.) En segon lloc, ja ens podem posar a escriure l'article seguint les directrius de la revista. És important que ens hi fixem bé, perquè a vegades són qüestions molt concretes: que si la bibliografia en un estil o en un altre, que si l'estil de les cites així o així, que si el títol de les taules abans o després de la taula... En definitiva, que si ja ho fem bé des del principi, ens estalviarem haver de corregir la feina feta. 

3.) El següent pas és enviar el manuscrit a la revista en qüestió. Si és una revista amb revisió per parells anònims, l'haurem d'enviar sense referències nostres, per tal que els revisors puguin fer bé aquesta revisió anònima. A vegades l'article s'envia directament per correu electrònic a l'editor i a vegades s'ha de fer mitjançat una plataforma en línia. Normalment l'editor és qui en fa la primera lectura per assegurar-se que l'article s'adiu amb la temàtica de revista. Per exemple, hi ha revistes més d'interpretació (Interpreting, The Interpreters' Newsletter), o n'hi ha que se centren més en la formació en traducció i interpretació (The Interpreter and Translator Trainer) i que, per tant, tenen un abast temàtic més restringit. 

4.) Si l'editor creu que l'article és publicable en la revista (pel que fa al tema), l'enviarà als revisors anònims i possiblement ens informarà d'un termini aproximat en què rebrem les revisions. El millor és apuntar-nos aquesta data aproximada a l'agenda i així quan arribi el moment, si no hem rebut notícies de la revista, podrem insistir. No ens ha de fer por insistir educadament, al capdavall ens tenen esperant i mereixem una resposta. 

5.) El cinquè pas és el més temut: la recepció de l'avaluació per part dels revisors. Normalment hi ha quatre opcions: acceptat sense canvis, acceptat amb canvis menors, acceptat amb canvis majors o rebutjat. En tots els casos, l'avaluació sol anar acompanyada d'un informe detallat, per tant, si ens el rebutgen com a mínim podrem aprendre dels comentaris que ens facin, millorar l'article i provar d'enviar-lo a una altra revista (sempre s'ha d'aprendre dels errors!). Si ens l'accepten amb canvis majors, se'ns gira feina. Això sol voler dir afegir informació, canviar l'ordre d'alguns fragments, reexpressar algunes parts, ampliar les conclusions, detallar millor el mètode, etc. A vegades sembla que demanen l'impossible ("amplia aquesta part i, alhora, escurça l'article"), però el sol fet que ens hagin acceptat l'article amb canvis majors ja és molt bona notícia, per tant, el millor és posar fil a l'agulla i anar incorporant tots els canvis que proposen. La pega és que a vegades els dos revisors anònims es contradiuen i llavors sí que haurem de justificar una mica les decisions preses. Si ens l'accepten amb canvis menors (solen ser canvis petits d'estil o d'expressió) o sense canvis, ja podem saltar d'alegria :)

6.) Un cop revisat l'article, l'hem de tornar a enviar. En les revistes més rigoroses, el tornen a enviar als revisors perquè se'l mirin i diguin si l'aproven. A vegades encara demanen més canvis abans d'acceptar-lo definitivament, però, amb una mica de sort, aviat ens escriuran per dir-nos que l'article ja està acceptat i que ja no calen més canvis. En aquest moment segurament també ens diran quan podran publicar l'article: hi ha revistes que tenen llistes d'espera perquè els volums següents ja estan complets, o sigui que potser encara haurem d'esperar un temps (a vegades fins més d'un any!). De totes maneres, si ja està acceptat, és millor tenir paciència que començar el procés de revisió amb una altra revista. 

7.) Quan s'acosti la data de publicació, l'editor ens enviarà les galerades, una versió ja maquetada perquè puguem fer-ne la revisió final i indicar si cal fer-hi algun canvi. 

8.) I, per fi, el moment més esperat: la publicació de l'article! Ja sigui en línia o en paper, fa igual d'il·lusió :) A vegades hi ha publicació en línia i en paper, i a vegades fins i tot podem demanar un cert nombre "separates" gratuïtament: una impressió del nostre article a part. Fa uns mesos vaig rebre les separates del meu article sobre llenguatge no verbal en xinès (Coping with nonverbal communication in public service interpreting with Chinese immigrants) i com que ja havia passat un temps de la publicació en línia de l'article, va ser una bona sorpresa!

Separates de l'article "Coping with nonverbal communication in
public service interpreting with Chinese immigrants"

Encara es podrien explicar més coses del procés de revisió i al final cada revista és un món... però tot s'ha d'intentar i el més important de tot: no ens hem de desanimar si no ho aconseguim a la primera. Siguem optimistes, tot arriba!!!

L'experiència al FEIAP 2014

Aquesta setmana ha tingut lloc la quarta edició del Foro Español de Investigación en Asia-Pacífico, el FEIAP. Tot i que n'he seguit els preparatius de ben a prop com a membre del comitè organitzador, malauradament només hi vaig poder assistir ahir i em vaig perdre totes les presentacions de dijous... que tenien molt bona pinta! 

Trobo que en aquest FEIAP s'ha constatat que els estudis sobre la traducció del xinès estan ben vius i van agafant cada cop més força. Al foro s'hi van parlar de temes molt diveresos: traducció i paratextos (S. Rovira-Esteva i H. Casas-Tost, en un panel sobre aquest tema); traducció de poesia (A.H. Suárez-Girard); traductors i reformisme Qing (M. Pavón); Wang Anyi i la literatura nostàlgica (E. Martín); traducció i circulació del qi (L. Roncero)... Ja ho veieu, la traducció es pot estudiar des de punts de vista ben diferents! De moment a la web del foro es poden consultar els resums de les comunicacions i, possiblement, ben aviat també s'hi podran consultar els PDFs de les presentacions. 

Del foro també em va agradar molt retrobar-me amb moltes cares conegudes i conèixer-ne de noves. Que bé va compartir experiències! 

D'altra banda, una cosa que tenen els congressos i simposis en general és que trobo que et renoven una mica l'energia i les ganes de seguir fent coses. Recordo que quan hi va haver el Traduemprende a Barcelona, can Tuiter anava ple de missatges súper motivats. Doncs bé, corroboro que a mi m'ha passat una mica amb el foro :) A vegades, entre classes i coses que van arribant (alguna traducció, alguna revisió...) costa trobar temps per llegir, pensar i escriure, que sempre va quedant pel final. Doncs ahir en Carles Prado em va fer veure que no, que cada dia hauríem de trobar una estoneta per llegir, pensar o escriure i, en definitiva, per anar avançant mica en mica en les nostres recerques particulars. I té tota la raó. 

Pel que fa a la meva presentació al foro, haig de confessar que va ser una mica accidentada. En la meva dèria de provar programes i coses noves, vaig voler provar l'emaze, una aplicació online que em va encantar des del primer moment: plantilles molt originals i atractives (com m'agrada la plantilla estil Mad Men!), una mica d'efecte zoom però sense marejar tant com el Prezi, eines per fer gràfics en un pim-pam i, en definitiva una aplicació molt molt fàcil de fer servir! Fins aquí tot molt bé... la pega? No es va poder obrir bé a l'ordinador de la sala, quina mala sort! Sabia que corria aquest risc, però vaig voler confiar en la tecnologia pensant: "Ja serà molt mala sort que no s'obri bé a l'ordinador del congrés". La part bona és que l'havia assajat tants cops, que em sabia gairebé la presentació de memòria, o sigui que vaig intentar salvar com vaig poder la situació. I, evidentment, també vaig aprendre la lliçó: no confiïs mai cegament en la tecnologia i, per evitar tot això, un PDF sempre serà un bon pla B. De tot se n'aprèn ;)

En tot cas, per treure'm una mica l'espineta de no haver pogut passar la presentació ahir, he decidit incrustar-la aquí. És un programa una mica especial i en versió beta, i he comprovat que en aplicacions mòbils no s'obre gaire bé; en Mac no sé si funciona perquè no ho he provat, però si teniu un PC amb una versió de navegador actualitzada no hi hauria d'haver cap problema. I si hi feu un cop d'ull i teniu preguntes, no dubteu a deixar-les en forma de comentaris! 

intèrprets als serveis públics al cinema

Començar a veure una pel·lícula, que t'agradi i que de cop i volta sorgeixi una escena amb un intèrpret... la pel·lícula guanya punts immediatament! Bromes a part, sempre que pensem en pel·lícules amb intèrprets ens ve al cap The Interpreter amb la Nicole Kidman, però si preguntem per pel·lícules amb intèrprets als serveis públics (sanitari, judicial, policial, educatiu, social...) ja costa més, oi? I això que als que hem estat en contacte amb la professió se'ns acuden mil i una trames i anècdotes que podrien servir per fer una pel·lícula ben xula (de fet, sovint la realitat supera la ficció), però suposo que tot arribarà. 

La idea d'aquest escrit em va venir la setmana passada mentre mirava La Caja de Música (Music Box), de Constantin Costa-Gavras. La veritat és que és una pel·lícula que val molt la pena, té una trama molt interessant i planteja un dilema ètic gens fàcil de resoldre. 

La Caja de Música (Music Box). Imatge extreta de:
http://www.filmaffinity.com/es/film197468.html

L'escena amb intèrprets és en un judici als EUA en què intervenen testimonis hongaresos. Els intèrprets se situen darrere els testimonis i hi veiem dues modalitats: xiuxiueig, quan interpreten cap al testimoni, i interpretació d'enllaç o consecutiva curta quan interpreten els relats dels testimonis. Alguns d'aquests relats són realment colpidors i, en aquest sentit, si mirem l'escena posant-nos a la pell dels intèrprets, ens adonem del gran repte d'aquesta tasca emocionalment: d'una banda, és gairebé impossible no voler establir algun tipus d'empatia amb el testimoni o no voler involucrar-nos-hi; de l'altra, és necessari saber mantenir-nos imparcials i protegir les fronteres professionals... El gran dilema entre emocions i racionalitat. 

En un registre molt molt diferent, una altra pel·lícula on també hi ha una escena amb un intèrpret és a Fènix 1123; una pel·lícula que, personalment, m'encanta. 

Fènix 1123 - http://www.fenix1123.cat/

Aquí l'escena amb interpretació també és judicial, però molt més divertida: tot perquè aquesta interpretació és entre castellà i català i clar... moltes coses ja s'entenen sense interpretació! De fet, aquí ho presenten en format còmic i és una escena (i una pel·lícula) que us recomano veure, però pensant-hi, imagino que a la vida real també hi deuen haver escenes similars quan hi ha interpretació entre llengües semblants o quan algun dels participants entén una mica o xampurreja la llengua de l'altre i li diuen: "interpreta només els fragments complicats" o fins i tot: "ja t'avisarem quan hagis d'interpretar". Per a l'intèrpret, això no deixa de ser un dilema ètic: fins a quin punt s'entenen realment els interlocutors en els fragments "no complicats"? Com es pot garantir la comunicació efectiva en aquestes situacions? 

I finalment, la tercera pel·lícula que em ve al cap pensant en intèrprets als serveis públics al cinema és La terminal (The Terminal). De fet, vaig veure aquesta pel·lícula després que la Mabel Abril, en una conferència que va fer a la II Jornada de MIRAS (en podeu veure el vídeo aquí), ens passés el fragment en què el Tom Hanks fa d'intèrpret ad hoc. 

Imatge extreta de: http://www.filmaffinity.com/es/film505081.html

Aquí tornem a tenir un dilema ètic i és que a tots ens agrada molt la presa de decisions del Tom Hanks com a intèrpret espontani però, des de la perspectiva del codi ètic... fa just el contrari! Com que podeu veure la conferència de la Mabel a la web de MIRAS i això va ser just al principi, no diré res més: prefereixo que veieu la discussió que es va generar aquell dia. 

En definitiva tres pel·lícules molt diferents, dilemes ètics diferents i maneres diferents de reflexionar sobre la pràctica professional dels intèrprets als serveis públic. Però segur que n'hi ha més! Si en sabeu d'altres, us animo a compartir-les amb els vostres comentaris. 

El meu repte ara és trobar alguna pel·lícula on hi hagi algun exemple d'interpretació als serveis públics amb el xinès ;)

Dificultats lingüístiques en la interpretació als serveis públics

Aquest trimestre he tingut l'oportunitat de fer classes d'interpretació als serveis públics per a alumnes amb perfils molt diferents. D'una banda, al Máster en Comunicación Internacional, Traducción e Interpretación de la Universidad Pablo de Olavide, a Sevilla, amb alumnes amb la combinació anglès-castellà; de l'altra, al Màster en Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals de la UAB, també en la combinació anglès-castellà, però amb una proporció molt alta d'alumnes xinesos; i finalment, en uns tallers organitzats per la Càtedra d'Estudis Xinesos de la Universitat de Lleida, en la combinació xinès-castellà, en un grup mixt amb estudiants xinesos de castellà i estudiants catalans de xinès. Una diversitat de perfils 100% enriquidora!

La majoria ja tenien alguna noció sobre traducció i interpretació en general --per sort, la meva no era la primera sessió; però per a la majoria sí que era la primera presa de contacte amb la interpretació als serveis públics. En un primer moment, el que més "espanta" als estudiants sol ser saber seguir el codi deontològic en tots els seus principis (exactitud, imparcialitat, respecte, fronteres professionals, etc.), sobretot en casos de dilemes ètics. Després vénen els dubtes relacionats amb la memòria: podré recordar-me de tot i llavors transmetre-ho a l'altre participant en la conversa interpretada? Tanmateix, un cop comencen els exercicis pràctics, tots els estudiants coincideixen en un tipus de dificultats: les lingüístiques. I és que realment la interpretació als serveis públics és una activitat molt complexa i la competència lingüística acaba sent un element clau per a una bona prestació. 

En aquest sentit, les dificultats lingüístiques poden ser de diferents classes i és per això que necessitem una competència "tot terreny". Avui us n'he preparat alguns exemples amb el popurri de llengües que us comentava abans. 

- Dificultats terminològiques. La interpretació als serveis públics té lloc en contextos especialitzats i, per tant, és inevitable que a les converses sorgeixin termes propis del llenguatge de cada especialitat. Fixeu-vos en la conversa següent (basada en una de les simulacions del blog de Carl Gene Fordham), en una consulta de pediatria:

D: Vale, pues si no me equivoco hoy ha venido para preguntar por las vacunas que todavía le faltan a su hijo, ¿verdad?
( 嗯，我知道你今天来是想要查询一下你的孩子还有哪些疫苗需要注射，对吗？)

P: 对的，我查过了。我把那个纪录打印了出来。上面说晓明在出生的时候已经注射过预防乙型肝炎的疫苗了。然后在过去的12个月里他注射了预防白喉，破伤风，百日咳和流行性感冒的疫苗。

(Sí, lo he mirado. He fotocopiado el carnet de vacunación. Dice que Xiaoming recibió la vacuna de la hepatitis B cuando nació. En los últimos doce meses ha sido vacunado contra la difteria, el tétanos, la tos ferina y la gripe.)

Imatge extreta de: http://www.lababyhome.com/thread-3692-1-1.html 

El consell per afrontar aquestes dificultats és preparar, sempre que es pugui, la sessió que caldrà interpretar. Si ja sabem a priori que haurem d'interpretar en una consulta de pediatria, potser podem portar, per si de cas, el nostre glossari de vacunes, que és un tema que sempre sol sortir en aquestes converses. Com que és difícil memoritzar tots els noms de les vacunes, un glossari on s'inclogui també el pinyin ens serà d'allò més útil. 

- Dificultats per termes que fan referència a conceptes inexistents en l'altra cultura. Aquest tipus de dificultat la trobem molt en els noms de tràmits (empadronament, arrelament, etc.), d'institucions (EAIA) o fins i tot de càrrecs sense un equivalent en la cultura amb la que estem parlant (per exemple, el treballador social). La traducció literal a vegades pot funcionar més o menys: per exemple, si traduïm "llibre de família" en anglès per "family book", per la similitud pot acabar funcionant, sobretot si la persona disposa d'aquest llibre, ja que ràpidament sabrà de què estem parlant. 

Tanmateix, no sempre és així. En "arrelament", si busquem la traducció més literal (扎根，zhagen, en xinès; o rooting, en anglès), ens trobem amb un concepte molt metafòric que potser no serà del tot comprensible en la llengua d'arribada. Una opció pot ser deixar el terme en la llengua original i afegir-hi una explicació breu (per exemple, indicar que és un permís de residència basat en la teva integració al país). Amb aquesta opció també estem promovent que l'altre es familiaritzi amb el terme en la llengua original, la qual cosa pot ser molt útil. Per exemple, al portal Ouhua veiem l'ús de "libro de familia" en textos escrits en xinès (我的Libro de Familia上没有结婚资料). En aquests casos també és important saber si ja hi ha una traducció en ús en la comunitat amb la qual treballem. Per exemple, molts xinesos estan acostumats a 住家证明 (zhujia zhengming) per a "empadronament", però hi ha altres formes que també s'utilitzen. 

- Dificultats per qüestions de registre. Una altra dificultat pot ser haver d'interpretar fragments molt col·loquials, desordenats o fins i tot incoherents. Cal recordar que les converses orals són espontànies i mai seran com la interpretació d'un discurs, planificat i estructurat. Aquí és molt important la capacitat d'anàlisi per entendre bé a què ens referim. Per exemple, parlant de les opcions de futur d'un alumne xinès després de l'ESO, la tutora proposa que faci un cicle formatiu de grau mitjà. Després de valorar a quins centres podria fer-lo, la mare comenta: 

是啊。是，但是我儿子能做什么事，要做的话那是一定会用心的。

(Sí. Sí, pero el meu fill, si pot fer una cosa, si la vol fer, llavors segur que s'hi aplicarà.) 

Veiem que és una frase força desordenada i que en llegir-la ja hem de pensar un parell de cops: a veure què vol dir? Per això aquí seria molt important la capacitat d'anàlisi i, en cas de dubtes molt grans, preguntar a la mare què volia dir. 

- Dificultats per les variants de la llengua. En el cas del xinès, és una dificultat molt evident i, de fet, fa uns mesos ja vaig dedicar una entrada a les variants del xinès ("El xinès dels xinesos a Catalunya"). A les classes d'interpretació als serveis públics anglès-castellà treballem aquest tema també a partir de simulacions (roleplays) que fan servir l'espanyol mexicà i us puc assegurar que, a banda de treballar la sensibilitat cap a diferents variants d'una llengua, al final són activitats que acaben sent molt divertides. Aquí van només dos fragments extrets d'una simulació de Bancroft i Rubio-Fitzpatrick (2011: 117-121):

Madre: Dios mío, me la van a puyar toda a mi hija. Que yo me acuerde yo nunca le puse inyecciones (...).  

[...] 

Provider: Maybe, I don’t know. Now here’s a list of documents we need for registration: proof of age and legal name, original birth certificate –

Madre: Fíjese que yo vine mojada y no tengo esos papeles. Allá yo creo que tal vez me los pueden conseguir, pero se va a tardar mucho. 

La primera paraula desconeguda sol ser "puyar" (en aquest context, "pinchar"), mentre que a la segona intervenció de la mare caldria tirar dels coneixements culturals per entendre bé l'expressió "venir mojado" (il·legalment). 

En definitiva, que la competència lingüística és importantíssima i per molt que estudiem i practiquem... sempre hi haurà coses noves per aprendre *sigh*. Això sí, sempre, amb il·lusió! 

Avui acabo l'última entrada del 2013 amb...

新年快乐，万事如意！ (xin nian kuaile, wanshiruyi!)，

Happy New Year! 

¡Feliz Año Nuevo! (¡Pasenlo chido!) 

i BON ANY! ... o molts d'anys!, com diuen a Mallorca ;)

Que la riquesa lingüística us continuï acompanyant en aquest 2014 que aviat encetarem!

Agències, associacions, ajuntaments...: el paper de les entitats contractants en la interpretació als serveis públics

Després d'un parèntesi una mica llarg (més de tres mesos sense cap entrada!) avui torno al blog! Aquest curs tinc molts projectes en marxa i haig de dir que estic força ocupada, però molt contenta :) Us els aniré explicant en properes entrades.

De moment, avui acabo de veure que ja ha sortit el nou número de Sendebar amb un article meu sobre el paper de les entitats a la interpretació als serveis públics. Us deixo en deixo el resum aquí, però com que Sendebar és oberta, si us fa gràcia el tema, podeu llegir l'article sencer a l'enllaç següent. 

El papel de las entidades contratantes en la interpretación en los servicios públicos:  ejemplos del contexto catalán

Resumen

El presente artículo se enmarca en Cataluña y se acerca a las entidades contratantes en la interpretación en los servicios públicos (ISP) y la mediación intercultural (MI) de los ámbitos educativo, social y sanitario – mayoritariamente, asociaciones sin ánimo de lucro e instituciones públicas. Se trata de una investigación cualitativa basada en el análisis de contenidos y en el análisis del discurso de entrevistas en profundidad a los coordinadores de las entidades que proporcionan servicios de ISP o de MI. Este en enfoque nos permite comparar puntos de vista y centrarnos específicamente en cuestiones como la definición del servicio que coordinan, su percepción del papel y de la funciones del intérprete o su actitud hacia el uso de códigos éticos. A modo de conclusión, reflexionaremos sobre la influencia que las entidades ejercen en los intérpretes y subrayaremos su rol importante en el desarrollo de la ISP como profesión. 

Palabras clave: interpretación en los servicios públicos, mediación intercultural, entidades contratantes, barreras lingüísticas, gestión del multilingüismo

maternitat i tradicions: la quarantena o el 坐月子 (seure un mes)

Fa uns dies, llegint la revista Mia (núm. 1392) del 29 de maig (la meva mare la compra per a la seva perruqueria), vaig trobar-m'hi tot un reportatge dedicat a la Xina: La nueva y sorprendente sociedad china. El gobierno quiere frenar su occidentalización, de Juan Pablo Cardenal. L'article, sobre el consumisme creixent a la Xina i, especialment, sobre els luxos que cada cop hi ha més nous rics que es poden permetre, em va sorprendre sobretot en arribar a aquesta fotografia. 

Fotografia de la revista Mia, núm. 1392.

La fotografia mostra una habitació del "Care Bay", de Shanghai, un centre on les dones que han acabat de donar a llum poden reposar durant la seva quarantena (el 坐月子 o "seure un mes") i recuperar-se del part envoltades de tota mena de luxes i, per descomptat, d'una infermera particular que les cuida a elles i al nadó.

La tradició del repòs durant el mes posterior al part està molt relacionada amb el yin-yang. Es considera que durant l'embaràs i el part es produeix un desequilibri en el yin-yang de la dona i, per recuperar-lo, és necessari aquest repòs, a més de canvis en la dieta i altres pràctiques que poden incloure evitar dutxar-se o rentar-se el cap. Es creu que així es podrà encarar millor la vellesa. Tradicionalment, la sogra, les cunyades o la mare, són qui ha ajudat a la mare en aquest període de confinament. Tanmateix, com veiem a la fotografia anterior, les tradicions canvien per a aquells que s'ho poden permetre! 

Sigui com sigui, tot i que hi ha excepcions i fins i tot a Internet hi ha fòrums sobre si seguir la quarentena estricta o no, sembla que és encara una tradició força viva. De fet, és una de les que xoca més a les infermeres dels hospitals d'aquí quan una dona xinesa hi té un fill. En aquests casos, una bona mediació intercultural pot ser clau per evitar caure fàcilment en una visió esbiaixada basada en: "Mira, no es vol dutxar!" o "Mira, pràcticament no agafa al nadó!". Probablement, si s'entén que darrera d'aquesta pràctica hi ha una creença molt vinculada amb la concepció de la salut des del punt de vista de la medicina xinesa, es podrà entendre molt millor la postura de la mare xinesa que decideix "seure un mes". 

Com en altres ocasions, avui també acabaré amb una cita de la meva tesi (pàg. 382). Avui, sobre una mediadora que va aconseguir guanyar-se la confiança d'una usuària xinesa perquè va demanar que li postposessin una cita als serveis socials fins després de la quarantena.

[INF4, mediadora xinesa, 36:105]

“Aunque yo estaba allí presente, pero [la usuaria] desconfiaba totalmente de mí. Yo ya había trabajado con ella, diciéndole que soy profesional, pero no, no había manera. Entonces un día, me acuerdo que vino sola... no, no vino sola, vino acompañada, pero en aquel momento la mujer estaba a punto de parir, dar a luz, y la profesional le quería poner una cita justamente después del parto. Y yo, la única frase que cambié fue «No le des la cita antes de la cuarentena, porque en China se respeta al cien por cien». Y lo traduje al chino. De ahí cambió la relación: ¡ahí la mujer empezó a confiar en mí!”

Tot i que és agosarat dir que es respecta al 100%, perquè com en totes les pràctiques culturals, sempre hi ha excepcions, el que és important en aquest exemple és que el resultat va ser realment favorable per a les tres persones en interacció. 

Per a més informació sobre el 坐月子 i altres pràctiques relacionades amb la medicina tradicional xinesa，no dubteu a fer un cop d'ull a la pàgina de Salut i Cultura, del grup CRIT de la Universitat Jaume I.

Actualització (29/12/2013): Just avui he vist que "The world of Chinese" ha publicat un article molt complet sobre aquest tema, amb moltíssima informació: "Sit the month". 

l'etern debat: interpretació als serveis públics o mediació intercultural?

Ahir (per fi!) vaig rebre el número 25 de Cuadernos de Aldeeu, un número especial coordinat per Claudia Angelelli i sota el títol de: Cuidado con los vacíos: la universidad y los estudios de traducción e interpretación. Minding the gaps: Translation and Interpreting Studies in Academia. L'esperava amb candeletes perquè aquí hi ha el meu primer article fruit directe de la tesi: "Interpretación en los servicios y/o mediación intercultural: la realidad de los profesionales que trabajan en el contexto catalán". Com el títol ja deixa intuir, a l'article exploro una mica els límits difusos entre interpretació als serveis públics i la mediació intercultural, així com també els dubtes i inseguretats que comporta aquesta definició tan vaga del perfil professional. 

Cuadernos de Aldeeu i bossa de Scarf and Buff

L'article només es pot consultar el paper, però n'he penjat una còpia al Researchgate (si el feu servir, busqueu-m'hi!) i, si a algú li interessa, li puc passar la meva versió digital. El que sí que puc compartir aquí és el resum de l'article, així podreu tenir-ne una idea més concreta:

Interpretación en los servicios y/o mediación intercultural: la realidad de los profesionales que trabajan en el contexto catalán

 A fecha de hoy, buena parte de la investigación en Interpretación en los Servicios Públicos (ISP) se ha centrado en la definición del perfil profesional del intérprete en los servicios públicos y en establecer fronteras entre la ISP y la mediación intercultural. Esta discusión teórica es el punto de partida del presente artículo, que se concentra en las especificidades de la ISP y de la mediación intercultural en Cataluña, una región donde dichas prácticas se encuentran, todavía, en plena profesionalización. Basándonos en entrevistas en profundidad a intérpretes para la combinación lingüística chino-catalán/español y a mediadores interculturales para el colectivo chino en Cataluña, el presente artículo ilustra con ejemplos reales el debate alrededor del rol del intérprete en los servicios públicos. Los relatos de los informantes sobre sus propias experiencias demuestran que las situaciones a las que tienen que enfrentarse en su trabajo diario a menudo difuminan los límites entre los perfiles profesionales del intérprete y del mediador. Como consecuencia, aparecen dudas frecuentes sobre su propio rol y funciones; dudas que, a su vez, se ven reforzadas por la organización y provisión de la ISP y de la mediación intercultural en Cataluña. Finalmente, se reflexionará sobre las implicaciones que esta realidad compleja puede tener en el diseño de programas de formación para ISP y para mediación intercultural.

 Com sempre, comentaris i opinions seran benvinguts! Bona revetlla a tothom!

IV Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics

Ahir va fer una setmana de la IV Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics a Catalunya, que ràpid que passen els dies! Tan ràpid, que aquest any, els vídeos s'ha avançat a la meva ressenya de la jornada...! Primer van ser els de Gabriel Cabrera de Dualia, al seu blog Interpretación telefónica i al seu compte de youtube i, a finals de setmana, he sabut que també ja hi ha els de la FTI a la web de MIRAS. Per tant, us animo sobretot a fer un cop d'ull als vídeos! ;)     

Detall d'un dels vídeos de la web de MIRAS.

La jornada va començar amb les presentacions de MIRAS. La Xus Ugarte (UVic) i l'Anna Gil-Bardají (UAB) van presentar el projecte SOS-VICS, un projecte liderat per la Universitat de Vigo i centrat en la interpretació en casos de violència de gènere. L'objectiu del projecte és millorar la interpretació d'aquests casos que ja de per si són tan delicats i requereixen tant de tacte. Si us interessa el tema, us recomano que feu un cop d'ull també a la pàgina del projecte.

Després va venir la meva presentació, sobre "problemes i estratègies en la interpretació als serveis públics de l'àmbit socioeducatiu". Concretament, vaig presentar resultats preliminars de l'estudi amb la combinació xinès-castellà i, com que és un tema que escau molt a aquest blog, el guardo per ampliar-lo més endavant. Aviat acabarem la recollida de dades i pensem que arribarem a conclusions molt interessants!

A continuació va parlar la magistrada Pilar de Luna Jiménez de Parga que ens va tenir a tots fent que sí amb el cap contínuament. Per fi, una magistrada que descriu les coses pel seu nom i que s'apropa a la situació dels més desfavorits! Em van agradar especialment algunes frases, perquè va aconseguir que tots i totes ens poséssim en la pell de l'altre, tant d'ella com a magistrada, com de l'imputat que està sent jutjat sense saber de què. Aquí en van només algunes:

A veces, mis compañeros me preguntan: ¿Magistrada, cómo ve que no hablan la misma lengua, intérprete e imputado? -- ¡Por el lenguaje no verbal! ¡El lenguaje no verbal lo denota todo!

¿Qué inseguridad no sentirás tú, si te ponen un intérprete que sólo chapurrea el español?

Tenemos una obligación ética con los más débiles. Porque hemos creado esta desigualdad. 

D'entre les seves propostes, dues de clares:

1.) Crear un registre públic d'intèrprets amb formació

2.) Que el intèrprets del registre tinguin experiència en l'àmbit judicial o, si no, que se'ls ofereixi formació en forma de tutories amb advocats i magistrats. És a dir, que part de la formació dels intèrprets judicials es faci als tribunals. (!)

Després de la conferència de la magistrada, la presentació de Sylvie Monjean-Decaudin va ser una mica més acadèmica, però no per això menys interessant. Va fer una anàlisi molt detallada de la nova directiva, qüestionant sobretot les llacunes que se'n poden derivar i mostrant-ne exemples del model francès. 

La jornada va acabar amb la taula rodona. Em va agradar molt la franquesa del magistrat Carlos Pascual Alfaro, del Jutjat de violència sobre la dona núm. 1, de Barcelona; sobretot quan va afirmar que s'adonava que la interpretació no és per als jutges, sinó pels acusats. 

Los jueces no tenemos derecho a la interpretación, tenemos la obligación de garantizar la interpretación a los acusados.

I, de les moltes coses de què es van parlar a la taula rodona, jo vaig aprendre especialment amb la presentació de Gabriel Cabrera, a qui podeu seguir en un twitter molt actiu (@babelxelsabio). La interpretació telefònica per a mi és un món molt desconegut, malgrat haver-ne llegit alguna cosa i, per això, crec que necessitava una expliació com la que va fer el Gabriel, amb exemples de situacions concretes i de protocols específics per a casos com els de violència de gènere. Fa temps que penso que la interpretació telefònica és molt necessària com a complement a la interpretació presencial quan aquesta no sigui possible. Tanmateix, haig d'admetre que fins la presentació del Gabriel sempre m'havia fet certa por que les limitacions de la interpretació telefònica (per exemple, el no poder accedir al llenguatge no verbal que, com ja hem anat veient al blog, és tan important) poguessin influir en la interpretació. Tot i que segurament sí que hi influeixen d'alguna manera, el que vaig veure és que la col·laboració amb els proveïdors de serveis (conèixer-ne les seves necessitats, què volen i què esperen d'un intèrpret) ha estat clau per poder millorar el servei i superar algunes d'aquestes limitacions d'una interpretació no presencial.

En conclusió, com a membre de MIRAS i després d'haver participat en totes les jornades, estic molt contenta de veure que l'objectiu que teníem al principi -- crear un punt de trobada i un fòrum d'intercanvi entre professionals i universitat -- és ja una realitat que cada any arriba a finals de curs amb noves idees i nous debats. Aviat ja podrem començar a pensar en la V Jornada ;)

 

és que el meu fill només ve aquí... a jugar! (interpretació a l'àmbit educatiu)

Tot repassant la tesi i preparant-ne un article per enviar a una revista (buf!), avui he retrobat que pot reflectir molt bé la tasca de la interpretació en l’àmbit educatiu i, més enllà de la interpretació, també les taques de mediació que puntualment poden ser necessàries. M’ha semblat que és un fragment que escau molt a aquest blog, on més d’una vegada hem parlat de la interpretació per al col·lectiu xinès en l’àmbit educatiu (interpretació ales escoles, alumnat xinès (I) – recursos, alumnat xinès (II) –recerca, l’escola xinesa des de dintre, 高考 ola pressió per entrar a la universitat). A més a més, és un fragment que m’agrada, perquè em recorda els meus inicis com a intèrpret als serveis públics per a un consell comarcal que sovint m’enviava a escoles... d’això ja fa uns quants anys!

Alumnes xinesos fent els exercicis del matí en una escola de Wudaokou. Arxiu propi (setembre 2011).

Així doncs, parlant de diferències culturals que possiblement caldrà explicar en una breu mediació durant la sessió interpretada, en la manera de concebre l’educació i la figura del mestre a la Xina i a Catalunya hi trobem exemples ben clars. Al context cultural xinès, Beltrán Antolín i Sáiz López (2001: 62) assenyalen que “el professor ocupa un lloc important en l’educació dels alumnes, alumnes que són els fills dels seus veïns i que són confiats a ell perquè en tregui el màxim profit com a estudiants i, per extensió, com a persones”. La diferència jeràrquica entre professor i alumne és molt més marcada a la Xina on, en general, el sistema educatiu es caracteritza per una major rigidesa i exigència vers els alumnes. Això fa que els pares tinguin unes expectatives força diferents respecte l’educació i el mestre que la realitat amb què es troben quan arriben aquí. La informant 7 en dóna més exemples en aquest fragment:

[INF7, 39:63, intèrpret d'origen xinès]

“Sí, a ver... es que ahora no me sale ningún caso... Por ejemplo, para nosotros, eso de... es muy común –en los pueblos, se nota más, ¿no?, que tú vienes, y entonces, los padres, cuando los niños están en la escuela, parece que toda la responsabilidad es de las escuelas. Entonces a veces, hay como un... o sea, se conocen muy bien, ¿no?, el profesor y los padres, entonces hay padres que piden –yo qué sé– número de móvil, a los profesores, para así poder llamar y preguntar a cualquier hora. Entonces algunos profesores no saben eso y se ve que lo han hecho, que alguna vez que han venido a las escuelas y les dicen eso, a ver si les pueden dar el número de teléfono para poderlos llamar. Y entonces los profesores lo ven como muy... eso, ¿no? Entonces, pues ahí le explicas que en China, hay esta costumbre, ¿no?, de los pueblos, que hay a veces que los profesores van a casa de los alumnos, a visitar a los padres, que es más bien familiar. [...] El otro caso es que echan la culpa a los profesores. Echan la culpa al sistema educativo español, porque nosotros estamos muy acostumbrados a un sistema de profesores muy estrictos, que los profesores se preocupan y están como muy encima de los alumnos. Pero aquí es diferente, aquí están en una clase con muchos alumnos, a parte de que un profesor no puede ir detrás de todos. Y entonces los padres se quejan de los profesores y me dicen que no les ponen deberes, y no es cierto, porque los profesores sí que es cierto, si hay gente que tiene problemas del idioma le ponen menos deberes, pero hay muchos alumnos que ni con esa pequeña cantidad de deberes no los hacen. Entonces no es el problema del profesor, ¿no? Eso ha pasado en muchas entrevistas. Lo único que piden los padres es que pongan más deberes, y... los deberes no creo que puedan... por poner más deberes no creo que vayan a solucionar los problemas, porque en estos momentos muchos jóvenes han perdido el interés, han perdido la motivación, ¿no?, por los estudios. Y cuando ya has perdido el interés, por mucha cosa que hagas... no sé, ya no le van a entrar. Yo creo que con los padres se tiene que trabajar mucho, porque aún no lo ven, aún no se dan cuenta de que hay un cambio, de que el sistema educativo es diferente, los padres tienen la idea de que si a los niños les van mal los estudios es porque aquí el sistema educativo es como mucho más... no sé, blando no se dice, ¿verdad? [...] Exacto, blando, que no es estricto. Porque siempre me dicen: «Es que mi niño ¡sólo viene aquí a jugar!», ¿no? «En casa me cuenta que cuando está en clase sólo se pone a dibujar, a jugar juegos...» Y entonces les tienes que explicar que aquí hay otra manera de educar, que a través de los juegos les intentas motivar. Un idioma no se aprende simplemente de leer, escuchar... tiene que hablar también. Y muchos padres, cuando les dices eso, no lo acaban de ver muy claro.”

Aquesta explicació reflecteix molt bé algunes de les qüestions que sovint requereixen una mediació per part de l’intèrpret o mediador. D’una banda, als pares els costa entendre un sistema educatiu on el mestre no fa un seguiment tan proper dels alumnes, on hi ha una quantitat molt inferior de deures i on els alumnes aprenen “jugant”. De l’altra, als mestres segurament els deu sobtar la insistència dels pares en els deures o el fet que els demanin el número de telèfon. L’informant 12 també comenta aquestes diferències entre sistemes educatius:

[INF12, 4:83, intèrpret d'origen xinès]

“O sigui, a la Xina porten un ritme d'estudis diferent d'aquí, sobretot els nens petits, donen més feina, deures per fer a casa, i exàmens i tot això. I aquí la metodologia és molt diferent, els nens gairebé no tenen ni deures, entre cometes, i hi ha pares que no ho entenen, i demanen, exigeixen a l'escola que posin més deures als fills.”

La insistència en el tema dels deures no és casual, sinó que reflecteix una de les expectatives que tenen els pares vers l’educació dels fills, en què els deures sovint dividits en fuxi (复习, repassar) i yuxi (预习, preparar matèria nova) són constants i abundants al llarg de tota l’etapa escolar a la Xina. 

(...)

Més...? No dubteu a fer un cop d'ull a la tesi! ;) Aquests fragments són de les pàgines 377-379.  

La interpretació judicial com a garantia processal

第十条

人人完全平等地有权由一个独立而无偏倚的法庭进行公正的和公开的审讯，以确定他的权利和义务并判定对他提出的任何刑事指控。(联合国人权事务)

Article 10

Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal. (Declaració Universal dels Drets Humans) 

Ja fa dies que volia fer una entrada sobre la IV Jornada de traducció i interpretació als serveis públics que el grup MIRAS organitza el proper 7 de juny i avui per fi trobo el moment. El tema d'aquest any és La interpretació judicial com a garantia processal. Oportunitats i reptes de la Directiva 2010/64/UE. Com cada any, serà totalment gratuïta i esperem que això permeti aplegar un bon quòrum per parlar de la Directiva 2010/64/UE, en vigor des del 15 de novembre de 2010 i amb un termini de transposició que acaba el 27 d'octubre de 2013. 

Tant des de l'àmbit professional com des de l'àmbit acadèmic, tenim moltes esperances en aquesta llei, que pensem que ha de permetre realment acostar-nos a l'article 10 de la Declaració Universal dels Drets Humans i, sobretot, a l'incís on es remarca "en condicions de plena igualtat" (完全平等地). 

Per no avançar-me a la jornada, sinó més aviat per anar obrint boca, avui he preparat una selecció d'entrades anteriors amb informació sobre la directiva o sobre qüestions relacionades amb la interpretació judicial:

- La interpretació judicial a Espanya. Panoràmica general i enllaç a alguns articles.

- Millores en la interpretació judicial a Madrid. Breu entrada relacionada amb la transposició de la directiva 2010/64/UE. 

- Court translation services in crisis after cost-cutting deal. Una altra entrada breu per il·lustrar la reacció dels intèrprets davant les retallades en interpretació judicial al Regne Unit. 

- El debat sobre la interpretació judicial. Reflexió sobre la situació d'aquest àmbit en un moment una mica "crític". 

Si cliqueu a l'etiqueta de "justícia" encara trobareu més entrades sobre aquest tema i sobre l'auto-aprenentatge de la interpretació judicial. 

D'altra banda, tot i no ser-ne el tema central, a la tesi també parlo de les condicions dels intèrprets judicials, sobretot a través de les percepcions dels intèrprets que vaig entrevistar i que treballaven en aquest àmbit. Per exemple, un dels informants, em va explicar el següent (pàg. 115): 

"A mí, por ejemplo, me han citado como testigo a unas escuchas que he hecho y claro, esa citación se me ha enviado por un telegrama del juzgado, con mi dirección, mi DNI y todo. Pero lo que ellos no saben es que yo sé que esa citación está en el expediente, o sea que los abogados de los [imputados] chinos tienen mi nombre, mi teléfono... ¡todo! O sea, nadie se ha preocupado por decir: «Esta es una persona que ha trabajado como intérprete y no convendría que los chinos supieran quién fue el que hizo la transcripción, o las escuchas, digamos». O sea, a nadie le preocupa. Alguien propuso que el que hizo las transcripciones fuera como testigo, pues vale, como testigo. No hay una protección y, si no hay una protección, ¿qué servicio de ayuda va a haber?”

Per tant, esperem que la directiva no tan sols serveixi per millorar la interpretació des del punt de vista d'acusats/encausats/imputats i denunciants, sinó també per millorar les condicions de molts intèrprets que poden ser víctimes de xantatges només pel fet d'haver d'interpretar en aquests casos. 

A banda de tot això, si llegiu el programa de la jornada veureu que jo també hi participo per parlar d'un tema molt més distès, però no menys interessant ;) Es tracta del projecte del grup MIRAS en què estic treballant actualment, amb la gran sort que la combinació lingüística d'anàlisi és amb el xinès: Problemes i estratègies de traducció i d'interpretació als serveis públics de l'àmbit socioeducatiu: resultats d'un estudi empíric de les combinacions xinès-castellà. Com que és un projecte en curs, de moment no puc donar-ne gaires més detalls, però espero poder compartir-ne alguna cosa després de la jornada. 

I, com ja comença a ser tradició en aquest blog, després de la jornada en prometo una ressenya ben completa. ;)

 

Noves xifres sobre la immigració a Catalunya durant l'any 2012

El mes passat l'Idescat va publicar una nota de premsa amb les noves dades sobre l'evolució de la població estrangera a Catalunya al 2012. És una nota on trobem informació molt detallada sobre el nombre d'estrangers inscrits a Catalunya en un any en què l'arribada de població procedent de països europeus va superar la d'altres continents. Com veiem en el gràfic següent, de fet, la immigració procedent de l'Àsia es troba en quarta posició, només per sobre d'Oceania:

Gràfic extret de la nota de premsa de l'Idescat.

La comunitat marroquina continua sent la més nombrosa (239.218), seguida per la romanesa (106.030). La nota de premsa no ens dóna dades tan concretes sobre la població xinesa a Catalunya, però si consultem la web de l'Idescat fàcilment les podem trobar. Al 2012, a Catalunya hi havia 49.612 ciutadans xinesos empadronats. Aquesta xifra suposa un increment molt lleuger respecte l'any anterior (47.743) i, de fet, si ens fixem en l'evolució dels últims anys, el que observem és que hi ha hagut cert estancament en l'arribada d'immigrants xinesos:

Captura de pantalla de l'Idescat

L'augment més notable va ser entre 2004 (19.862) i 2006 (35.012), anys en què s'estava dibuixant un nou panorama social a Catalunya, tot i que al llarg de tota la primera dècada del segle XXI (amb l'única excepció del 2007), el creixement va ser molt important. 

Les polítiques lingüístiques en aquella primera dècada també van ser molt importants: d'una banda, cursos de català del Consorci de Normalització Lingüística, orientats específicament a xinesos, i de l'altra, serveis de traducció (de fullets, de webs, etc.), d'interpretació (per part de consells comarcals i associacions) i de mediació intercultural (hospitals, ajuntaments), va viure la seva millor època, just abans que comencessin les retallades que tant han afectat aquests sectors. De fet, en el cas de la interpretació i de la mediació intercultural, els dos àmbits que jo més conec, s'han anat limitant moltíssim els serveis (per exemple, en l'àmbit educatiu) i, en alguns casos, s'han suprimit definitivament (com ha passat en un ajuntament de l'àrea metropolitana).

 

Al 2011 vaig començar la recollida de dades d'usuaris xinesos com a part de la meva tesi; una recollida que va durar fins a principis de 2012. Vaig decidir utilitzar un qüestionari amb preguntes tancades (sí o no, elecció múltiple) i preguntes obertes per complementar les respostes. La primera pregunta pretenia observar si els usuaris xinesos tenien problemes de comunicació en accedir als serveis públics. Un 73% de la mostra va afirmar que sí, un 23% va indicar que "a vegades" i només un 3% va dir que normalment no en tenia. 

Problemes de comunicació als serveis públics de la mostra enquestada

En pregunta a aquests usuaris com solucionaven aquests problemes, un 78% de la mostra va indicar que feia servir un "castellà simplificat", és a dir, aquest castellà que possiblement pot anar bé per atendre en un bar o en una botiga, però que podríem preguntar-nos: fins a quin punt pot servir per descriure una malaltia i entendre'n el tractament, o per comprendre l'evolució del fill en una reunió escolar, o per posar una denúncia a la policia? 

Podria continuar amb més dades i més estadístiques (i fer el meu tribut particular a l''any de l'Estadística), però prefereixo acabar amb una reflexió sobre la qüestió que és la causa de l'existència d'aquest blog. Per molt que l'arribada d'immigrants s'estigui estancant i per molt que es vulgui que aprenguin el català (cosa que molts ja estan fent), una cosa és un nivell bàsic, que ens permeti establir una conversa quotidiana, i l'altra és arribar a un nivell que ens permeti entendre'ns en un registre molt més especialitzat. I ara, amb les retallades, tot s'ha de sacrificar... però què és més costós, una consulta mèdica amb intèrpret en què tot quedi ben clar i el pacient entengui bé el tractament, o una consulta mèdica sense intèrpret i que cal que es repeteixi uns quants cops perquè metge i pacient no s'acaben d'entendre?