Dificultats lingüístiques en la interpretació als serveis públics

Aquest trimestre he tingut l'oportunitat de fer classes d'interpretació als serveis públics per a alumnes amb perfils molt diferents. D'una banda, al Máster en Comunicación Internacional, Traducción e Interpretación de la Universidad Pablo de Olavide, a Sevilla, amb alumnes amb la combinació anglès-castellà; de l'altra, al Màster en Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals de la UAB, també en la combinació anglès-castellà, però amb una proporció molt alta d'alumnes xinesos; i finalment, en uns tallers organitzats per la Càtedra d'Estudis Xinesos de la Universitat de Lleida, en la combinació xinès-castellà, en un grup mixt amb estudiants xinesos de castellà i estudiants catalans de xinès. Una diversitat de perfils 100% enriquidora!

La majoria ja tenien alguna noció sobre traducció i interpretació en general --per sort, la meva no era la primera sessió; però per a la majoria sí que era la primera presa de contacte amb la interpretació als serveis públics. En un primer moment, el que més "espanta" als estudiants sol ser saber seguir el codi deontològic en tots els seus principis (exactitud, imparcialitat, respecte, fronteres professionals, etc.), sobretot en casos de dilemes ètics. Després vénen els dubtes relacionats amb la memòria: podré recordar-me de tot i llavors transmetre-ho a l'altre participant en la conversa interpretada? Tanmateix, un cop comencen els exercicis pràctics, tots els estudiants coincideixen en un tipus de dificultats: les lingüístiques. I és que realment la interpretació als serveis públics és una activitat molt complexa i la competència lingüística acaba sent un element clau per a una bona prestació. 

En aquest sentit, les dificultats lingüístiques poden ser de diferents classes i és per això que necessitem una competència "tot terreny". Avui us n'he preparat alguns exemples amb el popurri de llengües que us comentava abans. 

- Dificultats terminològiques. La interpretació als serveis públics té lloc en contextos especialitzats i, per tant, és inevitable que a les converses sorgeixin termes propis del llenguatge de cada especialitat. Fixeu-vos en la conversa següent (basada en una de les simulacions del blog de Carl Gene Fordham), en una consulta de pediatria:

D: Vale, pues si no me equivoco hoy ha venido para preguntar por las vacunas que todavía le faltan a su hijo, ¿verdad?
( 嗯，我知道你今天来是想要查询一下你的孩子还有哪些疫苗需要注射，对吗？)

P: 对的，我查过了。我把那个纪录打印了出来。上面说晓明在出生的时候已经注射过预防乙型肝炎的疫苗了。然后在过去的12个月里他注射了预防白喉，破伤风，百日咳和流行性感冒的疫苗。

(Sí, lo he mirado. He fotocopiado el carnet de vacunación. Dice que Xiaoming recibió la vacuna de la hepatitis B cuando nació. En los últimos doce meses ha sido vacunado contra la difteria, el tétanos, la tos ferina y la gripe.)

Imatge extreta de: http://www.lababyhome.com/thread-3692-1-1.html 

El consell per afrontar aquestes dificultats és preparar, sempre que es pugui, la sessió que caldrà interpretar. Si ja sabem a priori que haurem d'interpretar en una consulta de pediatria, potser podem portar, per si de cas, el nostre glossari de vacunes, que és un tema que sempre sol sortir en aquestes converses. Com que és difícil memoritzar tots els noms de les vacunes, un glossari on s'inclogui també el pinyin ens serà d'allò més útil. 

- Dificultats per termes que fan referència a conceptes inexistents en l'altra cultura. Aquest tipus de dificultat la trobem molt en els noms de tràmits (empadronament, arrelament, etc.), d'institucions (EAIA) o fins i tot de càrrecs sense un equivalent en la cultura amb la que estem parlant (per exemple, el treballador social). La traducció literal a vegades pot funcionar més o menys: per exemple, si traduïm "llibre de família" en anglès per "family book", per la similitud pot acabar funcionant, sobretot si la persona disposa d'aquest llibre, ja que ràpidament sabrà de què estem parlant. 

Tanmateix, no sempre és així. En "arrelament", si busquem la traducció més literal (扎根，zhagen, en xinès; o rooting, en anglès), ens trobem amb un concepte molt metafòric que potser no serà del tot comprensible en la llengua d'arribada. Una opció pot ser deixar el terme en la llengua original i afegir-hi una explicació breu (per exemple, indicar que és un permís de residència basat en la teva integració al país). Amb aquesta opció també estem promovent que l'altre es familiaritzi amb el terme en la llengua original, la qual cosa pot ser molt útil. Per exemple, al portal Ouhua veiem l'ús de "libro de familia" en textos escrits en xinès (我的Libro de Familia上没有结婚资料). En aquests casos també és important saber si ja hi ha una traducció en ús en la comunitat amb la qual treballem. Per exemple, molts xinesos estan acostumats a 住家证明 (zhujia zhengming) per a "empadronament", però hi ha altres formes que també s'utilitzen. 

- Dificultats per qüestions de registre. Una altra dificultat pot ser haver d'interpretar fragments molt col·loquials, desordenats o fins i tot incoherents. Cal recordar que les converses orals són espontànies i mai seran com la interpretació d'un discurs, planificat i estructurat. Aquí és molt important la capacitat d'anàlisi per entendre bé a què ens referim. Per exemple, parlant de les opcions de futur d'un alumne xinès després de l'ESO, la tutora proposa que faci un cicle formatiu de grau mitjà. Després de valorar a quins centres podria fer-lo, la mare comenta: 

是啊。是，但是我儿子能做什么事，要做的话那是一定会用心的。

(Sí. Sí, pero el meu fill, si pot fer una cosa, si la vol fer, llavors segur que s'hi aplicarà.) 

Veiem que és una frase força desordenada i que en llegir-la ja hem de pensar un parell de cops: a veure què vol dir? Per això aquí seria molt important la capacitat d'anàlisi i, en cas de dubtes molt grans, preguntar a la mare què volia dir. 

- Dificultats per les variants de la llengua. En el cas del xinès, és una dificultat molt evident i, de fet, fa uns mesos ja vaig dedicar una entrada a les variants del xinès ("El xinès dels xinesos a Catalunya"). A les classes d'interpretació als serveis públics anglès-castellà treballem aquest tema també a partir de simulacions (roleplays) que fan servir l'espanyol mexicà i us puc assegurar que, a banda de treballar la sensibilitat cap a diferents variants d'una llengua, al final són activitats que acaben sent molt divertides. Aquí van només dos fragments extrets d'una simulació de Bancroft i Rubio-Fitzpatrick (2011: 117-121):

Madre: Dios mío, me la van a puyar toda a mi hija. Que yo me acuerde yo nunca le puse inyecciones (...).  

[...] 

Provider: Maybe, I don’t know. Now here’s a list of documents we need for registration: proof of age and legal name, original birth certificate –

Madre: Fíjese que yo vine mojada y no tengo esos papeles. Allá yo creo que tal vez me los pueden conseguir, pero se va a tardar mucho. 

La primera paraula desconeguda sol ser "puyar" (en aquest context, "pinchar"), mentre que a la segona intervenció de la mare caldria tirar dels coneixements culturals per entendre bé l'expressió "venir mojado" (il·legalment). 

En definitiva, que la competència lingüística és importantíssima i per molt que estudiem i practiquem... sempre hi haurà coses noves per aprendre *sigh*. Això sí, sempre, amb il·lusió! 

Avui acabo l'última entrada del 2013 amb...

新年快乐，万事如意！ (xin nian kuaile, wanshiruyi!)，

Happy New Year! 

¡Feliz Año Nuevo! (¡Pasenlo chido!) 

i BON ANY! ... o molts d'anys!, com diuen a Mallorca ;)

Que la riquesa lingüística us continuï acompanyant en aquest 2014 que aviat encetarem!

recursos per a la formació en ISP

Després de l'experiència com a formadora en ISP d'aquests últims mesos, en aquesta entrada he decidit fer un recull dels recursos que m'han estat més útils per preparar aquestes classes. Molts d'aquests recursos són gratuïts i accessibles en línia, o sigui que potser també poden ser interessants per a aquells que cerqueu una aproximació més autodidàcta en interpretació d'enllaç o als serveis públics. No hi ha recursos específics per a la formació de la ISP xinès-català o xinès-castellà, igual que passa amb altres combinacions lingüístiques; per això cal prendre els recursos que presentaré a continuació com a recursos genèrics i anar-los adaptant a les necessitats concretes. 

1. Bancroft, Marjory; Rubio-Fitzpatrick, Lourdes (2011). The Community Interpreter. Columbia: Culture and Language Press.

Aquest manual, juntament amb el llibre d'exercicis que l'acompanya (The Community Interpreter. Exercises and Role Plays) és tota una font d'inspiració en la docència de la ISP. Està pensat per a un curs de 40 hores i se centra, sobretot, en el context dels EUA, però tot i així, moltes de les activitats que presenta són totalment extrapolables al nostre context. Bancroft i Rubio-Fitzpatrick posen molt d'èmfasi en el codi ètic, que és, pràcticament, l'eix vertebrador de la seva proposta formativa. El llibre d'exercicis inclou moltes activitats relacionades amb dilemes ètics i amb l'aplicació de la "mediació no intrusiva" en la sessió d'interpretació. També hi trobem molts guions per a role play o simulacions sobre temes molt diversos relacionats amb els àmbits social, escolar, sanitari i legal (monolingües en anglès o en la combinació d'anglès-castellà).

2. Parlant de codis, per a les classes he decidit decantar-me pel codi adaptat per Sofía García-Beyaert i disponible a la web de L-IN-K.org: Código deontológico y pautas de buenas prácticas en la interpretación en los servicios públicos y el ámbito comunitario. 

García-Beyaert parteix de diferents codis ja existents (el de la Healthcare Interpretation Network, d'Ontario; el de la International Medical Interpreters' Association, IMIA; i el del National Council on Interpreting in Health Care, NCIHC) i en fa una adaptació al castellà. No és només una traducció, ja que, d'una banda, mira de combinar els diferents principis que apareixen en els codis esmentats i els consells per a les bones pràctiques, però de l'altra, intenta evitar principis contradictoris. Per exemple, evita el principi de l'advocacia, que contradiu clarament al de la imparcialitat. 

Un exercici relacionat amb els codis i basat en Bancroft i Rubio-Fitzpatrick és demanar als alumnes que llegeixin el codi i que marquin: a) un principi que els hagi sorprès, b) un principi que els costaria de seguir, c) un principi que pensin que és imprescindible per a la bona pràctica professional. Aquesta activitat genera molt de debat, però, alhora, obliga als alumnes a fer una lectura reflexiva del codi i, per tant, és ja un primer pas cap a interioritzar-lo. 

3.  La web de Linkterpreting. 

A l'hora de preparar activitats, aqueta web és tota una font de recursos. El més interessant potser són tots els role plays o simulacions que trobem a la pestanya de "material didàctic" de cadascun dels àmbits (social, sanitari, judicial, policial i penitenciari). Aquests role plays es poden fer servir en format àudio (per exemple, si disposem de cabines per a interpretació) o es poden distribuir en paper (a la web també hi ha els guions) i demanar als alumnes que es reparteixin els rols. 

A banda dels role plays, a la web també trobem una pestanya amb "exercicis previs", on s'hi detallen tota una sèrie d'activitats més relacionades amb la memòria, la concentració, l'atenció, reformulació i registre i moltes altres competències; a part de bibliografia, enllaços i altres recursos. Per tant, la web de Linkterpreting és, sens dubte, una web completíssima per a la formació en ISP i, a més a més, totalment gratuïta. 

4. Ugarte Ballester, Xus (2010). La pràctica de la interpretació anglès-català. Vic: Eumo Editorial. 

Tot i que Ugarte se centra més en la pràctica de la interpretació en general (el llibre també inclou interpretació simultània i consecutiva de conferències), els exercicis preinterpretaatius (concentració, memòria, agilitat mental, reformulació, etc.) són totalment aplicables a la didàctica de la ISP. També inclou un capítol amb activitats d'interpretació d'enllaç en contextos de serveis públics, amb propostes de guions i material audivisual en un CD. 

Del llibre d'Ugarte, però, el que m'agrada especialment són els exercicis preinterpretatius: un cop a l'aula poden ser molt divertits! Per exemple, un dels exercicis consisteix en demanar als alumnes que escriguin l'alfabet en vertical. A continuació, la professora els llegeix una llista de paraules ordenada alfabèticament (jo vaig aprofitar per introduir-hi paraules de l'àmbit judicial). La pot llegir un o dos cops. Llavors els alumnes han de mirar de recordar totes les paraules només guiant-se per l'alfabet que tenen escrit. Amb aquest exercici a l'estil de "Pasa-palabra" aconseguim practicar memòria, concentració i atenció.

5. Enhanced communication via an interpreter. Recull de vídeos elaborat per la policia de Cambridshire sobre com millorar la comunicació mitjançant un intèrpret. 

Tot i que aquest recull de vídeos es dirigeix, sobretot, a proveïdors, molts dels consells que s'hi donen poden ajudar als intèrprets a entendre millor el propi rol i a saber com orientar als proveïdors. 

Jo vaig aprofitar aquests vídeos per fer exercicis preinterpretatius. Per exemple: els alumnes treballen en parelles. Una persona de la parella mira, escolta i pren notes, mentre que l'altra persona només mira i escolta. Quan acaba el vídeo, la persona que només ha mirat i escoltat ha d'explicar molt minuciosament el contingut del vídeo a l'altra persona, incloent-hi tants detalls com sigui possible (per exemple, noms propis, números de telèfon, adreces, etc.). La persona que ha pres notes, pot corregir a l'altra. Al següent vídeo, canviem de rols. Aquest execici és molt entretingut i, pel fet d'incloure informació visual, és també un moment de distensió per als alumnes. A més a més, no només hi practiquem memòria, concentració i expressió (podem demanar que ens expliquin el contingut del vídeo en una llengua diferent de la del vídeo), sinó que ens ajuda a parlar de qüestions del codi ètic o de la importància de la presentació i de les estratègies per aconseguir una comunicació més efectiva amb els proveïdors. Aquí us en deixo un exemple:



 

6. Del Pozo Triviño, Maribel (2009). Una propuesta formativa en Interpretación en los Servicios Públicos en el marco del EEES. Redit, 3, 31-51. 

Finalment, acabo amb un article que em va anar molt bé a l'hora de planificar les assignatures d'interpretació als serveis públics al màster de la UPO i de la UAB. A diferència d'altres articles, que parlen de disseny de cursos més holístics i de llarga durada, Del Pozo Triviño se centra en una assignatura de 30 hores en el marc d'un Grau en Traducció i Interpretació. Per tant, una assignatura específica d'ISP per a alumnes que ja saben què és la traducció i què és la interpretació. 

El que més m'agrada d'aquesta proposta formativa és que ofereix un tastet de cada un dels contextos de la ISP, fins i tot de contextos que no se solen incloure ni en la recerca ni en la formació: el context penitenciari i el context notarial. Això permet als alumnes veure les diferències entre àmbits, treballar a partir de la preparació d'encàrrecs i adonar-se de quin context els podria atraure més de cara a la pràctica professional. 

Tal com he dit al principi, aquest és només un recull dels recursos que a mi, personalment, m'han estat més útils. Si hi feu un cop d'ull, tant des del punt de vista del docent, com des de la perspectiva de l'alumne autodidacta, no dubteu a compartir el vostre feedback en forma de comentaris!

Postgrau d'Interpretació als serveis públics a Catalunya (àrab, romanès, rus, xinès, anglès i francès)

Fa dies que volia dedicar una entrada al postgrau d'Interpretació als serveis públics que ofereix enguany el grup MIRAS de la UAB i fa dies que volia provar com funciona Prezi... i finalment he decidit fer-ho tot alhora: aquí teniu un vídeo (aquest cop sense àudio) d'una presentació elaborada amb Prezi sobre el Postgrau d'ISP (també el podeu consultar a la web de Prezi). 

Postgrau en Interpretació als serveis públics a Catalunya (àrab, romanès, rus, xinès, anglès i francès) from Mireia Vargas Urpi on Vimeo.

És cert que una entrada sobre el postgrau podria ser molt més llarga i us podria parlar de la importància de la formació en interpretació dels professionals que treballen com a enllaç entre els proveïdors de serveis i els usuaris que no entenen les llengües vehiculars, podria parlar de la gran diversitat d'activitats que inclou el curs, de la magnífica experiència que pot suposar l'assignatura d'observació de la pràctica professional i de la feina tan gratificant que pot arribar a ser la ISP... però em sembla que amb una ullada a les entrades anteriors d'aquest bloc podreu fer-vos una idea de tot això i més

Sí que voldria, però, acabar amb una reflexió: la majoria de persones que treballen en la interpretació als serveis públics comenten que és una feina que els agrada molt perquè els permet "ajudar a altres persones". Però... una interpretació de qualitat dubtosa (amb omissions, addicions o distorsions de significat) pot considerar-se una manera d'ajudar? Pot arribar a considerar-se útil? Ajudar de debò significa apoderar l'altre, fer que es pugui expressar i comunicar amb les seves pròpies paraules, amb la confiança que l'interlocutor escoltarà allò que està dient realment. Aquí és on la formació pot aportar i molt: pràctica, tècniques, estratègies, recursos, reflexió, codis deontològics... en definitiva, eines per al desenvolupament professional. Com ja he dit en d'altres entrades, la formació és el camí cap a la professionalització i, per tant, cap al reconeixement de la feina... i, en aquest sentit, és el granet de sorra que la universitat pot aportar a aquest camp. 

Bon inici de curs!

el debat sobre la interpretació judicial

Aquesta última setmana ha resorgit el tema sempre candent de la interpretació judicial, arran de les VIII Jornades de Traducció Jurídica celebrades a Catelló la setmana passada. No entraré en detalls sobre els motius de la controvèrsia en aquesta última ocasió, ja que els podeu trobar al bloc de la xarxa Comunica, al comunicat emès per MIRAS i a dues entrades del bloc de Carmen Cedillo (¿Investigación en TISP?: El grupo MIRAS i El debate sigue abierto: ¿particpas en él?). 

De fet, aquí ja havíem dedicat una de les primeres entrades (La interpretació judicial a Espanya) a aquest tema i ja havíem plantejat algunes de les reivindicacions que des del món acadèmic s'estan fent. Ara és el moment de tornar-hi a pensar i més quan veiem que les coses no milloren i que a la premsa continuen publicant-se titulars com aquest: "Un francés pasa tres meses en prisión al confundirlo con un ladrón", un cas en què bona part dels problemes van derivar de la manca d'interpretació en les primeres declaracions del pressumpte culpable. 

En tot aquest debat, però, pot ser interessant subratllar que la crítica a l'externalització de la interpretació judicial és, en realitat, una crítica a la manca de regulació i a la precarització d'un servei tan important per poder garantir el dret a un judici just i equitatiu a tota persona. El gran problema que patim ara és que en el moment de seleccionar les empreses adjudicatàries per a la prestació de la TISP no s'ha posat la QUALITAT en primer lloc, sinó que s'han prioritzat qüestions com la quantitat (de llengües, d'hores de servei, etc.) o el preu. A l'informe de Linguamón (2010) podeu trobar més informació sobre aquests criteris que, de fet, queden prou definitis a l'esquema següent, que aquests últims dies circula força a les xarxes socials i als blocs.  

Tots estem d'acord que la formació és la via cap a la qualitat. Tanmateix, la formació també suposa un esforç, una dedicació i una inversió de temps i de diners i, per això, més enllà de formar-nos "por amor al arte", necessitem motivacions externes que ens facin pensar que valdrà la pena formar-nos. Aquestes motivacions (inexistents en el context espanyol i català actuals) podrien ser:

1) Una acreditació que regulés l'accés a la professió (us recomano l'entrada sobre acreditació en aquest mateix bloc )

2) L'exigència des de les empreses del requisit de la formació

3) L'esperança que les millores a nivell personal puguin retornar-nos en forma d'estabilitat laboral o d'un increment retributiu (utopia?)

Quan aquestes condicions fallen, només ens queda confiar en l'ètica professional dels intèrprets i en les seves ganes de fer bé les coses, però amb això no n'hi ha prou. Cal seguir lluitant per fer entendre que només s'aconseguirà fer justícia de debò amb intèrprets ben formats i qualificats que garanteixin el respecte dels drets de totes les persones implicades en un judici. I, amb el model actual, no anem pel bon camí.

En aquest bloc sovint hem citat exemples d'altres països i, un cop més, sembla que als Estats Units ja van força més endavant en aquest tema. Us deixo algunes lectures que poden ajudar a reforçar els arguments a favor de la lluita per a la regulació de l'accés a la interpretació judicial. A banda de la tesi doctoral de Juan Miguel Ortega Herráez, que ja vaig proposar fa uns mesos (Análisis de la práctica de la interpretación judicial en España: el intérprete frente a su papel profesional), personalment trobo molt interessants les contribucions de Holly Mikkelson i de Sandra Hale. Mikkelson, d'una banda, proposa uns marcs teòrics i unes reflexions molt profundes sobre l'evolució de les pràctiques de la interpretació judicial, realment pertinents després de la nostra reflexió d'avui. Hale, de l'altra, entra en detalls molt més específics i en qüestions molt més lingüístiques relacionades amb la pràctica de la interpretació. El denominador comú? L'èmfasi en la formació.

• Mikkelson, Holly: Court Interpreting at a Crossroads.
• Mikkelson, Holly: The professionalization of Community Interpreting
• Més articles de Holly Mikkelson: http://www.acebo.com/papers/pmenu.htm

• Hale, Sandra (1999) Interpreters' treatment of discourse markers in courtroom questions. A: Forensic Linguistics, vol. 6, n. 1, p.1350-1771.
• Hale, Sandra (2001) How are Courtroom Questions Interpreted? An analysis of Spanish Interpreters' Practices. Ian Mason (ed.) Triadic Exchanges. Studies in Dialogue Interpreteing. Manchester: St. Jerome, p. 21-50. 
• Hale, Sandra (2002) How faithfully do Court Interpreters Render the Style of Non English Speaking Witness' Testimony? A Data-Based Study of Spanish-English Bilingual Proceedings. A: Discours Studies, vol. 4, n. 1, p. 25-47. 
• Hale, Sandra (2004). The Discourse of Court Interpreting. Amsterdam; Philadelphia: John Benjamins.
• Hale, Sandra (2007). The challenges of Court Interpreting. Intricacies, responsibilities and ramificiations. AltLawJI, vol. 30.
• Hale, Sandra (2008). Working with interpreters in courts and tribunals. AIJA Conference,12-14 de març de 2008, Freemantle, WA.  

De fet, aquestes referències són només un tastet de la recerca tan àmplia que s'ha fet en la interpretació judicial. Si algú hi està interessat, que m'escrigui i li passaré més articles sobre aquest tema. De moment, us animo a llegir el manifest de la pàgina de Comunica i a deixar-hi els vostres comentaris si creieu que val la pena aquesta iniciativa: 

MOVÍLIZATE EN CONTRA DE LA EXTERNALIZACIÓN DE LOS SERVICIOS DE TRADUCCIÓN E INTERPRETACIÓN EN LOS JUZGADOS Y POLICÍA

La interpretación del chino en los servicios públicos

¿salida profesional de los estudiantes de chino como lengua extranjera?

Desde hace ya algunos años, la interpretación en los servicios públicos se ha ido consolidando como práctica habitual y necesaria en una gran variedad de contextos: jurídico, sanitario, educativo, social, etc. Paralelamente, la investigación ha ido avanzando y se ha podido definir, a grandes rasgos, el perfil de los intérpretes en los servicios públicos que trabajan actualmente en España. La presente comunicación parte de los datos obtenidos a partir de un trabajo cualitativo basado en entrevistas en profundidad a intérpretes y mediadores para el chino en Cataluña. A partir de estos datos, se pretende describir el perfil de los intérpretes en los servicios públicos para el colectivo chino y compararlo con el perfil reflejado en los trabajos de carácter general. Nos fijaremos en datos como la procedencia, la formación o las tareas que entraña la práctica profesional, que nos servirán para reflexionar sobre el papel de las facultades de Traducción e Interpretación en la formación de futuros intérpretes de chino.  

La interpretación del chino en los servicios públicos: ¿salida profesional para los estudiantes de chino? from Mireia Vargas Urpi on Vimeo.

*Comunicación presentada en el I Congreso Iberoamericano de Estudios Chinos, celebrado en Barcelona, los días 25 y 26 de junio de 2012 y organizado por la Fundación Instituto Confucio de Barcelona y el Centro de Estudios e Investigación sobre Asia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona.

**Entrada publicadament aquí i a http://interculturalasiaoriental.blogspot.com.es/, el bloc del grup InterÀsia del Departament de Traducció i d'Interpretació de la  UAB.

"Noves experiències en la didàctica de la ISP"

 

[Taula rodona]

Ahir vam celebrar la taula rodona sobre "Noves experiències en la didàctica de la interpretació als serveis públics" en el marc del congrés DidTRAD organitzat pel grup PACTE del Departament de Traducció i d'Interpretació de la UAB. Com que va ser força llarga, avui sí que em limitaré, només, a les idees principals que ahir es van esbossar:

- Marjory Bancroft:

 "International perspectives on the interpreter’s role as they affect PSI training"

El punt clau d'aquesta ponència va ser l'èmfasi que la Marjory va posar en el fet que gràcies a la creació d'un codi ètic i d'unes recomanacions de bones pràctiques s'ha pogut arribar a un consens en la formació d'intèrprets als EUA. En aquest sentit, la seva conclusió va ser també una recomanació: cal un codi i unes recomanacions reconeguts a nivell nacional per tal que tots puguem posar-nos a treballar en la mateixa direcció. 

- Anna Gil Bardají: 
 "L’experiència del I Curs d’especialització en interpretació als serveis públics a Catalunya"

L'Anna va presentar l'experiència del I Curs d'especialització en ISP, els reptes que havia suposat per a nosaltres i el procés de transformació en postgrau. El punt clau, clarament, la presentació i argumentació dels canvis que es faran de cara al curs que ve, d'entre els quals cal destacar l'augment d'hores lectives: de 180 a 240, la majoria de les quals s'afegeixen al mòdul de pràctica a l'aula. 

- Noelia Burdeus:

"La didàctica de la ISP: Un estudi comparatiu entre dos programes de formació"

La Noelia va comparar el I Curs d'especializació en ISP amb el programa de formació d'intèrprets de Montréal i, curiosament, ens vam adonar que tot i no haver-nos fixat en aquest programa en dissenyar el nostre curs, les assignatures, continguts, competències i objectius, eren força semblants. La gran diferència? La durada. A Montréal és un curs de (només!) 45 hores. 

- Sofía García-Beyaert:

"L’enfocament de formació reflexiva i la seva rellevància i aplicació en l’àmbit de la ISP"

La ponència de la Sofía va ser més concreta i va presentar la pràctica de la formació reflexiva i com l'havia aplicada ella a partir de les autoavaluacions dels alumnes. Va subratllar el fet que a la ISP hi intervenen molts factors (tècnica, pràctica, ètica, etc.) i que, per tant, la formació reflexiva pot ensenyar als estudiar a reflexionar sobre el seu propi procés d'aprenentatge i de posada en pràctica de tot això. 

- Bartolomé Mesa-Lao:

"Terminologia aplicada a la ISP"

 La presentació del Barto també va ser molt concreta: es va centrar en el mòdul que havia dissenyat ell per al curs i va presentar-nos les activitats que hi havia realitzat. Possiblement, una de les que ens va semblar més original va ser la proposta als alumnes de dissenyar una aplicació terminològica relacionada amb la ISP, una activitat que sembla que va generar una pluja d'idees molt interessant a l'aula. 

- Liudmila Onos:

"Els materials traduïts com a eina didàctica en un curs d’ISP"

Finalment, la Liudmila també va presentar la seva experiència docent en una sessió dedicada als materials traduïts. El punt fort de la presentació va ser, sens dubte, la justificació que la Liudmila va fer per la inclusió d'una assignatura més enfocada a la traducció escrita en un curs dedicat a la interpretació i és que realment va saber presentar-ne molt bé tots els avantatges que pot suposar. 

La taula va ser una posada en comú molt interessant de diferents aspectes i, en aquest sentit, tots vam aprendre de tots i al final les preguntes també van ser molt encertades. Avui, més...!

un juny ben entretingut

Aquest juny es presenta ple d'activitats!

Per començar, la setmana que ve, el dia 15, hi haurà la III Jornada sobre traducció i interpretació a Catalunya, de què ja vaig parlar en una entrada anterior. Cada edició, la jornada ha estat un bon punt de trobada i de debat per als professionals interessats en la TISP a Catalunya i, personalment, trobo que cada any ha estat una activitat molt fructífera de la qual tots hem après... i molt!

La setmana següent, els dies 21 i 22 de juny hi haurà el I Congrés Internacional sobre Investigació en Didàctica de la Traducció (DIDTRAD), organitzat pel grup PACTE del Departament de Traducció i d'Interpretació de la UAB. Des del grup MIRAS ens hem animat a presentar-hi dues taules rodones:

 - Noves experiències en la didàctica de la interpretació als serveis públics (ISP), dijous 21 de juny d'11 a 13. En aquesta taula (que moderaré jo mateixa), es parlarà sobretot de l'experiència en la formació en ISP adquirida al llarg del I curs d'especialització en interpretació als serveis públics a Catalunya. Tot i així, també hi participarà Marjory Bancroft, formadora en ISP i formadora de formadors de Cross Cultural Communications (EUA), que complementarà la taula amb la seva visió més madura sobre aquesta qüestió.

- La enseñanza-aprendizaje de la interpretación en un contexto de cambio, divendres 22 de juny de 15 a 16.30, moderada per Jacqueline Minett. Tot i que no se centrarà exclusivament en la ISP, en aquesta taula s'abordaran els reptes a que s'enfronta l'ensenyament de la interpretació en el moment actual, per la qual cosa també pot ser molt interessant per a tenir una perspectiva més àmplia de la interpretació com a disciplina.

A banda d'aquestes taules rodones, jo també presentaré una part de la investigació per a la meva tesi doctoral, divendres 22 de juny, a la sessó d'11 a 12.15: "TISP i/o mediació intercultural: la realitat dels professionals que treballen en el context català". Com ja podeu observar en el títol, em fixaré, sobretot, en la delimitació de la professió i en l'estat de la qüestió de la professió en el nostre context.

Si voleu consultar el programa complet del congrés o els resums de les presentacions, podeu fer-ho aquí: programa i resums.

La setmana següent, els dies 25 i 26 de juny, hi haurà el I Congreo Iberoamericano de Estudios Chinos, coorganitzat per l'Institut Confuci de Barcelona i pel Centre d'Estudis i Investigació sobre Asia Oriental de la UAB. Els temes seran molt més diversos i si us fixeu en la web hi veureu que hi ha panels de 1) Estudis sobre la Xina contemporània (economia, empresa, societat i cultura); 2) Ensenyament de la llengua i la cultura xinesa en el món iberoamericà; 3) Traducció i Interpretació xinès-castellà. Encara no hi ha el programa amb horaris concrets, però segur que aviat es publicaran a la web. Jo hi participaré amb la presentació següent: "La interpretación del chino en los servicios públicos: ¿salida profesional de los estudiantes de chino como lengua extranjera?", en la qual exposaré una altra part de la tesi, molt més relacionada amb el perfil de la mostra que vaig entrevistar per a la recerca doctoral. 

I, finalment, aquests mateixos dies (25 i 26 de juny), a Alcalá de Henares, se celebrarà el I Simposio Internacional sobre Interpretación en el Ámbito Sanitario, "Comunicándonos en el ámbito sanitario en 2012", coorganitzat pel grup FITISPOS de la Universitat de Alcalá i per IMIA (International Medical Interpreters Association). Ja em sap greu no poder-hi assistir, perquè segur que serà molt interessant i serà una manera de poder aprendre d'iniciatives d'altres països de la mà d'IMIA. 

Ja veieu que n'hi per triar i remenar! Serà un mes per compartir i aprendre, i jo espero poder-vos-en donar feedback des d'aquí.