Nou article a la revista Language and Intercultural Communication

Tot i que fa un parell de mesos vaig escriure sobre les dificultats de publicar en revistes acadèmiques, cal dir que com en tot, el més important és persistir. És una mica com el procés de sembrar, des que plantes la llavors fins que reculls el fruits cal tenir paciència i cal estar atents, però quan arriba el moment de la collita, quina il·lusió!

Avui m'acaben de publicar un article relacionat amb la meva tesi a la revista Language and Intercultural Communication. Aquest cop hi presento la triangulació de les dades de les diferents entrevistes i enquestes que vaig fer (a intèrprets i mediadors interculturals de xinès, a coordinadors de serveis d'interpretació i de mediació intercultural i a usuaris xinesos) amb l'objectiu de traçar les especificitats d'interpretar als serveis públics amb el col·lectiu xinès que viu a Catalunya. Hi parlo de la presència del català en aquest tipus d'interaccions mediades, de les dificultats que poden presentar les diferents variants del xinès, de la necessitat de mediació intercultural en certs casos i de la qüestió de la confiança en un col·lectiu que sovint es descriu com a "tancat" (tot i que jo sempre he discrepat d'aquesta opinió). Aquí us en copio el resum en anglès (l'article és en anglès) i, en tot cas, si a algú li fa gràcia llegir-se'l i no podeu descarregar-lo des de la web, demaneu-me'l amb tota confiança. 

Public service interpreting for Chinese immigrants in Catalonia: 

a study based on intepreters', coordinators' and users' views

Public service interpreting (PSI) for the Chinese is a reality in many European states. However, research on the specificities of interpreting for this community is rather scarce. I therefore conducted a study to shed light on this topic, focusing on PSI for the Chinese in Catalonia, a region where this service began only relatively recently. This paper discusses the results of the research. The research was conducted using a mixed method. Qualitative interviews were held with interpreters and mediators who work with Chinese people and with coordinators of PSI and intercultural mediation, while quantitative questionnaires were distributed among Chinese users of public services. The three sets of data were analysed independently, and triangulation was used to validate the results and to compare and contrast the information collected from each sample of informants. This article presents the triangulation and elucidates some specificities and challenges of PSI for the Chinese, namely, Chinese linguistic diversity, mediating between cultures and gaining users' trust. The discussion and conclusions stress the importance of including specific strategies to face these challenges in training and education, while also underlining the critical role of coordinators in the professionalisation of PSI.

juliol a la universitat

A mitjans juny acaben les classes a la universitat i comencen les vacances per a la majoria d'alumnes. I pels professors també? Mmm... tant de bo! La veritat és que contràriament al que la gent pensa, el mes de juliol és un mes força actiu a la universitat i tot i que potser tenim una mica més de flexibilitat horària (no cal seguir els horaris de les classes), al juliol continuem treballant! 

D'una banda hi ha les guies docents que cal revisar de cara al curs següent. Si es volen fer canvis en les assignatures és important que això es pugui publicar abans que comenci el curs per si algun alumne les vol consultar. També és el moment idoni per repensar la metodologia de les assignatures i proposar activitats noves. Aquesta és una de les tasques que tinc pendents per la setmana que ve... A més a més, en el meu cas, tot són assignatures noves l'any que ve, i és que serà un any de canvis: començaré a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF! En properes entrades parlaré d'aquest canvi ;)

El juliol també sol ser mes de congressos, ja siguin aquí o a fora. Concretament, aquesta setmana hi ha hagut el DidTrad, el congrés sobre didàctica de la traducció organitzat pel grup PACTE, i la setmana passada va haver-hi el V Simposi de joves investigadors en traducció, interpretació, estudis interculturals i estudis d'Àsia oriental, tots dos a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la UAB. Aquest any només he participat al DidTrad i val la pena dir que l'organització ha estat excel·lent i malgrat que no he pogut assistir a gaire sessions, les que he escoltat han estat molt bé. Per exemple, de la presentació de l'Anna Kuznik em va agradar especialment la seva reflexió sobre com millorar l'ocupabilitat dels futurs graduats en traducció i interpretació. Moltes classes de traducció i de llengua, tant teòriques com pràctiques, però... per què no afegir-hi seminaris sobre màrqueting o iniciatives per incentivar les idees de joves emprenedors en l'àmbit de la traducció? Tot i que Kuznik parlava del context de Polònia, sens dubte són idees que aquí també caldria tenir en compte... 

Personalment, vaig participar a la taula rodona sobre interpretació en casos de violència de gènere arran del projecte SOSVics (aquí en teniu una notícia) i juntament amb la Marta Arumí vam parlar d'estratègies en la interpretació als serveis públics de l'àmbit educatiu en la combinació xinès-català/castellà. Aquesta presentació seria una continuació de l'article que vam publicar a Intralinea. 

Què més fem al juliol? Doncs també sol ser un mes de feina amb les tesines i treballs finals de màster. A mi m'ha tocat ser membre de tres tribunals de defensa de treballs finals del Màster de Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals de la UAB. La veritat és que no em queixo, perquè sempre és una oportunitat per aprendre d'àmbits menys coneguts! Aquest any els temes han estat el cas de la traducció i interpretació jurídica amb el xinès a Catalunya (tesina de Hu Linna), un estudi del significat del somriure i la seva traducció a la novel·la 红楼梦, Sueño en el Pabellón Rojo (Cao Shuyuan) i una anàlisi contrastiva de l'ordre de paraules i de la construcció de tòpic entre el castellà i el xinès (Liu Shiyang). Com podeu veure, temes molt variats, que d'alguna també reflecteixen la diversitat de temes que s'estan estudiant en l'àmbit de la traducció i la interpretació.

A banda d'aquestes tesines, dirigeixo quatre tesines d'alumnes del Máster en Comunicación Internacional, Interpretación y Traducción en los Servicios Públicos de la UAH. Totes quatre volen presentar-la a la convocatòria de setembre, o sigui que ara estem de ple en correccions i revisions. Em toca llegir sobre traducció administrativa xinès-castellà (el cas dels documents del registre civil); sobre una proposta de traducció del codi de circulació castellà-xinès; la professionalització de la interpretació als serveis públics a la Xina, i les diferències en l'educació sobre la sexualitat a la Xina i a Espanya i les possibles implicacions en la formació de mediadors interculturals i intèrprets als serveis públics. Estic ben distreta! 

I què més fem a l'estiu? Doncs, per exemple, intentem avançar publicacions que tenim a mitges o començar-ne algunes de les que tenim pendents. En el meu cas, juntament amb la Marta Arumí (MIRAS, UAB), l'Anna Gil-Bardají (MIRAS, UAB) i la Laura Aguilera (Universidad de las Palmas), estem acabant un capítol sobre interpretació en l'àmbit psicosocial (intervenció psicològica i atenció als serveis socials) en casos de violència de gènere. Aquest capítol formarà part d'un manual derivat del projecte SOSVics que, si tot va bé, es presentarà a la tardor. 

Amb el TXICC tenim una guia d'estil entre mans i també estem mirant de donar-li una empenta aquest mes. En realitat es un projecte que vam començar a la tardor de 2012; aviat farà dos anys que anem fent reunions i que hi estem treballant, o sigui que us podeu imaginar les ganes que tenim de veure-la publicada :)

I a banda d'aquestes, també tinc un parell de publicacions meves pendents... sempre falta temps!

I què més...? Doncs sí, encara hi ha més coses! A mi m'han enviat un parell de revisions (peer-review) d'articles que també he anat posposant per fer ara a l'estiu. 

I ah! Com que també col·laboro en la coordinació del Màster en Traducció jurídica i Interpretació judicial, aquest mes també tenim feineta amb mails de dubtes d'alumnes potencials, amb les inscripcions i matrícules, preparant l'horari i contactant amb el professorat que farà les assignatures. 

I què més... doncs ara sí que diria que ja està! Fer tantes coses està molt bé i et permet aprendre de temes diferents, però cal dir que la dispersió també té la seva faceta negativa: no poder concentrar-te en una sola cosa a vegades genera frustració per la sensació que no pots arribar a tot arreu. D'això n'hem parlat amb moltes companyes i totes compartim aquesta sensació... però d'altra banda també sembla difícil poder canviar aquest sistema de multitasques que la universitat ens assigna. 

En qualsevol cas, per a tots els que de moment esteu passant l'estiu a la ciutat, aquí va una cançó de bon rotllo ;)

Publicar en revistes, buf!

Aquesta setmana hem tingut una alegria: per fi ha sortit un article que vam escriure amb la Marta Arumí sobre un projecte que duu a terme el grup MIRAS: "Estrategias de interpretación en los servicios públicos del ámbito educativo: estudio de caso en la combinación chino-catalán". En aquest cas, l'article és totalment accessible a la web de la revista, Intralinea. Igualment, en copio el resum perquè pugueu veure de què va:

La interpretación en los servicios públicos (ISP) del ámbito educativo es, hasta la fecha, un tema relativamente inexplorado y que a menudo presenta límites difusos con la mediación intercultural como práctica profesional. El presente artículo pretende arrojar luz sobre esta cuestión a partir del estudio de caso de la interpretación en una reunión entre una tutora de una escuela pública catalana y una madre de origen chino. El análisis se centrará en el estudio de los problemas con los que debe lidiar la intérprete y examinará, detalladamente, las estrategias empleadas en cada caso. En las conclusiones señalaremos algunas de las características de la interpretación en los servicios públicos en este tipo de interacciones y reflexionaremos sobre la viabilidad de la metodología empleada en esta investigación desde el punto de vista del estudio de las estrategias en la ISP.

Keywords: public service interpreting, intercultural mediation, educational context, effective communication, problemas y estrategias en la ISP, mediación intercultural, ámbito educativo, comunicación efectiva

Volia aprofitar aquesta entrada per explicar com sol ser el procés per publicar en revistes acadèmiques. Depèn bastant de cada revista, però es podria resumir en els següents passos:

1.) En primer lloc cal escollir la revista on volem enviar l'article. És important escollir la revista abans de posar-nos a escriure, perquè així ja podrem adaptar l'estil de les cites i altres qüestions a les directrius per a autors que hagi publicat la revista. A més a més, la majoria de revistes indiquen l'extensió màxima dels manuscrits, cosa importantíssima, perquè si l'article és massa llarg segurament l'haurem d'escurçar i això sempre és difícil. Un bon recurs per escollir revistes en l'àmbit de la traducció i la interpretació és la base de dades RETI (Revistes de Traducció i d'Interpretació). Aquí no només hi podreu consultar una llista extensa de revistes, sinó també saber com estan indexades. Què vol dir això? Doncs que les revistes que es consideren de qualitat apareixen en diferents índexs (nacionals i internacionals) i possiblement en rànquings numèrics. Per tant, també és útil conèixer una mica aquests índexs i saber si estem enviant l'article a una revista indexada o no. Si la revista és indexada, publicar-hi costa més, però també compta més de cara al currículum acadèmic i, per tant, és important si l'objectiu de publicar és fer carrera acadèmica. Trobareu més informació sobre els índexs a la base de dades RETI. 

2.) En segon lloc, ja ens podem posar a escriure l'article seguint les directrius de la revista. És important que ens hi fixem bé, perquè a vegades són qüestions molt concretes: que si la bibliografia en un estil o en un altre, que si l'estil de les cites així o així, que si el títol de les taules abans o després de la taula... En definitiva, que si ja ho fem bé des del principi, ens estalviarem haver de corregir la feina feta. 

3.) El següent pas és enviar el manuscrit a la revista en qüestió. Si és una revista amb revisió per parells anònims, l'haurem d'enviar sense referències nostres, per tal que els revisors puguin fer bé aquesta revisió anònima. A vegades l'article s'envia directament per correu electrònic a l'editor i a vegades s'ha de fer mitjançat una plataforma en línia. Normalment l'editor és qui en fa la primera lectura per assegurar-se que l'article s'adiu amb la temàtica de revista. Per exemple, hi ha revistes més d'interpretació (Interpreting, The Interpreters' Newsletter), o n'hi ha que se centren més en la formació en traducció i interpretació (The Interpreter and Translator Trainer) i que, per tant, tenen un abast temàtic més restringit. 

4.) Si l'editor creu que l'article és publicable en la revista (pel que fa al tema), l'enviarà als revisors anònims i possiblement ens informarà d'un termini aproximat en què rebrem les revisions. El millor és apuntar-nos aquesta data aproximada a l'agenda i així quan arribi el moment, si no hem rebut notícies de la revista, podrem insistir. No ens ha de fer por insistir educadament, al capdavall ens tenen esperant i mereixem una resposta. 

5.) El cinquè pas és el més temut: la recepció de l'avaluació per part dels revisors. Normalment hi ha quatre opcions: acceptat sense canvis, acceptat amb canvis menors, acceptat amb canvis majors o rebutjat. En tots els casos, l'avaluació sol anar acompanyada d'un informe detallat, per tant, si ens el rebutgen com a mínim podrem aprendre dels comentaris que ens facin, millorar l'article i provar d'enviar-lo a una altra revista (sempre s'ha d'aprendre dels errors!). Si ens l'accepten amb canvis majors, se'ns gira feina. Això sol voler dir afegir informació, canviar l'ordre d'alguns fragments, reexpressar algunes parts, ampliar les conclusions, detallar millor el mètode, etc. A vegades sembla que demanen l'impossible ("amplia aquesta part i, alhora, escurça l'article"), però el sol fet que ens hagin acceptat l'article amb canvis majors ja és molt bona notícia, per tant, el millor és posar fil a l'agulla i anar incorporant tots els canvis que proposen. La pega és que a vegades els dos revisors anònims es contradiuen i llavors sí que haurem de justificar una mica les decisions preses. Si ens l'accepten amb canvis menors (solen ser canvis petits d'estil o d'expressió) o sense canvis, ja podem saltar d'alegria :)

6.) Un cop revisat l'article, l'hem de tornar a enviar. En les revistes més rigoroses, el tornen a enviar als revisors perquè se'l mirin i diguin si l'aproven. A vegades encara demanen més canvis abans d'acceptar-lo definitivament, però, amb una mica de sort, aviat ens escriuran per dir-nos que l'article ja està acceptat i que ja no calen més canvis. En aquest moment segurament també ens diran quan podran publicar l'article: hi ha revistes que tenen llistes d'espera perquè els volums següents ja estan complets, o sigui que potser encara haurem d'esperar un temps (a vegades fins més d'un any!). De totes maneres, si ja està acceptat, és millor tenir paciència que començar el procés de revisió amb una altra revista. 

7.) Quan s'acosti la data de publicació, l'editor ens enviarà les galerades, una versió ja maquetada perquè puguem fer-ne la revisió final i indicar si cal fer-hi algun canvi. 

8.) I, per fi, el moment més esperat: la publicació de l'article! Ja sigui en línia o en paper, fa igual d'il·lusió :) A vegades hi ha publicació en línia i en paper, i a vegades fins i tot podem demanar un cert nombre "separates" gratuïtament: una impressió del nostre article a part. Fa uns mesos vaig rebre les separates del meu article sobre llenguatge no verbal en xinès (Coping with nonverbal communication in public service interpreting with Chinese immigrants) i com que ja havia passat un temps de la publicació en línia de l'article, va ser una bona sorpresa!

Separates de l'article "Coping with nonverbal communication in
public service interpreting with Chinese immigrants"

Encara es podrien explicar més coses del procés de revisió i al final cada revista és un món... però tot s'ha d'intentar i el més important de tot: no ens hem de desanimar si no ho aconseguim a la primera. Siguem optimistes, tot arriba!!!

L'experiència al FEIAP 2014

Aquesta setmana ha tingut lloc la quarta edició del Foro Español de Investigación en Asia-Pacífico, el FEIAP. Tot i que n'he seguit els preparatius de ben a prop com a membre del comitè organitzador, malauradament només hi vaig poder assistir ahir i em vaig perdre totes les presentacions de dijous... que tenien molt bona pinta! 

Trobo que en aquest FEIAP s'ha constatat que els estudis sobre la traducció del xinès estan ben vius i van agafant cada cop més força. Al foro s'hi van parlar de temes molt diveresos: traducció i paratextos (S. Rovira-Esteva i H. Casas-Tost, en un panel sobre aquest tema); traducció de poesia (A.H. Suárez-Girard); traductors i reformisme Qing (M. Pavón); Wang Anyi i la literatura nostàlgica (E. Martín); traducció i circulació del qi (L. Roncero)... Ja ho veieu, la traducció es pot estudiar des de punts de vista ben diferents! De moment a la web del foro es poden consultar els resums de les comunicacions i, possiblement, ben aviat també s'hi podran consultar els PDFs de les presentacions. 

Del foro també em va agradar molt retrobar-me amb moltes cares conegudes i conèixer-ne de noves. Que bé va compartir experiències! 

D'altra banda, una cosa que tenen els congressos i simposis en general és que trobo que et renoven una mica l'energia i les ganes de seguir fent coses. Recordo que quan hi va haver el Traduemprende a Barcelona, can Tuiter anava ple de missatges súper motivats. Doncs bé, corroboro que a mi m'ha passat una mica amb el foro :) A vegades, entre classes i coses que van arribant (alguna traducció, alguna revisió...) costa trobar temps per llegir, pensar i escriure, que sempre va quedant pel final. Doncs ahir en Carles Prado em va fer veure que no, que cada dia hauríem de trobar una estoneta per llegir, pensar o escriure i, en definitiva, per anar avançant mica en mica en les nostres recerques particulars. I té tota la raó. 

Pel que fa a la meva presentació al foro, haig de confessar que va ser una mica accidentada. En la meva dèria de provar programes i coses noves, vaig voler provar l'emaze, una aplicació online que em va encantar des del primer moment: plantilles molt originals i atractives (com m'agrada la plantilla estil Mad Men!), una mica d'efecte zoom però sense marejar tant com el Prezi, eines per fer gràfics en un pim-pam i, en definitiva una aplicació molt molt fàcil de fer servir! Fins aquí tot molt bé... la pega? No es va poder obrir bé a l'ordinador de la sala, quina mala sort! Sabia que corria aquest risc, però vaig voler confiar en la tecnologia pensant: "Ja serà molt mala sort que no s'obri bé a l'ordinador del congrés". La part bona és que l'havia assajat tants cops, que em sabia gairebé la presentació de memòria, o sigui que vaig intentar salvar com vaig poder la situació. I, evidentment, també vaig aprendre la lliçó: no confiïs mai cegament en la tecnologia i, per evitar tot això, un PDF sempre serà un bon pla B. De tot se n'aprèn ;)

En tot cas, per treure'm una mica l'espineta de no haver pogut passar la presentació ahir, he decidit incrustar-la aquí. És un programa una mica especial i en versió beta, i he comprovat que en aplicacions mòbils no s'obre gaire bé; en Mac no sé si funciona perquè no ho he provat, però si teniu un PC amb una versió de navegador actualitzada no hi hauria d'haver cap problema. I si hi feu un cop d'ull i teniu preguntes, no dubteu a deixar-les en forma de comentaris! 

l'etern debat: interpretació als serveis públics o mediació intercultural?

Ahir (per fi!) vaig rebre el número 25 de Cuadernos de Aldeeu, un número especial coordinat per Claudia Angelelli i sota el títol de: Cuidado con los vacíos: la universidad y los estudios de traducción e interpretación. Minding the gaps: Translation and Interpreting Studies in Academia. L'esperava amb candeletes perquè aquí hi ha el meu primer article fruit directe de la tesi: "Interpretación en los servicios y/o mediación intercultural: la realidad de los profesionales que trabajan en el contexto catalán". Com el títol ja deixa intuir, a l'article exploro una mica els límits difusos entre interpretació als serveis públics i la mediació intercultural, així com també els dubtes i inseguretats que comporta aquesta definició tan vaga del perfil professional. 

Cuadernos de Aldeeu i bossa de Scarf and Buff

L'article només es pot consultar el paper, però n'he penjat una còpia al Researchgate (si el feu servir, busqueu-m'hi!) i, si a algú li interessa, li puc passar la meva versió digital. El que sí que puc compartir aquí és el resum de l'article, així podreu tenir-ne una idea més concreta:

Interpretación en los servicios y/o mediación intercultural: la realidad de los profesionales que trabajan en el contexto catalán

 A fecha de hoy, buena parte de la investigación en Interpretación en los Servicios Públicos (ISP) se ha centrado en la definición del perfil profesional del intérprete en los servicios públicos y en establecer fronteras entre la ISP y la mediación intercultural. Esta discusión teórica es el punto de partida del presente artículo, que se concentra en las especificidades de la ISP y de la mediación intercultural en Cataluña, una región donde dichas prácticas se encuentran, todavía, en plena profesionalización. Basándonos en entrevistas en profundidad a intérpretes para la combinación lingüística chino-catalán/español y a mediadores interculturales para el colectivo chino en Cataluña, el presente artículo ilustra con ejemplos reales el debate alrededor del rol del intérprete en los servicios públicos. Los relatos de los informantes sobre sus propias experiencias demuestran que las situaciones a las que tienen que enfrentarse en su trabajo diario a menudo difuminan los límites entre los perfiles profesionales del intérprete y del mediador. Como consecuencia, aparecen dudas frecuentes sobre su propio rol y funciones; dudas que, a su vez, se ven reforzadas por la organización y provisión de la ISP y de la mediación intercultural en Cataluña. Finalmente, se reflexionará sobre las implicaciones que esta realidad compleja puede tener en el diseño de programas de formación para ISP y para mediación intercultural.

 Com sempre, comentaris i opinions seran benvinguts! Bona revetlla a tothom!

La interpretació judicial com a garantia processal

第十条

人人完全平等地有权由一个独立而无偏倚的法庭进行公正的和公开的审讯，以确定他的权利和义务并判定对他提出的任何刑事指控。(联合国人权事务)

Article 10

Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal. (Declaració Universal dels Drets Humans) 

Ja fa dies que volia fer una entrada sobre la IV Jornada de traducció i interpretació als serveis públics que el grup MIRAS organitza el proper 7 de juny i avui per fi trobo el moment. El tema d'aquest any és La interpretació judicial com a garantia processal. Oportunitats i reptes de la Directiva 2010/64/UE. Com cada any, serà totalment gratuïta i esperem que això permeti aplegar un bon quòrum per parlar de la Directiva 2010/64/UE, en vigor des del 15 de novembre de 2010 i amb un termini de transposició que acaba el 27 d'octubre de 2013. 

Tant des de l'àmbit professional com des de l'àmbit acadèmic, tenim moltes esperances en aquesta llei, que pensem que ha de permetre realment acostar-nos a l'article 10 de la Declaració Universal dels Drets Humans i, sobretot, a l'incís on es remarca "en condicions de plena igualtat" (完全平等地). 

Per no avançar-me a la jornada, sinó més aviat per anar obrint boca, avui he preparat una selecció d'entrades anteriors amb informació sobre la directiva o sobre qüestions relacionades amb la interpretació judicial:

- La interpretació judicial a Espanya. Panoràmica general i enllaç a alguns articles.

- Millores en la interpretació judicial a Madrid. Breu entrada relacionada amb la transposició de la directiva 2010/64/UE. 

- Court translation services in crisis after cost-cutting deal. Una altra entrada breu per il·lustrar la reacció dels intèrprets davant les retallades en interpretació judicial al Regne Unit. 

- El debat sobre la interpretació judicial. Reflexió sobre la situació d'aquest àmbit en un moment una mica "crític". 

Si cliqueu a l'etiqueta de "justícia" encara trobareu més entrades sobre aquest tema i sobre l'auto-aprenentatge de la interpretació judicial. 

D'altra banda, tot i no ser-ne el tema central, a la tesi també parlo de les condicions dels intèrprets judicials, sobretot a través de les percepcions dels intèrprets que vaig entrevistar i que treballaven en aquest àmbit. Per exemple, un dels informants, em va explicar el següent (pàg. 115): 

"A mí, por ejemplo, me han citado como testigo a unas escuchas que he hecho y claro, esa citación se me ha enviado por un telegrama del juzgado, con mi dirección, mi DNI y todo. Pero lo que ellos no saben es que yo sé que esa citación está en el expediente, o sea que los abogados de los [imputados] chinos tienen mi nombre, mi teléfono... ¡todo! O sea, nadie se ha preocupado por decir: «Esta es una persona que ha trabajado como intérprete y no convendría que los chinos supieran quién fue el que hizo la transcripción, o las escuchas, digamos». O sea, a nadie le preocupa. Alguien propuso que el que hizo las transcripciones fuera como testigo, pues vale, como testigo. No hay una protección y, si no hay una protección, ¿qué servicio de ayuda va a haber?”

Per tant, esperem que la directiva no tan sols serveixi per millorar la interpretació des del punt de vista d'acusats/encausats/imputats i denunciants, sinó també per millorar les condicions de molts intèrprets que poden ser víctimes de xantatges només pel fet d'haver d'interpretar en aquests casos. 

A banda de tot això, si llegiu el programa de la jornada veureu que jo també hi participo per parlar d'un tema molt més distès, però no menys interessant ;) Es tracta del projecte del grup MIRAS en què estic treballant actualment, amb la gran sort que la combinació lingüística d'anàlisi és amb el xinès: Problemes i estratègies de traducció i d'interpretació als serveis públics de l'àmbit socioeducatiu: resultats d'un estudi empíric de les combinacions xinès-castellà. Com que és un projecte en curs, de moment no puc donar-ne gaires més detalls, però espero poder compartir-ne alguna cosa després de la jornada. 

I, com ja comença a ser tradició en aquest blog, després de la jornada en prometo una ressenya ben completa. ;)

 

Presentació sobre ISP a l'AIETI6

La setmana passada es va celebrar el sisè congrés de l'AIETI (Asociación Ibérica de Estudios de Traducción e Interpretación), un macro congrés a les Palmas de Gran Canària amb set panels paral·lels durant tres dies. La veritat és que va ser un congrés molt ben organitzat, cosa no gens fàcil quan es preveu que hi assistirà tanta gent i tants ponents. Per tant, des d'aquí la meva enhorabona als organitzadors i voluntaris de l'AIETI6!

Dit això, com ja sol ser habitual després dels congressos, aprofito l'entrada d'avui per compartir la presentació que hi vaig fer. Aquest cop vaig voler provar una nova eina: Sliderocket. Per a aquells que no el coneixeu, es tracta d'una eina online per fer presentacions amb diapositives (semblant al PPT), amb l'avantatge d'oferir un ventall de plantilles molt més ampi i variat. A mi em va agradar especialment perquè hi ha plantilles molt vistoses, que escapen els típics dissenys de PPT o de l'Open Office. De fet, els dissenys de l'Open Office (l'eina que normalment faig servir) no és que siguin gaire bonics, la veritat... Un altre punt a favor d'Sliderocket és que és un software "semi-lliure" i dic "semi" perquè la versió oberta ofereix moltes opcions a l'hora de preparar la presentació. Tot i així, per poder descarregar-la al disc dur i accedir-hi sense connexió a Internet, cal tenir accés a la web amb un usuari prèmium, que llavors ja és de pagament. De totes maneres, és estrany anar a un congrés on no hi hagi connexió a Internet, o sigui que tampoc és imprescindible fer-se aquest usuari prèmium. 

I bé, després d'aquesta mini ressenya d'Sliderocket, us deixo ja amb la meva presentació. Aquest cop es titula igual que la tesi, "La interpretación en los servicios públicos i la mediación intercultural con el colectivo chino en Cataluña", perquè es basa en la part de triangulació (l'últim capítol). La presentació ja veureu que és força sintètica (últimament miro de seguir els consells de poc text i més recursos visuals), per tant, si us sembla interessant i teniu preguntes, no dubteu a compartir-les o a consultar el capítol de triangulació de la tesi. Com sempre, estaré encantada de rebre'n feedback i opinions!

El paper de les entitats en la professionalització de la ISP

Després de gairebé un mes i mig sense cap escrit (i no per falta d'idees, més aviat per falta de temps), avui aprofito l'excusa del Coloquio Lucentino per compartir la presentació que hi vaig fer ahir al matí. Hi vaig presentar una part de la tesi: concretament, dades corresponents, sobretot, al capítol dedicat a les entitats que contracten a intèrprets i mediadors a Catalunya. 

Aquí us la deixo i, com sempre, preguntes i comentaris són benvinguts!

El papel de las entidades contratantes en la ISP: ejemplos del contexto catalán from mireiavu

P.D: Demà comença la "Global E-Party en TISP", una iniciativa de la Universitat d'Alcalá de Henares que, aprofitant la Semana de la Ciencia que se celebra a Madrid, ha decidit organitzar una activitat per augmentar la visibilitat de la TISP. Per tal d'atraure l'atenció de totes les persones que podrien estar-hi implicades, han traduït la informació de l'activitat a diferents llengües, entre les quals hi ha el xinès. Podeu consultar-ne tota la informació rellevant aquí: http://globaleparty.blogspot.com.es/ i, en xinès, aquí: 全球公共服务领域口笔译（TISP）E-派对——阿尔卡拉大学站

activitats d'aquest quadrimestre (setembre-desembre 2012)

Ja de ple en el curs acadèmic, a l'entrada d'avui presento l'agenda per a aquest primer quadrimestre. Una activitat passada i la resta totes per venir, perquè veieu que sempre hi ha alguna cosa o altra per trencar la rutina:

• XIX Biennial Conference of the European Association of Chinese Studies (EACS), del 5 al 8 de setembre a París. La primera activitat en realitat ja va ser a principis de setembre: el congrés de l'EACS, l'Associació Europea d'Estudis Xinesos. Va ser un "macro-congrés", amb dotze sessions paral·leles i temes molt diversos a debat: política, història, art, pensament, lingüística... jo em vaig quedar en aquest últim i la veritat és que hi va haver un tastet interessant dels estudis que des d'Europa s'estan fent sobre el xinès. En aquest tipus de congresoss t'adones que hi ha tantes coses per investigar! Per exemple, sabíeu que una de les primers gramàtiques del xinès va ser escrita al 1705 per Francisco Varo, un missioner de Sevilla? Es diu Arte de la lengua mandarina i, si hi voleu fer un cop d'ull, la traducció a l'anglès està disponible a google books. Hi va haver conferències sobre lèxic, sobre prosòdia, sobre semàntica... La meva es va centrar en un tema que ja he tocat alguna vegada al bloc: el paper del llenguatge no verbal en la interpretació als serveis públics amb el col·lectiu xinès i vaig aportar-hi dades de la tesi. Si voleu llegir-ne l'abstract, el teniu aquí (pàg. 205) i si voleu fer un cop d'ull a la presentació que vaig preparar, la teniu a continuació. Com sempre, comentaris, crítiques o opinions seran benvinguts!

Coping with non-verbal communication in public service interpreting with Chinese immigrants from mireiavu

• Jornades de recerca sobre Àsia Oriental, 8 i 9 d'octubre, a la Facultat de Traducció i d'Interpretació (UAB). Blai Guarné, company d'InterÀsia, ha organitzat dues jornades temàtiques: Identitat i discurs: Nacionalisme al Japó de la globalització, el 8 d'octubre, i Universities in the context of globalization: a view from East Asia, el 9 d'octubre. Jo participaré en la segona jornada, sobre l'educació universitària. En el moment que estem vivint, en què a la implantació del pla Bolònia s'hi ha afegit una crisi que està afectant (i molt) la universitat pública, em sembla que conèixer nous models, reflexionar i dialogar pot ser una manera molt bona de veure les coses des de perspectives diferents.  

• IV Coloquio Internacional Lucentino de la Universidad de Alicante, del 8 al 10 de novembre a Alacant. El tema central del col·loqui d'aquest any serà la interpretació i sembla que la interpretació als serveis públics hi tindrà un pes important. D'entre els ponents convidats, en el camp de la ISP cal destacar-hi Cecilia Wadensjö, pionera en aquest àmbit de recerca gràcies a la seva tesi i posterior llibre, Interpreting as interaction, i Erik Hertog, que ha coordinat molts dels projectes més importants a nivell europeu pel que fa a interpretació judicial. El títol de la meva comunicació serà: El papel de las entidades contratantes en la interpretación en los servicios públicos: ejemplos del contexto catalán i se centrarà en les dades del capítol sobre entitats de la tesi. Amb un públic tan especialitzat, segur que les preguntes seran interessants!

De moment, aquestes són les meves activitats previstes per al primer quadrimestre d'aquest curs acadèmic. Si us interessa estar al dia de conferències o congressos que es facin sobre traducció i interpretació, us recomano la pàgina Konferenser, actualitzada per Helge Niska. Si hi feu un cop d'ull, veureu que hi ha un munt de conferències programades, sobre tot tipus de temes. Una manera de compartir avenços en la recerca, escoltar què s'esta fent en altres llocs, rebre feedback i aprendre, però també una manera de no sentir-nos tan sols en aquest camí de la recerca.

recerca en interpretació als serveis públics... per on comencem?

Imatge extreta de Maopost.com

Al febrer del 2009 em vaig començar a interessar per la interpretació als serveis públics, que es va convertir en el tema central de la meva tesina de màster i de la meva posterior tesi. Tot i que al principi pensava que era un camp totalment "verge" on poca cosa hi havia, ben aviat vaig adonar-me que m'equivoca de bon tros... i és que s'ha convertit en un tema molt investigat i amb molta bibliografia! Quan comencem tots anem una mica a les palpentes, anem estirant aquest fil i aquell fil i així ens anem creant la nostra pròpia llista de referències bibliogràfiques. Tot i així, hi ha una sèrie de llibres i articles que valdria la pena tenir en compte de bon principi, sobretot perquè presenten molt bons resums de l'estat de la qüestió, és a dir, són contribucions que revisen, de manera crítica, la recerca prèvia feta sobre aquest tema. Per tant, l'entrada d'avui pretén, justament, ser una ajuda a tots aquells que esteu pensant d'iniciar algun tipus de recerca en l'àmbit de la TISP i no sabeu per on començar: aquí teniu una sèrie de referències que per a mi han estat d'una gran utilitat. 

ABRIL MARTÍ, María Isabel (2006). La Interpretación en los Servicios Públicos: Caracterización como género, contextualización y modelos de formación. Hacia unas bases para el diseño curricular. Tesi doctoral. Universitat de Granada. Lectura molt recomanada, sobretot, si el que voleu és enfocar la vostra recerca a l’àmbit de la didàctica, perquè fa un repàs de la situació de la formació en diferents països segons el model d’Ozolins (2000). També planteja la qüestió de la denominació de la professió i proposa un model de competències per a la TISP que personalment trobo molt encertat. 

HALE, Sandra (2007). Community Interpreting. Great Britain: Palgrave McMillan. Aquest llibre és ja, en si mateix, una revisió de l’estat de la qüestió de la recerca en interpretació als serveis públics força actualitzada i, per tant, dóna una panoràmica molt completa dels estudis fets en aquest camp. Tanmateix, el que fa que aquest llibre sigui especialment útil per a aquells que us voleu endinsar en l’àmbit de la TISP és que: a) té un enfocament molt didàctic en la manera de presentar els exemples i no dóna res per sabut, tot s’explica molt bé; b) inclou un capítol amb possibles línies de recerca poc explorades, on s’indiquen temes que es podrien investigar en nous projectes. Si us interessa el tema però realment no sabeu con enfocar la recerca, aquest llibre és tota una font d’inspiració.

HERTOG, Erik; Van GUCHT, Jan; de BONTRIDDER, Leen (2006). Musings on Methodology. A: Linguistica Antverpiensa, vol. 5, p. 121-132. Article molt recomanable si el que necessiteu són consells pel que a l’enfocament metodològic. Els autors comencen força crítics amb alguns dels treballs que s’han fet en l’àmbit de la TISP, però al llarg de l’article demostren que no és tan difícil fer bona recerca en aquest camp.

MASON, Ian (1999). Introduction. The Translator, vol. 5, núm. 2, p. 147-160. Es tracta de la introducció a un volum monogràfic de la revista The Translator, dedicada a la interpretació de diàlegs (dialogue interpreting). En realitat, tot el monogràfic és molt interessant des del punt de vista de la TISP, però la introducció d'Ian Mason és especialment útil per tenir una panoràmica de la recerca en TISP feta fins al 1999. Tot i que és cert que des de llavors s'ha avançat molt, no deixa de ser una lectura molt necessària per poder contextualitzar, encara millor, la recerca que s'ha fet en l'última dècada.

PÖCHHACKER, Franz (2004). Introducing Interpreting studies. London: Routledge. Tot i que és un llibre que parla de la recerca en interpretació en general, pot ser molt útil a l’hora de situar la recerca específica en ISP en aquest marc més ampli i veure’n l’evolució. També presenta un enfocament molt didàctic i, un cop més, la part dedicada als enfocaments metodològics és molt il·lustradora i pot ser de gran ajuda a l’hora pensar com plantejar un projecte. Personalment, a mi m’agrada molt la capacitat que té Pöchhacker de conceptualitzar les realitats que estudia.

La meva pròpia tesina de màster també repassa l’estat de la qüestió de la TISP fins al 2009; un estat de la qüestió que vaig mirar d’actualitzar i replantejar al marc teòric de la meva tesi, on faig esment dels autors que he inclòs avui en aquesta entrada. A partir d’aquí i un cop ja tingueu una idea una mica més concreta del tema que volgueu investigar, és qüestió d’anar recuperant referències de les llistes de bibliografia al final d'articles i llibres i ja veureu com aviat tindreu un bon recull de referències: des dels llibres del Critical Link i els dels congressos d’Alcaláde Henares editats per Carmen Valero-Garcés, fins a articles publicats a revistes com Interpreting, Babel o Méta, entre d’altres. La veritat és que costa estar al dia, perquè les publicacions són constants, tot i que, per sort, sovint són molt diverses i mica en mica es van explorant nous temes que van ampliant els camins de la recerca. Com diríem en català, quan no és un all és una ceba, però sempre hi ha alguna cosa  per investigar. 

Els continguts jurídics del web d’acollida de la Generalitat de Catalunya

Estudi comparatiu de les versions catalana, anglesa i xinesa

Web d'acollida de la Generalitat de Catalunya (versió en xinès)

[Entrada publicada simultàniament aquí i al bloc d'InterÀsia: El impacto de Asia Oriental en el contexto español]

Al número 57 de la Revista de Llengua i Dret, de l'Escola de l'Administració Pública de Catalunya, s'ha publicat "Els continguts jurídics del web d’acollida de la Generalitat de Catalunya: estudi comparatiu de les versions catalana, anglesa i xinesa" (pàg. 71-94), un article en el qual reprenem algunes de les qüestions ja proposades en aquest bloc en divereses entrades prèvies (vegeu, per exemple, a "Polítiques d’immigració a Catalunya i respostes als problemes de comunicació amb la població immigrada" o "Els materials d'acollida en xinès"). A continuació presentem el resum de l'article, que es pot consultar íntegrament al web de la Revista de Llengua i Dret.

[RESUM]

En el marc de les actuacions prèvies a la nova Llei d’acollida, aprovada a l’abril del 2010, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa, el 2009, un web d’acollida multilingüe telemàtic, traduït a les nou llengües més parlades a Catalunya. L’estudi que presentem en aquest article se centra en la traducció de l’apartat sobre «Legislació» de la Guia d’acollida. En primer lloc, definirem i delimitarem l’àmbit de la traducció als serveis públics com a marc teòric d’aquest estudi. A continuació, basantnos en l’anàlisi del discurs, compararem la versió original en català de l’apartat de legislació, amb les versions en castellà, anglès i xinès. Ens fixarem, específicament, en qüestions com el registre, les dificultats de traducció d’aquest tipus d’informació i les diferències en les tècniques adoptades en les tres versions traduïdes. Aquesta anàlisi contrastiva servirà per reflexionar sobre el paper de les traduccions d’informació sobre legislació en l’apoderament de les minories lingüístiques i, per extensió, en la promoció de la convivència en la diversitat.

la interpretació als serveis públics i la mediació intercultural amb el col·lectiu xinès a Catalunya

Ahir, 17 de juliol de 2012, vaig presentar la tesi que ha motivat la creació d'aquest bloc davant d'un tribunal format per tres doctores especialistes en algun dels meus dos àmbits de treball: d'una banda, la Dra. Xus Ugarte i la Dra. Icíar Alonso, de l'àmbit de la interpretació als serveis públics, i de l'altra, la Dra. Helena Casas-Tost, de l'àmbit de la sinologia. I, entre els molts comentaris que em van fer, totes tres van coincidir a valorar la inciativa del bloc com a mitjà de difusió de la recerca... la qual cosa, m'anima encara més a mantenir-lo ben viu!

Per això, avui, en aquesta entrada, la primera que escric com a doctora, he decidit compartir el resum de la tesi, que ben aviat estarà disponible al TDX (Tesis digitalitzades en xarxa) i al TESEO, i els resultats de la qual espero poder continuar difonent mitjançant articles, publicacions i, sí, i tant, a través d'aquest bloc. Acaba una etapa, però en comença una altra! Mentrestant, gràcies un cop més a tots els que heu contribuït a fer aquesta recerca possible i, en especial, gràcies als intèrprets i mediadors interculturals que vau col·laborar-hi a través de les entrevistes que em van servir per recollir tantes i tantes dades.

[Resum] 

 

La immigració xinesa a Catalunya ha viscut un augment exponencial en els darrers anys: mentre que al 1998 només hi havia 2.440 xinesos censats, al 2011 es va arribar als 47.493, una xifra que continua augmentant. L’arribada d’aquests nous ciutadans xinesos, juntament amb persones d’altres orígens, ha motivat l’aparició de dos nous perfils professionals: els intèrprets als serveis públics i els mediadors interculturals, que comparteixen la tasca de facilitar la comunicació entre els ciutadans que desconeixen les llengües oficials i el personal dels serveis públics de la societat receptora. La nostra tesi s’emmarca en aquest context i pretén unir dues línies de recerca que, fins a data d’avui, han avançat per separat: l’estudi de la interpretació als serveis públics (ISP) i l’estudi d’un col·lectiu immigrat, com és el cas dels xinesos. 

Per això, partim d’un marc teòric que tant inclou una panoràmica de la immigració xinesa a Catalunya i dels estudis que s’han fet sobre comunicació intercultural amb els xinesos, com una revisió àmplia de l’estat de la qüestió de la recerca en ISP a nivell general. El nostre objectiu principal és analitzar els tipus de resposta que s’han donat als problemes de comunicació amb el col·lectiu xinès als serveis públics a Catalunya, és a dir, analitzar la ISP i la mediació intercultural en aquests àmbits. D’aquest objectiu principal es desprenen d’altres objectius secundaris, tots amb el denominador comú d’intentar definir una mica millor el perfil professional de l’intèrpret als serveis públics i les especificitats de la comunicació mediada amb el col·lectiu xinès. 

Per assolir aquests objectius, ens hem basat en un enfocament mixt: qualitatiu i quantitatiu. D’una banda, hem realitzat entrevistes en profunditat a intèrprets i mediadors per al col·lectiu xinès i a representants d’entitats que contracten a aquests professionals; les hem transcrit i les hem analitzat mitjançant l’anàlisi qualitativa de continguts i l’anàlisi del discurs. De l’altra, hem distribuït qüestionaris en xinès a usuaris xinesos dels serveis públics, d’on hem extret unes dades que ens han permès una aproximació quantitativa a la nostra realitat d’estudi. Gràcies a la diversitat de dades obtingudes hem pogut entendre les diferents percepcions que diferents agents tenen de la ISP i de la mediació intercultural, així com també, afirmar que són pràctiques que sovint comparteixen molts punts en comú. 

D’entre les conclusions més destacades, hem subratllat la necessitat d’una millor definició del perfil professional i d’una formació coherent amb aquesta definició. Essent conscients del moment de crisi econòmica actual, prescindir o reduir els serveis d’ISP no hauria de ser ser la solució, sinó més aviat reestructurar-los basant-nos en l’experiència adquirida, per tal d’aproximar-nos al model integrador de solucions que ja fa uns anys que és una realitat als països més avançats en la ISP. Pel que fa a la comunicació amb el col·lectiu xinès, hem constat que existeixen certes especificitats: p. ex., la diversitat de variants lingüístiques, que caldria tenir-se en compte en la contractació d’intèrprets, o certs trets de la comunicació intercultural (p. ex., el llenguatge no verbal), que s’haurien de treballar en la formació. De fet, la formació apareix com un leitmotiv al llarg de les conclusions i, sobretot, quan tenim presents les dificultats que intèrprets i mediadors expliquen trobar-se en l’exercici de la seva pràctica professional. Finalment, la tesi conclou assenyalant noves línies d’investigació que s’obren a partir de la nostra recerca, d’entre les quals cal destacar l’estudi d’altres modalitats de comunicació mediada als serveis públics (p. ex., interpretació telefònica o traducció escrita de materials d’acollida) o l’anàlisi d’interaccions reals per tal d’aprofundir en els aspectes més relacionats amb la comunicació intercultural.