Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llenguatge no verbal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris llenguatge no verbal. Mostrar tots els missatges

dijous, 22 de maig del 2014

Publicar en revistes, buf!

Aquesta setmana hem tingut una alegria: per fi ha sortit un article que vam escriure amb la Marta Arumí sobre un projecte que duu a terme el grup MIRAS: "Estrategias de interpretación en los servicios públicos del ámbito educativo: estudio de caso en la combinación chino-catalán". En aquest cas, l'article és totalment accessible a la web de la revista, Intralinea. Igualment, en copio el resum perquè pugueu veure de què va:

La interpretación en los servicios públicos (ISP) del ámbito educativo es, hasta la fecha, un tema relativamente inexplorado y que a menudo presenta límites difusos con la mediación intercultural como práctica profesional. El presente artículo pretende arrojar luz sobre esta cuestión a partir del estudio de caso de la interpretación en una reunión entre una tutora de una escuela pública catalana y una madre de origen chino. El análisis se centrará en el estudio de los problemas con los que debe lidiar la intérprete y examinará, detalladamente, las estrategias empleadas en cada caso. En las conclusiones señalaremos algunas de las características de la interpretación en los servicios públicos en este tipo de interacciones y reflexionaremos sobre la viabilidad de la metodología empleada en esta investigación desde el punto de vista del estudio de las estrategias en la ISP.

Keywords: public service interpreting, intercultural mediation, educational context, effective communication, problemas y estrategias en la ISP, mediación intercultural, ámbito educativo, comunicación efectiva

Volia aprofitar aquesta entrada per explicar com sol ser el procés per publicar en revistes acadèmiques. Depèn bastant de cada revista, però es podria resumir en els següents passos:

1.) En primer lloc cal escollir la revista on volem enviar l'article. És important escollir la revista abans de posar-nos a escriure, perquè així ja podrem adaptar l'estil de les cites i altres qüestions a les directrius per a autors que hagi publicat la revista. A més a més, la majoria de revistes indiquen l'extensió màxima dels manuscrits, cosa importantíssima, perquè si l'article és massa llarg segurament l'haurem d'escurçar i això sempre és difícil. Un bon recurs per escollir revistes en l'àmbit de la traducció i la interpretació és la base de dades RETI (Revistes de Traducció i d'Interpretació). Aquí no només hi podreu consultar una llista extensa de revistes, sinó també saber com estan indexades. Què vol dir això? Doncs que les revistes que es consideren de qualitat apareixen en diferents índexs (nacionals i internacionals) i possiblement en rànquings numèrics. Per tant, també és útil conèixer una mica aquests índexs i saber si estem enviant l'article a una revista indexada o no. Si la revista és indexada, publicar-hi costa més, però també compta més de cara al currículum acadèmic i, per tant, és important si l'objectiu de publicar és fer carrera acadèmica. Trobareu més informació sobre els índexs a la base de dades RETI. 

2.) En segon lloc, ja ens podem posar a escriure l'article seguint les directrius de la revista. És important que ens hi fixem bé, perquè a vegades són qüestions molt concretes: que si la bibliografia en un estil o en un altre, que si l'estil de les cites així o així, que si el títol de les taules abans o després de la taula... En definitiva, que si ja ho fem bé des del principi, ens estalviarem haver de corregir la feina feta. 

3.) El següent pas és enviar el manuscrit a la revista en qüestió. Si és una revista amb revisió per parells anònims, l'haurem d'enviar sense referències nostres, per tal que els revisors puguin fer bé aquesta revisió anònima. A vegades l'article s'envia directament per correu electrònic a l'editor i a vegades s'ha de fer mitjançat una plataforma en línia. Normalment l'editor és qui en fa la primera lectura per assegurar-se que l'article s'adiu amb la temàtica de revista. Per exemple, hi ha revistes més d'interpretació (Interpreting, The Interpreters' Newsletter), o n'hi ha que se centren més en la formació en traducció i interpretació (The Interpreter and Translator Trainer) i que, per tant, tenen un abast temàtic més restringit. 

4.) Si l'editor creu que l'article és publicable en la revista (pel que fa al tema), l'enviarà als revisors anònims i possiblement ens informarà d'un termini aproximat en què rebrem les revisions. El millor és apuntar-nos aquesta data aproximada a l'agenda i així quan arribi el moment, si no hem rebut notícies de la revista, podrem insistir. No ens ha de fer por insistir educadament, al capdavall ens tenen esperant i mereixem una resposta. 

5.) El cinquè pas és el més temut: la recepció de l'avaluació per part dels revisors. Normalment hi ha quatre opcions: acceptat sense canvis, acceptat amb canvis menors, acceptat amb canvis majors o rebutjat. En tots els casos, l'avaluació sol anar acompanyada d'un informe detallat, per tant, si ens el rebutgen com a mínim podrem aprendre dels comentaris que ens facin, millorar l'article i provar d'enviar-lo a una altra revista (sempre s'ha d'aprendre dels errors!). Si ens l'accepten amb canvis majors, se'ns gira feina. Això sol voler dir afegir informació, canviar l'ordre d'alguns fragments, reexpressar algunes parts, ampliar les conclusions, detallar millor el mètode, etc. A vegades sembla que demanen l'impossible ("amplia aquesta part i, alhora, escurça l'article"), però el sol fet que ens hagin acceptat l'article amb canvis majors ja és molt bona notícia, per tant, el millor és posar fil a l'agulla i anar incorporant tots els canvis que proposen. La pega és que a vegades els dos revisors anònims es contradiuen i llavors sí que haurem de justificar una mica les decisions preses. Si ens l'accepten amb canvis menors (solen ser canvis petits d'estil o d'expressió) o sense canvis, ja podem saltar d'alegria :)

6.) Un cop revisat l'article, l'hem de tornar a enviar. En les revistes més rigoroses, el tornen a enviar als revisors perquè se'l mirin i diguin si l'aproven. A vegades encara demanen més canvis abans d'acceptar-lo definitivament, però, amb una mica de sort, aviat ens escriuran per dir-nos que l'article ja està acceptat i que ja no calen més canvis. En aquest moment segurament també ens diran quan podran publicar l'article: hi ha revistes que tenen llistes d'espera perquè els volums següents ja estan complets, o sigui que potser encara haurem d'esperar un temps (a vegades fins més d'un any!). De totes maneres, si ja està acceptat, és millor tenir paciència que començar el procés de revisió amb una altra revista. 

7.) Quan s'acosti la data de publicació, l'editor ens enviarà les galerades, una versió ja maquetada perquè puguem fer-ne la revisió final i indicar si cal fer-hi algun canvi. 

8.) I, per fi, el moment més esperat: la publicació de l'article! Ja sigui en línia o en paper, fa igual d'il·lusió :) A vegades hi ha publicació en línia i en paper, i a vegades fins i tot podem demanar un cert nombre "separates" gratuïtament: una impressió del nostre article a part. Fa uns mesos vaig rebre les separates del meu article sobre llenguatge no verbal en xinès (Coping with nonverbal communication in public service interpreting with Chinese immigrants) i com que ja havia passat un temps de la publicació en línia de l'article, va ser una bona sorpresa!

Separates de l'article "Coping with nonverbal communication in
public service interpreting with Chinese immigrants"

Encara es podrien explicar més coses del procés de revisió i al final cada revista és un món... però tot s'ha d'intentar i el més important de tot: no ens hem de desanimar si no ho aconseguim a la primera. Siguem optimistes, tot arriba!!!




diumenge, 8 de desembre del 2013

Mediació intercultural i números en xinès

Aquest trimestre tinc el bloc una mica abandonat i això és, sobretot, perquè gairebé no he pogut fer recerca. A part dels tallers de SosVics de Tenerife, aquest trimestre m'he dedicat bàsicament a la docència i a la traducció escrita... que també m'agrada, i molt! Però clar, ja no és la recerca en interpretació als serveis públics de què sempre he anat parlant en aquest bloc. 

Amb tot, com qui no vol la cosa, 不知不觉,ja he passat les 10.000 visites! 天哪!No és que en siguin moltes, però com que és un número rodó, fa il·lusió, oi? I per això he pensat que potser era el moment d'ampliar una mica l'espectre del bloc i de parlar una mica de tot, no tan sols de traducció i d'interpretació als serveis públics amb el xinès, sinó de temes més relacionats amb la docència del xinès des de punts de vista diferents (lingüístic, cultural, social, etc.). En definitiva, que ja ho anireu veient ;)



Imatge extreta de:
http://www.mymontessorihouse.com


De moment, avui començo amb una entrada sobre números. I per què els números? Doncs perquè poden ser un bon exemple de com començar a ensenyar una mica de mediació intercultural ja en nivells molt inicials de l'aprenentatge de la llengua. 

Igual que en la nostra cultura, els números en xinès estan associats a unes connotacions i, tot i que això mai no es pot extrapolar a tot el conjunt de la població, és cert que hi ha tota una sèrie de supersticions relacionades amb els números. 

Els casos més clars són el 4 (四, sì) i el 8 (八, bä):

  • El 4 és el número de la "mala sort" en xinès, perquè sona molt semblant al verb morir (死,sî); de fet, només es diferencien pel to. 
  • El 8 és un número que agrada molt, perquè en xinès estàndard sona semblant a la forma abreujada de "fer-se ric",  发 (fä), de 发财 (fäcái). A més a més, en alguns geolectes, per exemple en cantonès, la pronunciació del 8 i de "fortuna" és la mateixa. 


Hi ha molts exemples que demostren la influència de la superstició per a aquests números en la cultura xinesa. Per exemple:
  • En escollir un número de mòbil, pot ser més car si té un vuit (o diversos vuits) i més barat si té un quatre. 
  • Els Jocs Olímpics es van celebrar al 2008 i, perquè tot fos d'allò més propici, la cerimònia d'inauguració va començar el dia 8 d'agost (08/08/08) a les 08.08 del vespre. 
  • En canvi, el 4 s'intenta evitar fins i tot en alguns edificis, que no tenen la planta número 4. 
En aquesta entrada de la Wikipedia (Numbers in Chinese culture) trobareu d'altres exemples interessants i explicacions sobre les connotacions associades a cadascun dels números. El 6, per exemple, també és un bon número, sobretot per als parlants del mandarí. 

Tanmateix, quan explico els números als meus alumnes últimament sempre recorro a una anècdota força propera. El Sergi, el meu xicot, ven cotxes, i aquest estiu va atendre a un comprador xinès. Aquest comprador ja s'havia decidit per un cotxe i just el dia que el va anar a veure, va dir que li agradava molt, però que no el podia comprar. Per què? Doncs sí, per la matrícula. I no només perquè tingués un quatre... sinó perquè tenia un cinc i un quatre seguits: 五四 (wûsì) que sona molt semblant a... 我死 (wôsì) que no és més que "em moro" (jo-morir)! A partir d'ara, el Sergi ja sap que ha de buscar cotxes amb algun 8 o algun 6  a la matrícula ;) 

Com sempre, no podem generalitzar, i no podem dir que tots els xinesos siguin 100% supersticiosos (seria com dir que aquí tothom té fòbia al número 13). Amb tot, sí que és un coneixement que podem tenir en compte a l'hora d'entendre certes reaccions per part del nostre interlocutor. Per exemple, als meus estudiants del grau de Turisme, els vaig comentar que tinguessin en compte la qüestió dels números si mai havien d'allotjar un client xinès en un hotel: en cas que sigui supersticiós, estarà molt més content d'estar a la planta 8 que a la 4. 

Un altre exemple de mediació intercultural amb els números, més enllà de les supersticions, es el llenguatge no verbal. Quan ensenyo els números, sempre explico que els xinesos no fan servir els mateixos gestos que nosaltres per indicar-los amb els dits, i això ens serveix per veure que no tots els gestos tenen el mateix significat en totes les cultures. En aquest vídeo podeu veure'ls: "Learn counting numbers in Chinese Mandarin".

I, finalment, l'últim exemple seria més aviat un exemple d'intertextualitat: l'ús dels números amb altres significats. Per exemple, 88 com a 拜拜 (baibai, bye-bye) o l'ús de 3Q com a 三Q (san-"kiu", thank you); un ús que trobem molt, per exemple, en missatges de text o en xats. 

Com veieu, ja des de ben aviat es pot començar a parlar de mediació intercultural. Teniu més exemples relacionats amb els números? No dubteu a compartir-los ;)

dimecres, 2 de gener del 2013

riure, somriure, mirades i gestos (llenguatge no verbal II)

En aquest escrit d'avui (el primer de l'any!), reprendré un tema que ja ha anat apareixent en d'altres entrades en aquest bloc: el llenguatge no verbal amb el col·lectiu xinès. A "Llenguatge no verbal (I) - el somriure 赔笑 vs. 微笑" vaig introduir aquest tema des d'un punt de vista més teòric; mentre que al setembre vaig compartir una presentació que vaig fer a l'EACS, "Coping with non-verbal communication in public service interpreting with Chinese immigrants", entre d'altres entrades. Avui m'hi endinso a partir de les classes al màster d'Alcalá de Henares, amb un grup d'alumnes xinesos. 

En una de les classes, vam parlar del llenguatge no verbal, de similituds i diferències en aquests patrons comunicatius i de com poden afectar aquestes qüestions a la comunicació intercultural mediada i, per tant, a les funcions de l'intèrpret com a pont perquè aquesta comunicació sigui efectiva. 

Vam començar reflexionant sobre la importància del llenguatge no verbal en la comunicació cara a cara i ho vam fer mirant dos vídeos relacionats amb la interpretació mèdica. Tanmateix, els vam mirar sense so. Només a partir de l'input visual, els alumnes es van adonar que tenien molta més informació que no es pensaven: de seguida van identificar qui era qui (el metge, la pacient i l'intèrpret en cada cas); van distingir la intèrpret no professional de l'intèrpret professional (perquè aquest segon prenia notes, es va asseure formant un triangle amb els interlocutors primaris i es limitava clarament a interpretar a l'un i a l'altre, de manera que el flux comunicatiu es mantenia en tot moment) i van intuir que la intèrpret no professional segurament era una familiar o amiga de la pacient (per la manera com es relacionaven). També van deduir que la pacient patia algun problema respiratori, perquè tossia en més d'un moment durant l'entrevista. (Vaig extreure aquests vídeos de: Baigorri, Jesús et al (2006). Materiales didácticos para la enseñanza de la interpretación en el ámbito social (Alemán, francés, inglés, italiano y español). Universidad de Salamanca).

Aquesta activitat em va servir per introduir la teoria de Birdwhistell (1970), segons la qual, amb el llenguatge no verbal transmetem entre el 60% i el 70% de la informació en una interacció cara a cara. A partir d'aquí, ens vam posar a parlar d'elements concrets molt estudiats en el llenguatge no verbal xinès: el riure o somriure, la mirada i determinats gestos. 

Pel que fa al riure o somriure, pràcticament tots els estudiants van estar d'acord que pot tenir significats diferents en la cultura xinesa i que, certament, pot aparèixer en moments de tensió o de vergonya amb la funció de suavitzar la situació. En aquest sentit, es corroboren les teories que parlen del somriure compensatori (per exemple, Sales Salvador 2003; Sun 2010). 

En canvi, en parlar de la mirada, hi van haver més discrepàncies. De fet, en la recerca prèvia també hi ha diferents teories sobre el contacte visual en una interacció comunicativa:
- Bi (1998) i Sales Salvador (2003) comenten que, per mostrar respecte, els xinesos tendeixen a no mirar els ulls. Als vídeos informatius de Fasten Seatbelts es comenta que és especialment important evitar la mirada directa a persones d'estatus superior o a persones més grans (en edat).
- Yang (2007), en canvi, parla del contacte visual (注视, zhushi), com a element que ajuda a establir una conversa amb l'interlocutor i a mantenir-la; una mica com passa en el nostre cas. 

Per tant, veiem que diferents autors atorguen significats molt diferents (gairebé oposats), al contacte visual o a l'absència d'aquest contacte. Entre els alumnes, les opinions també eren diverses, però recordo molt bé que una alumna taiwanesa em comentava que a casa seva li havien ensenyat que no mirar als ulls en una conversa era una falta de respecte vers l'interlocutor. 

En canvi, alguns dels testimonis que vaig recollir a la meva tesi semblen reforçar la primera teoria, segons la qual, evitar la mirada és senyal de respecte. Un cop més, podríem atribuir aquestes divergències a les diferències internes dins de la cultura xinesa i, possiblement a les diferències entre persones d'origen rural (on predomina la cultura més tradicional) i persones d'origen urbà (on s'han rebut moltes més influències exteriors). Per exemple, al fotograma següent, extret del tercer capítol de la sèrie 奋斗 (Fendou, Struggle), observem una noia mirant directament als ulls a un home desconegut, més gran que ella i d'un estatus superior. 奋斗(Fendou) és una sèrie que es va emetre al 2007 a la Xina i que tracta dels problemes d'un grup de joves a Beijing.  


Fotograma de la sèrie 奋斗 (Fendou, Struggle) 

D'altra banda, en aquest altre fotograma, de la pel·lícula 爱情麻辣烫 (Aiqing Mala Tang, Spicy Love Soup), del 1997, trobem un exemple de l'elusió del contacte visual: un fill evita mirar als ulls del pare que li està donant una mala notícia.

Fotograma de la pel·lícula 爱情麻辣烫 (Aiqing Mala Tang, Spicy Love Soup)

En aquest segon exemple, un factor a tenir en compte és, sens dubte, que el pare està donant males notícies al fill. Amb tot, la qüestió del contacte visual o de l'absència d'aquest contacte és un tema que certament valdria la pena explorar més en detall... Algú s'hi anima? ;)

A classe també vam parlar de gestos ritualitzats i aquí sí que no va haver-hi gaire discrepància: vam parlar dels números amb les mans, de gestos relacionats amb els negocis (per exemple, quan es dóna la targeta de visita amb les dues mans), amb els àpats (per exemple, que és de mala educació clavar els bastonets al bol d'arròs) o amb la demostració de l'afecte (per exemple, que en la cultura xinesa no se solen fer abraçades ni petons en públic).

Finalment, també vam parlar del parallenguatge, és a dir, de la informació que transmet la nostra veu (to de veu, entonació, velocitat, pauses, etc.) quan parlem. Tanmateix, guardo aquest tema per fer-ne una entrada específica més endavant. 

De moment, acabo amb la presentació que vaig fer servir a la classe d'Alcalá (amb més exemples i imatges) i amb les referències d'aquesta primera entrada. Com sempre, comentaris i experiències pròpies seran ben rebuts!





Referències:

Bi, Jiwang [毕继万] (1998). Kuawenhua Fei-yuyan Jiaoji [跨文化非语言交际]. Beijing: Waiyu
Jiaoxue yu Yanjiu Chubanshe [外语教学与研究出版社].
Birdwhistell, Ray (1970). Kinesics and context: Essays on body motion communication.
Philadelphia: University of Pennsylvania.
Sun, Kayen (2010). Deciphering the Chinese smile: the importance of facial expressions in Linguistic Communication. Cross-sections, volume VI, p.105-120.
Yang, Ping (2007). Nonverbal affiliative phenomena in Mandarin Chinese conversation. A: Journal of Intercultural Communication, vol. 15. 

- Més vídeos sobre llenguatge no verbal (en general) a la web Fasten seatbelts

- 爱情麻辣烫 [Aiqing Mala Tang, Spicy Love Soup] (1997). Director: Zhang Yang (张杨).
- 奋斗 [Fendou, Struggle] (2007). Directors: Zhao Baogang (赵宝刚) i Wang Ying (王迎).




*PD: Bon any nou a tothom! 新年快乐!

dimecres, 26 de setembre del 2012

activitats d'aquest quadrimestre (setembre-desembre 2012)

Ja de ple en el curs acadèmic, a l'entrada d'avui presento l'agenda per a aquest primer quadrimestre. Una activitat passada i la resta totes per venir, perquè veieu que sempre hi ha alguna cosa o altra per trencar la rutina:

  • XIX Biennial Conference of the European Association of Chinese Studies (EACS), del 5 al 8 de setembre a París. La primera activitat en realitat ja va ser a principis de setembre: el congrés de l'EACS, l'Associació Europea d'Estudis Xinesos. Va ser un "macro-congrés", amb dotze sessions paral·leles i temes molt diversos a debat: política, història, art, pensament, lingüística... jo em vaig quedar en aquest últim i la veritat és que hi va haver un tastet interessant dels estudis que des d'Europa s'estan fent sobre el xinès. En aquest tipus de congresoss t'adones que hi ha tantes coses per investigar! Per exemple, sabíeu que una de les primers gramàtiques del xinès va ser escrita al 1705 per Francisco Varo, un missioner de Sevilla? Es diu Arte de la lengua mandarina i, si hi voleu fer un cop d'ull, la traducció a l'anglès està disponible a google books. Hi va haver conferències sobre lèxic, sobre prosòdia, sobre semàntica... La meva es va centrar en un tema que ja he tocat alguna vegada al bloc: el paper del llenguatge no verbal en la interpretació als serveis públics amb el col·lectiu xinès i vaig aportar-hi dades de la tesi. Si voleu llegir-ne l'abstract, el teniu aquí (pàg. 205) i si voleu fer un cop d'ull a la presentació que vaig preparar, la teniu a continuació. Com sempre, comentaris, crítiques o opinions seran benvinguts!
  • Jornades de recerca sobre Àsia Oriental, 8 i 9 d'octubre, a la Facultat de Traducció i d'Interpretació (UAB). Blai Guarné, company d'InterÀsia, ha organitzat dues jornades temàtiques: Identitat i discurs: Nacionalisme al Japó de la globalització, el 8 d'octubre, i Universities in the context of globalization: a view from East Asia, el 9 d'octubre. Jo participaré en la segona jornada, sobre l'educació universitària. En el moment que estem vivint, en què a la implantació del pla Bolònia s'hi ha afegit una crisi que està afectant (i molt) la universitat pública, em sembla que conèixer nous models, reflexionar i dialogar pot ser una manera molt bona de veure les coses des de perspectives diferents.  
  • IV Coloquio Internacional Lucentino de la Universidad de Alicante, del 8 al 10 de novembre a Alacant. El tema central del col·loqui d'aquest any serà la interpretació i sembla que la interpretació als serveis públics hi tindrà un pes important. D'entre els ponents convidats, en el camp de la ISP cal destacar-hi Cecilia Wadensjö, pionera en aquest àmbit de recerca gràcies a la seva tesi i posterior llibre, Interpreting as interaction, i Erik Hertog, que ha coordinat molts dels projectes més importants a nivell europeu pel que fa a interpretació judicial. El títol de la meva comunicació serà: El papel de las entidades contratantes en la interpretación en los servicios públicos: ejemplos del contexto catalán i se centrarà en les dades del capítol sobre entitats de la tesi. Amb un públic tan especialitzat, segur que les preguntes seran interessants!
De moment, aquestes són les meves activitats previstes per al primer quadrimestre d'aquest curs acadèmic. Si us interessa estar al dia de conferències o congressos que es facin sobre traducció i interpretació, us recomano la pàgina Konferenser, actualitzada per Helge Niska. Si hi feu un cop d'ull, veureu que hi ha un munt de conferències programades, sobre tot tipus de temes. Una manera de compartir avenços en la recerca, escoltar què s'esta fent en altres llocs, rebre feedback i aprendre, però també una manera de no sentir-nos tan sols en aquest camí de la recerca.

dilluns, 14 de maig del 2012

la imatge també compta...

Una de les dimensions del llenguatge no verbal és l'aparença física que, al seu torn, inclou el pentinat, la complexió física i la roba que puguem portar. La qüestió de la roba és certament important en l'àmbit de la interpretació i sembla que ho sigui especialment en la interpretació judicial, un àmbit que per si sol es caracteritza per pràctiques molt protocolitzades. 

Per tot això, l'article següent pot ser interessant i útil:
Standards of Dress for Legal Interpreters, publicat a http://www.legallanguage.com/
De fet, val la pena fer un cop d'ull a la pàgina, perquè inclou d'altres recomanacions pràctiques per a l'exercici de la interpretació judicial i notícies relacionades amb aquest àmbit. Per exemple, les notícies següents poden ser especialment útils a l'hora de defensar la professionalització de la interpretació judicial:

- Legal interpreters are much more than bilinguals
- Court interpreting mistakes can lead to mistrials
- Why a professional interpreter is a must in the courtroom

dijous, 19 d’abril del 2012

10 consells per treballar amb un intèrpret a l'àmbit sanitari




Avui presentem un vídeo creat per l'Escola d'Infermeria de la Universitat de Duke, on s'ofereixen 10 consells per treballar amb un intèrpet a l'àmbit sanitari. Tot i que és un material molt visual, fàcil i entenedor, estem d'acord amb Marjory Bancroft, quan assenyala que potser alguns dels consells que s'hi donen són discutibles (opinió expressada per Bancroft a la newsletter enviada avui, 19 d'abril de 2012). 

Ens interessa sobretot el consell número 4, en què es recomana al metge que estableixi contacte visual amb el pacient. Tanmateix, Bancroft assenyala que en algunes cultures, el contacte visual directe es pot arribar a confondre amb una amenaça i això ens ha fet pensar de seguida en la tendència a evitar mirar als ulls de les persones xineses, que entenen aquest signe de llenguatge no verbal com a mostra de respecte. Aquest és un dels trets de la cultura xinesa que s'ha fet palès en la recerca per a la nostra tesi i, a més a més, sembla que és una característica que posa en dubte la "universalitat" dels consells exposats al vídeo.

*Food for thought

dimecres, 4 d’abril del 2012

entrevista a ZaiChina

Avui a ZaiChina publiquen una entrevista que la Irene T. Caroggio em va fer fa unes setmanes, l'han titulada: Mireia Vargas: "Los chinos no son cerrados, el único problema que tienen es la comunicación"

 
En ella hi parlo del xinès com a llengua de futur, de la interpretació als serveis públics, de la mediació intercultural i d'algunes anècdotes de la meva experiència com a intèrpret per al Consell Comarcal del Vallès Occidental. Res més adient per a aquest bloc sobre TISP amb el xinès...

dilluns, 5 de març del 2012

llenguatge no verbal (I) - el somriure 赔笑 vs. 微笑

Segons Birdwhistell (1985:158), "no more than 30 to 35 percent of the social meaning of a conversation or an interaction is carried by the words", la qual cosa indica que bona part de la informació es transmet de manera implícita en elements de llenguatge no verbal.

El llenguatge no verbal abraça diferents dimensions, per exemple, la proxèmica, la cinèsica, l'hàptica, l'aparença física, la vocàlica i la cronèmica, que anirem descrivint en futures entrades. De moment, avui ens centrem en la cinèsica o l'estudi del llenguatge del cos: gestos, expressions facials, moviments, etc. Segons Ekman i Friesen (1969) la cinèsica es pot dividir en:
  • Emblemes: gestos que tenen un equivalent verbal. Per exemple, el signe de "ok" amb el polze aixecat.
  • Il·lustradors: gestos que es fan servir per complementar allò que diem
  • Reguladors: gestos que ajuden a coordinar el torn de paraula
  • Adaptadors: gestos inconscients per respondre a una necessitat física o emocional (rascar-nos, jugar amb els cabells)
  • Manifestadors d'afecte: gestos que transmeten un estat d'ànim.
Tot i que hi ha molts estudis que intenten fixar-se en els elements innats del llenguatge no verbal i, per tant, universals en totes les cultures, sembla que bona part del llenguatge no verbal és après i presenta diferències d'una cultura o altra; diferències que, en moments donats, poden arribar a crear malentesos. En el cas del xinès, un exemple interessant és el somriure, un gest que formaria part dels "manifestadors d'afecte", i que sembla que pot transmetre estats d'ànims diferents en la cultura catala i en la cultura xinesa.


Aquí, el riure i el somriure s'associen sobretot a estats de felicitat i alegria, tot i que també hi ha l'anomenat "somriure maliciós" o el somriure associat a la mofa; en canvi, en la cultura xinesa el somriure també apareix en moments delicats i es converteix en un somriure de "compensació" (赔笑, peixiao), que intenta restablir l'harmonia en situacions de tensió. Els següents articles parlen d'aquest tipus de somriure:
Tanmateix, segons Yang (2007), el somriure també pot servir per establir la relació entre interlocutors (微笑, weixiao) i en aquests casos té un significat completament diferent de l'anterior. Per a Yang (2007), el somriure es combina amb la mirada, el moviment d'assentiment amb el cap i amb el contacte tàctil com a mecanisme de "filiació" amb l'interlocutor:
Des del punt de vista de la interpretació als serveis públics i de la mediació intercultural, pot ser interessant tenir presents aquests diferents significats del somriure, per tal de poder evitar malentesos en cas de somriures "inesperats".
En properes entrades seguirem parlant de qüestions relacionades amb el llenguatge no verbal i amb el paper d'intèrprets i mediadors en la gestió d'aquesta informació implícita en el context.

*Fotografia: Parella rient en una sessió fotogràfica al 798 de Beijing (estiu de 2011). Arxiu propi.