Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xinès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris xinès. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de juliol del 2014

Nou article a la revista Language and Intercultural Communication

Tot i que fa un parell de mesos vaig escriure sobre les dificultats de publicar en revistes acadèmiques, cal dir que com en tot, el més important és persistir. És una mica com el procés de sembrar, des que plantes la llavors fins que reculls el fruits cal tenir paciència i cal estar atents, però quan arriba el moment de la collita, quina il·lusió!

Avui m'acaben de publicar un article relacionat amb la meva tesi a la revista Language and Intercultural Communication. Aquest cop hi presento la triangulació de les dades de les diferents entrevistes i enquestes que vaig fer (a intèrprets i mediadors interculturals de xinès, a coordinadors de serveis d'interpretació i de mediació intercultural i a usuaris xinesos) amb l'objectiu de traçar les especificitats d'interpretar als serveis públics amb el col·lectiu xinès que viu a Catalunya. Hi parlo de la presència del català en aquest tipus d'interaccions mediades, de les dificultats que poden presentar les diferents variants del xinès, de la necessitat de mediació intercultural en certs casos i de la qüestió de la confiança en un col·lectiu que sovint es descriu com a "tancat" (tot i que jo sempre he discrepat d'aquesta opinió). Aquí us en copio el resum en anglès (l'article és en anglès) i, en tot cas, si a algú li fa gràcia llegir-se'l i no podeu descarregar-lo des de la web, demaneu-me'l amb tota confiança. 



Public service interpreting (PSI) for the Chinese is a reality in many European states. However, research on the specificities of interpreting for this community is rather scarce. I therefore conducted a study to shed light on this topic, focusing on PSI for the Chinese in Catalonia, a region where this service began only relatively recently. This paper discusses the results of the research. The research was conducted using a mixed method. Qualitative interviews were held with interpreters and mediators who work with Chinese people and with coordinators of PSI and intercultural mediation, while quantitative questionnaires were distributed among Chinese users of public services. The three sets of data were analysed independently, and triangulation was used to validate the results and to compare and contrast the information collected from each sample of informants. This article presents the triangulation and elucidates some specificities and challenges of PSI for the Chinese, namely, Chinese linguistic diversity, mediating between cultures and gaining users' trust. The discussion and conclusions stress the importance of including specific strategies to face these challenges in training and education, while also underlining the critical role of coordinators in the professionalisation of PSI.

dijous, 20 de març del 2014

Els usos de 会 segons el 现代汉语八百词

L'entrada d'avui no va gaire de traducció ni d'interpretació, però tenia ganes de compartir un llibret que va molt bé a l'hora de preparar classes de xinès: el 现代汉语八百词. Jo en tinc la desena edició, publicada al 2008, que es correspon ja amb la versió revisada que es va publicar el 1999. 


现代汉语八百词 (2008),吕叔湘 (主编)。北京:商务印书馆。

Aquest llibre és com un diccionari, però no només s'hi inclouen significats, sinó també exemples explicats de l'ús de les paraules. Això és especialment útil en paraules amb més d'un ús o si volem comparar l'ús de diferents paraules amb significats propers. És un llibre molt útil per a nivells bàsics perquè, tal com diu el títol, només s'hi inclouen 800 paraules. 

L'altre dia el vaig fer servir per preparar una explicació del 会, perquè com a verb modal sol ser molt clar el seu significat de "poder/saber" fer alguna cosa perquè s'ha après (他会说汉语), però en canvi potser és una mica més complicat el seu significat quan denota probabilitat (他回来的吗?) sobretot si pensem en com traduir la frase. Vaig veure que a alguns dels meus estudiants els costava una mica aquest ús i vaig decidir traduir i adaptar l'explicació que ofereix el 现代汉语八百词 per a aquesta paraula, que avui compartiré a continuació; així tindreu un exemple del tipus d'explicacions que dóna el diccionari. Algun exemple està adaptat al nivell dels meus estudiants (nivell de 3 de l'Institut Confuci de Barcelona), però l'estructura de les explicacions és igual que al diccionari. Com sempre, qualsevol pregunta o opinió, no dubteu  a compartir-les als comentaris! :)

______________________________________________

Usos de 会 

(现代汉语八百词,2008: 278)


1) Verb transitiu. Indica habilitat i pot portar directament un objecte.
他会汉语。
你会什么?

2) Verb modal.
2.1.) Saber o poder fer alguna cosa. Es pot utilitzar tot sol com a resposta.
我不会踢足球。
以前他不怎么会普通话,现在会[说]了。
你会不会唱这首歌?—— 会。


2.2.) Ser molt bo en alguna cosa. A davant sovint s’hi afegeixen adverbis com 很,真,最, etc. No es pot utilitzar sol com a resposta.
他很会演戏。
你真会做饭。

2.3.) Indica possibilitat/probabilitat. Sovint es fa servir per denotar una possibilitat futura, tot i que també es fa servir per parlar del present o del passat. Es pot fer servir tot sol com a resposta. Sovint es combina amb al final de la frase. [Tal com es veu als exemples següents, sovint apareix en frases subjectives (suposicions)].
不久你就会听到他的消息的。 
他一定会成功的。 
他怎么会知道的? 
没想到会这么顺利。 
现在他不会在家里。 
他会不会去?——会。
a) A vegades es pot combinar amb 要,肯 (kên, estar disposat a, accedir a)
现在不会太清楚,情况会要想什么方向发展。
你叫他别去,他会肯吗?
 b) 不会不 indica una possibilitat molt alta d’alguna cosa, semblant a 一定 [segur que]
他知道了,不会不来的。 
他们以前是同班同学,见了面不会不认识的。
____________________________________________________

El que fem a classe normalment és llegir les frases (com veieu, no tenen pinyin expressament, per obligar els estudiants a esforçar-se a reconèixer els caràcters), traduir-les i aprofitar la traducció per parlar de l'ús de la paraula en qüestió. Finalment, si el que voleu és comparar 会 amb 能 o 可以,el diccionari remet a l'entrada de 能 on s'ofereix una comparació entre tots tres. De totes maneres, si no teniu el diccionari a mà, també us recomano una entrada al blog Me llamo 玛丽 de Teresa Moya Madrona sobre aquest tema: "Diferencias entre 会,能 y 可以".

I a tots els que estigueu preparant algun HSK, 加油!

dissabte, 8 de març del 2014

Preparats per al turisme xinès?

Aquest curs he començat a fer classes a l'Escola de Turisme i Hoteleria CETT-UB. Enguany han incorporat el rus i el xinès com a llengües optatives que es poden estudiar en el grau de Turisme i ja des de bon principi em va semblar molt bona iniciativa, perquè justament són els dos col·lectius que estan creixent més des del punt de vista del turisme que ve. 

Arran d'aquesta nova experiència docent, em sembla que estic més receptiva pel que fa a notícies o articles relacionats amb com atraure i adaptar-nos al turisme xinès i, mica en mica, he anat recopilant una sèrie d'enllaços que avui m'he decidit a compartir en aquesta entrada. En realitat ja els havia anat compartint a can túiter, però sempre pot ser útil trobar-los en una mateixa entrada. 


Com veieu, només n'hi ha un d'específic de Catalunya, la notícia de Girona, o sigui que si en sabeu d'algun altre que pugui ser interessant, no dubteu a compartir-lo en els comentaris d'aquesta entrada. 

D'altra banda, també veiem que la necessitat d'adaptació i de més promoció per poder atraure turistes xinesos apareix com un leitmotiv a la majoria de notícies i articles. La presència a xarxes socials xineses és clau i, en aquestes xarxes, el xinès esdevé pràcticament imprescindible. Una bona amiga meva, la Núria Barberà, cofundadora de Baidewei.cat, m'explicava un dia que per obrir un compte d'empresa al Weibo s'han de fer força tràmits, no és pas tan fàcil com sembla a primera vista... En cas de preguntes, no dubteu a consultar-l'hi, en aquest tema ella és l'experta ;)


dissabte, 8 de febrer del 2014

L'experiència al FEIAP 2014

Aquesta setmana ha tingut lloc la quarta edició del Foro Español de Investigación en Asia-Pacífico, el FEIAP. Tot i que n'he seguit els preparatius de ben a prop com a membre del comitè organitzador, malauradament només hi vaig poder assistir ahir i em vaig perdre totes les presentacions de dijous... que tenien molt bona pinta! 

Trobo que en aquest FEIAP s'ha constatat que els estudis sobre la traducció del xinès estan ben vius i van agafant cada cop més força. Al foro s'hi van parlar de temes molt diveresos: traducció i paratextos (S. Rovira-Esteva i H. Casas-Tost, en un panel sobre aquest tema); traducció de poesia (A.H. Suárez-Girard); traductors i reformisme Qing (M. Pavón); Wang Anyi i la literatura nostàlgica (E. Martín); traducció i circulació del qi (L. Roncero)... Ja ho veieu, la traducció es pot estudiar des de punts de vista ben diferents! De moment a la web del foro es poden consultar els resums de les comunicacions i, possiblement, ben aviat també s'hi podran consultar els PDFs de les presentacions. 

Del foro també em va agradar molt retrobar-me amb moltes cares conegudes i conèixer-ne de noves. Que bé va compartir experiències! 

D'altra banda, una cosa que tenen els congressos i simposis en general és que trobo que et renoven una mica l'energia i les ganes de seguir fent coses. Recordo que quan hi va haver el Traduemprende a Barcelona, can Tuiter anava ple de missatges súper motivats. Doncs bé, corroboro que a mi m'ha passat una mica amb el foro :) A vegades, entre classes i coses que van arribant (alguna traducció, alguna revisió...) costa trobar temps per llegir, pensar i escriure, que sempre va quedant pel final. Doncs ahir en Carles Prado em va fer veure que no, que cada dia hauríem de trobar una estoneta per llegir, pensar o escriure i, en definitiva, per anar avançant mica en mica en les nostres recerques particulars. I té tota la raó. 

Pel que fa a la meva presentació al foro, haig de confessar que va ser una mica accidentada. En la meva dèria de provar programes i coses noves, vaig voler provar l'emaze, una aplicació online que em va encantar des del primer moment: plantilles molt originals i atractives (com m'agrada la plantilla estil Mad Men!), una mica d'efecte zoom però sense marejar tant com el Prezi, eines per fer gràfics en un pim-pam i, en definitiva una aplicació molt molt fàcil de fer servir! Fins aquí tot molt bé... la pega? No es va poder obrir bé a l'ordinador de la sala, quina mala sort! Sabia que corria aquest risc, però vaig voler confiar en la tecnologia pensant: "Ja serà molt mala sort que no s'obri bé a l'ordinador del congrés". La part bona és que l'havia assajat tants cops, que em sabia gairebé la presentació de memòria, o sigui que vaig intentar salvar com vaig poder la situació. I, evidentment, també vaig aprendre la lliçó: no confiïs mai cegament en la tecnologia i, per evitar tot això, un PDF sempre serà un bon pla B. De tot se n'aprèn ;)

En tot cas, per treure'm una mica l'espineta de no haver pogut passar la presentació ahir, he decidit incrustar-la aquí. És un programa una mica especial i en versió beta, i he comprovat que en aplicacions mòbils no s'obre gaire bé; en Mac no sé si funciona perquè no ho he provat, però si teniu un PC amb una versió de navegador actualitzada no hi hauria d'haver cap problema. I si hi feu un cop d'ull i teniu preguntes, no dubteu a deixar-les en forma de comentaris! 




Powered by emaze

dissabte, 28 de desembre del 2013

Dificultats lingüístiques en la interpretació als serveis públics

Aquest trimestre he tingut l'oportunitat de fer classes d'interpretació als serveis públics per a alumnes amb perfils molt diferents. D'una banda, al Máster en Comunicación Internacional, Traducción e Interpretación de la Universidad Pablo de Olavide, a Sevilla, amb alumnes amb la combinació anglès-castellà; de l'altra, al Màster en Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals de la UAB, també en la combinació anglès-castellà, però amb una proporció molt alta d'alumnes xinesos; i finalment, en uns tallers organitzats per la Càtedra d'Estudis Xinesos de la Universitat de Lleida, en la combinació xinès-castellà, en un grup mixt amb estudiants xinesos de castellà i estudiants catalans de xinès. Una diversitat de perfils 100% enriquidora!

La majoria ja tenien alguna noció sobre traducció i interpretació en general --per sort, la meva no era la primera sessió; però per a la majoria sí que era la primera presa de contacte amb la interpretació als serveis públics. En un primer moment, el que més "espanta" als estudiants sol ser saber seguir el codi deontològic en tots els seus principis (exactitud, imparcialitat, respecte, fronteres professionals, etc.), sobretot en casos de dilemes ètics. Després vénen els dubtes relacionats amb la memòria: podré recordar-me de tot i llavors transmetre-ho a l'altre participant en la conversa interpretada? Tanmateix, un cop comencen els exercicis pràctics, tots els estudiants coincideixen en un tipus de dificultats: les lingüístiques. I és que realment la interpretació als serveis públics és una activitat molt complexa i la competència lingüística acaba sent un element clau per a una bona prestació. 

En aquest sentit, les dificultats lingüístiques poden ser de diferents classes i és per això que necessitem una competència "tot terreny". Avui us n'he preparat alguns exemples amb el popurri de llengües que us comentava abans. 

- Dificultats terminològiques. La interpretació als serveis públics té lloc en contextos especialitzats i, per tant, és inevitable que a les converses sorgeixin termes propis del llenguatge de cada especialitat. Fixeu-vos en la conversa següent (basada en una de les simulacions del blog de Carl Gene Fordham), en una consulta de pediatria:

D: Vale, pues si no me equivoco hoy ha venido para preguntar por las vacunas que todavía le faltan a su hijo, ¿verdad?
( 嗯,我知道你今天来是想要查询一下你的孩子还有哪些疫苗需要注射,对吗?)

P: 对的,我查过了。我把那个纪录打印了出来。上面说晓明在出生的时候已经注射过预防乙型肝炎的疫苗了。然后在过去的12个月里他注射了预防白喉破伤风百日咳流行性感冒的疫苗。
(Sí, lo he mirado. He fotocopiado el carnet de vacunación. Dice que Xiaoming recibió la vacuna de la hepatitis B cuando nació. En los últimos doce meses ha sido vacunado contra la difteria, el tétanos, la tos ferina y la gripe.)

Imatge extreta de: http://www.lababyhome.com/thread-3692-1-1.html 

El consell per afrontar aquestes dificultats és preparar, sempre que es pugui, la sessió que caldrà interpretar. Si ja sabem a priori que haurem d'interpretar en una consulta de pediatria, potser podem portar, per si de cas, el nostre glossari de vacunes, que és un tema que sempre sol sortir en aquestes converses. Com que és difícil memoritzar tots els noms de les vacunes, un glossari on s'inclogui també el pinyin ens serà d'allò més útil. 


- Dificultats per termes que fan referència a conceptes inexistents en l'altra cultura. Aquest tipus de dificultat la trobem molt en els noms de tràmits (empadronament, arrelament, etc.), d'institucions (EAIA) o fins i tot de càrrecs sense un equivalent en la cultura amb la que estem parlant (per exemple, el treballador social). La traducció literal a vegades pot funcionar més o menys: per exemple, si traduïm "llibre de família" en anglès per "family book", per la similitud pot acabar funcionant, sobretot si la persona disposa d'aquest llibre, ja que ràpidament sabrà de què estem parlant. 

Tanmateix, no sempre és així. En "arrelament", si busquem la traducció més literal (扎根,zhagen, en xinès; o rooting, en anglès), ens trobem amb un concepte molt metafòric que potser no serà del tot comprensible en la llengua d'arribada. Una opció pot ser deixar el terme en la llengua original i afegir-hi una explicació breu (per exemple, indicar que és un permís de residència basat en la teva integració al país). Amb aquesta opció també estem promovent que l'altre es familiaritzi amb el terme en la llengua original, la qual cosa pot ser molt útil. Per exemple, al portal Ouhua veiem l'ús de "libro de familia" en textos escrits en xinès (我的Libro de Familia上没有结婚资料). En aquests casos també és important saber si ja hi ha una traducció en ús en la comunitat amb la qual treballem. Per exemple, molts xinesos estan acostumats a 住家证明 (zhujia zhengming) per a "empadronament", però hi ha altres formes que també s'utilitzen. 

- Dificultats per qüestions de registre. Una altra dificultat pot ser haver d'interpretar fragments molt col·loquials, desordenats o fins i tot incoherents. Cal recordar que les converses orals són espontànies i mai seran com la interpretació d'un discurs, planificat i estructurat. Aquí és molt important la capacitat d'anàlisi per entendre bé a què ens referim. Per exemple, parlant de les opcions de futur d'un alumne xinès després de l'ESO, la tutora proposa que faci un cicle formatiu de grau mitjà. Després de valorar a quins centres podria fer-lo, la mare comenta: 
是啊。是,但是我儿子能做什么事,要做的话那是一定会用心的。
(Sí. Sí, pero el meu fill, si pot fer una cosa, si la vol fer, llavors segur que s'hi aplicarà.) 

Veiem que és una frase força desordenada i que en llegir-la ja hem de pensar un parell de cops: a veure què vol dir? Per això aquí seria molt important la capacitat d'anàlisi i, en cas de dubtes molt grans, preguntar a la mare què volia dir. 

- Dificultats per les variants de la llengua. En el cas del xinès, és una dificultat molt evident i, de fet, fa uns mesos ja vaig dedicar una entrada a les variants del xinès ("El xinès dels xinesos a Catalunya"). A les classes d'interpretació als serveis públics anglès-castellà treballem aquest tema també a partir de simulacions (roleplays) que fan servir l'espanyol mexicà i us puc assegurar que, a banda de treballar la sensibilitat cap a diferents variants d'una llengua, al final són activitats que acaben sent molt divertides. Aquí van només dos fragments extrets d'una simulació de Bancroft i Rubio-Fitzpatrick (2011: 117-121):

Madre: Dios mío, me la van a puyar toda a mi hija. Que yo me acuerde yo nunca le puse inyecciones (...).  
[...] 
Provider: Maybe, I don’t know. Now here’s a list of documents we need for registration: proof of age and legal name, original birth certificate –
Madre: Fíjese que yo vine mojada y no tengo esos papeles. Allá yo creo que tal vez me los pueden conseguir, pero se va a tardar mucho. 

La primera paraula desconeguda sol ser "puyar" (en aquest context, "pinchar"), mentre que a la segona intervenció de la mare caldria tirar dels coneixements culturals per entendre bé l'expressió "venir mojado" (il·legalment). 


En definitiva, que la competència lingüística és importantíssima i per molt que estudiem i practiquem... sempre hi haurà coses noves per aprendre *sigh*. Això sí, sempre, amb il·lusió! 

Avui acabo l'última entrada del 2013 amb...
新年快乐,万事如意! (xin nian kuaile, wanshiruyi!),
Happy New Year! 
¡Feliz Año Nuevo! (¡Pasenlo chido!) 
i BON ANY! ... o molts d'anys!, com diuen a Mallorca ;)

Que la riquesa lingüística us continuï acompanyant en aquest 2014 que aviat encetarem!




diumenge, 8 de desembre del 2013

Mediació intercultural i números en xinès

Aquest trimestre tinc el bloc una mica abandonat i això és, sobretot, perquè gairebé no he pogut fer recerca. A part dels tallers de SosVics de Tenerife, aquest trimestre m'he dedicat bàsicament a la docència i a la traducció escrita... que també m'agrada, i molt! Però clar, ja no és la recerca en interpretació als serveis públics de què sempre he anat parlant en aquest bloc. 

Amb tot, com qui no vol la cosa, 不知不觉,ja he passat les 10.000 visites! 天哪!No és que en siguin moltes, però com que és un número rodó, fa il·lusió, oi? I per això he pensat que potser era el moment d'ampliar una mica l'espectre del bloc i de parlar una mica de tot, no tan sols de traducció i d'interpretació als serveis públics amb el xinès, sinó de temes més relacionats amb la docència del xinès des de punts de vista diferents (lingüístic, cultural, social, etc.). En definitiva, que ja ho anireu veient ;)



Imatge extreta de:
http://www.mymontessorihouse.com


De moment, avui començo amb una entrada sobre números. I per què els números? Doncs perquè poden ser un bon exemple de com començar a ensenyar una mica de mediació intercultural ja en nivells molt inicials de l'aprenentatge de la llengua. 

Igual que en la nostra cultura, els números en xinès estan associats a unes connotacions i, tot i que això mai no es pot extrapolar a tot el conjunt de la població, és cert que hi ha tota una sèrie de supersticions relacionades amb els números. 

Els casos més clars són el 4 (四, sì) i el 8 (八, bä):

  • El 4 és el número de la "mala sort" en xinès, perquè sona molt semblant al verb morir (死,sî); de fet, només es diferencien pel to. 
  • El 8 és un número que agrada molt, perquè en xinès estàndard sona semblant a la forma abreujada de "fer-se ric",  发 (fä), de 发财 (fäcái). A més a més, en alguns geolectes, per exemple en cantonès, la pronunciació del 8 i de "fortuna" és la mateixa. 


Hi ha molts exemples que demostren la influència de la superstició per a aquests números en la cultura xinesa. Per exemple:
  • En escollir un número de mòbil, pot ser més car si té un vuit (o diversos vuits) i més barat si té un quatre. 
  • Els Jocs Olímpics es van celebrar al 2008 i, perquè tot fos d'allò més propici, la cerimònia d'inauguració va començar el dia 8 d'agost (08/08/08) a les 08.08 del vespre. 
  • En canvi, el 4 s'intenta evitar fins i tot en alguns edificis, que no tenen la planta número 4. 
En aquesta entrada de la Wikipedia (Numbers in Chinese culture) trobareu d'altres exemples interessants i explicacions sobre les connotacions associades a cadascun dels números. El 6, per exemple, també és un bon número, sobretot per als parlants del mandarí. 

Tanmateix, quan explico els números als meus alumnes últimament sempre recorro a una anècdota força propera. El Sergi, el meu xicot, ven cotxes, i aquest estiu va atendre a un comprador xinès. Aquest comprador ja s'havia decidit per un cotxe i just el dia que el va anar a veure, va dir que li agradava molt, però que no el podia comprar. Per què? Doncs sí, per la matrícula. I no només perquè tingués un quatre... sinó perquè tenia un cinc i un quatre seguits: 五四 (wûsì) que sona molt semblant a... 我死 (wôsì) que no és més que "em moro" (jo-morir)! A partir d'ara, el Sergi ja sap que ha de buscar cotxes amb algun 8 o algun 6  a la matrícula ;) 

Com sempre, no podem generalitzar, i no podem dir que tots els xinesos siguin 100% supersticiosos (seria com dir que aquí tothom té fòbia al número 13). Amb tot, sí que és un coneixement que podem tenir en compte a l'hora d'entendre certes reaccions per part del nostre interlocutor. Per exemple, als meus estudiants del grau de Turisme, els vaig comentar que tinguessin en compte la qüestió dels números si mai havien d'allotjar un client xinès en un hotel: en cas que sigui supersticiós, estarà molt més content d'estar a la planta 8 que a la 4. 

Un altre exemple de mediació intercultural amb els números, més enllà de les supersticions, es el llenguatge no verbal. Quan ensenyo els números, sempre explico que els xinesos no fan servir els mateixos gestos que nosaltres per indicar-los amb els dits, i això ens serveix per veure que no tots els gestos tenen el mateix significat en totes les cultures. En aquest vídeo podeu veure'ls: "Learn counting numbers in Chinese Mandarin".

I, finalment, l'últim exemple seria més aviat un exemple d'intertextualitat: l'ús dels números amb altres significats. Per exemple, 88 com a 拜拜 (baibai, bye-bye) o l'ús de 3Q com a 三Q (san-"kiu", thank you); un ús que trobem molt, per exemple, en missatges de text o en xats. 

Com veieu, ja des de ben aviat es pot començar a parlar de mediació intercultural. Teniu més exemples relacionats amb els números? No dubteu a compartir-los ;)

divendres, 19 d’abril del 2013

El xinès dels xinesos a Catalunya

Quan entro a un basar xinès acompanyada, una de les preguntes més freqüents sol ser: "ei, què ha dit?", cada cop que algun dels dependents es dirigeix a un altre. Amb una mica de sort, si ho han dit en xinès estàndard, puc contestar, però no sempre és així. Sovint, ens porta a una conversa gairebé ineludible. 

- Doncs no ho sé, perquè ho ha dit en un dialecte. 
- Però si ho ha dit en un dialecte alguna cosa deus haver entès...
- No, és que en xinès els dialectes no s'entenen entre si... 
- Ah no? però si són dialectes... com pot ser?

I és que és veritat, si pensem en el xinès en termes de dialectes, no en traurem l'aigua clara. Tot plegat és molt més complex i més que de dialectes, fa temps que vaig decidir parlar de geolectes (方言, fangyan), tal com Sara Rovira-Esteva (2010: 200) també proposa en un llibre que us recomano a tots els que us fascini tot el que envolta el xinès: Lengua y escritura chinas. Mitos y realidades. Parlar de geolectes ens permet escapar de la idea que tenim aquí de dialectes com a variants mútuament intel·ligibles i entendre que, en realitat, parlar de xinès és parlar d'una família de llengües.  

Ja he comentat més d'un cop en aquest blog que bona part dels xinesos a Catalunya i a Espanya provenen de Zhejiang i, concretament, de dues regions: el districte de Qingtian i la municipalitat de Wenzhou, on es parla qingtianhua i wenzhouhua, respectivament, dues variants del geolecte wu mútuament inintel·ligibles, malgrat que són zones molt properes. Per tant, quan algú de Qingtian vol parlar amb algú de Wenzhou sovint ha de recórrer al xinès estàndard o putonghua (普通话) com a llengua franca. Això mateix sol passar quan en la comunicació intervé un intèrpret: si no és un intèrpret de la mateixa zona d'origen, el xinès estàndard esdevé imprescindible per poder assolir l'intercanvi comunicatiu. 

A tall d'exemple, per preguntar "quant val (una cosa)" en xinès estàndard s'empra: 多少钱?(duöshao qián). En canvi, segons el blog 教你说学青田话 (T'ensenyo a parlar qingtianhua), als qingtianesos no els agrada l'expressió 多少 (duöshao) i prefereixen usar 几点 (pronunciat gěi lèi).

Aprofitant aquest tema, avui he preparat una infografia, a partir de dades de Rovira-Esteva (2010) i de Beltrán Antolín 2009 (La inmigración china en Cataluña). És la meva primera infografia i, després de provar altres programes, finalment el més fàcil m'ha semblat infogr.am, tot i que si teniu suggeriments seran benvinguts.

Finalment, no volia acabar sense una frase que he trobat tot buscant informació sobre el qingtianhua  i el wenzhouhua a la xarxa: 天不怕,地不怕,就是怕温州人说温州话 (No temo al cel, no temo a la terra, només temo a un wenzhounès parlant en wenzhouhua), extreta de 我学温州话 (Estudio wenzhouhua). Realment deu ser tan "temible"? Si algú s'anima a estudiar-lo, que no dubti a compartir les seves experiències amb nosaltres! ;)

diumenge, 10 de març del 2013

Noves xifres sobre la immigració a Catalunya durant l'any 2012


El mes passat l'Idescat va publicar una nota de premsa amb les noves dades sobre l'evolució de la població estrangera a Catalunya al 2012. És una nota on trobem informació molt detallada sobre el nombre d'estrangers inscrits a Catalunya en un any en què l'arribada de població procedent de països europeus va superar la d'altres continents. Com veiem en el gràfic següent, de fet, la immigració procedent de l'Àsia es troba en quarta posició, només per sobre d'Oceania:


Gràfic extret de la nota de premsa de l'Idescat.

La comunitat marroquina continua sent la més nombrosa (239.218), seguida per la romanesa (106.030). La nota de premsa no ens dóna dades tan concretes sobre la població xinesa a Catalunya, però si consultem la web de l'Idescat fàcilment les podem trobar. Al 2012, a Catalunya hi havia 49.612 ciutadans xinesos empadronats. Aquesta xifra suposa un increment molt lleuger respecte l'any anterior (47.743) i, de fet, si ens fixem en l'evolució dels últims anys, el que observem és que hi ha hagut cert estancament en l'arribada d'immigrants xinesos:


Captura de pantalla de l'Idescat

L'augment més notable va ser entre 2004 (19.862) i 2006 (35.012), anys en què s'estava dibuixant un nou panorama social a Catalunya, tot i que al llarg de tota la primera dècada del segle XXI (amb l'única excepció del 2007), el creixement va ser molt important. 


Les polítiques lingüístiques en aquella primera dècada també van ser molt importants: d'una banda, cursos de català del Consorci de Normalització Lingüística, orientats específicament a xinesos, i de l'altra, serveis de traducció (de fullets, de webs, etc.), d'interpretació (per part de consells comarcals i associacions) i de mediació intercultural (hospitals, ajuntaments), va viure la seva millor època, just abans que comencessin les retallades que tant han afectat aquests sectors. De fet, en el cas de la interpretació i de la mediació intercultural, els dos àmbits que jo més conec, s'han anat limitant moltíssim els serveis (per exemple, en l'àmbit educatiu) i, en alguns casos, s'han suprimit definitivament (com ha passat en un ajuntament de l'àrea metropolitana).


 
Al 2011 vaig començar la recollida de dades d'usuaris xinesos com a part de la meva tesi; una recollida que va durar fins a principis de 2012. Vaig decidir utilitzar un qüestionari amb preguntes tancades (sí o no, elecció múltiple) i preguntes obertes per complementar les respostes. La primera pregunta pretenia observar si els usuaris xinesos tenien problemes de comunicació en accedir als serveis públics. Un 73% de la mostra va afirmar que sí, un 23% va indicar que "a vegades" i només un 3% va dir que normalment no en tenia. 


Problemes de comunicació als serveis públics de la mostra enquestada

En pregunta a aquests usuaris com solucionaven aquests problemes, un 78% de la mostra va indicar que feia servir un "castellà simplificat", és a dir, aquest castellà que possiblement pot anar bé per atendre en un bar o en una botiga, però que podríem preguntar-nos: fins a quin punt pot servir per descriure una malaltia i entendre'n el tractament, o per comprendre l'evolució del fill en una reunió escolar, o per posar una denúncia a la policia? 

Podria continuar amb més dades i més estadístiques (i fer el meu tribut particular a l''any de l'Estadística), però prefereixo acabar amb una reflexió sobre la qüestió que és la causa de l'existència d'aquest blog. Per molt que l'arribada d'immigrants s'estigui estancant i per molt que es vulgui que aprenguin el català (cosa que molts ja estan fent), una cosa és un nivell bàsic, que ens permeti establir una conversa quotidiana, i l'altra és arribar a un nivell que ens permeti entendre'ns en un registre molt més especialitzat. I ara, amb les retallades, tot s'ha de sacrificar... però què és més costós, una consulta mèdica amb intèrpret en què tot quedi ben clar i el pacient entengui bé el tractament, o una consulta mèdica sense intèrpret i que cal que es repeteixi uns quants cops perquè metge i pacient no s'acaben d'entendre?