Crònica de la V Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics

Com ja és gairebé una tradició, dedico l'entrada d'avui a fer un breu resum del que va ser la V Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics: reptes en la interpretació a l'àmbit sociosanitari, organitzada pel grup MIRAS de la UAB. Com que més endavant es penjaran els vídeos de les ponències a la web del grup MIRAS, faré només un petit repàs del que més em va agradar de cada comunicació. 

La jornada va començar amb la conferència plenària de Jan Cambridge, que va presentar part dels resultats de la seva tesi sobre interpretació en casos de salut mental. Jan Cambridge va compartir amb nosaltres tot el seu procés de recerca i, especialment, les dificultats que va haver d'afrontar: que si impediments a l'hora de poder accedir a la gravació de dades reals, que si viatges en va perquè llavors l'intèrpret o el pacient no es presentaven a la consulta... en fi, un procés lent i que requereix molta paciència i que molts dels que fem recerca en la interpretació als serveis públics hem experimentat algun cop. D'entre les conclusions, Cambridge va denunciar la poca formació dels intèrprets que treballen en aquest camp al Regne Unit (i això que el Regne Unit sempre es presenta com un dels països pioners en la ISP!) i la poca importància que els mateixos intèrprets donen a les destreses d'interpretació en comparació amb l'èmfasi en la competència bilingüe. 

A continuació, Noelia Burdeus ens va presentar part de la recerca sobre la seva tesi, una comparació entre la ISP a l'àmbit de la salut a Montréal i a Barcelona. Es va centrar sobretot en les dades extretes d'entrevistes a mediadors i proveïdors de serveis de salut de Barcelona i va ser molt interessant veure la perspectiva d'uns i d'altres. Per exemple, es feien palesos, un cop més, el poc reconeixement i la indefinició de la figura del mediador-intèrpret, a qui a vegades es demana que assumeixin funcions que van molt més enllà del que seria realment la interpretació o la mediació intercultural en una consulta mèdica. 

Abans de la pausa encara vam escoltar una altra presentació, la de Rhiannon Nicolson i Candelaria Reymundo Santos: "El eslabón perdido: un código deontológico universal para los intérpretes en el ámbito sanitario". A l'àmbit de la ISP han anat proliferant codis deontològics, tots força semblants, però sempre amb alguna diferència. Davant d'aquest panorama, el que van fer Nicolson i Reymundo va ser fer un buidatge dels principis d'una mostra d'aquests codis i fer una enquesta a personal de l'àmbit sanitari sobre quins d'aquests principis veien més importants i quins no tant. D'entre les conclusions, alguna sorpresa: per exemple, que la imparcialitat sortia cap al final del rànquing. No us n'explico res més perquè prefereixo que en mireu el vídeo quan estigui a punt. El que sí voldria dir és que la presentació, amb Prezi, estava súper ben feta, amb gràfics molt ben trobats i transicions molt ben fetes entre les diferents parts informatives (dic això perquè jo sóc de les que es maregen si s'abusa del zoom amb el Prezi). 

Rhiannon Nicolson i Candelaria Reymundo Santos
al principi de la seva presentació.

Després de la pausa vam tenir la intervenció virtual de Sofía García-Beyaert, amb una presentació sobre els límits difusos entre interpretació i mediació intercultural. En aquest cas, a banda de l'ajuda de gràfics molt il·lustratius, García-Beyaert ens va fer reflexionar amb dues metàfores: la de la mediació intercultural com a pont visible (i, per tant, el mediador com a participant visible en la conversa) i la de la ISP com a passatge només visible quan és convenient (i, per tant, atorgant un paper molt menys intrusiu a l'intèrpret). 

I, finalment, la jornada va acabar amb una taula rodona, com ja és tradició a les jornades de MIRAS. Enguany hi van participar Lluís Granero, de l'Agència de Salut Pública del Departament de Salut i, a més a més, coordinador del programa de mediació intercultural que a partir del setembre es posarà en funcionament gràcies a la col·laboració amb la fundació de l'Obra Social de la Caixa; Adil Qureshi, doctorat en psiquiatria transcultural i membre de l'equip de la Vall d'Hebron encarregat de formar mediadors interculturals en les dues promocions anteriors del programa de la Caixa (2009-2010 i 2010-11); Ana Sancho, coordinadora del servei de mediació intercultural al Parc Salut Mar, un dels pioners en aquest camp; Núria Torres, coordinadora del 061 CatSalut Respon, que inclou també interpretació telefònica sanitària; i, finalment, la nostra companya de MIRAS Yin Juying, mediadora intercultural de l'ajuntament de Mataró. Com podeu veure, perfils molt diferents que ens van ajudar a entendre una mica millor el panorama actual de la interpretació sanitària a Catalunya. D'entre les dades interessants d'aquesta taula rodona, una que ho és especialment pel nostre blog: al 2012 i 2013 el xinès va ser la llengua amb més demanda d'interpretació telefònica al 061 CatSalut Respon, una dada que demostra que les barreres comunicatives són una realitat amb aquest col·lectiu i que, d'altra banda, la interpretació telefònica és un camp que no podem menystenir. 

En definitiva, un cop més a la jornada vam poder escoltar què s'està fent en l'àmbit de la ISP sanitària i no tan sols des de les universitats i des de la recerca, sinó també des de la pràctica real de la professió, la qual cosa sempre està molt bé. No m'allargo més perquè aviat tindreu els vídeos a punt, en tot cas, estigueu pendents del tuiter (@mireiavu; @MIRAS_UAB) perquè segurament serà allà on penjarem l'enllaç. En tot cas, l'enhorabona i les gràcies als organitzadors i a les intèrprets que van fer possible la interpretació simultània entre totes les llengües que es van fer servir a la jornada (català, castellà i anglès). 

maternitat i tradicions: la quarantena o el 坐月子 (seure un mes)

Fa uns dies, llegint la revista Mia (núm. 1392) del 29 de maig (la meva mare la compra per a la seva perruqueria), vaig trobar-m'hi tot un reportatge dedicat a la Xina: La nueva y sorprendente sociedad china. El gobierno quiere frenar su occidentalización, de Juan Pablo Cardenal. L'article, sobre el consumisme creixent a la Xina i, especialment, sobre els luxos que cada cop hi ha més nous rics que es poden permetre, em va sorprendre sobretot en arribar a aquesta fotografia. 

Fotografia de la revista Mia, núm. 1392.

La fotografia mostra una habitació del "Care Bay", de Shanghai, un centre on les dones que han acabat de donar a llum poden reposar durant la seva quarantena (el 坐月子 o "seure un mes") i recuperar-se del part envoltades de tota mena de luxes i, per descomptat, d'una infermera particular que les cuida a elles i al nadó.

La tradició del repòs durant el mes posterior al part està molt relacionada amb el yin-yang. Es considera que durant l'embaràs i el part es produeix un desequilibri en el yin-yang de la dona i, per recuperar-lo, és necessari aquest repòs, a més de canvis en la dieta i altres pràctiques que poden incloure evitar dutxar-se o rentar-se el cap. Es creu que així es podrà encarar millor la vellesa. Tradicionalment, la sogra, les cunyades o la mare, són qui ha ajudat a la mare en aquest període de confinament. Tanmateix, com veiem a la fotografia anterior, les tradicions canvien per a aquells que s'ho poden permetre! 

Sigui com sigui, tot i que hi ha excepcions i fins i tot a Internet hi ha fòrums sobre si seguir la quarentena estricta o no, sembla que és encara una tradició força viva. De fet, és una de les que xoca més a les infermeres dels hospitals d'aquí quan una dona xinesa hi té un fill. En aquests casos, una bona mediació intercultural pot ser clau per evitar caure fàcilment en una visió esbiaixada basada en: "Mira, no es vol dutxar!" o "Mira, pràcticament no agafa al nadó!". Probablement, si s'entén que darrera d'aquesta pràctica hi ha una creença molt vinculada amb la concepció de la salut des del punt de vista de la medicina xinesa, es podrà entendre molt millor la postura de la mare xinesa que decideix "seure un mes". 

Com en altres ocasions, avui també acabaré amb una cita de la meva tesi (pàg. 382). Avui, sobre una mediadora que va aconseguir guanyar-se la confiança d'una usuària xinesa perquè va demanar que li postposessin una cita als serveis socials fins després de la quarantena.

[INF4, mediadora xinesa, 36:105]

“Aunque yo estaba allí presente, pero [la usuaria] desconfiaba totalmente de mí. Yo ya había trabajado con ella, diciéndole que soy profesional, pero no, no había manera. Entonces un día, me acuerdo que vino sola... no, no vino sola, vino acompañada, pero en aquel momento la mujer estaba a punto de parir, dar a luz, y la profesional le quería poner una cita justamente después del parto. Y yo, la única frase que cambié fue «No le des la cita antes de la cuarentena, porque en China se respeta al cien por cien». Y lo traduje al chino. De ahí cambió la relación: ¡ahí la mujer empezó a confiar en mí!”

Tot i que és agosarat dir que es respecta al 100%, perquè com en totes les pràctiques culturals, sempre hi ha excepcions, el que és important en aquest exemple és que el resultat va ser realment favorable per a les tres persones en interacció. 

Per a més informació sobre el 坐月子 i altres pràctiques relacionades amb la medicina tradicional xinesa，no dubteu a fer un cop d'ull a la pàgina de Salut i Cultura, del grup CRIT de la Universitat Jaume I.

Actualització (29/12/2013): Just avui he vist que "The world of Chinese" ha publicat un article molt complet sobre aquest tema, amb moltíssima informació: "Sit the month". 

The spirit catches you and you fall down

No acostumo a fer ressenyes de llibres en aquest bloc i no sé si sabré fer-les tan bé com la Sílvia, l'especialista en aquesta matèria (no us perdeu els seus blocs Caràcter xinès i L'illa deserta), però el llibre que tot just vaig acabar ahir mereix unes línies a 沟通 = comunicar.  Es tracta de: The Spirit Catches You and You Fall Down. A Hmong Child, Her American Doctors and the Collision of Two Cultures, d'Anne Fadiman (ed. 2012, Nova York: Farrar, Straus and Giroux).

Vaig rebre aquest llibre amb una il·lusió especial: Claudia Angelelli, una de les investigadores pioneres en l'àmbit de la interpretació als serveis públics, autora de llibres i articles imprescindibles, el va recomanar a una de les meva codirectores, la Marta Arumí, i ella me'l va regalar el dia que vaig llegir la tesi.

El llibre narra una història real a partir de la informació que Anne Fadiman, periodista, va començar a recopilar minuciosament a mitjans dècada dels 80. La protagonista de la història és la Lia Lee, una nena hmong nascuda a Califòrnia que va començar a tenir atacs epilèptics quan només tenia tres mesos. Bé, en realitat aquesta seria la versió que en dóna la medicina occidental. Des del punt de vista de la cultura hmong, a la Lia el que li passava és que un "esperit l'havia presa i això la feia caure al terra" (the spirit catches you and you fall down). Quan la família Lee la va portar a l'hospital, va començar el que sovint s'ha descrit com a "xoc cultural": per als Lee era gairebé impossible entendre les explicacions que els metges els donaven sobre la malaltia de la seva filla i els tractaments a seguir, mentre els metges es desesperaven en veure que els pares no seguien les pautes. A tot això cal afegir-hi que, en moltes ocasions, les visites es feien sense intèrprets i sense mediadors interculturals i que, per tant, els metges anaven totalment a les palpentes. En paraules d'un dels metges entrevistats per Fadiman (2012:25) havien de fer "medicina veterinària", és a dir, diagnosticar i tractar els pacients sense informació verbal sobre els seus símptomes. 

Fadiman complementa la història de la Lia i de la seva família amb informació sobre la història i la cultura dels hmong. Són especialment colpidors els capítols que parlen de la seva participació forçosa a la guerra de Laos, la posterior repressió i les penúries del seu exili a Tailàndia i, finalment, als Estats Units d'Amèrica. 

Les coses als EUA han canviat molt des que es va escriure aquest llibre i la mateixa autora ho indica al final, en un apèndix de l'edició de 2012. Tot i així, és un llibre que posa de manifest la importància d'una comunicació que no tan sols depèn de la llengua, sinó de tot el bagatge cultural de les persones en contacte. Si les persones que han de seguir un tractament no tenen la mateixa concepció del temps que nosaltres i simplement s'orienten per la posició del sol, de poc servirà que se'ls anoti en un paper que a les 8 del matí han de prendre tal medicament i que cada sis hores l'han de repetir. Aquest és només un dels exemples en què veiem que les barreres comunicatives van molt més enllà de la llengua. 

En definitva, és un llibre trist (i el més trist és pensar que va ser una història real), però alhora és un llibre molt tendre, sobretot quan es descriu l'estima que els pares senten per la Lia. És un llibre que ens apropa a una cultura molt diferent de la nostra i que, només per això, ja ens presenta el repte de superar la tendència a l'etnocentrisme que a vegades i, de manera inconscient, podem tenir. Hi ha hagut moments en què jo mateixa m'he adonat que no podia evitar "criticar" interiorment la cultura hmong (per exemple, quan veia que els pares anaven a la seva i que no feien cas al que els metges recomanaven), però justament aquest crec que és un dels objectius de l'autora: fer-nos reflexionar i fer-nos veure que tots tenim el nostre sistema de valors i que sovint és difícil acceptar els dels altres si no els coneixem prou.

I ara sí, l'últim apunt. He decidit mantenir el nom de l'ètnia com a hmong, igual que fa l'autora al llarg del llibre, perquè és el nom que ells mateixos prefereixen. En xinès són els miao (苗). Curiosament, al 2011 vaig visitar Xijiang (西江) un poble hmong a Guizhou, el sud de la Xina. Desconec si els hmong que encara viuen a la Xina han continuat mantenint els mateixos costums i les mateixes tradicions que els que van emigrar a Laos i posteriorment a Tailàndia i als EUA. En tot cas, segurament si ara hi tornés els veuria amb uns ulls molt diferents... 

Xijiang, Guizhou. Arxiu propi (febrer de 2011)

Xijiang, Guizhou. Arxiu propi (febrer de 2011)

diccionaris

Després d'uns dies sense publicar cap entrada, avui l'aprofito per incloure un "poti-poti" de diccionaris que poden ser útils per a diferents tasques de traducció i d'interpretació.

1.) 医网打尽 - web sobre medicina que inclou un diccionari xinès-anglès força complet. També és força interessant l'opció de 考试 (examen), en què permet buscar preguntes (i respostes) relacionades amb un terme en concret. Aquesta part només és en xinès, però justament per això, és una manera força útil de buscar textos paral·lels. 

2.) Glosario de enfermedades. Glossari elaborat pels estudiants del màster en Comunicació Intercultural, Traducció i Interpretació als serveis públics d'Alcalà de Henares (castellà-xinès).

3.) Solicitor Online - 法律词典 - llistat de termes jurídics bilingües (anglès-xinès tradicional). 

4.) 中国百科网 - 法律词典 - un altre llistat de termes jurídics. Aquest cop només en xinès.

5.) 牛词网在线词典 Niuword.com Chinese Slang Dictionary- un diccionari ben diferent dels anteriors però no per això menys útil, i és que aquest ens pot "salvar" en un moment d'aquells en què haguem de traduir una paraula una mica pujada de to i ens trobem que no sabem com fer-ho. Autores com Cambridge (1999) insisteixen en la necessitat d'interpretar-ho sempre TOT, i això inclou tant el missatge com el registre... i si el registre implica haver de traduir expressions vulgars o malsonants, s'ha d'aconseguir transmetre-les així, tal com són, per tal que l'interlocutor es pugui endur una idea com més exacta possible de la persona que té davant seu. Per tant, fora vergonyes, i a practicar el 屁，el 他妈的 i tota la resta. Per cert, al bloc de Aaron Wang hi trobareu diferents usos, precisament, del 屁.

un juny ben entretingut

Aquest juny es presenta ple d'activitats!

Per començar, la setmana que ve, el dia 15, hi haurà la III Jornada sobre traducció i interpretació a Catalunya, de què ja vaig parlar en una entrada anterior. Cada edició, la jornada ha estat un bon punt de trobada i de debat per als professionals interessats en la TISP a Catalunya i, personalment, trobo que cada any ha estat una activitat molt fructífera de la qual tots hem après... i molt!

La setmana següent, els dies 21 i 22 de juny hi haurà el I Congrés Internacional sobre Investigació en Didàctica de la Traducció (DIDTRAD), organitzat pel grup PACTE del Departament de Traducció i d'Interpretació de la UAB. Des del grup MIRAS ens hem animat a presentar-hi dues taules rodones:

 - Noves experiències en la didàctica de la interpretació als serveis públics (ISP), dijous 21 de juny d'11 a 13. En aquesta taula (que moderaré jo mateixa), es parlarà sobretot de l'experiència en la formació en ISP adquirida al llarg del I curs d'especialització en interpretació als serveis públics a Catalunya. Tot i així, també hi participarà Marjory Bancroft, formadora en ISP i formadora de formadors de Cross Cultural Communications (EUA), que complementarà la taula amb la seva visió més madura sobre aquesta qüestió.

- La enseñanza-aprendizaje de la interpretación en un contexto de cambio, divendres 22 de juny de 15 a 16.30, moderada per Jacqueline Minett. Tot i que no se centrarà exclusivament en la ISP, en aquesta taula s'abordaran els reptes a que s'enfronta l'ensenyament de la interpretació en el moment actual, per la qual cosa també pot ser molt interessant per a tenir una perspectiva més àmplia de la interpretació com a disciplina.

A banda d'aquestes taules rodones, jo també presentaré una part de la investigació per a la meva tesi doctoral, divendres 22 de juny, a la sessó d'11 a 12.15: "TISP i/o mediació intercultural: la realitat dels professionals que treballen en el context català". Com ja podeu observar en el títol, em fixaré, sobretot, en la delimitació de la professió i en l'estat de la qüestió de la professió en el nostre context.

Si voleu consultar el programa complet del congrés o els resums de les presentacions, podeu fer-ho aquí: programa i resums.

La setmana següent, els dies 25 i 26 de juny, hi haurà el I Congreo Iberoamericano de Estudios Chinos, coorganitzat per l'Institut Confuci de Barcelona i pel Centre d'Estudis i Investigació sobre Asia Oriental de la UAB. Els temes seran molt més diversos i si us fixeu en la web hi veureu que hi ha panels de 1) Estudis sobre la Xina contemporània (economia, empresa, societat i cultura); 2) Ensenyament de la llengua i la cultura xinesa en el món iberoamericà; 3) Traducció i Interpretació xinès-castellà. Encara no hi ha el programa amb horaris concrets, però segur que aviat es publicaran a la web. Jo hi participaré amb la presentació següent: "La interpretación del chino en los servicios públicos: ¿salida profesional de los estudiantes de chino como lengua extranjera?", en la qual exposaré una altra part de la tesi, molt més relacionada amb el perfil de la mostra que vaig entrevistar per a la recerca doctoral. 

I, finalment, aquests mateixos dies (25 i 26 de juny), a Alcalá de Henares, se celebrarà el I Simposio Internacional sobre Interpretación en el Ámbito Sanitario, "Comunicándonos en el ámbito sanitario en 2012", coorganitzat pel grup FITISPOS de la Universitat de Alcalá i per IMIA (International Medical Interpreters Association). Ja em sap greu no poder-hi assistir, perquè segur que serà molt interessant i serà una manera de poder aprendre d'iniciatives d'altres països de la mà d'IMIA. 

Ja veieu que n'hi per triar i remenar! Serà un mes per compartir i aprendre, i jo espero poder-vos-en donar feedback des d'aquí.