Crònica de la V Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics

Com ja és gairebé una tradició, dedico l'entrada d'avui a fer un breu resum del que va ser la V Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics: reptes en la interpretació a l'àmbit sociosanitari, organitzada pel grup MIRAS de la UAB. Com que més endavant es penjaran els vídeos de les ponències a la web del grup MIRAS, faré només un petit repàs del que més em va agradar de cada comunicació. 

La jornada va començar amb la conferència plenària de Jan Cambridge, que va presentar part dels resultats de la seva tesi sobre interpretació en casos de salut mental. Jan Cambridge va compartir amb nosaltres tot el seu procés de recerca i, especialment, les dificultats que va haver d'afrontar: que si impediments a l'hora de poder accedir a la gravació de dades reals, que si viatges en va perquè llavors l'intèrpret o el pacient no es presentaven a la consulta... en fi, un procés lent i que requereix molta paciència i que molts dels que fem recerca en la interpretació als serveis públics hem experimentat algun cop. D'entre les conclusions, Cambridge va denunciar la poca formació dels intèrprets que treballen en aquest camp al Regne Unit (i això que el Regne Unit sempre es presenta com un dels països pioners en la ISP!) i la poca importància que els mateixos intèrprets donen a les destreses d'interpretació en comparació amb l'èmfasi en la competència bilingüe. 

A continuació, Noelia Burdeus ens va presentar part de la recerca sobre la seva tesi, una comparació entre la ISP a l'àmbit de la salut a Montréal i a Barcelona. Es va centrar sobretot en les dades extretes d'entrevistes a mediadors i proveïdors de serveis de salut de Barcelona i va ser molt interessant veure la perspectiva d'uns i d'altres. Per exemple, es feien palesos, un cop més, el poc reconeixement i la indefinició de la figura del mediador-intèrpret, a qui a vegades es demana que assumeixin funcions que van molt més enllà del que seria realment la interpretació o la mediació intercultural en una consulta mèdica. 

Abans de la pausa encara vam escoltar una altra presentació, la de Rhiannon Nicolson i Candelaria Reymundo Santos: "El eslabón perdido: un código deontológico universal para los intérpretes en el ámbito sanitario". A l'àmbit de la ISP han anat proliferant codis deontològics, tots força semblants, però sempre amb alguna diferència. Davant d'aquest panorama, el que van fer Nicolson i Reymundo va ser fer un buidatge dels principis d'una mostra d'aquests codis i fer una enquesta a personal de l'àmbit sanitari sobre quins d'aquests principis veien més importants i quins no tant. D'entre les conclusions, alguna sorpresa: per exemple, que la imparcialitat sortia cap al final del rànquing. No us n'explico res més perquè prefereixo que en mireu el vídeo quan estigui a punt. El que sí voldria dir és que la presentació, amb Prezi, estava súper ben feta, amb gràfics molt ben trobats i transicions molt ben fetes entre les diferents parts informatives (dic això perquè jo sóc de les que es maregen si s'abusa del zoom amb el Prezi). 

Rhiannon Nicolson i Candelaria Reymundo Santos
al principi de la seva presentació.

Després de la pausa vam tenir la intervenció virtual de Sofía García-Beyaert, amb una presentació sobre els límits difusos entre interpretació i mediació intercultural. En aquest cas, a banda de l'ajuda de gràfics molt il·lustratius, García-Beyaert ens va fer reflexionar amb dues metàfores: la de la mediació intercultural com a pont visible (i, per tant, el mediador com a participant visible en la conversa) i la de la ISP com a passatge només visible quan és convenient (i, per tant, atorgant un paper molt menys intrusiu a l'intèrpret). 

I, finalment, la jornada va acabar amb una taula rodona, com ja és tradició a les jornades de MIRAS. Enguany hi van participar Lluís Granero, de l'Agència de Salut Pública del Departament de Salut i, a més a més, coordinador del programa de mediació intercultural que a partir del setembre es posarà en funcionament gràcies a la col·laboració amb la fundació de l'Obra Social de la Caixa; Adil Qureshi, doctorat en psiquiatria transcultural i membre de l'equip de la Vall d'Hebron encarregat de formar mediadors interculturals en les dues promocions anteriors del programa de la Caixa (2009-2010 i 2010-11); Ana Sancho, coordinadora del servei de mediació intercultural al Parc Salut Mar, un dels pioners en aquest camp; Núria Torres, coordinadora del 061 CatSalut Respon, que inclou també interpretació telefònica sanitària; i, finalment, la nostra companya de MIRAS Yin Juying, mediadora intercultural de l'ajuntament de Mataró. Com podeu veure, perfils molt diferents que ens van ajudar a entendre una mica millor el panorama actual de la interpretació sanitària a Catalunya. D'entre les dades interessants d'aquesta taula rodona, una que ho és especialment pel nostre blog: al 2012 i 2013 el xinès va ser la llengua amb més demanda d'interpretació telefònica al 061 CatSalut Respon, una dada que demostra que les barreres comunicatives són una realitat amb aquest col·lectiu i que, d'altra banda, la interpretació telefònica és un camp que no podem menystenir. 

En definitiva, un cop més a la jornada vam poder escoltar què s'està fent en l'àmbit de la ISP sanitària i no tan sols des de les universitats i des de la recerca, sinó també des de la pràctica real de la professió, la qual cosa sempre està molt bé. No m'allargo més perquè aviat tindreu els vídeos a punt, en tot cas, estigueu pendents del tuiter (@mireiavu; @MIRAS_UAB) perquè segurament serà allà on penjarem l'enllaç. En tot cas, l'enhorabona i les gràcies als organitzadors i a les intèrprets que van fer possible la interpretació simultània entre totes les llengües que es van fer servir a la jornada (català, castellà i anglès). 

IV Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics

Ahir va fer una setmana de la IV Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics a Catalunya, que ràpid que passen els dies! Tan ràpid, que aquest any, els vídeos s'ha avançat a la meva ressenya de la jornada...! Primer van ser els de Gabriel Cabrera de Dualia, al seu blog Interpretación telefónica i al seu compte de youtube i, a finals de setmana, he sabut que també ja hi ha els de la FTI a la web de MIRAS. Per tant, us animo sobretot a fer un cop d'ull als vídeos! ;)     

Detall d'un dels vídeos de la web de MIRAS.

La jornada va començar amb les presentacions de MIRAS. La Xus Ugarte (UVic) i l'Anna Gil-Bardají (UAB) van presentar el projecte SOS-VICS, un projecte liderat per la Universitat de Vigo i centrat en la interpretació en casos de violència de gènere. L'objectiu del projecte és millorar la interpretació d'aquests casos que ja de per si són tan delicats i requereixen tant de tacte. Si us interessa el tema, us recomano que feu un cop d'ull també a la pàgina del projecte.

Després va venir la meva presentació, sobre "problemes i estratègies en la interpretació als serveis públics de l'àmbit socioeducatiu". Concretament, vaig presentar resultats preliminars de l'estudi amb la combinació xinès-castellà i, com que és un tema que escau molt a aquest blog, el guardo per ampliar-lo més endavant. Aviat acabarem la recollida de dades i pensem que arribarem a conclusions molt interessants!

A continuació va parlar la magistrada Pilar de Luna Jiménez de Parga que ens va tenir a tots fent que sí amb el cap contínuament. Per fi, una magistrada que descriu les coses pel seu nom i que s'apropa a la situació dels més desfavorits! Em van agradar especialment algunes frases, perquè va aconseguir que tots i totes ens poséssim en la pell de l'altre, tant d'ella com a magistrada, com de l'imputat que està sent jutjat sense saber de què. Aquí en van només algunes:

A veces, mis compañeros me preguntan: ¿Magistrada, cómo ve que no hablan la misma lengua, intérprete e imputado? -- ¡Por el lenguaje no verbal! ¡El lenguaje no verbal lo denota todo!

¿Qué inseguridad no sentirás tú, si te ponen un intérprete que sólo chapurrea el español?

Tenemos una obligación ética con los más débiles. Porque hemos creado esta desigualdad. 

D'entre les seves propostes, dues de clares:

1.) Crear un registre públic d'intèrprets amb formació

2.) Que el intèrprets del registre tinguin experiència en l'àmbit judicial o, si no, que se'ls ofereixi formació en forma de tutories amb advocats i magistrats. És a dir, que part de la formació dels intèrprets judicials es faci als tribunals. (!)

Després de la conferència de la magistrada, la presentació de Sylvie Monjean-Decaudin va ser una mica més acadèmica, però no per això menys interessant. Va fer una anàlisi molt detallada de la nova directiva, qüestionant sobretot les llacunes que se'n poden derivar i mostrant-ne exemples del model francès. 

La jornada va acabar amb la taula rodona. Em va agradar molt la franquesa del magistrat Carlos Pascual Alfaro, del Jutjat de violència sobre la dona núm. 1, de Barcelona; sobretot quan va afirmar que s'adonava que la interpretació no és per als jutges, sinó pels acusats. 

Los jueces no tenemos derecho a la interpretación, tenemos la obligación de garantizar la interpretación a los acusados.

I, de les moltes coses de què es van parlar a la taula rodona, jo vaig aprendre especialment amb la presentació de Gabriel Cabrera, a qui podeu seguir en un twitter molt actiu (@babelxelsabio). La interpretació telefònica per a mi és un món molt desconegut, malgrat haver-ne llegit alguna cosa i, per això, crec que necessitava una expliació com la que va fer el Gabriel, amb exemples de situacions concretes i de protocols específics per a casos com els de violència de gènere. Fa temps que penso que la interpretació telefònica és molt necessària com a complement a la interpretació presencial quan aquesta no sigui possible. Tanmateix, haig d'admetre que fins la presentació del Gabriel sempre m'havia fet certa por que les limitacions de la interpretació telefònica (per exemple, el no poder accedir al llenguatge no verbal que, com ja hem anat veient al blog, és tan important) poguessin influir en la interpretació. Tot i que segurament sí que hi influeixen d'alguna manera, el que vaig veure és que la col·laboració amb els proveïdors de serveis (conèixer-ne les seves necessitats, què volen i què esperen d'un intèrpret) ha estat clau per poder millorar el servei i superar algunes d'aquestes limitacions d'una interpretació no presencial.

En conclusió, com a membre de MIRAS i després d'haver participat en totes les jornades, estic molt contenta de veure que l'objectiu que teníem al principi -- crear un punt de trobada i un fòrum d'intercanvi entre professionals i universitat -- és ja una realitat que cada any arriba a finals de curs amb noves idees i nous debats. Aviat ja podrem començar a pensar en la V Jornada ;)

 

Sanitat Respon i el xinès

Avui, al I Curs d'especialització en interpretació als serveis públics a Catalunya, hem tingut una "Jornada de contacte amb el món professional" en què han participat diverses entitats que presten serveis d'interpretació als serveis públics. En aquesta entrada em centro en una de les presentacions que, personalment, m'interessava molt: el servei d'interpretació telefònica de Sanitat Respon, gestionat pel SEM (Servei d'Emergències Mèdiques) del Departament de Salut.

SEM. (Fotografia extreta de la Memòria de 2010)

Segons que ens ha explicat la Dra. Núria Torres Esparza, cap del servei, es tracta d'una iniciativa que té ja deu anys de vida i que ara s'està potenciant especialment com a alternativa més econòmica que la interpretació presencial. És un servei per a professionals, de manera que les persones que el sol·liciten són sempre personal sanitari (metges, personal d'infermeria, etc.), generalment de centres de salut pública.

L'any 2008 va ser l'any amb més serveis d'interpretació: se'n van fer 2.123. Des d'aleshores, ha anat a la baixa: l'any 2009 n'hi va haver 1.605, al 2010 se'n van fer 1.419 i al 2011 va baixar fins a 1.212 interpretacions. Segons la Dra. Torres Esparza, possibles motius d'aquesta disminució en les demandes d'interpretació són l'estancament en l'arribada d'immigrants (cada cop n'arriben menys) i la instauració al 2009 de mediadors als centres sanitaris, tot i que aquesta figura es trobi actualment en procés de desaparició. 

Tanmateix, la dada que pot ser més interessant des del punt de vista d'aquest bloc és que el xinès va ser la llengua amb més serveis l'any 2011 i, de 1.212 serveis, 405 van ser en xinès, l'equivalent al 33% del total. Es tracta d'un volum molt considerable, sobretot si el comparem amb la segona llengua més sol·licitada, l'urdú, amb 117 serveis l'any 2011. Per tant, sembla que, ara per ara, el xinès és una llengua important en aquest servei. 

La interpretació telefònica s'externalitza i, actualment, l'empresa adjudicatària és KM-Alarabi, tot i que recentment s'ha obert un nou concurs i caldrà veure si en el futur segueix sent aquesta mateixa empresa l'encarregada de proveir els serveis d'interpretació. 

Finalment, acabem amb un apunt que ens ha agradat: les converses amb intèrpret telefònic són a tres bandes, de manera que en un extrem hi ha l'intèrpret, en l'altre el metge i el pacient, i en el tercer, un operador que s'encarrega de realitzar un control de qualitat de la conversa interpretada, fixant-se sobretot en la coherència i en la fluïdesa en l'intercanvi.

TISP i noves tecnologies

A la TISP, una de les primeres modalitats d'interpretació que han existit en la història de la humanitat (més coneguda anteriorment amb el nom d'interpretació d'enllaç) també hi arriben les noves tecnologies. Avui en resumim alguns exemples:

• Interpretació telefònica. A Catalunya, sembla que l'àmbit sanitari va ser el pioner en aquest aspecte, gràcies al servei Salut Respon. Actualment, a l'àmbit educatiu també s'empra, mitjançant l'empresa privada Interpret Solutions. En aquest vídeo corporatiu de l'empresa s'hi explica com funciona el servei. 

• Interpretació via mòbil. La rèplica amb telefonia mòbil de la solució anterior també comença a estendre's per l'Estat espanyol i sembla anar-se convertint en un mitjà especialment útil en àmbits com el policial, sobretot si tenim present que es pot emprar en qualsevol lloc i no només a llocs on hi hagi línia telefònica. Al vídeo corporatiu de DUALIA, empresa pionera en aquest servei, s'hi presenten diferents exemples. 

• iPod touch i interpretació sanitària: al bloc Bootheando, Clara Guelbenzu ja parlava al 2010 d'aquesta pràctica innovadora als hospitals dels Estats Units d'Amèrica, on els metges podien contactar els intèrprets directament mitjançant l'iPod touch. 

• UniversalDoctor: una altra opció que arriba de la mà d'un metge de família català, Jordi Serrano. L'objectiu d'aquesta aplicació informàtica és facilitar la comunicació oral entre metge i pacient, a partir d'una sèries de preguntes i respostes traduïdes a les llengües d'ambdós. També hi ha una versió per a mòbils.  

• Multimetgekit: una solució semblant a l'anterior, nascuda de la col·laboració de quatre entitats, entre les quals hi ha Punt d'Intercanvi. Tot i així, la web de l'aplicació no funciona i no sabem si finalment s'ha posat en pràctica als hospitals. 

• Avidicus - Videoconferences and remote interpreting. Projecte europeu que ha avaluat el potencial d'aplicació de les noves tecnologies i, concretament, de la interpretació remota i per videoconferència a l'àmbit de la justícia. D'entre els avantatges d'aquest tipus d'iniciatives en destaquem dues: 1) l'intèrpret no s'ha de desplaçar al lloc del judici; 2) l'intèrpret pot preservar perfectament l'anonimat. 

Continuaré actualitzant aquesta llista en futures entrades... :)