Nou article a la revista Language and Intercultural Communication

Tot i que fa un parell de mesos vaig escriure sobre les dificultats de publicar en revistes acadèmiques, cal dir que com en tot, el més important és persistir. És una mica com el procés de sembrar, des que plantes la llavors fins que reculls el fruits cal tenir paciència i cal estar atents, però quan arriba el moment de la collita, quina il·lusió!

Avui m'acaben de publicar un article relacionat amb la meva tesi a la revista Language and Intercultural Communication. Aquest cop hi presento la triangulació de les dades de les diferents entrevistes i enquestes que vaig fer (a intèrprets i mediadors interculturals de xinès, a coordinadors de serveis d'interpretació i de mediació intercultural i a usuaris xinesos) amb l'objectiu de traçar les especificitats d'interpretar als serveis públics amb el col·lectiu xinès que viu a Catalunya. Hi parlo de la presència del català en aquest tipus d'interaccions mediades, de les dificultats que poden presentar les diferents variants del xinès, de la necessitat de mediació intercultural en certs casos i de la qüestió de la confiança en un col·lectiu que sovint es descriu com a "tancat" (tot i que jo sempre he discrepat d'aquesta opinió). Aquí us en copio el resum en anglès (l'article és en anglès) i, en tot cas, si a algú li fa gràcia llegir-se'l i no podeu descarregar-lo des de la web, demaneu-me'l amb tota confiança. 

Public service interpreting for Chinese immigrants in Catalonia: 

a study based on intepreters', coordinators' and users' views

Public service interpreting (PSI) for the Chinese is a reality in many European states. However, research on the specificities of interpreting for this community is rather scarce. I therefore conducted a study to shed light on this topic, focusing on PSI for the Chinese in Catalonia, a region where this service began only relatively recently. This paper discusses the results of the research. The research was conducted using a mixed method. Qualitative interviews were held with interpreters and mediators who work with Chinese people and with coordinators of PSI and intercultural mediation, while quantitative questionnaires were distributed among Chinese users of public services. The three sets of data were analysed independently, and triangulation was used to validate the results and to compare and contrast the information collected from each sample of informants. This article presents the triangulation and elucidates some specificities and challenges of PSI for the Chinese, namely, Chinese linguistic diversity, mediating between cultures and gaining users' trust. The discussion and conclusions stress the importance of including specific strategies to face these challenges in training and education, while also underlining the critical role of coordinators in the professionalisation of PSI.

L'experiència al FEIAP 2014

Aquesta setmana ha tingut lloc la quarta edició del Foro Español de Investigación en Asia-Pacífico, el FEIAP. Tot i que n'he seguit els preparatius de ben a prop com a membre del comitè organitzador, malauradament només hi vaig poder assistir ahir i em vaig perdre totes les presentacions de dijous... que tenien molt bona pinta! 

Trobo que en aquest FEIAP s'ha constatat que els estudis sobre la traducció del xinès estan ben vius i van agafant cada cop més força. Al foro s'hi van parlar de temes molt diveresos: traducció i paratextos (S. Rovira-Esteva i H. Casas-Tost, en un panel sobre aquest tema); traducció de poesia (A.H. Suárez-Girard); traductors i reformisme Qing (M. Pavón); Wang Anyi i la literatura nostàlgica (E. Martín); traducció i circulació del qi (L. Roncero)... Ja ho veieu, la traducció es pot estudiar des de punts de vista ben diferents! De moment a la web del foro es poden consultar els resums de les comunicacions i, possiblement, ben aviat també s'hi podran consultar els PDFs de les presentacions. 

Del foro també em va agradar molt retrobar-me amb moltes cares conegudes i conèixer-ne de noves. Que bé va compartir experiències! 

D'altra banda, una cosa que tenen els congressos i simposis en general és que trobo que et renoven una mica l'energia i les ganes de seguir fent coses. Recordo que quan hi va haver el Traduemprende a Barcelona, can Tuiter anava ple de missatges súper motivats. Doncs bé, corroboro que a mi m'ha passat una mica amb el foro :) A vegades, entre classes i coses que van arribant (alguna traducció, alguna revisió...) costa trobar temps per llegir, pensar i escriure, que sempre va quedant pel final. Doncs ahir en Carles Prado em va fer veure que no, que cada dia hauríem de trobar una estoneta per llegir, pensar o escriure i, en definitiva, per anar avançant mica en mica en les nostres recerques particulars. I té tota la raó. 

Pel que fa a la meva presentació al foro, haig de confessar que va ser una mica accidentada. En la meva dèria de provar programes i coses noves, vaig voler provar l'emaze, una aplicació online que em va encantar des del primer moment: plantilles molt originals i atractives (com m'agrada la plantilla estil Mad Men!), una mica d'efecte zoom però sense marejar tant com el Prezi, eines per fer gràfics en un pim-pam i, en definitiva una aplicació molt molt fàcil de fer servir! Fins aquí tot molt bé... la pega? No es va poder obrir bé a l'ordinador de la sala, quina mala sort! Sabia que corria aquest risc, però vaig voler confiar en la tecnologia pensant: "Ja serà molt mala sort que no s'obri bé a l'ordinador del congrés". La part bona és que l'havia assajat tants cops, que em sabia gairebé la presentació de memòria, o sigui que vaig intentar salvar com vaig poder la situació. I, evidentment, també vaig aprendre la lliçó: no confiïs mai cegament en la tecnologia i, per evitar tot això, un PDF sempre serà un bon pla B. De tot se n'aprèn ;)

En tot cas, per treure'm una mica l'espineta de no haver pogut passar la presentació ahir, he decidit incrustar-la aquí. És un programa una mica especial i en versió beta, i he comprovat que en aplicacions mòbils no s'obre gaire bé; en Mac no sé si funciona perquè no ho he provat, però si teniu un PC amb una versió de navegador actualitzada no hi hauria d'haver cap problema. I si hi feu un cop d'ull i teniu preguntes, no dubteu a deixar-les en forma de comentaris! 

l'etern debat: interpretació als serveis públics o mediació intercultural?

Ahir (per fi!) vaig rebre el número 25 de Cuadernos de Aldeeu, un número especial coordinat per Claudia Angelelli i sota el títol de: Cuidado con los vacíos: la universidad y los estudios de traducción e interpretación. Minding the gaps: Translation and Interpreting Studies in Academia. L'esperava amb candeletes perquè aquí hi ha el meu primer article fruit directe de la tesi: "Interpretación en los servicios y/o mediación intercultural: la realidad de los profesionales que trabajan en el contexto catalán". Com el títol ja deixa intuir, a l'article exploro una mica els límits difusos entre interpretació als serveis públics i la mediació intercultural, així com també els dubtes i inseguretats que comporta aquesta definició tan vaga del perfil professional. 

Cuadernos de Aldeeu i bossa de Scarf and Buff

L'article només es pot consultar el paper, però n'he penjat una còpia al Researchgate (si el feu servir, busqueu-m'hi!) i, si a algú li interessa, li puc passar la meva versió digital. El que sí que puc compartir aquí és el resum de l'article, així podreu tenir-ne una idea més concreta:

Interpretación en los servicios y/o mediación intercultural: la realidad de los profesionales que trabajan en el contexto catalán

 A fecha de hoy, buena parte de la investigación en Interpretación en los Servicios Públicos (ISP) se ha centrado en la definición del perfil profesional del intérprete en los servicios públicos y en establecer fronteras entre la ISP y la mediación intercultural. Esta discusión teórica es el punto de partida del presente artículo, que se concentra en las especificidades de la ISP y de la mediación intercultural en Cataluña, una región donde dichas prácticas se encuentran, todavía, en plena profesionalización. Basándonos en entrevistas en profundidad a intérpretes para la combinación lingüística chino-catalán/español y a mediadores interculturales para el colectivo chino en Cataluña, el presente artículo ilustra con ejemplos reales el debate alrededor del rol del intérprete en los servicios públicos. Los relatos de los informantes sobre sus propias experiencias demuestran que las situaciones a las que tienen que enfrentarse en su trabajo diario a menudo difuminan los límites entre los perfiles profesionales del intérprete y del mediador. Como consecuencia, aparecen dudas frecuentes sobre su propio rol y funciones; dudas que, a su vez, se ven reforzadas por la organización y provisión de la ISP y de la mediación intercultural en Cataluña. Finalmente, se reflexionará sobre las implicaciones que esta realidad compleja puede tener en el diseño de programas de formación para ISP y para mediación intercultural.

 Com sempre, comentaris i opinions seran benvinguts! Bona revetlla a tothom!

és que el meu fill només ve aquí... a jugar! (interpretació a l'àmbit educatiu)

Tot repassant la tesi i preparant-ne un article per enviar a una revista (buf!), avui he retrobat que pot reflectir molt bé la tasca de la interpretació en l’àmbit educatiu i, més enllà de la interpretació, també les taques de mediació que puntualment poden ser necessàries. M’ha semblat que és un fragment que escau molt a aquest blog, on més d’una vegada hem parlat de la interpretació per al col·lectiu xinès en l’àmbit educatiu (interpretació ales escoles, alumnat xinès (I) – recursos, alumnat xinès (II) –recerca, l’escola xinesa des de dintre, 高考 ola pressió per entrar a la universitat). A més a més, és un fragment que m’agrada, perquè em recorda els meus inicis com a intèrpret als serveis públics per a un consell comarcal que sovint m’enviava a escoles... d’això ja fa uns quants anys!

Alumnes xinesos fent els exercicis del matí en una escola de Wudaokou. Arxiu propi (setembre 2011).

Així doncs, parlant de diferències culturals que possiblement caldrà explicar en una breu mediació durant la sessió interpretada, en la manera de concebre l’educació i la figura del mestre a la Xina i a Catalunya hi trobem exemples ben clars. Al context cultural xinès, Beltrán Antolín i Sáiz López (2001: 62) assenyalen que “el professor ocupa un lloc important en l’educació dels alumnes, alumnes que són els fills dels seus veïns i que són confiats a ell perquè en tregui el màxim profit com a estudiants i, per extensió, com a persones”. La diferència jeràrquica entre professor i alumne és molt més marcada a la Xina on, en general, el sistema educatiu es caracteritza per una major rigidesa i exigència vers els alumnes. Això fa que els pares tinguin unes expectatives força diferents respecte l’educació i el mestre que la realitat amb què es troben quan arriben aquí. La informant 7 en dóna més exemples en aquest fragment:

[INF7, 39:63, intèrpret d'origen xinès]

“Sí, a ver... es que ahora no me sale ningún caso... Por ejemplo, para nosotros, eso de... es muy común –en los pueblos, se nota más, ¿no?, que tú vienes, y entonces, los padres, cuando los niños están en la escuela, parece que toda la responsabilidad es de las escuelas. Entonces a veces, hay como un... o sea, se conocen muy bien, ¿no?, el profesor y los padres, entonces hay padres que piden –yo qué sé– número de móvil, a los profesores, para así poder llamar y preguntar a cualquier hora. Entonces algunos profesores no saben eso y se ve que lo han hecho, que alguna vez que han venido a las escuelas y les dicen eso, a ver si les pueden dar el número de teléfono para poderlos llamar. Y entonces los profesores lo ven como muy... eso, ¿no? Entonces, pues ahí le explicas que en China, hay esta costumbre, ¿no?, de los pueblos, que hay a veces que los profesores van a casa de los alumnos, a visitar a los padres, que es más bien familiar. [...] El otro caso es que echan la culpa a los profesores. Echan la culpa al sistema educativo español, porque nosotros estamos muy acostumbrados a un sistema de profesores muy estrictos, que los profesores se preocupan y están como muy encima de los alumnos. Pero aquí es diferente, aquí están en una clase con muchos alumnos, a parte de que un profesor no puede ir detrás de todos. Y entonces los padres se quejan de los profesores y me dicen que no les ponen deberes, y no es cierto, porque los profesores sí que es cierto, si hay gente que tiene problemas del idioma le ponen menos deberes, pero hay muchos alumnos que ni con esa pequeña cantidad de deberes no los hacen. Entonces no es el problema del profesor, ¿no? Eso ha pasado en muchas entrevistas. Lo único que piden los padres es que pongan más deberes, y... los deberes no creo que puedan... por poner más deberes no creo que vayan a solucionar los problemas, porque en estos momentos muchos jóvenes han perdido el interés, han perdido la motivación, ¿no?, por los estudios. Y cuando ya has perdido el interés, por mucha cosa que hagas... no sé, ya no le van a entrar. Yo creo que con los padres se tiene que trabajar mucho, porque aún no lo ven, aún no se dan cuenta de que hay un cambio, de que el sistema educativo es diferente, los padres tienen la idea de que si a los niños les van mal los estudios es porque aquí el sistema educativo es como mucho más... no sé, blando no se dice, ¿verdad? [...] Exacto, blando, que no es estricto. Porque siempre me dicen: «Es que mi niño ¡sólo viene aquí a jugar!», ¿no? «En casa me cuenta que cuando está en clase sólo se pone a dibujar, a jugar juegos...» Y entonces les tienes que explicar que aquí hay otra manera de educar, que a través de los juegos les intentas motivar. Un idioma no se aprende simplemente de leer, escuchar... tiene que hablar también. Y muchos padres, cuando les dices eso, no lo acaban de ver muy claro.”

Aquesta explicació reflecteix molt bé algunes de les qüestions que sovint requereixen una mediació per part de l’intèrpret o mediador. D’una banda, als pares els costa entendre un sistema educatiu on el mestre no fa un seguiment tan proper dels alumnes, on hi ha una quantitat molt inferior de deures i on els alumnes aprenen “jugant”. De l’altra, als mestres segurament els deu sobtar la insistència dels pares en els deures o el fet que els demanin el número de telèfon. L’informant 12 també comenta aquestes diferències entre sistemes educatius:

[INF12, 4:83, intèrpret d'origen xinès]

“O sigui, a la Xina porten un ritme d'estudis diferent d'aquí, sobretot els nens petits, donen més feina, deures per fer a casa, i exàmens i tot això. I aquí la metodologia és molt diferent, els nens gairebé no tenen ni deures, entre cometes, i hi ha pares que no ho entenen, i demanen, exigeixen a l'escola que posin més deures als fills.”

La insistència en el tema dels deures no és casual, sinó que reflecteix una de les expectatives que tenen els pares vers l’educació dels fills, en què els deures sovint dividits en fuxi (复习, repassar) i yuxi (预习, preparar matèria nova) són constants i abundants al llarg de tota l’etapa escolar a la Xina. 

(...)

Més...? No dubteu a fer un cop d'ull a la tesi! ;) Aquests fragments són de les pàgines 377-379.  

Presentació sobre ISP a l'AIETI6

La setmana passada es va celebrar el sisè congrés de l'AIETI (Asociación Ibérica de Estudios de Traducción e Interpretación), un macro congrés a les Palmas de Gran Canària amb set panels paral·lels durant tres dies. La veritat és que va ser un congrés molt ben organitzat, cosa no gens fàcil quan es preveu que hi assistirà tanta gent i tants ponents. Per tant, des d'aquí la meva enhorabona als organitzadors i voluntaris de l'AIETI6!

Dit això, com ja sol ser habitual després dels congressos, aprofito l'entrada d'avui per compartir la presentació que hi vaig fer. Aquest cop vaig voler provar una nova eina: Sliderocket. Per a aquells que no el coneixeu, es tracta d'una eina online per fer presentacions amb diapositives (semblant al PPT), amb l'avantatge d'oferir un ventall de plantilles molt més ampi i variat. A mi em va agradar especialment perquè hi ha plantilles molt vistoses, que escapen els típics dissenys de PPT o de l'Open Office. De fet, els dissenys de l'Open Office (l'eina que normalment faig servir) no és que siguin gaire bonics, la veritat... Un altre punt a favor d'Sliderocket és que és un software "semi-lliure" i dic "semi" perquè la versió oberta ofereix moltes opcions a l'hora de preparar la presentació. Tot i així, per poder descarregar-la al disc dur i accedir-hi sense connexió a Internet, cal tenir accés a la web amb un usuari prèmium, que llavors ja és de pagament. De totes maneres, és estrany anar a un congrés on no hi hagi connexió a Internet, o sigui que tampoc és imprescindible fer-se aquest usuari prèmium. 

I bé, després d'aquesta mini ressenya d'Sliderocket, us deixo ja amb la meva presentació. Aquest cop es titula igual que la tesi, "La interpretación en los servicios públicos i la mediación intercultural con el colectivo chino en Cataluña", perquè es basa en la part de triangulació (l'últim capítol). La presentació ja veureu que és força sintètica (últimament miro de seguir els consells de poc text i més recursos visuals), per tant, si us sembla interessant i teniu preguntes, no dubteu a compartir-les o a consultar el capítol de triangulació de la tesi. Com sempre, estaré encantada de rebre'n feedback i opinions!

recerca en interpretació als serveis públics... per on comencem?

Imatge extreta de Maopost.com

Al febrer del 2009 em vaig començar a interessar per la interpretació als serveis públics, que es va convertir en el tema central de la meva tesina de màster i de la meva posterior tesi. Tot i que al principi pensava que era un camp totalment "verge" on poca cosa hi havia, ben aviat vaig adonar-me que m'equivoca de bon tros... i és que s'ha convertit en un tema molt investigat i amb molta bibliografia! Quan comencem tots anem una mica a les palpentes, anem estirant aquest fil i aquell fil i així ens anem creant la nostra pròpia llista de referències bibliogràfiques. Tot i així, hi ha una sèrie de llibres i articles que valdria la pena tenir en compte de bon principi, sobretot perquè presenten molt bons resums de l'estat de la qüestió, és a dir, són contribucions que revisen, de manera crítica, la recerca prèvia feta sobre aquest tema. Per tant, l'entrada d'avui pretén, justament, ser una ajuda a tots aquells que esteu pensant d'iniciar algun tipus de recerca en l'àmbit de la TISP i no sabeu per on començar: aquí teniu una sèrie de referències que per a mi han estat d'una gran utilitat. 

ABRIL MARTÍ, María Isabel (2006). La Interpretación en los Servicios Públicos: Caracterización como género, contextualización y modelos de formación. Hacia unas bases para el diseño curricular. Tesi doctoral. Universitat de Granada. Lectura molt recomanada, sobretot, si el que voleu és enfocar la vostra recerca a l’àmbit de la didàctica, perquè fa un repàs de la situació de la formació en diferents països segons el model d’Ozolins (2000). També planteja la qüestió de la denominació de la professió i proposa un model de competències per a la TISP que personalment trobo molt encertat. 

HALE, Sandra (2007). Community Interpreting. Great Britain: Palgrave McMillan. Aquest llibre és ja, en si mateix, una revisió de l’estat de la qüestió de la recerca en interpretació als serveis públics força actualitzada i, per tant, dóna una panoràmica molt completa dels estudis fets en aquest camp. Tanmateix, el que fa que aquest llibre sigui especialment útil per a aquells que us voleu endinsar en l’àmbit de la TISP és que: a) té un enfocament molt didàctic en la manera de presentar els exemples i no dóna res per sabut, tot s’explica molt bé; b) inclou un capítol amb possibles línies de recerca poc explorades, on s’indiquen temes que es podrien investigar en nous projectes. Si us interessa el tema però realment no sabeu con enfocar la recerca, aquest llibre és tota una font d’inspiració.

HERTOG, Erik; Van GUCHT, Jan; de BONTRIDDER, Leen (2006). Musings on Methodology. A: Linguistica Antverpiensa, vol. 5, p. 121-132. Article molt recomanable si el que necessiteu són consells pel que a l’enfocament metodològic. Els autors comencen força crítics amb alguns dels treballs que s’han fet en l’àmbit de la TISP, però al llarg de l’article demostren que no és tan difícil fer bona recerca en aquest camp.

MASON, Ian (1999). Introduction. The Translator, vol. 5, núm. 2, p. 147-160. Es tracta de la introducció a un volum monogràfic de la revista The Translator, dedicada a la interpretació de diàlegs (dialogue interpreting). En realitat, tot el monogràfic és molt interessant des del punt de vista de la TISP, però la introducció d'Ian Mason és especialment útil per tenir una panoràmica de la recerca en TISP feta fins al 1999. Tot i que és cert que des de llavors s'ha avançat molt, no deixa de ser una lectura molt necessària per poder contextualitzar, encara millor, la recerca que s'ha fet en l'última dècada.

PÖCHHACKER, Franz (2004). Introducing Interpreting studies. London: Routledge. Tot i que és un llibre que parla de la recerca en interpretació en general, pot ser molt útil a l’hora de situar la recerca específica en ISP en aquest marc més ampli i veure’n l’evolució. També presenta un enfocament molt didàctic i, un cop més, la part dedicada als enfocaments metodològics és molt il·lustradora i pot ser de gran ajuda a l’hora pensar com plantejar un projecte. Personalment, a mi m’agrada molt la capacitat que té Pöchhacker de conceptualitzar les realitats que estudia.

La meva pròpia tesina de màster també repassa l’estat de la qüestió de la TISP fins al 2009; un estat de la qüestió que vaig mirar d’actualitzar i replantejar al marc teòric de la meva tesi, on faig esment dels autors que he inclòs avui en aquesta entrada. A partir d’aquí i un cop ja tingueu una idea una mica més concreta del tema que volgueu investigar, és qüestió d’anar recuperant referències de les llistes de bibliografia al final d'articles i llibres i ja veureu com aviat tindreu un bon recull de referències: des dels llibres del Critical Link i els dels congressos d’Alcaláde Henares editats per Carmen Valero-Garcés, fins a articles publicats a revistes com Interpreting, Babel o Méta, entre d’altres. La veritat és que costa estar al dia, perquè les publicacions són constants, tot i que, per sort, sovint són molt diverses i mica en mica es van explorant nous temes que van ampliant els camins de la recerca. Com diríem en català, quan no és un all és una ceba, però sempre hi ha alguna cosa  per investigar. 

la interpretació als serveis públics i la mediació intercultural amb el col·lectiu xinès a Catalunya

Ahir, 17 de juliol de 2012, vaig presentar la tesi que ha motivat la creació d'aquest bloc davant d'un tribunal format per tres doctores especialistes en algun dels meus dos àmbits de treball: d'una banda, la Dra. Xus Ugarte i la Dra. Icíar Alonso, de l'àmbit de la interpretació als serveis públics, i de l'altra, la Dra. Helena Casas-Tost, de l'àmbit de la sinologia. I, entre els molts comentaris que em van fer, totes tres van coincidir a valorar la inciativa del bloc com a mitjà de difusió de la recerca... la qual cosa, m'anima encara més a mantenir-lo ben viu!

Per això, avui, en aquesta entrada, la primera que escric com a doctora, he decidit compartir el resum de la tesi, que ben aviat estarà disponible al TDX (Tesis digitalitzades en xarxa) i al TESEO, i els resultats de la qual espero poder continuar difonent mitjançant articles, publicacions i, sí, i tant, a través d'aquest bloc. Acaba una etapa, però en comença una altra! Mentrestant, gràcies un cop més a tots els que heu contribuït a fer aquesta recerca possible i, en especial, gràcies als intèrprets i mediadors interculturals que vau col·laborar-hi a través de les entrevistes que em van servir per recollir tantes i tantes dades.

[Resum] 

 

La immigració xinesa a Catalunya ha viscut un augment exponencial en els darrers anys: mentre que al 1998 només hi havia 2.440 xinesos censats, al 2011 es va arribar als 47.493, una xifra que continua augmentant. L’arribada d’aquests nous ciutadans xinesos, juntament amb persones d’altres orígens, ha motivat l’aparició de dos nous perfils professionals: els intèrprets als serveis públics i els mediadors interculturals, que comparteixen la tasca de facilitar la comunicació entre els ciutadans que desconeixen les llengües oficials i el personal dels serveis públics de la societat receptora. La nostra tesi s’emmarca en aquest context i pretén unir dues línies de recerca que, fins a data d’avui, han avançat per separat: l’estudi de la interpretació als serveis públics (ISP) i l’estudi d’un col·lectiu immigrat, com és el cas dels xinesos. 

Per això, partim d’un marc teòric que tant inclou una panoràmica de la immigració xinesa a Catalunya i dels estudis que s’han fet sobre comunicació intercultural amb els xinesos, com una revisió àmplia de l’estat de la qüestió de la recerca en ISP a nivell general. El nostre objectiu principal és analitzar els tipus de resposta que s’han donat als problemes de comunicació amb el col·lectiu xinès als serveis públics a Catalunya, és a dir, analitzar la ISP i la mediació intercultural en aquests àmbits. D’aquest objectiu principal es desprenen d’altres objectius secundaris, tots amb el denominador comú d’intentar definir una mica millor el perfil professional de l’intèrpret als serveis públics i les especificitats de la comunicació mediada amb el col·lectiu xinès. 

Per assolir aquests objectius, ens hem basat en un enfocament mixt: qualitatiu i quantitatiu. D’una banda, hem realitzat entrevistes en profunditat a intèrprets i mediadors per al col·lectiu xinès i a representants d’entitats que contracten a aquests professionals; les hem transcrit i les hem analitzat mitjançant l’anàlisi qualitativa de continguts i l’anàlisi del discurs. De l’altra, hem distribuït qüestionaris en xinès a usuaris xinesos dels serveis públics, d’on hem extret unes dades que ens han permès una aproximació quantitativa a la nostra realitat d’estudi. Gràcies a la diversitat de dades obtingudes hem pogut entendre les diferents percepcions que diferents agents tenen de la ISP i de la mediació intercultural, així com també, afirmar que són pràctiques que sovint comparteixen molts punts en comú. 

D’entre les conclusions més destacades, hem subratllat la necessitat d’una millor definició del perfil professional i d’una formació coherent amb aquesta definició. Essent conscients del moment de crisi econòmica actual, prescindir o reduir els serveis d’ISP no hauria de ser ser la solució, sinó més aviat reestructurar-los basant-nos en l’experiència adquirida, per tal d’aproximar-nos al model integrador de solucions que ja fa uns anys que és una realitat als països més avançats en la ISP. Pel que fa a la comunicació amb el col·lectiu xinès, hem constat que existeixen certes especificitats: p. ex., la diversitat de variants lingüístiques, que caldria tenir-se en compte en la contractació d’intèrprets, o certs trets de la comunicació intercultural (p. ex., el llenguatge no verbal), que s’haurien de treballar en la formació. De fet, la formació apareix com un leitmotiv al llarg de les conclusions i, sobretot, quan tenim presents les dificultats que intèrprets i mediadors expliquen trobar-se en l’exercici de la seva pràctica professional. Finalment, la tesi conclou assenyalant noves línies d’investigació que s’obren a partir de la nostra recerca, d’entre les quals cal destacar l’estudi d’altres modalitats de comunicació mediada als serveis públics (p. ex., interpretació telefònica o traducció escrita de materials d’acollida) o l’anàlisi d’interaccions reals per tal d’aprofundir en els aspectes més relacionats amb la comunicació intercultural.