Nou article a la revista Language and Intercultural Communication

Tot i que fa un parell de mesos vaig escriure sobre les dificultats de publicar en revistes acadèmiques, cal dir que com en tot, el més important és persistir. És una mica com el procés de sembrar, des que plantes la llavors fins que reculls el fruits cal tenir paciència i cal estar atents, però quan arriba el moment de la collita, quina il·lusió!

Avui m'acaben de publicar un article relacionat amb la meva tesi a la revista Language and Intercultural Communication. Aquest cop hi presento la triangulació de les dades de les diferents entrevistes i enquestes que vaig fer (a intèrprets i mediadors interculturals de xinès, a coordinadors de serveis d'interpretació i de mediació intercultural i a usuaris xinesos) amb l'objectiu de traçar les especificitats d'interpretar als serveis públics amb el col·lectiu xinès que viu a Catalunya. Hi parlo de la presència del català en aquest tipus d'interaccions mediades, de les dificultats que poden presentar les diferents variants del xinès, de la necessitat de mediació intercultural en certs casos i de la qüestió de la confiança en un col·lectiu que sovint es descriu com a "tancat" (tot i que jo sempre he discrepat d'aquesta opinió). Aquí us en copio el resum en anglès (l'article és en anglès) i, en tot cas, si a algú li fa gràcia llegir-se'l i no podeu descarregar-lo des de la web, demaneu-me'l amb tota confiança. 

Public service interpreting for Chinese immigrants in Catalonia: 

a study based on intepreters', coordinators' and users' views

Public service interpreting (PSI) for the Chinese is a reality in many European states. However, research on the specificities of interpreting for this community is rather scarce. I therefore conducted a study to shed light on this topic, focusing on PSI for the Chinese in Catalonia, a region where this service began only relatively recently. This paper discusses the results of the research. The research was conducted using a mixed method. Qualitative interviews were held with interpreters and mediators who work with Chinese people and with coordinators of PSI and intercultural mediation, while quantitative questionnaires were distributed among Chinese users of public services. The three sets of data were analysed independently, and triangulation was used to validate the results and to compare and contrast the information collected from each sample of informants. This article presents the triangulation and elucidates some specificities and challenges of PSI for the Chinese, namely, Chinese linguistic diversity, mediating between cultures and gaining users' trust. The discussion and conclusions stress the importance of including specific strategies to face these challenges in training and education, while also underlining the critical role of coordinators in the professionalisation of PSI.

Nou article a la revista Lengua y Migración

Ja ha sortit el número 6 de la revista Lengua y Migración amb un article que vaig escriure a partir de la recerca per a la meva tesi relacionat amb la percepció dels usuaris xinesos pel que fa a la comunicació als serveis públics a Catalunya. De fet, aquest article també està molt relacionat amb la presentació que vaig fer al FEIAP el passat febrer i que vaig compartir aquí al blog. Tal com ja explicava en un escrit anterior, publicar sol ser difícil i, per això, veure un article publicat és sempre una alegria :) 

Us deixo amb el resum de l'article, aquest cop publicat de moment només en paper, però si a algú li fa gràcia llegir-se'l sencer, sisplau, digueu-m'ho i us n'enviaré una còpia electrònica ;)

Actitudes y percepciones del colectivo chino en cuanto a la comunicación en los servicios públicos: ejemplos del contexto catalán 

RESUMEN  

El desconocimiento de las lenguas oficiales es uno de los mayores obstáculos en el acceso a los servicios públicos por parte de los inmigrantes extranjeros. El presente artículo se centra en el caso del colectivo chino en Cataluña y pretende analizar sus percepciones y experiencias en cuanto a la comunicación en los servicios públicos. Para ello, se ha escogido un método cuantitativo basado en cuestionarios distribuidos a usuarios chinos de los servicios públicos. El análisis estadístico de estos datos revela la realidad de las barreras lingüísticas en los servicios públicos, las soluciones ad hoc empleadas para superar dichas barreras y las expectativas de los usuarios con respecto a la interpretación en los servicios públicos y la mediación intercultural. En las conclusiones se reflexiona sobre el impacto positivo que podrían –y deberían– tener soluciones como la interpretación en los servicios públicos en el empoderamiento de los colectivos inmigrados.

Palabras claves: barreras lingüísticas, inmigración china, interpretación en los
servicios públicos, mediación intercultural, empoderamiento.

El xinès dels xinesos a Catalunya

Quan entro a un basar xinès acompanyada, una de les preguntes més freqüents sol ser: "ei, què ha dit?", cada cop que algun dels dependents es dirigeix a un altre. Amb una mica de sort, si ho han dit en xinès estàndard, puc contestar, però no sempre és així. Sovint, ens porta a una conversa gairebé ineludible. 

- Doncs no ho sé, perquè ho ha dit en un dialecte. 

- Però si ho ha dit en un dialecte alguna cosa deus haver entès...

- No, és que en xinès els dialectes no s'entenen entre si... 

- Ah no? però si són dialectes... com pot ser?

I és que és veritat, si pensem en el xinès en termes de dialectes, no en traurem l'aigua clara. Tot plegat és molt més complex i més que de dialectes, fa temps que vaig decidir parlar de geolectes (方言, fangyan), tal com Sara Rovira-Esteva (2010: 200) també proposa en un llibre que us recomano a tots els que us fascini tot el que envolta el xinès: Lengua y escritura chinas. Mitos y realidades. Parlar de geolectes ens permet escapar de la idea que tenim aquí de dialectes com a variants mútuament intel·ligibles i entendre que, en realitat, parlar de xinès és parlar d'una família de llengües.  

Ja he comentat més d'un cop en aquest blog que bona part dels xinesos a Catalunya i a Espanya provenen de Zhejiang i, concretament, de dues regions: el districte de Qingtian i la municipalitat de Wenzhou, on es parla qingtianhua i wenzhouhua, respectivament, dues variants del geolecte wu mútuament inintel·ligibles, malgrat que són zones molt properes. Per tant, quan algú de Qingtian vol parlar amb algú de Wenzhou sovint ha de recórrer al xinès estàndard o putonghua (普通话) com a llengua franca. Això mateix sol passar quan en la comunicació intervé un intèrpret: si no és un intèrpret de la mateixa zona d'origen, el xinès estàndard esdevé imprescindible per poder assolir l'intercanvi comunicatiu. 

A tall d'exemple, per preguntar "quant val (una cosa)" en xinès estàndard s'empra: 多少钱？(duöshao qián). En canvi, segons el blog 教你说学青田话 (T'ensenyo a parlar qingtianhua), als qingtianesos no els agrada l'expressió 多少 (duöshao) i prefereixen usar 几点 (pronunciat gěi lèi).

Aprofitant aquest tema, avui he preparat una infografia, a partir de dades de Rovira-Esteva (2010) i de Beltrán Antolín 2009 (La inmigración china en Cataluña). És la meva primera infografia i, després de provar altres programes, finalment el més fàcil m'ha semblat infogr.am, tot i que si teniu suggeriments seran benvinguts.

El xinès dels xinesos a Catalunya | Create infographics

Finalment, no volia acabar sense una frase que he trobat tot buscant informació sobre el qingtianhua  i el wenzhouhua a la xarxa: 天不怕，地不怕，就是怕温州人说温州话 (No temo al cel, no temo a la terra, només temo a un wenzhounès parlant en wenzhouhua), extreta de 我学温州话 (Estudio wenzhouhua). Realment deu ser tan "temible"? Si algú s'anima a estudiar-lo, que no dubti a compartir les seves experiències amb nosaltres! ;)

Noves xifres sobre la immigració a Catalunya durant l'any 2012

El mes passat l'Idescat va publicar una nota de premsa amb les noves dades sobre l'evolució de la població estrangera a Catalunya al 2012. És una nota on trobem informació molt detallada sobre el nombre d'estrangers inscrits a Catalunya en un any en què l'arribada de població procedent de països europeus va superar la d'altres continents. Com veiem en el gràfic següent, de fet, la immigració procedent de l'Àsia es troba en quarta posició, només per sobre d'Oceania:

Gràfic extret de la nota de premsa de l'Idescat.

La comunitat marroquina continua sent la més nombrosa (239.218), seguida per la romanesa (106.030). La nota de premsa no ens dóna dades tan concretes sobre la població xinesa a Catalunya, però si consultem la web de l'Idescat fàcilment les podem trobar. Al 2012, a Catalunya hi havia 49.612 ciutadans xinesos empadronats. Aquesta xifra suposa un increment molt lleuger respecte l'any anterior (47.743) i, de fet, si ens fixem en l'evolució dels últims anys, el que observem és que hi ha hagut cert estancament en l'arribada d'immigrants xinesos:

Captura de pantalla de l'Idescat

L'augment més notable va ser entre 2004 (19.862) i 2006 (35.012), anys en què s'estava dibuixant un nou panorama social a Catalunya, tot i que al llarg de tota la primera dècada del segle XXI (amb l'única excepció del 2007), el creixement va ser molt important. 

Les polítiques lingüístiques en aquella primera dècada també van ser molt importants: d'una banda, cursos de català del Consorci de Normalització Lingüística, orientats específicament a xinesos, i de l'altra, serveis de traducció (de fullets, de webs, etc.), d'interpretació (per part de consells comarcals i associacions) i de mediació intercultural (hospitals, ajuntaments), va viure la seva millor època, just abans que comencessin les retallades que tant han afectat aquests sectors. De fet, en el cas de la interpretació i de la mediació intercultural, els dos àmbits que jo més conec, s'han anat limitant moltíssim els serveis (per exemple, en l'àmbit educatiu) i, en alguns casos, s'han suprimit definitivament (com ha passat en un ajuntament de l'àrea metropolitana).

 

Al 2011 vaig començar la recollida de dades d'usuaris xinesos com a part de la meva tesi; una recollida que va durar fins a principis de 2012. Vaig decidir utilitzar un qüestionari amb preguntes tancades (sí o no, elecció múltiple) i preguntes obertes per complementar les respostes. La primera pregunta pretenia observar si els usuaris xinesos tenien problemes de comunicació en accedir als serveis públics. Un 73% de la mostra va afirmar que sí, un 23% va indicar que "a vegades" i només un 3% va dir que normalment no en tenia. 

Problemes de comunicació als serveis públics de la mostra enquestada

En pregunta a aquests usuaris com solucionaven aquests problemes, un 78% de la mostra va indicar que feia servir un "castellà simplificat", és a dir, aquest castellà que possiblement pot anar bé per atendre en un bar o en una botiga, però que podríem preguntar-nos: fins a quin punt pot servir per descriure una malaltia i entendre'n el tractament, o per comprendre l'evolució del fill en una reunió escolar, o per posar una denúncia a la policia? 

Podria continuar amb més dades i més estadístiques (i fer el meu tribut particular a l''any de l'Estadística), però prefereixo acabar amb una reflexió sobre la qüestió que és la causa de l'existència d'aquest blog. Per molt que l'arribada d'immigrants s'estigui estancant i per molt que es vulgui que aprenguin el català (cosa que molts ja estan fent), una cosa és un nivell bàsic, que ens permeti establir una conversa quotidiana, i l'altra és arribar a un nivell que ens permeti entendre'ns en un registre molt més especialitzat. I ara, amb les retallades, tot s'ha de sacrificar... però què és més costós, una consulta mèdica amb intèrpret en què tot quedi ben clar i el pacient entengui bé el tractament, o una consulta mèdica sense intèrpret i que cal que es repeteixi uns quants cops perquè metge i pacient no s'acaben d'entendre?

高考 o la pressió per entrar a la universitat

S'acosta el 高考 (gaokao) a la Xina, l'equivalent a la nostra selectivitat. La notícia més sonada sobre aquest gran esdeveniment la va publicar el dilluns el Periódico, amb el titular de Alumnos chinos se inyectan aminoácidos en clase para preparar la Selectividad con "más energía" i, tot i que en aquesta notícia es presenta un cas anecdòtic, sí que és cert que a la Xina es dóna una gran importància a aquest examen i els alumnes estudien sota molta pressió els anys de 高中 (gaozhong), l'equivalent al que seria el nostre batxillerat. Tant és així, que quan arriben a la universitat, tot és molt més relaxat, tal com expliquen al bloc de Chinesepod, en una entrada titulada: What Makes Chinese Education Different?

Amb la política del fill únic, els pares i mares senten una gran preocupació perquè els seus fills puguin anar a la universitat i no només això, sinó que a més a més, és molt important que puguin accedir a una universitat de prestigi. Aquesta angoixa és, fins a cert punt, comprensible, perquè cada cop hi ha més graduats a la Xina i només els que surtin de les millors universitats podran tenir possibilitats en el mercat laboral. 

Entendre aquesta situació pot ajudar a entendre perquè alguns pares i mares d'origen xinès, un cop a Catalunya, solen preocupar-se força perquè els fills puguin entrar a la universitat i continuar amb els estudis de grau superior, malgrat que els que arriben en edat tardana, ho tenen més difícil per adaptar-se al ritme de classe. 

Ja havíem dedicat algunes entrades a qüestions relacionades amb l'educació (vegeu, per exemple: alumnat xinès (I) - recursos i alumnat xinès (II) - recerca) i avui, a banda d'apropar-nos al context xinès des de la perspectiva de l'examen d'entrada a la universitat, aprofitem per penjar un altre document interessant per a la mediació intercultural i la interpretació en l'àmbit escolar, elaborat a partir de treball de camp en escoles de Santa Coloma de Gramenet:

Carme Torrents Lombarte (2005) Diversitat cultural i atenció educativa. Estudis de les dues cultures majoritàries a Sta. Coloma de Gramenet: marroquins i xinesos. Llicència d'estudis 2004-05, Departament d'Educació. 

**Fotografia: Reproducció parcial de Zhou Chao, 2007, "centenars de pares instal·lats al terra d'una escola mentre els fills fan les proves d'examen d'accés a la universitat". Extreta de: China. Retrato de un país. Editorial Taschen. 

El portal Xihua - 西华

Xihua.es és un portal escrit per ciutadans xinesos que viuen a Espanya o que tenen pensat venir-hi. Inclou diferents seccions, d'entre les quals cal destacar el fòrum (论坛), on els usuaris plantegen temes de debat i/o preguntes i reben respostes d'altres usuaris. Destaquem aquesta secció perquè justament aquí és on trobem molts dubtes que a vegades també es generen en una entrevista en els serveis socials o en d'altres punts dels serveis públics. 

Un cop més, igual que en els vídeos sobre consells jurídics en xinès elaborats pels estudiants de la Universitat Carlos III, un punt a favor d'aquest recurs és que ha estat escrit per xinesos i per a xinesos, és a dir, que no és una traducció d'una pàgina originalment escrita en català o en castellà. Per tant, la manera de presentar la informació s'adiu força a la manera d'expressar-se dels xinesos. 

En definitiva: tot i que la informació, segons com, sembla que estigui una mica desordenada, el portal és una font de textos paral·lels d'allò més valuosos des del punt de vista de traductors, intèrprets i mediadors interculturals per al col·lectiu xinès. 

Per si voleu fer-hi un primer cop d'ull, aquí teniu un tastet de pàgines: 

 - 各类居留申请 更换表格 回乡证等下载地址【2011年10月更新】  Lloc de descàrrega del nou formulari de sol·licitud de tot tipus de permisos de residència i de certificats de retorn (actualitzat a octubre de 2011). Des d'aquesta pàgina es poden descarregar diferents fomularis de sol·licitud de permisos, però el més interessant és que totes les sol·licituds tenen el títol en xinès i en castellà, per la qual cosa es pot considerar un document bilingüe molt interessant. 

- 侨民法律咨询 Informació jurídica per a residents xinesos. Pàgina principal del fòrum on s'han anat publicant preguntes i altres tipus d'informació d'interès sobre qüestions legals. 

-为你的健康加分，每天半小时替你解答各类疾病！ Per fer guanyar punts a la teva salut, cada dia durant mitja hora contestaré preguntes sobre tot tipus de malalties! Entrada escrita per un metge llicenciat a Wuhan i que s'ofereix a respondre els dubtes que puguin tenir els usuaris sobre les seves malalties. 

"Se l'han quedat els xinos!"

Avui inauguren l'exposició 

"Se l'han quedat els xinos!" a la 

Biblioteca de la Sagrada Família. 

A les 19.00 hi haurà la inauguració i un documentaforum, 

tal com expliquen al web de la biblioteca: 

INAUGURACIÓ I DOCUMENTAFORUM DE L’EXPOSICIÓ "Se l'han quedat els xinos"

L'exposició fa un recorregut periodístic sobre la comunitat xinesa posant-la com a protagonista i donant-li veu. Es passarà un documental on els xinesos entrevistats reflexionen sobre els estereotips i prejudicis que planen sobre ells i  també expliquen els seus mites envers els occidentals. Els protagonistes desmitifiquen, amb molt d’humor, aquestes creences populars que corren al seu voltant i expliquen les seves vides quotidianes.

Passi del documental i debat amb l’autora de l’exposició, Laura Quinto Aires i amb un dels protagonistes de la mostra, Yuanjao Cheng.

 ****************************************************

A banda de la informació que apareix a la web de la Biblioteca i al bloc de Laura Quinto Aires, l'autora de l'exposició, aquesta iniciativa és sens dubte un bon exemple d'interculturalitat i fins i tot Joaquín Beltrán Antolín va incloure'n la referència al títol de la presentació que va fer al Seminiari Internacional d'InterÀsia celebrat al novembre del 2011: “‘¡Se lo han quedado los chinos!’ Intervenciones virtuales en los procesos de interculturalidad china en España”

L'exposició es podrà visitar fins al 3 de juny, o sigui que si algú hi va, 

us animo a deixar els vostres comentaris i opinons aquí!  

entrevista a ZaiChina

Avui a ZaiChina publiquen una entrevista que la Irene T. Caroggio em va fer fa unes setmanes, l'han titulada: Mireia Vargas: "Los chinos no son cerrados, el único problema que tienen es la comunicación"

 

En ella hi parlo del xinès com a llengua de futur, de la interpretació als serveis públics, de la mediació intercultural i d'algunes anècdotes de la meva experiència com a intèrpret per al Consell Comarcal del Vallès Occidental. Res més adient per a aquest bloc sobre TISP amb el xinès...

noves dades sobre immigració

L'IDESCAT (Institut d'Estadística de Catalunya) publica les dades corresponents al 2011 sobre la immigració a Catalunya. Tot i que segons el titular, "El 2011 és el primer any en què disminueix el nombre d'estrangers a Catalunya", la població xinesa va augmentar en 1410 persones. 

Més informació a la web de l'IDESCAT i a la nota de premsa sobre l'Estadística de la població estrangera a Catalunya 2011.

alumnat xinès (II) - recerca

En fer d'intèrprets i mediadors interculturals a les escoles, pot ser útil tenir una idea general del tipus d'entrebancs que es troben els xinesos en la seva escolarització a Catalunya. En aquest sentit, les dificultats que tenen els alumnes en arribar a l'escola catalana, les coses que els xoquen més i el tipus d'ensenyament que reben són coneixements temàtics que poden ajudar a l'intèrpret-mediador a contextualitzar i preparar-se millor per a la interpretació.

Sobre aquesta qüestió, cal destacar les investigacions següents:

• Beltrán, Joaquín; Sáiz, Amelia (2001). Els xinesos a Catalunya. Família, educació i integració. Barcelona: Fundació Jaume Bofill; Editorial Altafulla. Investigació realitzada a partir d'entrevistes a alumnes xinesos d'escoles i instituts catalans. Molt complet i molt recomanable.
  

• Carbonell, Francesc (2007). Vinguts del centre del món. La socialització dels fills i filles de famílies xineses. Vic; Barcelona: Eumo Editorial; Fundació Jaume Bofill. Publicació basada en la recerca d'Amelia Sáiz López (2006) "Processos de socialització dels fills i filles de les famílies d'origen xinès". També basat en entrevistes, permet tenir una aproximació més completa a la qüestió de la socialització o adaptació a l'entorn educatiu. És especialment interessant la proposta de classificació de perfils dels alumnes xinesos d'Amelia Sáiz.
  

• Pérez Milans, Miguel (2006). Spanish Education and Chinese Immigrants in a New Multicultural Context: Cross-cultural and Interactive Perspectives in the Study of Language Teaching Methods. A: Journal of Multicultural Discourses, vol. 1, núm. 1, p. 60-85.

• Pérez Milans, Miguel (2011). Being a Chinese Newcomer in Madrid compulsory education: Ideological constructions in language education practice. A: Journal of Pragmatics, vol. 43, p. 1005-1022. Recerca basada en anàlisi d'interaccions a l'aula d'acollida, un punt de vista que ens mostra la realitat des de dintre. Molt interessant!
  

• Fülöp, Márta et al (2007). Integration of Chinese immigrant children in four countries: Germany, Hungary, Spain and the UK. A: Ross, A. (ed.). Citizen Education in Society. London: CiCe, pp. 331-342.

• Alegre, Miquel Àngel et al (2007). Els sitemes educatius als països d'origen de l'alumnat immigrant. Una aproximació. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Descriu el sistema educatiu xinès en un parell de pàgines.
  

• EMIGRA Working Papers. Articles de recerca relacionada amb la integració de l'alumnat nouvingut. Tot i que no se centren en el col·lectiu xinès, hi ha articles de caràcter general que en contenen referències o que permeten fer-se una idea d'aquesta realitat.
  

*Fotografia: Casal de llengua Xiatian organitzat per La Formiga a Santa Coloma de Gramenet, estiu de 2005 (arxiu propi).

La Catalunya xinesa

La Catalunya xinesa (22/01/2012).
Article de Maria Ortega publicat al diari ARA.

Presenta els exemples de Lam Chuen Ping, empresari i president de la Unió d'Associacions Xineses a Catalunya; Yuexin Zhu i Hang Yu, estudiants; Shufen Chen, presidenta de l'Associació Cultural Popular Xinesa-Catalana; Minkang Zhou, director del màster UE-Xina de la UAB i Yijie Xia, restaurador.

dues notícies sobre xinesos i negocis

Recentment han aparegut dues notícies sobre l'expansió dels negocis xinesos a Catalunya:

"El gran basar" (09/01/2012), notícia publicada al diari El Punt - Avui.

"Els xinesos ja regenten la meitat de petits negocis de Barcelona" (25/01/2012), pàgina 2, notícia publicada al 20 minutos - Barcelona.

Mentre que la primera se centra en la zona sud de Badalona, on hi ha la concentració d'empreses majoristes més gran de Catalunaya, la segona s'aproxima als xinesos que han anat adquirint petits negocis a Barcelona.

*Fotografia: oferta de feina per treballar en un bar, penjada en un carrer del barri de Fondo. (Arxiu propi).

Any nou xinès a Tortosa

"Feliç Any del Drac" (24 de gener de 2012)
En aquesta entrada del seu bloc a Surtdecasa.cat, Núria Barberà parla de l'any nou xinès i de la seva experiència celebrant el cap d'any amb una família de xinesos de Tortosa.

*Fotografia: arxiu propi.
Cases decorades per a l'any nou xinès a la província de Guizhou (febrer 2011).

9.984 españoles, 3.032 chinos, un suizo y, en el Fondo, paz

Notícia publicada al Periódico de Catalunya sobre la convivència al barri de Fondo, a Santa Coloma de Gramenet:

http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/9984-espanoles-3032-chinos-suizo-fondo-paz-1332704





Imatge: 大白菜 (col xinesa) en una botiga xinesa de Fondo
(arxiu propi)