高考 o la pressió per entrar a la universitat

S'acosta el 高考 (gaokao) a la Xina, l'equivalent a la nostra selectivitat. La notícia més sonada sobre aquest gran esdeveniment la va publicar el dilluns el Periódico, amb el titular de Alumnos chinos se inyectan aminoácidos en clase para preparar la Selectividad con "más energía" i, tot i que en aquesta notícia es presenta un cas anecdòtic, sí que és cert que a la Xina es dóna una gran importància a aquest examen i els alumnes estudien sota molta pressió els anys de 高中 (gaozhong), l'equivalent al que seria el nostre batxillerat. Tant és així, que quan arriben a la universitat, tot és molt més relaxat, tal com expliquen al bloc de Chinesepod, en una entrada titulada: What Makes Chinese Education Different?

Amb la política del fill únic, els pares i mares senten una gran preocupació perquè els seus fills puguin anar a la universitat i no només això, sinó que a més a més, és molt important que puguin accedir a una universitat de prestigi. Aquesta angoixa és, fins a cert punt, comprensible, perquè cada cop hi ha més graduats a la Xina i només els que surtin de les millors universitats podran tenir possibilitats en el mercat laboral. 

Entendre aquesta situació pot ajudar a entendre perquè alguns pares i mares d'origen xinès, un cop a Catalunya, solen preocupar-se força perquè els fills puguin entrar a la universitat i continuar amb els estudis de grau superior, malgrat que els que arriben en edat tardana, ho tenen més difícil per adaptar-se al ritme de classe. 

Ja havíem dedicat algunes entrades a qüestions relacionades amb l'educació (vegeu, per exemple: alumnat xinès (I) - recursos i alumnat xinès (II) - recerca) i avui, a banda d'apropar-nos al context xinès des de la perspectiva de l'examen d'entrada a la universitat, aprofitem per penjar un altre document interessant per a la mediació intercultural i la interpretació en l'àmbit escolar, elaborat a partir de treball de camp en escoles de Santa Coloma de Gramenet:

Carme Torrents Lombarte (2005) Diversitat cultural i atenció educativa. Estudis de les dues cultures majoritàries a Sta. Coloma de Gramenet: marroquins i xinesos. Llicència d'estudis 2004-05, Departament d'Educació. 

**Fotografia: Reproducció parcial de Zhou Chao, 2007, "centenars de pares instal·lats al terra d'una escola mentre els fills fan les proves d'examen d'accés a la universitat". Extreta de: China. Retrato de un país. Editorial Taschen. 

interpretació als serveis públics o 社区口译

Sembla que en xinès, la traducció més estesa de "interpretació als serveis públics" és 社区口译, que seria un calc del "community interpreting" que veiem en molts articles en anglès. Tot i així, és una pràctica relativament desconeguda i en plena fase de desenvolupament a la Xina, sobretot perquè tot just és ara quan comencen a arribar-hi les primeres onades migratòries importants. Tot i que la interpretació judicial ja té una mica més d'experiència gràcies a la interpretació a les llengües de les minories ètniques (p. ex., tibetà, hakka, etc.), la interpretació en l'àmbit sanitari és un món totalment nou.

Per això, molts dels articles que es publiquen a la Xina, es basen en la recerca feta a d'altres països, com en l'article 西方社区口译之启示，(Xifang shequ kouyi de  qishi, "La inspiració de la interpretació als serveis públics a Occident"), de 许勉君 i publicat al 2010 al 广东技术师范学院学报 (Journal of Guangdong Polytechnic Normal University)，que presenta la situació de la TISP a d'altres països com a possible direcció cap on pugui desenvolupar-se a la Xina.



Per a una panoràmica de la situació a la Xina, trobem l'article de 苏伟 (2009),  社区口译在中国 (Shequ kouyi zai Zhongguo, "La interpretació als serveis públics a la Xina")，publicat al Shanghai Journal of Translators, en què a partir del quart apartat es fa un repàs de la situació específica a la Xina.

Per a un cas més concret, a 社区口译服务具有发展前景(Shequ kouyi fuwu juyou fazhan qianjing， "Perspectives del desenvolupament de la interpretació als serveis públics"), una entrada publicada a l'agost de 2011 al bloc de 华语vs.外语 (Huayu vs. Waiyu, Xinès vs. Llengües estrangeres), es parla de l'exemple concret de Shenzhen i es relaciona amb la immigració i amb les llengües més sol·licitades (anglès i coreà). És una entrada curta, però aporta dades bastant il·lustratives de la situació que es dóna en aquesta zona.

Continuarem parlant de la recerca feta des de la Xina en futures entrades. 

*Fotografia extreta de 口译网 URL: http://www.kouyi.org/photo/image/1236_4.html