alumnat xinès (II) - recerca

En fer d'intèrprets i mediadors interculturals a les escoles, pot ser útil tenir una idea general del tipus d'entrebancs que es troben els xinesos en la seva escolarització a Catalunya. En aquest sentit, les dificultats que tenen els alumnes en arribar a l'escola catalana, les coses que els xoquen més i el tipus d'ensenyament que reben són coneixements temàtics que poden ajudar a l'intèrpret-mediador a contextualitzar i preparar-se millor per a la interpretació.

Sobre aquesta qüestió, cal destacar les investigacions següents:

• Beltrán, Joaquín; Sáiz, Amelia (2001). Els xinesos a Catalunya. Família, educació i integració. Barcelona: Fundació Jaume Bofill; Editorial Altafulla. Investigació realitzada a partir d'entrevistes a alumnes xinesos d'escoles i instituts catalans. Molt complet i molt recomanable.
  

• Carbonell, Francesc (2007). Vinguts del centre del món. La socialització dels fills i filles de famílies xineses. Vic; Barcelona: Eumo Editorial; Fundació Jaume Bofill. Publicació basada en la recerca d'Amelia Sáiz López (2006) "Processos de socialització dels fills i filles de les famílies d'origen xinès". També basat en entrevistes, permet tenir una aproximació més completa a la qüestió de la socialització o adaptació a l'entorn educatiu. És especialment interessant la proposta de classificació de perfils dels alumnes xinesos d'Amelia Sáiz.
  

• Pérez Milans, Miguel (2006). Spanish Education and Chinese Immigrants in a New Multicultural Context: Cross-cultural and Interactive Perspectives in the Study of Language Teaching Methods. A: Journal of Multicultural Discourses, vol. 1, núm. 1, p. 60-85.

• Pérez Milans, Miguel (2011). Being a Chinese Newcomer in Madrid compulsory education: Ideological constructions in language education practice. A: Journal of Pragmatics, vol. 43, p. 1005-1022. Recerca basada en anàlisi d'interaccions a l'aula d'acollida, un punt de vista que ens mostra la realitat des de dintre. Molt interessant!
  

• Fülöp, Márta et al (2007). Integration of Chinese immigrant children in four countries: Germany, Hungary, Spain and the UK. A: Ross, A. (ed.). Citizen Education in Society. London: CiCe, pp. 331-342.

• Alegre, Miquel Àngel et al (2007). Els sitemes educatius als països d'origen de l'alumnat immigrant. Una aproximació. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. Descriu el sistema educatiu xinès en un parell de pàgines.
  

• EMIGRA Working Papers. Articles de recerca relacionada amb la integració de l'alumnat nouvingut. Tot i que no se centren en el col·lectiu xinès, hi ha articles de caràcter general que en contenen referències o que permeten fer-se una idea d'aquesta realitat.
  

*Fotografia: Casal de llengua Xiatian organitzat per La Formiga a Santa Coloma de Gramenet, estiu de 2005 (arxiu propi).

alumnat xinès (I) - recursos

Avui proposem un recull de recursos que poden ser útils per a la interpretació i mediació intercultural en l'àmbit escolar. En aquesta entrada ens centrarem en els recursos publicats a Catalunya o a Espanya, tot i que en entrades posteriors presentarem exemples d'altres països. D'entre els següents, el primer enllaç és l'únic que és específic per al col·lectiu xinès, mentre que la resta són de caràcter general amb referències puntuals al xinès:

• Ensenyar llengua a l'alumnat no romànic (中文). Bloc que des de ja fa uns anys recopila informació d'utilitat per a mestres que tenen alumnat xinès a l'aula.
  

• Projecte de convivència del Departament d'Ensenyament. Recull de materials classificats segons: 1) sensibilització i reflexió, 2) bones pràctiques, 3) formació i 4) eines, estratègies i models.

• Aula Intercultural. Web amb tot tipus de materials relacionats amb la immigració i l'escola. Cal destacar-hi l'apartat de Mediació Intercultural; l'article "Por una aproximación al aprendiente chino", de la intèrpret i mediadora Begoña Ruiz de Infante; i l'etiqueta sobre qüestions relacionades amb el xinès.
  

• Alumnat nouvingut (Departament d'Ensenyament). A l'apartat de "recursos per a les famílies" hi ha la secció de "Notes per facilitar la comunicació amb les famílies nouvingudes", on es poden trobar les traduccions en xinès de totes les notes.

• Cuaderno intercultural. Inclou una secció amb traduccions a diferents idiomes de rètols i documents d'ús freqüent en l'àmbit escolar (autorització per a sortides, informació sobre el sistema educatiu, sol·licitud de reunió amb els pares, etc.).
  

• Centro Aragonés de Recursos para la Educación Intercultural (CAREI). Igual que en el cas anterior, conté un apartat específic amb traduccions per que poden ser útils per a la mediació intercultural.

*Fotografia: Casal de llengua Xiatian, organitzat per la Formiga a Santa Coloma de Gramenet, estiu de 2005 (arxiu propi).

interpretació a les escoles

Actualment hi ha relativament poca recerca sobre la figura de l'intèrpret a l'escola catalana, possiblement perquè és una figura que es mou "a cavall" entre la mediació intercultural i la interpretació.

El Departament d'Ensenyament ofereix un servei d'interpretació als centres educatius que matriculin alumnat nouvingut per primera vegada en un centre docent de Catalunya. Es tracta d'un servei que es vertebra de la següent manera:

• Només per a persones que viuen al país des de fa menys de dos anys.
  
• Tres serveis per alumne/a i curs: 1 servei d'interpretació presencial + 2 serveis d'interpretació telefònica.
• Si, per alguna necessitat especial, calguessin més interpretacions, el centre hauria de fer un informe explicant-ne els motius i el Departament d'Ensenyament valorarà la necessitat.
  

Hi ha quatre entitats que presten els serveis d'interpretació presencial i, d'aquestes, dues ofereixen el xinès: l'associació sociocultural La Formiga i CITE - CCOO. Pel que fa a la interpretació telefònica, l'empresa adjudicatària actualment és Interpret Solutions.

A banda d'aquest servei, alguns ajuntament (Badalona, Santa Coloma de Gramenent, Vic i Mataró, entre d'altres) incorporen professionals (intèrprets o mediadores) per a la comunicació família-escola i alumnat nouvingut-escola en els seus municipis.

En properes entrades parlarem dels recursos per a intèrprets i mediadors que treballen en escoles amb alumnes xinesos.

*Fotografia: alumnes fent educació física en una escola primària del barri de 五道口 (Wudaokou) a 北京 (Beijing), setembre de 2011. (Arxiu propi)

informació en xinès per a immigrants - dos exemple dels Estats Units

Reprenent l'entrada anterior, aquí van els dos primers exemples concrets de la política d'apropament als xinesos per part dels U.S. Citizenship and Immigration Services:

• "A promise of freedom: an introduction to U.S. history and civics for immigrants video (Chinese captions)". Aquest vídeo és semblant als que ha publicat el Departament de Benestar, tot i que s'hi diferencia en un aspecte clau: el xinès no n'és la llengua de doblatge, sinó de subtitulació. Això fa que un material que podria arribar també a la població xinesa que no ha estat escolaritzada en xinès (justament pel fet de ser audiovisual) perdi aquest atractiu, tot i que guanya en la funció pedagògica en fer que els immigrants l'escoltin en anglès. Un altre aspecte destacar és que en els subtítols s'empra xinès tradicional.

• "公民（历史与政府）归化试题 - 100 Civic Questions and Answers" (en xinès tradicional en la versió original). Document escrit amb 100 preguntes i respostes sobre els processos de naturalització als Estats Units. De nou, es pot considerar un material comparable als que apareixen a la Web d'acollida de la Direcció General d'Immigració de Catalunya, tant a nivell de terminologia com pel que fa a la informació que s'hi dóna. En aquest cas, la diferència més remarcable és, com en el cas anterior, l'ús de xinès tradicional.
  

A banda de la informació que s'hi dóna i de la possibilitat de convertir-se en textos paral·lels per a les traduccions que es fan des de Catalunya, també poden ser textos que mostren diferents tendències ideològiques i polítiques en la presentació de la informació, diferents maneres d'apropar-se als xinesos i, per tant, també són materials útils des del punt de vista comparatiu. En última instància, també poden mostrar-nos les diferències en el xinès emprat per diferents comunitats sinòfones al món.

diversitat cultural i polítiques d'immigració

Des que parlem de polítiques d'immigració, de diversitat cultural i de solucions als problemes de comunicació amb les persones que no entenen les llengües d'acollida, molta de la recerca que s'ha fet s'ha fixat en exemples d'altres països i en les solucios adoptades en aquests. Això no ha de voler dir que aquestes solucions siguin les millors, sinó més aviat que conèixer l'experiència d'altres països pot ser útil a l'hora de dissenyar estratègies pròpies.

Per això, en futures entrades miraré d'incloure recursos d'altres països traduïts al xinès que, a banda del que ens puguin servir com a textos paral·lels, també poden ser una excusa per reflexionar sobre els diferents camins que s'adopten per arribar a objectius semblants.


Com a marc teòric pel que fa a polítiques d'immigració, un bon estudi comparatiu el trobem a "The debate over multiculturalism: Philosophy, Politics and Policy", publicat a Migration information Source. En aquest article es comparen les polítiques d'interculturalitat o diversitat cultural que s'han engegat en diferents països i es relaciona aquest debat amb qüestions filosòfiques i ideològiques.

* Fotografia: Celebració de l'any nou xinès a París, febrer del 2006 (arxiu propi).

Immigració i serveis sanitaris a la ciutat de Barcelona

La perspectiva de la població marroquina, xinesa, equatoriana i pakistanesa, estudi realitzat per l'Agència de Salut Pública que analitza l'accés als serveis de sanitat per part d'aquests col·lectius. Basat en entrevistes en profunditat, inclou les opininos d'usuaris xinesos i de mediadores per al col·lectiu xinès i destaca que les barreres lingüístiques, el desconeixement del sistema sanitari català i les esperes són els majors entrebancs en l'accés als serveis de salut per part dels xinesos, que confien molt en l'automedicació amb herbes i medicina tradicional xinesa.

Mossos d'esquadra, traducció i interpretació

L'àmbit policial és un dels àmbits d'on tenim menys informació específica des del punt de vista acadèmic, tot i que sovint es tracta en el mateix conjunt que la interpretació judicial i, per tant, sembla que poster no es visibilitzi tant la recerca feta. Per això, es fa difícil recopilar informació que pugui ser útil per a traductors i intèrprets que treballen en els cossos de seguretat, tot i que a continuació proposem alguns enllaços.

Per tenir una idea general de com funciona la interpretació policial a Catalunya, es pot consultar l'informe "La traducció, interpretació i mediació en els processos d'acoliment lingüístic a Catalunya", publicat per Linguamón, on s'explica com es fa la distribució dels "lots" d'interpretació als cossos de seguretat (policia, guàrdia civil i mossos d'esquadra). En alguns articles publicats a la premsa també se'n fa una pinzellada, tot i que malauradament sempre van acompanyats de notícies sobre el mal funcionament del sistema d'interpretació actual:

• "Varios traductores policiales han sido detenidos" (14/10/2011);
• "Interior privatiza el servicio de traductores de la Policía y Guardia Civil" (02/06/2008).

En l'àmbit de la traducció escrita, comencen a fer-se traduccions per facilitar la comunicació amb els xinesos i per donar a conèixer la figura dels Mossos d'Esquadra, tot i que a Internet són difícils de trobar, perquè n'hi ha que només es publiquen en paper:

• Consells per a persones immigrants (对从外国移居的人民有利益的信息), opuscle editat pels Mossos d'Esquadra amb informació sobre residència, sanitat, treball, documentació i d'altres qüestions d'interès.
  
• Full de suggeriment, agraïment o queixa (单 建议，感谢或者抱怨), formulari en xinès on expressar opinions respecte els Mossos d'esquadra. No s'ha de confondre amb un formulari de denúncia, sinó que més aviat és una eina de qualitat i de millora dels serveis dels mossos.
  

D'altra banda, els xinesos que viuen a Espanya també han publicat informació sobre la policia i els Mossos d'Esquadra, per exemples, entre d'altres:

• "西国警察故事", publicat al portal 欧浪 (Eulam.com). Article que repassa les diferents figures policials existents a l'Estat espanyol.
  
• Informació sobre Catalunya publicada pel Consultat xinès de Barcelona. Inclou una referència a la figura dels mossos d'esquadra.

La percepció general és, però, que la informació disponible a Internet és relativament escassa i que, pel que sembla, la intrepretació policial és encara un àmbit amb molta feina a fer.

* Fotografia: grup de 保安 (guàrdies de seguretat) preparant-se a l'entrada de la Ciutat Prohibida (març de 2007, arxiu propi)

Salut i embaràs

Dues de les àrees on hi ha més intervenció per part d'intèrprets i mediadores interculturals són la ginecologia i l'obstetrícia, és a dir, les àrees més relacionades amb la salut reproductiva. La nota de premsa publicada per la fundació Obra Social de la Caixa després del primer any del projecte de la Xarxa de mediadors interculturals confirma aquesta tendència i, al bloc de l'Hospital Clínic, es posa èmfasi en la importància de les mediadores interculturals en l'atenció a mares immigrants. De fet, aquest hospital disposa d'una mediadora xinesa per a l'àrea de maternitat gràcies a un conveni amb l'associació Salut i Família.

En aquest tipus d'intervencions, la terminologia específica de l'embaràs i del part és clau per a una bona interpretació o mediació i tal com Raúl Requena, professor col·laborador en el Màster de Comunicació intercultural, traducció i interpretació als serveis públics de la Universitat d'Alcalá, fa notar, els textos paral·lels poden ser una eina molt útil per preparar aquest tipus de serveis. Aquí van dues propostes concretes (gràcies, Raúl!):

• 产前产后宜忌手册。Llibre amb consells sobre salut reproductiva. Vocabulari d'ajuda per a qualsevol tipus de consulta en l'àrea de la ginecologia. PDF (gratuït) descarregable a: http://ishare.iask.sina.com.cn/f/16017694.html

• 北京大学人民医院： 医疗知情同意书汇编 - recull de consentiments informats d'ús en l'àmbit de la salut. Textos paral·lels útils tant per a la traducció escrita de consentiments informats com per a la interpretació i mediació (recordem que a vegades aquest tipus de textos són objecte de traducció a la vista in situ). Inclou consentiments informats per al moment del part. Document word (gratuït) descarregable a: http://ishare.iask.sina.com.cn/f/7800882.html

Xina a les biblioteques de Catalunya

En aquesta entrada ("Xina a les biblioteques de Catalunya) del bloc d'InterÀsia parlo de les iniciatives d'apropament per part de biblioteques com Can Peixauet (Santa Coloma de Gramenet) o la Sagrada Família (Barcelona) vers els xinesos de Catalunya. Des del punt de vista de traductors, intèrprets i mediadors interculturals, cal tenir en compte les accions d'informació en xinès que es fan en aquestes biblioteques, ja sigui a través de la figura presencial de mediadors, ja sigui a través de traduccions:

• Obre la teva biblioteca - 打开你的图书馆 (Can Peixauet)
• L'hora del conte en xinès, informació bilingüe sobre l'activitat (Can Peixauet)
• Guia de lectura (Sagrada Família)
• Facebook de la biblioteca Sagrada Família, amb alugna entrada bilingüe català-xinès

*Fotografia: Biblioteca de Can Peixauet (extreta del web de la Diputació de Barcelona)

La interpretació judicial a Espanya

La interpretació en jutjats, fiscalies i tribunals s'ha convertit, des de fa uns quants anys, en un tema de debat molt intens a l'Estat espanyol. L'augment de judicis en llengües estrangeres ha fet que la necessitat d'intèrprets en l'àmbit judicial sigui cada cop major, fins al punt que podríem afirmar que la figura "històrica" de l'intèrpret jurat ha quedat obsoleta davant d'una demanda inabastable tant pel que fa a les llengües, com pel que fa al nombre de serveis.

Segons l'Informe sobre les interpretacions i les traduccions judicials, publicat pel Departament de Justícia, l'any 2010 a Catalunya es van fer 30.642 interpretacions, entre les quals es van emprar 66 idiomes diferents, i 7.541 traduccions d'uns 39 idiomes diferents. L'any 2010, el xinès va ser la cinquena llengua en el rànquing d'interpretacions: se'n van fer 1.765, una dada semblant a la de l'any 2009, en què va ser també la cinquena llengua i va ser la llengua d'interpretació en 1.748 ocasions. Al 2008 també va ser la cinquena llengua, tot i que amb un nombre inferior de serveis (1.383). Pel que fa a les traduccions, el 2010 el xinès va ser el quinzè idioma més emprat, amb només 24 traduccions escrites i per sota de llengües com l'hongarès, el lituà, el rus o el neerlandès.

Tot i aquesta demanda real de traducció i interpretació en l'àmbit judicial i tot i la despesa que suposa cada any per a l'Administració (al 2010 va generar una despesa de 2.804.884,73 euros només a Catalunya), l'organització dels serveis d'interpretació a l'àmbit judicial ha estat objecte de moltes crítiques des del món acadèmic i professional. D'entre aquestes crítiques, la que ha tingut més ressò va ser la que la magistrada Pilar de Luna Jiménez de Parga va fer al 2010, denunciant tota una sèrie d'irregularitats al voltant de la pràctica de la interpretació judicial. Un clar exemple de les reivindicacions que la magistrada feia el trobem en titulars com el següent: "Suspenden un juicio porque el único traductor chino era el acusado", d'una notícia publicada diari Heraldo el 3 de març de 2010.

Des de la recerca en TISP, l'aproximació més completa a l'estat de la qüestió de la interpretació judicial és la tesi doctoral de Juan Miguel Ortega Herráez (2006), Análisis de la práctica de la interpretación judicial en España: el intérprete frente a su papel tradicional.

D'entre d'altres articles sobre aquest tema, a Catalunya, Annette Emmermann parla d'aquesta situació precària dels intèrprets judicials a Catalunya en l'article "La traducció i la interpretació de les llengües estrangeres als jutjats i tribunals amb seu a Catalunya" (2007); mentre que Fernando A. Gascón és qui n'ofereix l'aproximació més recent, a "Una breve radiografía de la interpretación judicial en España", publicat al desembre de 2011 a la revista online "La Linterna del Traductor". Aquest mateix autor és el creador del bloc "El Gascón Jurado", dedicat a la traducció jurada, jurídica i judicial.