El congrés de ClipFlair

Aprofitant que el curs ja s'ha acabat i que aquests dies tinc una mica més de temps, em vaig apuntar d'oient al congrés de Clipflair: innovation in language learning: multimodal approaches, que s'ha celebrat ahir i avui a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la UAB. M'hi vaig apuntar sabent molt poc què era realment ClipFlair i, més que res, amb el desig d'agafar idees i aprendre noves eines per crear activitats més dinàmiques a l'aula a partir de recursos multimèdia. Ara ja puc dir que el congrés ha complert, amb escreix, les meves expectatives :)

Primer de tot, què és ClipFlair? Sense intentar fer-ne una descripció exhaustiva, perquè això ja ho trobareu a la seva web, només us diré que és una plataforma que permet crear activitats a partir de la subtitulació (caption) i doblatge (revoicing) de clips de vídeos. Ara bé, l'objectiu no és tant crear activitats dirigides exclusivament a traductors i intèrprets (per això ja hi ha eines més específiques, com el Subtitle Workshop, molt emprat en les classes de traducció audiovisual), sinó més aviat a estudiants de llengües estrangeres. El ventall de possibilitats és molt extens i la creativitat dels docents que l'han provat s'ha posat de manifest en les ponències d'aquests dos dies, o sigui que aquí van només alguns dels exemples que he après en les comunicacions que he pogut escoltar:

1.) Subtitulació intralingüística. Per exemple, imaginem que tenim un clip en xinès i demanem als estudiants que el subtitulin en xinès, de manera que els fem practicar tant la comprensió oral com l'expressió escrita, a més de treballar aspectes com el lèxic i segurament expressions col·loquials sovint habituals en el format audiovisual (sèries, pel·lícules, etc.)

2.) Subtitulació interlingüística. Per exemple, imaginem que tenim un clip en xinès i demanem als estudiants que el subtitulin en català. En aquest cas continuen practicant la comprensió oral, però també la competència intercultural i de transferència entre llengües i cultures. Si en comptes de subtitular a la llengua materna subtituléssim a una segona llengua estrangera (a l'anglès, per exemple), estaríem ben bé en un context plurilingüe (d'això ens n'han parlat l'Olga Esteve i la Maria González Davis a la plenària d'avui) i treballaríem la comprensió oral en xinès (a més de lèxic, sintaxi, etc.) i l'expressió escrita en anglès (i, possiblement, també lèxic i sintaxi en una segona llengua estrangera). 

3.) Doblatge intralingüístic. Aquest ha estat un gran descobriment d'avui a la comunicació d'Alicia Sánchez Requena. Explicaré el seu exemple: ella ensenya castellà al Regne Unit i el que va fer va ser preparar un clip de la sèrie Cuéntame qué pasó, amb el qual va fer practicar primer de tot la comprensió oral. Després els estudiants en van rebre el guió i el van preparar (comprensió escrita + treball de lèxic i estructures sintàctiques) i llavors el van doblar amb les seves veus, amb la qual cosa es fa una pràctica boníssima de l'expressió oral en llengua estrangera amb èmfasi sobretot en la fluïdesa i la pronunciació. A més és una activitat molt motivadora, perquè els estudiants treballen amb un registre molt viu de la llengua i, sobretot, súper divertida, perquè al final s'acaben escoltant a si mateixos fent de personatges d'una sèrie ;) Una altra eina interessant per fer aquest tipus d'activitats és el Babelium Project, molt encaminat a la pràctica oral a partir de vídeos -- també val la pena fer-hi un cop d'ull. 

Aquestes són només algunes de les possibilitats de ClipFlair, però a partir d'aquí es pot fer volar la imaginació. Per exemple, Rebeca Walter i Elena Voellmer ens explicaven ahir que elles hi van afegir una activitat extra: els estudiants feien ells mateixos els vídeos en la llengua estrangera i després els doblaven per polir la pronunciació i hi afegien subtítols en una segona llengua estrangera. 

En les ponències del congrés també m'han sorprès gratament algunes de les iniciatives que s'estan duent a terme a l'educació primària i secundària, així com la voluntat d'establir ponts entre recerca universitària i escoles i instituts. Per exemple, avui hem escoltat com funciona la plataforma eTwinning per crear projectes multimèdia amb socis d'altres països europeus. De moment només hi té accés el professorat d'escoles de primària i secundària, però ben aviat estarà a punt una nova versió on també hi podran participar universitats (i col·laborar amb escoles primàries i secundàries). 

En definitiva, que he après molt i que realment, l'únic "inconvenient" d'aquestes eines, és que cal disposar d'una aula 2.0 amb ordinadors, bona connexió a internet, micròfons i auriculars. Realment és l'únic inconvenient, perquè la resta només és qüestió de posar-hi ganes i imaginació, perquè en surtin activitats súper xules. 

Finalment, un últim apunt: a ClipFlair hi ha 23 clips en xinès (i, per tant, per practicar el xinès com a llengua estrangera). Si després de llegir tot aquest escrit d'avui us pica la curiositat, feu-hi un cop d'ull! 

PD: I, evidentment, l'enhorabona a tot l'equip que ha dut a terme el projecte de recerca i que ha fet possible aquesta eina i el congrés d'aquests dos dies :)

Crònica de la V Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics

Com ja és gairebé una tradició, dedico l'entrada d'avui a fer un breu resum del que va ser la V Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics: reptes en la interpretació a l'àmbit sociosanitari, organitzada pel grup MIRAS de la UAB. Com que més endavant es penjaran els vídeos de les ponències a la web del grup MIRAS, faré només un petit repàs del que més em va agradar de cada comunicació. 

La jornada va començar amb la conferència plenària de Jan Cambridge, que va presentar part dels resultats de la seva tesi sobre interpretació en casos de salut mental. Jan Cambridge va compartir amb nosaltres tot el seu procés de recerca i, especialment, les dificultats que va haver d'afrontar: que si impediments a l'hora de poder accedir a la gravació de dades reals, que si viatges en va perquè llavors l'intèrpret o el pacient no es presentaven a la consulta... en fi, un procés lent i que requereix molta paciència i que molts dels que fem recerca en la interpretació als serveis públics hem experimentat algun cop. D'entre les conclusions, Cambridge va denunciar la poca formació dels intèrprets que treballen en aquest camp al Regne Unit (i això que el Regne Unit sempre es presenta com un dels països pioners en la ISP!) i la poca importància que els mateixos intèrprets donen a les destreses d'interpretació en comparació amb l'èmfasi en la competència bilingüe. 

A continuació, Noelia Burdeus ens va presentar part de la recerca sobre la seva tesi, una comparació entre la ISP a l'àmbit de la salut a Montréal i a Barcelona. Es va centrar sobretot en les dades extretes d'entrevistes a mediadors i proveïdors de serveis de salut de Barcelona i va ser molt interessant veure la perspectiva d'uns i d'altres. Per exemple, es feien palesos, un cop més, el poc reconeixement i la indefinició de la figura del mediador-intèrpret, a qui a vegades es demana que assumeixin funcions que van molt més enllà del que seria realment la interpretació o la mediació intercultural en una consulta mèdica. 

Abans de la pausa encara vam escoltar una altra presentació, la de Rhiannon Nicolson i Candelaria Reymundo Santos: "El eslabón perdido: un código deontológico universal para los intérpretes en el ámbito sanitario". A l'àmbit de la ISP han anat proliferant codis deontològics, tots força semblants, però sempre amb alguna diferència. Davant d'aquest panorama, el que van fer Nicolson i Reymundo va ser fer un buidatge dels principis d'una mostra d'aquests codis i fer una enquesta a personal de l'àmbit sanitari sobre quins d'aquests principis veien més importants i quins no tant. D'entre les conclusions, alguna sorpresa: per exemple, que la imparcialitat sortia cap al final del rànquing. No us n'explico res més perquè prefereixo que en mireu el vídeo quan estigui a punt. El que sí voldria dir és que la presentació, amb Prezi, estava súper ben feta, amb gràfics molt ben trobats i transicions molt ben fetes entre les diferents parts informatives (dic això perquè jo sóc de les que es maregen si s'abusa del zoom amb el Prezi). 

Rhiannon Nicolson i Candelaria Reymundo Santos
al principi de la seva presentació.

Després de la pausa vam tenir la intervenció virtual de Sofía García-Beyaert, amb una presentació sobre els límits difusos entre interpretació i mediació intercultural. En aquest cas, a banda de l'ajuda de gràfics molt il·lustratius, García-Beyaert ens va fer reflexionar amb dues metàfores: la de la mediació intercultural com a pont visible (i, per tant, el mediador com a participant visible en la conversa) i la de la ISP com a passatge només visible quan és convenient (i, per tant, atorgant un paper molt menys intrusiu a l'intèrpret). 

I, finalment, la jornada va acabar amb una taula rodona, com ja és tradició a les jornades de MIRAS. Enguany hi van participar Lluís Granero, de l'Agència de Salut Pública del Departament de Salut i, a més a més, coordinador del programa de mediació intercultural que a partir del setembre es posarà en funcionament gràcies a la col·laboració amb la fundació de l'Obra Social de la Caixa; Adil Qureshi, doctorat en psiquiatria transcultural i membre de l'equip de la Vall d'Hebron encarregat de formar mediadors interculturals en les dues promocions anteriors del programa de la Caixa (2009-2010 i 2010-11); Ana Sancho, coordinadora del servei de mediació intercultural al Parc Salut Mar, un dels pioners en aquest camp; Núria Torres, coordinadora del 061 CatSalut Respon, que inclou també interpretació telefònica sanitària; i, finalment, la nostra companya de MIRAS Yin Juying, mediadora intercultural de l'ajuntament de Mataró. Com podeu veure, perfils molt diferents que ens van ajudar a entendre una mica millor el panorama actual de la interpretació sanitària a Catalunya. D'entre les dades interessants d'aquesta taula rodona, una que ho és especialment pel nostre blog: al 2012 i 2013 el xinès va ser la llengua amb més demanda d'interpretació telefònica al 061 CatSalut Respon, una dada que demostra que les barreres comunicatives són una realitat amb aquest col·lectiu i que, d'altra banda, la interpretació telefònica és un camp que no podem menystenir. 

En definitiva, un cop més a la jornada vam poder escoltar què s'està fent en l'àmbit de la ISP sanitària i no tan sols des de les universitats i des de la recerca, sinó també des de la pràctica real de la professió, la qual cosa sempre està molt bé. No m'allargo més perquè aviat tindreu els vídeos a punt, en tot cas, estigueu pendents del tuiter (@mireiavu; @MIRAS_UAB) perquè segurament serà allà on penjarem l'enllaç. En tot cas, l'enhorabona i les gràcies als organitzadors i a les intèrprets que van fer possible la interpretació simultània entre totes les llengües que es van fer servir a la jornada (català, castellà i anglès).