Crònica de la V Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics

Com ja és gairebé una tradició, dedico l'entrada d'avui a fer un breu resum del que va ser la V Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics: reptes en la interpretació a l'àmbit sociosanitari, organitzada pel grup MIRAS de la UAB. Com que més endavant es penjaran els vídeos de les ponències a la web del grup MIRAS, faré només un petit repàs del que més em va agradar de cada comunicació. 

La jornada va començar amb la conferència plenària de Jan Cambridge, que va presentar part dels resultats de la seva tesi sobre interpretació en casos de salut mental. Jan Cambridge va compartir amb nosaltres tot el seu procés de recerca i, especialment, les dificultats que va haver d'afrontar: que si impediments a l'hora de poder accedir a la gravació de dades reals, que si viatges en va perquè llavors l'intèrpret o el pacient no es presentaven a la consulta... en fi, un procés lent i que requereix molta paciència i que molts dels que fem recerca en la interpretació als serveis públics hem experimentat algun cop. D'entre les conclusions, Cambridge va denunciar la poca formació dels intèrprets que treballen en aquest camp al Regne Unit (i això que el Regne Unit sempre es presenta com un dels països pioners en la ISP!) i la poca importància que els mateixos intèrprets donen a les destreses d'interpretació en comparació amb l'èmfasi en la competència bilingüe. 

A continuació, Noelia Burdeus ens va presentar part de la recerca sobre la seva tesi, una comparació entre la ISP a l'àmbit de la salut a Montréal i a Barcelona. Es va centrar sobretot en les dades extretes d'entrevistes a mediadors i proveïdors de serveis de salut de Barcelona i va ser molt interessant veure la perspectiva d'uns i d'altres. Per exemple, es feien palesos, un cop més, el poc reconeixement i la indefinició de la figura del mediador-intèrpret, a qui a vegades es demana que assumeixin funcions que van molt més enllà del que seria realment la interpretació o la mediació intercultural en una consulta mèdica. 

Abans de la pausa encara vam escoltar una altra presentació, la de Rhiannon Nicolson i Candelaria Reymundo Santos: "El eslabón perdido: un código deontológico universal para los intérpretes en el ámbito sanitario". A l'àmbit de la ISP han anat proliferant codis deontològics, tots força semblants, però sempre amb alguna diferència. Davant d'aquest panorama, el que van fer Nicolson i Reymundo va ser fer un buidatge dels principis d'una mostra d'aquests codis i fer una enquesta a personal de l'àmbit sanitari sobre quins d'aquests principis veien més importants i quins no tant. D'entre les conclusions, alguna sorpresa: per exemple, que la imparcialitat sortia cap al final del rànquing. No us n'explico res més perquè prefereixo que en mireu el vídeo quan estigui a punt. El que sí voldria dir és que la presentació, amb Prezi, estava súper ben feta, amb gràfics molt ben trobats i transicions molt ben fetes entre les diferents parts informatives (dic això perquè jo sóc de les que es maregen si s'abusa del zoom amb el Prezi). 

Rhiannon Nicolson i Candelaria Reymundo Santos
al principi de la seva presentació.

Després de la pausa vam tenir la intervenció virtual de Sofía García-Beyaert, amb una presentació sobre els límits difusos entre interpretació i mediació intercultural. En aquest cas, a banda de l'ajuda de gràfics molt il·lustratius, García-Beyaert ens va fer reflexionar amb dues metàfores: la de la mediació intercultural com a pont visible (i, per tant, el mediador com a participant visible en la conversa) i la de la ISP com a passatge només visible quan és convenient (i, per tant, atorgant un paper molt menys intrusiu a l'intèrpret). 

I, finalment, la jornada va acabar amb una taula rodona, com ja és tradició a les jornades de MIRAS. Enguany hi van participar Lluís Granero, de l'Agència de Salut Pública del Departament de Salut i, a més a més, coordinador del programa de mediació intercultural que a partir del setembre es posarà en funcionament gràcies a la col·laboració amb la fundació de l'Obra Social de la Caixa; Adil Qureshi, doctorat en psiquiatria transcultural i membre de l'equip de la Vall d'Hebron encarregat de formar mediadors interculturals en les dues promocions anteriors del programa de la Caixa (2009-2010 i 2010-11); Ana Sancho, coordinadora del servei de mediació intercultural al Parc Salut Mar, un dels pioners en aquest camp; Núria Torres, coordinadora del 061 CatSalut Respon, que inclou també interpretació telefònica sanitària; i, finalment, la nostra companya de MIRAS Yin Juying, mediadora intercultural de l'ajuntament de Mataró. Com podeu veure, perfils molt diferents que ens van ajudar a entendre una mica millor el panorama actual de la interpretació sanitària a Catalunya. D'entre les dades interessants d'aquesta taula rodona, una que ho és especialment pel nostre blog: al 2012 i 2013 el xinès va ser la llengua amb més demanda d'interpretació telefònica al 061 CatSalut Respon, una dada que demostra que les barreres comunicatives són una realitat amb aquest col·lectiu i que, d'altra banda, la interpretació telefònica és un camp que no podem menystenir. 

En definitiva, un cop més a la jornada vam poder escoltar què s'està fent en l'àmbit de la ISP sanitària i no tan sols des de les universitats i des de la recerca, sinó també des de la pràctica real de la professió, la qual cosa sempre està molt bé. No m'allargo més perquè aviat tindreu els vídeos a punt, en tot cas, estigueu pendents del tuiter (@mireiavu; @MIRAS_UAB) perquè segurament serà allà on penjarem l'enllaç. En tot cas, l'enhorabona i les gràcies als organitzadors i a les intèrprets que van fer possible la interpretació simultània entre totes les llengües que es van fer servir a la jornada (català, castellà i anglès). 

intèrprets als serveis públics al cinema

Començar a veure una pel·lícula, que t'agradi i que de cop i volta sorgeixi una escena amb un intèrpret... la pel·lícula guanya punts immediatament! Bromes a part, sempre que pensem en pel·lícules amb intèrprets ens ve al cap The Interpreter amb la Nicole Kidman, però si preguntem per pel·lícules amb intèrprets als serveis públics (sanitari, judicial, policial, educatiu, social...) ja costa més, oi? I això que als que hem estat en contacte amb la professió se'ns acuden mil i una trames i anècdotes que podrien servir per fer una pel·lícula ben xula (de fet, sovint la realitat supera la ficció), però suposo que tot arribarà. 

La idea d'aquest escrit em va venir la setmana passada mentre mirava La Caja de Música (Music Box), de Constantin Costa-Gavras. La veritat és que és una pel·lícula que val molt la pena, té una trama molt interessant i planteja un dilema ètic gens fàcil de resoldre. 

La Caja de Música (Music Box). Imatge extreta de:
http://www.filmaffinity.com/es/film197468.html

L'escena amb intèrprets és en un judici als EUA en què intervenen testimonis hongaresos. Els intèrprets se situen darrere els testimonis i hi veiem dues modalitats: xiuxiueig, quan interpreten cap al testimoni, i interpretació d'enllaç o consecutiva curta quan interpreten els relats dels testimonis. Alguns d'aquests relats són realment colpidors i, en aquest sentit, si mirem l'escena posant-nos a la pell dels intèrprets, ens adonem del gran repte d'aquesta tasca emocionalment: d'una banda, és gairebé impossible no voler establir algun tipus d'empatia amb el testimoni o no voler involucrar-nos-hi; de l'altra, és necessari saber mantenir-nos imparcials i protegir les fronteres professionals... El gran dilema entre emocions i racionalitat. 

En un registre molt molt diferent, una altra pel·lícula on també hi ha una escena amb un intèrpret és a Fènix 1123; una pel·lícula que, personalment, m'encanta. 

Fènix 1123 - http://www.fenix1123.cat/

Aquí l'escena amb interpretació també és judicial, però molt més divertida: tot perquè aquesta interpretació és entre castellà i català i clar... moltes coses ja s'entenen sense interpretació! De fet, aquí ho presenten en format còmic i és una escena (i una pel·lícula) que us recomano veure, però pensant-hi, imagino que a la vida real també hi deuen haver escenes similars quan hi ha interpretació entre llengües semblants o quan algun dels participants entén una mica o xampurreja la llengua de l'altre i li diuen: "interpreta només els fragments complicats" o fins i tot: "ja t'avisarem quan hagis d'interpretar". Per a l'intèrpret, això no deixa de ser un dilema ètic: fins a quin punt s'entenen realment els interlocutors en els fragments "no complicats"? Com es pot garantir la comunicació efectiva en aquestes situacions? 

I finalment, la tercera pel·lícula que em ve al cap pensant en intèrprets als serveis públics al cinema és La terminal (The Terminal). De fet, vaig veure aquesta pel·lícula després que la Mabel Abril, en una conferència que va fer a la II Jornada de MIRAS (en podeu veure el vídeo aquí), ens passés el fragment en què el Tom Hanks fa d'intèrpret ad hoc. 

Imatge extreta de: http://www.filmaffinity.com/es/film505081.html

Aquí tornem a tenir un dilema ètic i és que a tots ens agrada molt la presa de decisions del Tom Hanks com a intèrpret espontani però, des de la perspectiva del codi ètic... fa just el contrari! Com que podeu veure la conferència de la Mabel a la web de MIRAS i això va ser just al principi, no diré res més: prefereixo que veieu la discussió que es va generar aquell dia. 

En definitiva tres pel·lícules molt diferents, dilemes ètics diferents i maneres diferents de reflexionar sobre la pràctica professional dels intèrprets als serveis públic. Però segur que n'hi ha més! Si en sabeu d'altres, us animo a compartir-les amb els vostres comentaris. 

El meu repte ara és trobar alguna pel·lícula on hi hagi algun exemple d'interpretació als serveis públics amb el xinès ;)

Dificultats lingüístiques en la interpretació als serveis públics

Aquest trimestre he tingut l'oportunitat de fer classes d'interpretació als serveis públics per a alumnes amb perfils molt diferents. D'una banda, al Máster en Comunicación Internacional, Traducción e Interpretación de la Universidad Pablo de Olavide, a Sevilla, amb alumnes amb la combinació anglès-castellà; de l'altra, al Màster en Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals de la UAB, també en la combinació anglès-castellà, però amb una proporció molt alta d'alumnes xinesos; i finalment, en uns tallers organitzats per la Càtedra d'Estudis Xinesos de la Universitat de Lleida, en la combinació xinès-castellà, en un grup mixt amb estudiants xinesos de castellà i estudiants catalans de xinès. Una diversitat de perfils 100% enriquidora!

La majoria ja tenien alguna noció sobre traducció i interpretació en general --per sort, la meva no era la primera sessió; però per a la majoria sí que era la primera presa de contacte amb la interpretació als serveis públics. En un primer moment, el que més "espanta" als estudiants sol ser saber seguir el codi deontològic en tots els seus principis (exactitud, imparcialitat, respecte, fronteres professionals, etc.), sobretot en casos de dilemes ètics. Després vénen els dubtes relacionats amb la memòria: podré recordar-me de tot i llavors transmetre-ho a l'altre participant en la conversa interpretada? Tanmateix, un cop comencen els exercicis pràctics, tots els estudiants coincideixen en un tipus de dificultats: les lingüístiques. I és que realment la interpretació als serveis públics és una activitat molt complexa i la competència lingüística acaba sent un element clau per a una bona prestació. 

En aquest sentit, les dificultats lingüístiques poden ser de diferents classes i és per això que necessitem una competència "tot terreny". Avui us n'he preparat alguns exemples amb el popurri de llengües que us comentava abans. 

- Dificultats terminològiques. La interpretació als serveis públics té lloc en contextos especialitzats i, per tant, és inevitable que a les converses sorgeixin termes propis del llenguatge de cada especialitat. Fixeu-vos en la conversa següent (basada en una de les simulacions del blog de Carl Gene Fordham), en una consulta de pediatria:

D: Vale, pues si no me equivoco hoy ha venido para preguntar por las vacunas que todavía le faltan a su hijo, ¿verdad?
( 嗯，我知道你今天来是想要查询一下你的孩子还有哪些疫苗需要注射，对吗？)

P: 对的，我查过了。我把那个纪录打印了出来。上面说晓明在出生的时候已经注射过预防乙型肝炎的疫苗了。然后在过去的12个月里他注射了预防白喉，破伤风，百日咳和流行性感冒的疫苗。

(Sí, lo he mirado. He fotocopiado el carnet de vacunación. Dice que Xiaoming recibió la vacuna de la hepatitis B cuando nació. En los últimos doce meses ha sido vacunado contra la difteria, el tétanos, la tos ferina y la gripe.)

Imatge extreta de: http://www.lababyhome.com/thread-3692-1-1.html 

El consell per afrontar aquestes dificultats és preparar, sempre que es pugui, la sessió que caldrà interpretar. Si ja sabem a priori que haurem d'interpretar en una consulta de pediatria, potser podem portar, per si de cas, el nostre glossari de vacunes, que és un tema que sempre sol sortir en aquestes converses. Com que és difícil memoritzar tots els noms de les vacunes, un glossari on s'inclogui també el pinyin ens serà d'allò més útil. 

- Dificultats per termes que fan referència a conceptes inexistents en l'altra cultura. Aquest tipus de dificultat la trobem molt en els noms de tràmits (empadronament, arrelament, etc.), d'institucions (EAIA) o fins i tot de càrrecs sense un equivalent en la cultura amb la que estem parlant (per exemple, el treballador social). La traducció literal a vegades pot funcionar més o menys: per exemple, si traduïm "llibre de família" en anglès per "family book", per la similitud pot acabar funcionant, sobretot si la persona disposa d'aquest llibre, ja que ràpidament sabrà de què estem parlant. 

Tanmateix, no sempre és així. En "arrelament", si busquem la traducció més literal (扎根，zhagen, en xinès; o rooting, en anglès), ens trobem amb un concepte molt metafòric que potser no serà del tot comprensible en la llengua d'arribada. Una opció pot ser deixar el terme en la llengua original i afegir-hi una explicació breu (per exemple, indicar que és un permís de residència basat en la teva integració al país). Amb aquesta opció també estem promovent que l'altre es familiaritzi amb el terme en la llengua original, la qual cosa pot ser molt útil. Per exemple, al portal Ouhua veiem l'ús de "libro de familia" en textos escrits en xinès (我的Libro de Familia上没有结婚资料). En aquests casos també és important saber si ja hi ha una traducció en ús en la comunitat amb la qual treballem. Per exemple, molts xinesos estan acostumats a 住家证明 (zhujia zhengming) per a "empadronament", però hi ha altres formes que també s'utilitzen. 

- Dificultats per qüestions de registre. Una altra dificultat pot ser haver d'interpretar fragments molt col·loquials, desordenats o fins i tot incoherents. Cal recordar que les converses orals són espontànies i mai seran com la interpretació d'un discurs, planificat i estructurat. Aquí és molt important la capacitat d'anàlisi per entendre bé a què ens referim. Per exemple, parlant de les opcions de futur d'un alumne xinès després de l'ESO, la tutora proposa que faci un cicle formatiu de grau mitjà. Després de valorar a quins centres podria fer-lo, la mare comenta: 

是啊。是，但是我儿子能做什么事，要做的话那是一定会用心的。

(Sí. Sí, pero el meu fill, si pot fer una cosa, si la vol fer, llavors segur que s'hi aplicarà.) 

Veiem que és una frase força desordenada i que en llegir-la ja hem de pensar un parell de cops: a veure què vol dir? Per això aquí seria molt important la capacitat d'anàlisi i, en cas de dubtes molt grans, preguntar a la mare què volia dir. 

- Dificultats per les variants de la llengua. En el cas del xinès, és una dificultat molt evident i, de fet, fa uns mesos ja vaig dedicar una entrada a les variants del xinès ("El xinès dels xinesos a Catalunya"). A les classes d'interpretació als serveis públics anglès-castellà treballem aquest tema també a partir de simulacions (roleplays) que fan servir l'espanyol mexicà i us puc assegurar que, a banda de treballar la sensibilitat cap a diferents variants d'una llengua, al final són activitats que acaben sent molt divertides. Aquí van només dos fragments extrets d'una simulació de Bancroft i Rubio-Fitzpatrick (2011: 117-121):

Madre: Dios mío, me la van a puyar toda a mi hija. Que yo me acuerde yo nunca le puse inyecciones (...).  

[...] 

Provider: Maybe, I don’t know. Now here’s a list of documents we need for registration: proof of age and legal name, original birth certificate –

Madre: Fíjese que yo vine mojada y no tengo esos papeles. Allá yo creo que tal vez me los pueden conseguir, pero se va a tardar mucho. 

La primera paraula desconeguda sol ser "puyar" (en aquest context, "pinchar"), mentre que a la segona intervenció de la mare caldria tirar dels coneixements culturals per entendre bé l'expressió "venir mojado" (il·legalment). 

En definitiva, que la competència lingüística és importantíssima i per molt que estudiem i practiquem... sempre hi haurà coses noves per aprendre *sigh*. Això sí, sempre, amb il·lusió! 

Avui acabo l'última entrada del 2013 amb...

新年快乐，万事如意！ (xin nian kuaile, wanshiruyi!)，

Happy New Year! 

¡Feliz Año Nuevo! (¡Pasenlo chido!) 

i BON ANY! ... o molts d'anys!, com diuen a Mallorca ;)

Que la riquesa lingüística us continuï acompanyant en aquest 2014 que aviat encetarem!

l'etern debat: interpretació als serveis públics o mediació intercultural?

Ahir (per fi!) vaig rebre el número 25 de Cuadernos de Aldeeu, un número especial coordinat per Claudia Angelelli i sota el títol de: Cuidado con los vacíos: la universidad y los estudios de traducción e interpretación. Minding the gaps: Translation and Interpreting Studies in Academia. L'esperava amb candeletes perquè aquí hi ha el meu primer article fruit directe de la tesi: "Interpretación en los servicios y/o mediación intercultural: la realidad de los profesionales que trabajan en el contexto catalán". Com el títol ja deixa intuir, a l'article exploro una mica els límits difusos entre interpretació als serveis públics i la mediació intercultural, així com també els dubtes i inseguretats que comporta aquesta definició tan vaga del perfil professional. 

Cuadernos de Aldeeu i bossa de Scarf and Buff

L'article només es pot consultar el paper, però n'he penjat una còpia al Researchgate (si el feu servir, busqueu-m'hi!) i, si a algú li interessa, li puc passar la meva versió digital. El que sí que puc compartir aquí és el resum de l'article, així podreu tenir-ne una idea més concreta:

Interpretación en los servicios y/o mediación intercultural: la realidad de los profesionales que trabajan en el contexto catalán

 A fecha de hoy, buena parte de la investigación en Interpretación en los Servicios Públicos (ISP) se ha centrado en la definición del perfil profesional del intérprete en los servicios públicos y en establecer fronteras entre la ISP y la mediación intercultural. Esta discusión teórica es el punto de partida del presente artículo, que se concentra en las especificidades de la ISP y de la mediación intercultural en Cataluña, una región donde dichas prácticas se encuentran, todavía, en plena profesionalización. Basándonos en entrevistas en profundidad a intérpretes para la combinación lingüística chino-catalán/español y a mediadores interculturales para el colectivo chino en Cataluña, el presente artículo ilustra con ejemplos reales el debate alrededor del rol del intérprete en los servicios públicos. Los relatos de los informantes sobre sus propias experiencias demuestran que las situaciones a las que tienen que enfrentarse en su trabajo diario a menudo difuminan los límites entre los perfiles profesionales del intérprete y del mediador. Como consecuencia, aparecen dudas frecuentes sobre su propio rol y funciones; dudas que, a su vez, se ven reforzadas por la organización y provisión de la ISP y de la mediación intercultural en Cataluña. Finalmente, se reflexionará sobre las implicaciones que esta realidad compleja puede tener en el diseño de programas de formación para ISP y para mediación intercultural.

 Com sempre, comentaris i opinions seran benvinguts! Bona revetlla a tothom!

recursos per a la formació en ISP

Després de l'experiència com a formadora en ISP d'aquests últims mesos, en aquesta entrada he decidit fer un recull dels recursos que m'han estat més útils per preparar aquestes classes. Molts d'aquests recursos són gratuïts i accessibles en línia, o sigui que potser també poden ser interessants per a aquells que cerqueu una aproximació més autodidàcta en interpretació d'enllaç o als serveis públics. No hi ha recursos específics per a la formació de la ISP xinès-català o xinès-castellà, igual que passa amb altres combinacions lingüístiques; per això cal prendre els recursos que presentaré a continuació com a recursos genèrics i anar-los adaptant a les necessitats concretes. 

1. Bancroft, Marjory; Rubio-Fitzpatrick, Lourdes (2011). The Community Interpreter. Columbia: Culture and Language Press.

Aquest manual, juntament amb el llibre d'exercicis que l'acompanya (The Community Interpreter. Exercises and Role Plays) és tota una font d'inspiració en la docència de la ISP. Està pensat per a un curs de 40 hores i se centra, sobretot, en el context dels EUA, però tot i així, moltes de les activitats que presenta són totalment extrapolables al nostre context. Bancroft i Rubio-Fitzpatrick posen molt d'èmfasi en el codi ètic, que és, pràcticament, l'eix vertebrador de la seva proposta formativa. El llibre d'exercicis inclou moltes activitats relacionades amb dilemes ètics i amb l'aplicació de la "mediació no intrusiva" en la sessió d'interpretació. També hi trobem molts guions per a role play o simulacions sobre temes molt diversos relacionats amb els àmbits social, escolar, sanitari i legal (monolingües en anglès o en la combinació d'anglès-castellà).

2. Parlant de codis, per a les classes he decidit decantar-me pel codi adaptat per Sofía García-Beyaert i disponible a la web de L-IN-K.org: Código deontológico y pautas de buenas prácticas en la interpretación en los servicios públicos y el ámbito comunitario. 

García-Beyaert parteix de diferents codis ja existents (el de la Healthcare Interpretation Network, d'Ontario; el de la International Medical Interpreters' Association, IMIA; i el del National Council on Interpreting in Health Care, NCIHC) i en fa una adaptació al castellà. No és només una traducció, ja que, d'una banda, mira de combinar els diferents principis que apareixen en els codis esmentats i els consells per a les bones pràctiques, però de l'altra, intenta evitar principis contradictoris. Per exemple, evita el principi de l'advocacia, que contradiu clarament al de la imparcialitat. 

Un exercici relacionat amb els codis i basat en Bancroft i Rubio-Fitzpatrick és demanar als alumnes que llegeixin el codi i que marquin: a) un principi que els hagi sorprès, b) un principi que els costaria de seguir, c) un principi que pensin que és imprescindible per a la bona pràctica professional. Aquesta activitat genera molt de debat, però, alhora, obliga als alumnes a fer una lectura reflexiva del codi i, per tant, és ja un primer pas cap a interioritzar-lo. 

3.  La web de Linkterpreting. 

A l'hora de preparar activitats, aqueta web és tota una font de recursos. El més interessant potser són tots els role plays o simulacions que trobem a la pestanya de "material didàctic" de cadascun dels àmbits (social, sanitari, judicial, policial i penitenciari). Aquests role plays es poden fer servir en format àudio (per exemple, si disposem de cabines per a interpretació) o es poden distribuir en paper (a la web també hi ha els guions) i demanar als alumnes que es reparteixin els rols. 

A banda dels role plays, a la web també trobem una pestanya amb "exercicis previs", on s'hi detallen tota una sèrie d'activitats més relacionades amb la memòria, la concentració, l'atenció, reformulació i registre i moltes altres competències; a part de bibliografia, enllaços i altres recursos. Per tant, la web de Linkterpreting és, sens dubte, una web completíssima per a la formació en ISP i, a més a més, totalment gratuïta. 

4. Ugarte Ballester, Xus (2010). La pràctica de la interpretació anglès-català. Vic: Eumo Editorial. 

Tot i que Ugarte se centra més en la pràctica de la interpretació en general (el llibre també inclou interpretació simultània i consecutiva de conferències), els exercicis preinterpretaatius (concentració, memòria, agilitat mental, reformulació, etc.) són totalment aplicables a la didàctica de la ISP. També inclou un capítol amb activitats d'interpretació d'enllaç en contextos de serveis públics, amb propostes de guions i material audivisual en un CD. 

Del llibre d'Ugarte, però, el que m'agrada especialment són els exercicis preinterpretatius: un cop a l'aula poden ser molt divertits! Per exemple, un dels exercicis consisteix en demanar als alumnes que escriguin l'alfabet en vertical. A continuació, la professora els llegeix una llista de paraules ordenada alfabèticament (jo vaig aprofitar per introduir-hi paraules de l'àmbit judicial). La pot llegir un o dos cops. Llavors els alumnes han de mirar de recordar totes les paraules només guiant-se per l'alfabet que tenen escrit. Amb aquest exercici a l'estil de "Pasa-palabra" aconseguim practicar memòria, concentració i atenció.

5. Enhanced communication via an interpreter. Recull de vídeos elaborat per la policia de Cambridshire sobre com millorar la comunicació mitjançant un intèrpret. 

Tot i que aquest recull de vídeos es dirigeix, sobretot, a proveïdors, molts dels consells que s'hi donen poden ajudar als intèrprets a entendre millor el propi rol i a saber com orientar als proveïdors. 

Jo vaig aprofitar aquests vídeos per fer exercicis preinterpretatius. Per exemple: els alumnes treballen en parelles. Una persona de la parella mira, escolta i pren notes, mentre que l'altra persona només mira i escolta. Quan acaba el vídeo, la persona que només ha mirat i escoltat ha d'explicar molt minuciosament el contingut del vídeo a l'altra persona, incloent-hi tants detalls com sigui possible (per exemple, noms propis, números de telèfon, adreces, etc.). La persona que ha pres notes, pot corregir a l'altra. Al següent vídeo, canviem de rols. Aquest execici és molt entretingut i, pel fet d'incloure informació visual, és també un moment de distensió per als alumnes. A més a més, no només hi practiquem memòria, concentració i expressió (podem demanar que ens expliquin el contingut del vídeo en una llengua diferent de la del vídeo), sinó que ens ajuda a parlar de qüestions del codi ètic o de la importància de la presentació i de les estratègies per aconseguir una comunicació més efectiva amb els proveïdors. Aquí us en deixo un exemple:



 

6. Del Pozo Triviño, Maribel (2009). Una propuesta formativa en Interpretación en los Servicios Públicos en el marco del EEES. Redit, 3, 31-51. 

Finalment, acabo amb un article que em va anar molt bé a l'hora de planificar les assignatures d'interpretació als serveis públics al màster de la UPO i de la UAB. A diferència d'altres articles, que parlen de disseny de cursos més holístics i de llarga durada, Del Pozo Triviño se centra en una assignatura de 30 hores en el marc d'un Grau en Traducció i Interpretació. Per tant, una assignatura específica d'ISP per a alumnes que ja saben què és la traducció i què és la interpretació. 

El que més m'agrada d'aquesta proposta formativa és que ofereix un tastet de cada un dels contextos de la ISP, fins i tot de contextos que no se solen incloure ni en la recerca ni en la formació: el context penitenciari i el context notarial. Això permet als alumnes veure les diferències entre àmbits, treballar a partir de la preparació d'encàrrecs i adonar-se de quin context els podria atraure més de cara a la pràctica professional. 

Tal com he dit al principi, aquest és només un recull dels recursos que a mi, personalment, m'han estat més útils. Si hi feu un cop d'ull, tant des del punt de vista del docent, com des de la perspectiva de l'alumne autodidacta, no dubteu a compartir el vostre feedback en forma de comentaris!

"Noves experiències en la didàctica de la ISP"

 

[Taula rodona]

Ahir vam celebrar la taula rodona sobre "Noves experiències en la didàctica de la interpretació als serveis públics" en el marc del congrés DidTRAD organitzat pel grup PACTE del Departament de Traducció i d'Interpretació de la UAB. Com que va ser força llarga, avui sí que em limitaré, només, a les idees principals que ahir es van esbossar:

- Marjory Bancroft:

 "International perspectives on the interpreter’s role as they affect PSI training"

El punt clau d'aquesta ponència va ser l'èmfasi que la Marjory va posar en el fet que gràcies a la creació d'un codi ètic i d'unes recomanacions de bones pràctiques s'ha pogut arribar a un consens en la formació d'intèrprets als EUA. En aquest sentit, la seva conclusió va ser també una recomanació: cal un codi i unes recomanacions reconeguts a nivell nacional per tal que tots puguem posar-nos a treballar en la mateixa direcció. 

- Anna Gil Bardají: 
 "L’experiència del I Curs d’especialització en interpretació als serveis públics a Catalunya"

L'Anna va presentar l'experiència del I Curs d'especialització en ISP, els reptes que havia suposat per a nosaltres i el procés de transformació en postgrau. El punt clau, clarament, la presentació i argumentació dels canvis que es faran de cara al curs que ve, d'entre els quals cal destacar l'augment d'hores lectives: de 180 a 240, la majoria de les quals s'afegeixen al mòdul de pràctica a l'aula. 

- Noelia Burdeus:

"La didàctica de la ISP: Un estudi comparatiu entre dos programes de formació"

La Noelia va comparar el I Curs d'especializació en ISP amb el programa de formació d'intèrprets de Montréal i, curiosament, ens vam adonar que tot i no haver-nos fixat en aquest programa en dissenyar el nostre curs, les assignatures, continguts, competències i objectius, eren força semblants. La gran diferència? La durada. A Montréal és un curs de (només!) 45 hores. 

- Sofía García-Beyaert:

"L’enfocament de formació reflexiva i la seva rellevància i aplicació en l’àmbit de la ISP"

La ponència de la Sofía va ser més concreta i va presentar la pràctica de la formació reflexiva i com l'havia aplicada ella a partir de les autoavaluacions dels alumnes. Va subratllar el fet que a la ISP hi intervenen molts factors (tècnica, pràctica, ètica, etc.) i que, per tant, la formació reflexiva pot ensenyar als estudiar a reflexionar sobre el seu propi procés d'aprenentatge i de posada en pràctica de tot això. 

- Bartolomé Mesa-Lao:

"Terminologia aplicada a la ISP"

 La presentació del Barto també va ser molt concreta: es va centrar en el mòdul que havia dissenyat ell per al curs i va presentar-nos les activitats que hi havia realitzat. Possiblement, una de les que ens va semblar més original va ser la proposta als alumnes de dissenyar una aplicació terminològica relacionada amb la ISP, una activitat que sembla que va generar una pluja d'idees molt interessant a l'aula. 

- Liudmila Onos:

"Els materials traduïts com a eina didàctica en un curs d’ISP"

Finalment, la Liudmila també va presentar la seva experiència docent en una sessió dedicada als materials traduïts. El punt fort de la presentació va ser, sens dubte, la justificació que la Liudmila va fer per la inclusió d'una assignatura més enfocada a la traducció escrita en un curs dedicat a la interpretació i és que realment va saber presentar-ne molt bé tots els avantatges que pot suposar. 

La taula va ser una posada en comú molt interessant de diferents aspectes i, en aquest sentit, tots vam aprendre de tots i al final les preguntes també van ser molt encertades. Avui, més...!

associacions professionals (I)

Les associacions professionals han tingut un paper molt important en el desenvolupament de la TISP en molts països. IMIA (International Medical Interpreters Association), per exemple, no tan sols ha elaborat codis ètics i bones pràctiques com el que vèiem en l'entrada anterior, sinó que a la web inclou tot un recull de recomanacions pràctiques per tal de millorar la comunicació mediada:

Publicacions

> IMIA Guide to Telephone Interpreting
> IMIA Guide on Medical Translation
> Top Ten Reasons to Hire a Staff Interpreter
> IMIA Guide to Ethical Conduct
> IMIA Guide on Working with Medical Interpreters
> IMIA International Report on Medical Interpreting
> IMIA Guides and Publications List

codi deontològic d'IMIA en xinès

IMIA (International Medical Interpreters Association) ha traduït el seu codi deontològic al xinès: 医疗口译道德规范。El codi deontològic és bàsic en la interpretació als serveis públics i dominar-lo en les dues llengües de treball pot ser útil per poder-lo explicar als interlocutors (proveïdors de serveis i usuaris) en cas de confusió pel que fa al rol de l'intèrpret. En aquest sentit, aquest document pot ser de gran utilitat com a text paral·lel per a codis deontològics en ús a Catalunya -- p. ex., alguns consells comarcals utilitzen una versió del codi elaborat per Ugarte i Perramon (2004). 

En futures entrades, seguirem parlant de codis... avui, però, acabem l'entrada amb un dels principis bàsics: la confidencialitat, que en el codi d'IMIA es presenta així:

1. 医疗口译者应对所有指派任务的相关信息进行保密。