dijous, 19 de juliol del 2012

Els continguts jurídics del web d’acollida de la Generalitat de Catalunya

Estudi comparatiu de les versions catalana, anglesa i xinesa

Web d'acollida de la Generalitat de Catalunya (versió en xinès)

[Entrada publicada simultàniament aquí i al bloc d'InterÀsia: El impacto de Asia Oriental en el contexto español]

Al número 57 de la Revista de Llengua i Dret, de l'Escola de l'Administració Pública de Catalunya, s'ha publicat "Els continguts jurídics del web d’acollida de la Generalitat de Catalunya: estudi comparatiu de les versions catalana, anglesa i xinesa" (pàg. 71-94), un article en el qual reprenem algunes de les qüestions ja proposades en aquest bloc en divereses entrades prèvies (vegeu, per exemple, a "Polítiques d’immigració a Catalunya i respostes als problemes de comunicació amb la població immigrada" o "Els materials d'acollida en xinès"). A continuació presentem el resum de l'article, que es pot consultar íntegrament al web de la Revista de Llengua i Dret.


[RESUM]


En el marc de les actuacions prèvies a la nova Llei d’acollida, aprovada a l’abril del 2010, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa, el 2009, un web d’acollida multilingüe telemàtic, traduït a les nou llengües més parlades a Catalunya. L’estudi que presentem en aquest article se centra en la traducció de l’apartat sobre «Legislació» de la Guia d’acollida. En primer lloc, definirem i delimitarem l’àmbit de la traducció als serveis públics com a marc teòric d’aquest estudi. A continuació, basantnos en l’anàlisi del discurs, compararem la versió original en català de l’apartat de legislació, amb les versions en castellà, anglès i xinès. Ens fixarem, específicament, en qüestions com el registre, les dificultats de traducció d’aquest tipus d’informació i les diferències en les tècniques adoptades en les tres versions traduïdes. Aquesta anàlisi contrastiva servirà per reflexionar sobre el paper de les traduccions d’informació sobre legislació en l’apoderament de les minories lingüístiques i, per extensió, en la promoció de la convivència en la diversitat.

dimecres, 18 de juliol del 2012

la interpretació als serveis públics i la mediació intercultural amb el col·lectiu xinès a Catalunya

Ahir, 17 de juliol de 2012, vaig presentar la tesi que ha motivat la creació d'aquest bloc davant d'un tribunal format per tres doctores especialistes en algun dels meus dos àmbits de treball: d'una banda, la Dra. Xus Ugarte i la Dra. Icíar Alonso, de l'àmbit de la interpretació als serveis públics, i de l'altra, la Dra. Helena Casas-Tost, de l'àmbit de la sinologia. I, entre els molts comentaris que em van fer, totes tres van coincidir a valorar la inciativa del bloc com a mitjà de difusió de la recerca... la qual cosa, m'anima encara més a mantenir-lo ben viu!

Per això, avui, en aquesta entrada, la primera que escric com a doctora, he decidit compartir el resum de la tesi, que ben aviat estarà disponible al TDX (Tesis digitalitzades en xarxa) i al TESEO, i els resultats de la qual espero poder continuar difonent mitjançant articles, publicacions i, sí, i tant, a través d'aquest bloc. Acaba una etapa, però en comença una altra! Mentrestant, gràcies un cop més a tots els que heu contribuït a fer aquesta recerca possible i, en especial, gràcies als intèrprets i mediadors interculturals que vau col·laborar-hi a través de les entrevistes que em van servir per recollir tantes i tantes dades.

[Resum] 

 

La immigració xinesa a Catalunya ha viscut un augment exponencial en els darrers anys: mentre que al 1998 només hi havia 2.440 xinesos censats, al 2011 es va arribar als 47.493, una xifra que continua augmentant. L’arribada d’aquests nous ciutadans xinesos, juntament amb persones d’altres orígens, ha motivat l’aparició de dos nous perfils professionals: els intèrprets als serveis públics i els mediadors interculturals, que comparteixen la tasca de facilitar la comunicació entre els ciutadans que desconeixen les llengües oficials i el personal dels serveis públics de la societat receptora. La nostra tesi s’emmarca en aquest context i pretén unir dues línies de recerca que, fins a data d’avui, han avançat per separat: l’estudi de la interpretació als serveis públics (ISP) i l’estudi d’un col·lectiu immigrat, com és el cas dels xinesos. 

Per això, partim d’un marc teòric que tant inclou una panoràmica de la immigració xinesa a Catalunya i dels estudis que s’han fet sobre comunicació intercultural amb els xinesos, com una revisió àmplia de l’estat de la qüestió de la recerca en ISP a nivell general. El nostre objectiu principal és analitzar els tipus de resposta que s’han donat als problemes de comunicació amb el col·lectiu xinès als serveis públics a Catalunya, és a dir, analitzar la ISP i la mediació intercultural en aquests àmbits. D’aquest objectiu principal es desprenen d’altres objectius secundaris, tots amb el denominador comú d’intentar definir una mica millor el perfil professional de l’intèrpret als serveis públics i les especificitats de la comunicació mediada amb el col·lectiu xinès. 

Per assolir aquests objectius, ens hem basat en un enfocament mixt: qualitatiu i quantitatiu. D’una banda, hem realitzat entrevistes en profunditat a intèrprets i mediadors per al col·lectiu xinès i a representants d’entitats que contracten a aquests professionals; les hem transcrit i les hem analitzat mitjançant l’anàlisi qualitativa de continguts i l’anàlisi del discurs. De l’altra, hem distribuït qüestionaris en xinès a usuaris xinesos dels serveis públics, d’on hem extret unes dades que ens han permès una aproximació quantitativa a la nostra realitat d’estudi. Gràcies a la diversitat de dades obtingudes hem pogut entendre les diferents percepcions que diferents agents tenen de la ISP i de la mediació intercultural, així com també, afirmar que són pràctiques que sovint comparteixen molts punts en comú. 

D’entre les conclusions més destacades, hem subratllat la necessitat d’una millor definició del perfil professional i d’una formació coherent amb aquesta definició. Essent conscients del moment de crisi econòmica actual, prescindir o reduir els serveis d’ISP no hauria de ser ser la solució, sinó més aviat reestructurar-los basant-nos en l’experiència adquirida, per tal d’aproximar-nos al model integrador de solucions que ja fa uns anys que és una realitat als països més avançats en la ISP. Pel que fa a la comunicació amb el col·lectiu xinès, hem constat que existeixen certes especificitats: p. ex., la diversitat de variants lingüístiques, que caldria tenir-se en compte en la contractació d’intèrprets, o certs trets de la comunicació intercultural (p. ex., el llenguatge no verbal), que s’haurien de treballar en la formació. De fet, la formació apareix com un leitmotiv al llarg de les conclusions i, sobretot, quan tenim presents les dificultats que intèrprets i mediadors expliquen trobar-se en l’exercici de la seva pràctica professional. Finalment, la tesi conclou assenyalant noves línies d’investigació que s’obren a partir de la nostra recerca, d’entre les quals cal destacar l’estudi d’altres modalitats de comunicació mediada als serveis públics (p. ex., interpretació telefònica o traducció escrita de materials d’acollida) o l’anàlisi d’interaccions reals per tal d’aprofundir en els aspectes més relacionats amb la comunicació intercultural. 

divendres, 13 de juliol del 2012

el debat sobre la interpretació judicial

Aquesta última setmana ha resorgit el tema sempre candent de la interpretació judicial, arran de les VIII Jornades de Traducció Jurídica celebrades a Catelló la setmana passada. No entraré en detalls sobre els motius de la controvèrsia en aquesta última ocasió, ja que els podeu trobar al bloc de la xarxa Comunica, al comunicat emès per MIRAS i a dues entrades del bloc de Carmen Cedillo (¿Investigación en TISP?: El grupo MIRAS i El debate sigue abierto: ¿particpas en él?). 

De fet, aquí ja havíem dedicat una de les primeres entrades (La interpretació judicial a Espanya) a aquest tema i ja havíem plantejat algunes de les reivindicacions que des del món acadèmic s'estan fent. Ara és el moment de tornar-hi a pensar i més quan veiem que les coses no milloren i que a la premsa continuen publicant-se titulars com aquest: "Un francés pasa tres meses en prisión al confundirlo con un ladrón", un cas en què bona part dels problemes van derivar de la manca d'interpretació en les primeres declaracions del pressumpte culpable. 

En tot aquest debat, però, pot ser interessant subratllar que la crítica a l'externalització de la interpretació judicial és, en realitat, una crítica a la manca de regulació i a la precarització d'un servei tan important per poder garantir el dret a un judici just i equitatiu a tota persona. El gran problema que patim ara és que en el moment de seleccionar les empreses adjudicatàries per a la prestació de la TISP no s'ha posat la QUALITAT en primer lloc, sinó que s'han prioritzat qüestions com la quantitat (de llengües, d'hores de servei, etc.) o el preu. A l'informe de Linguamón (2010) podeu trobar més informació sobre aquests criteris que, de fet, queden prou definitis a l'esquema següent, que aquests últims dies circula força a les xarxes socials i als blocs.  

Tots estem d'acord que la formació és la via cap a la qualitat. Tanmateix, la formació també suposa un esforç, una dedicació i una inversió de temps i de diners i, per això, més enllà de formar-nos "por amor al arte", necessitem motivacions externes que ens facin pensar que valdrà la pena formar-nos. Aquestes motivacions (inexistents en el context espanyol i català actuals) podrien ser:

1) Una acreditació que regulés l'accés a la professió (us recomano l'entrada sobre acreditació en aquest mateix bloc )
2) L'exigència des de les empreses del requisit de la formació
3) L'esperança que les millores a nivell personal puguin retornar-nos en forma d'estabilitat laboral o d'un increment retributiu (utopia?)


Quan aquestes condicions fallen, només ens queda confiar en l'ètica professional dels intèrprets i en les seves ganes de fer bé les coses, però amb això no n'hi ha prou. Cal seguir lluitant per fer entendre que només s'aconseguirà fer justícia de debò amb intèrprets ben formats i qualificats que garanteixin el respecte dels drets de totes les persones implicades en un judici. I, amb el model actual, no anem pel bon camí.

En aquest bloc sovint hem citat exemples d'altres països i, un cop més, sembla que als Estats Units ja van força més endavant en aquest tema. Us deixo algunes lectures que poden ajudar a reforçar els arguments a favor de la lluita per a la regulació de l'accés a la interpretació judicial. A banda de la tesi doctoral de Juan Miguel Ortega Herráez, que ja vaig proposar fa uns mesos (Análisis de la práctica de la interpretación judicial en España: el intérprete frente a su papel profesional), personalment trobo molt interessants les contribucions de Holly Mikkelson i de Sandra Hale. Mikkelson, d'una banda, proposa uns marcs teòrics i unes reflexions molt profundes sobre l'evolució de les pràctiques de la interpretació judicial, realment pertinents després de la nostra reflexió d'avui. Hale, de l'altra, entra en detalls molt més específics i en qüestions molt més lingüístiques relacionades amb la pràctica de la interpretació. El denominador comú? L'èmfasi en la formació.

De fet, aquestes referències són només un tastet de la recerca tan àmplia que s'ha fet en la interpretació judicial. Si algú hi està interessat, que m'escrigui i li passaré més articles sobre aquest tema. De moment, us animo a llegir el manifest de la pàgina de Comunica i a deixar-hi els vostres comentaris si creieu que val la pena aquesta iniciativa: 





diumenge, 8 de juliol del 2012

diccionaris

Després d'uns dies sense publicar cap entrada, avui l'aprofito per incloure un "poti-poti" de diccionaris que poden ser útils per a diferents tasques de traducció i d'interpretació.

1.) 医网打尽 - web sobre medicina que inclou un diccionari xinès-anglès força complet. També és força interessant l'opció de 考试 (examen), en què permet buscar preguntes (i respostes) relacionades amb un terme en concret. Aquesta part només és en xinès, però justament per això, és una manera força útil de buscar textos paral·lels. 

2.) Glosario de enfermedades. Glossari elaborat pels estudiants del màster en Comunicació Intercultural, Traducció i Interpretació als serveis públics d'Alcalà de Henares (castellà-xinès).

3.) Solicitor Online - 法律词典 - llistat de termes jurídics bilingües (anglès-xinès tradicional). 

4.) 中国百科网 - 法律词典 - un altre llistat de termes jurídics. Aquest cop només en xinès.

5.) 牛词网在线词典 Niuword.com Chinese Slang Dictionary- un diccionari ben diferent dels anteriors però no per això menys útil, i és que aquest ens pot "salvar" en un moment d'aquells en què haguem de traduir una paraula una mica pujada de to i ens trobem que no sabem com fer-ho. Autores com Cambridge (1999) insisteixen en la necessitat d'interpretar-ho sempre TOT, i això inclou tant el missatge com el registre... i si el registre implica haver de traduir expressions vulgars o malsonants, s'ha d'aconseguir transmetre-les així, tal com són, per tal que l'interlocutor es pugui endur una idea com més exacta possible de la persona que té davant seu. Per tant, fora vergonyes, i a practicar el 屁,el 他妈的 i tota la resta. Per cert, al bloc de Aaron Wang hi trobareu diferents usos, precisament, del 屁.