juliol a la universitat

A mitjans juny acaben les classes a la universitat i comencen les vacances per a la majoria d'alumnes. I pels professors també? Mmm... tant de bo! La veritat és que contràriament al que la gent pensa, el mes de juliol és un mes força actiu a la universitat i tot i que potser tenim una mica més de flexibilitat horària (no cal seguir els horaris de les classes), al juliol continuem treballant! 

D'una banda hi ha les guies docents que cal revisar de cara al curs següent. Si es volen fer canvis en les assignatures és important que això es pugui publicar abans que comenci el curs per si algun alumne les vol consultar. També és el moment idoni per repensar la metodologia de les assignatures i proposar activitats noves. Aquesta és una de les tasques que tinc pendents per la setmana que ve... A més a més, en el meu cas, tot són assignatures noves l'any que ve, i és que serà un any de canvis: començaré a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF! En properes entrades parlaré d'aquest canvi ;)

El juliol també sol ser mes de congressos, ja siguin aquí o a fora. Concretament, aquesta setmana hi ha hagut el DidTrad, el congrés sobre didàctica de la traducció organitzat pel grup PACTE, i la setmana passada va haver-hi el V Simposi de joves investigadors en traducció, interpretació, estudis interculturals i estudis d'Àsia oriental, tots dos a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la UAB. Aquest any només he participat al DidTrad i val la pena dir que l'organització ha estat excel·lent i malgrat que no he pogut assistir a gaire sessions, les que he escoltat han estat molt bé. Per exemple, de la presentació de l'Anna Kuznik em va agradar especialment la seva reflexió sobre com millorar l'ocupabilitat dels futurs graduats en traducció i interpretació. Moltes classes de traducció i de llengua, tant teòriques com pràctiques, però... per què no afegir-hi seminaris sobre màrqueting o iniciatives per incentivar les idees de joves emprenedors en l'àmbit de la traducció? Tot i que Kuznik parlava del context de Polònia, sens dubte són idees que aquí també caldria tenir en compte... 

Personalment, vaig participar a la taula rodona sobre interpretació en casos de violència de gènere arran del projecte SOSVics (aquí en teniu una notícia) i juntament amb la Marta Arumí vam parlar d'estratègies en la interpretació als serveis públics de l'àmbit educatiu en la combinació xinès-català/castellà. Aquesta presentació seria una continuació de l'article que vam publicar a Intralinea. 

Què més fem al juliol? Doncs també sol ser un mes de feina amb les tesines i treballs finals de màster. A mi m'ha tocat ser membre de tres tribunals de defensa de treballs finals del Màster de Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals de la UAB. La veritat és que no em queixo, perquè sempre és una oportunitat per aprendre d'àmbits menys coneguts! Aquest any els temes han estat el cas de la traducció i interpretació jurídica amb el xinès a Catalunya (tesina de Hu Linna), un estudi del significat del somriure i la seva traducció a la novel·la 红楼梦, Sueño en el Pabellón Rojo (Cao Shuyuan) i una anàlisi contrastiva de l'ordre de paraules i de la construcció de tòpic entre el castellà i el xinès (Liu Shiyang). Com podeu veure, temes molt variats, que d'alguna també reflecteixen la diversitat de temes que s'estan estudiant en l'àmbit de la traducció i la interpretació.

A banda d'aquestes tesines, dirigeixo quatre tesines d'alumnes del Máster en Comunicación Internacional, Interpretación y Traducción en los Servicios Públicos de la UAH. Totes quatre volen presentar-la a la convocatòria de setembre, o sigui que ara estem de ple en correccions i revisions. Em toca llegir sobre traducció administrativa xinès-castellà (el cas dels documents del registre civil); sobre una proposta de traducció del codi de circulació castellà-xinès; la professionalització de la interpretació als serveis públics a la Xina, i les diferències en l'educació sobre la sexualitat a la Xina i a Espanya i les possibles implicacions en la formació de mediadors interculturals i intèrprets als serveis públics. Estic ben distreta! 

I què més fem a l'estiu? Doncs, per exemple, intentem avançar publicacions que tenim a mitges o començar-ne algunes de les que tenim pendents. En el meu cas, juntament amb la Marta Arumí (MIRAS, UAB), l'Anna Gil-Bardají (MIRAS, UAB) i la Laura Aguilera (Universidad de las Palmas), estem acabant un capítol sobre interpretació en l'àmbit psicosocial (intervenció psicològica i atenció als serveis socials) en casos de violència de gènere. Aquest capítol formarà part d'un manual derivat del projecte SOSVics que, si tot va bé, es presentarà a la tardor. 

Amb el TXICC tenim una guia d'estil entre mans i també estem mirant de donar-li una empenta aquest mes. En realitat es un projecte que vam començar a la tardor de 2012; aviat farà dos anys que anem fent reunions i que hi estem treballant, o sigui que us podeu imaginar les ganes que tenim de veure-la publicada :)

I a banda d'aquestes, també tinc un parell de publicacions meves pendents... sempre falta temps!

I què més...? Doncs sí, encara hi ha més coses! A mi m'han enviat un parell de revisions (peer-review) d'articles que també he anat posposant per fer ara a l'estiu. 

I ah! Com que també col·laboro en la coordinació del Màster en Traducció jurídica i Interpretació judicial, aquest mes també tenim feineta amb mails de dubtes d'alumnes potencials, amb les inscripcions i matrícules, preparant l'horari i contactant amb el professorat que farà les assignatures. 

I què més... doncs ara sí que diria que ja està! Fer tantes coses està molt bé i et permet aprendre de temes diferents, però cal dir que la dispersió també té la seva faceta negativa: no poder concentrar-te en una sola cosa a vegades genera frustració per la sensació que no pots arribar a tot arreu. D'això n'hem parlat amb moltes companyes i totes compartim aquesta sensació... però d'altra banda també sembla difícil poder canviar aquest sistema de multitasques que la universitat ens assigna. 

En qualsevol cas, per a tots els que de moment esteu passant l'estiu a la ciutat, aquí va una cançó de bon rotllo ;)

Crònica de la V Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics

Com ja és gairebé una tradició, dedico l'entrada d'avui a fer un breu resum del que va ser la V Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics: reptes en la interpretació a l'àmbit sociosanitari, organitzada pel grup MIRAS de la UAB. Com que més endavant es penjaran els vídeos de les ponències a la web del grup MIRAS, faré només un petit repàs del que més em va agradar de cada comunicació. 

La jornada va començar amb la conferència plenària de Jan Cambridge, que va presentar part dels resultats de la seva tesi sobre interpretació en casos de salut mental. Jan Cambridge va compartir amb nosaltres tot el seu procés de recerca i, especialment, les dificultats que va haver d'afrontar: que si impediments a l'hora de poder accedir a la gravació de dades reals, que si viatges en va perquè llavors l'intèrpret o el pacient no es presentaven a la consulta... en fi, un procés lent i que requereix molta paciència i que molts dels que fem recerca en la interpretació als serveis públics hem experimentat algun cop. D'entre les conclusions, Cambridge va denunciar la poca formació dels intèrprets que treballen en aquest camp al Regne Unit (i això que el Regne Unit sempre es presenta com un dels països pioners en la ISP!) i la poca importància que els mateixos intèrprets donen a les destreses d'interpretació en comparació amb l'èmfasi en la competència bilingüe. 

A continuació, Noelia Burdeus ens va presentar part de la recerca sobre la seva tesi, una comparació entre la ISP a l'àmbit de la salut a Montréal i a Barcelona. Es va centrar sobretot en les dades extretes d'entrevistes a mediadors i proveïdors de serveis de salut de Barcelona i va ser molt interessant veure la perspectiva d'uns i d'altres. Per exemple, es feien palesos, un cop més, el poc reconeixement i la indefinició de la figura del mediador-intèrpret, a qui a vegades es demana que assumeixin funcions que van molt més enllà del que seria realment la interpretació o la mediació intercultural en una consulta mèdica. 

Abans de la pausa encara vam escoltar una altra presentació, la de Rhiannon Nicolson i Candelaria Reymundo Santos: "El eslabón perdido: un código deontológico universal para los intérpretes en el ámbito sanitario". A l'àmbit de la ISP han anat proliferant codis deontològics, tots força semblants, però sempre amb alguna diferència. Davant d'aquest panorama, el que van fer Nicolson i Reymundo va ser fer un buidatge dels principis d'una mostra d'aquests codis i fer una enquesta a personal de l'àmbit sanitari sobre quins d'aquests principis veien més importants i quins no tant. D'entre les conclusions, alguna sorpresa: per exemple, que la imparcialitat sortia cap al final del rànquing. No us n'explico res més perquè prefereixo que en mireu el vídeo quan estigui a punt. El que sí voldria dir és que la presentació, amb Prezi, estava súper ben feta, amb gràfics molt ben trobats i transicions molt ben fetes entre les diferents parts informatives (dic això perquè jo sóc de les que es maregen si s'abusa del zoom amb el Prezi). 

Rhiannon Nicolson i Candelaria Reymundo Santos
al principi de la seva presentació.

Després de la pausa vam tenir la intervenció virtual de Sofía García-Beyaert, amb una presentació sobre els límits difusos entre interpretació i mediació intercultural. En aquest cas, a banda de l'ajuda de gràfics molt il·lustratius, García-Beyaert ens va fer reflexionar amb dues metàfores: la de la mediació intercultural com a pont visible (i, per tant, el mediador com a participant visible en la conversa) i la de la ISP com a passatge només visible quan és convenient (i, per tant, atorgant un paper molt menys intrusiu a l'intèrpret). 

I, finalment, la jornada va acabar amb una taula rodona, com ja és tradició a les jornades de MIRAS. Enguany hi van participar Lluís Granero, de l'Agència de Salut Pública del Departament de Salut i, a més a més, coordinador del programa de mediació intercultural que a partir del setembre es posarà en funcionament gràcies a la col·laboració amb la fundació de l'Obra Social de la Caixa; Adil Qureshi, doctorat en psiquiatria transcultural i membre de l'equip de la Vall d'Hebron encarregat de formar mediadors interculturals en les dues promocions anteriors del programa de la Caixa (2009-2010 i 2010-11); Ana Sancho, coordinadora del servei de mediació intercultural al Parc Salut Mar, un dels pioners en aquest camp; Núria Torres, coordinadora del 061 CatSalut Respon, que inclou també interpretació telefònica sanitària; i, finalment, la nostra companya de MIRAS Yin Juying, mediadora intercultural de l'ajuntament de Mataró. Com podeu veure, perfils molt diferents que ens van ajudar a entendre una mica millor el panorama actual de la interpretació sanitària a Catalunya. D'entre les dades interessants d'aquesta taula rodona, una que ho és especialment pel nostre blog: al 2012 i 2013 el xinès va ser la llengua amb més demanda d'interpretació telefònica al 061 CatSalut Respon, una dada que demostra que les barreres comunicatives són una realitat amb aquest col·lectiu i que, d'altra banda, la interpretació telefònica és un camp que no podem menystenir. 

En definitiva, un cop més a la jornada vam poder escoltar què s'està fent en l'àmbit de la ISP sanitària i no tan sols des de les universitats i des de la recerca, sinó també des de la pràctica real de la professió, la qual cosa sempre està molt bé. No m'allargo més perquè aviat tindreu els vídeos a punt, en tot cas, estigueu pendents del tuiter (@mireiavu; @MIRAS_UAB) perquè segurament serà allà on penjarem l'enllaç. En tot cas, l'enhorabona i les gràcies als organitzadors i a les intèrprets que van fer possible la interpretació simultània entre totes les llengües que es van fer servir a la jornada (català, castellà i anglès). 

L'experiència al FEIAP 2014

Aquesta setmana ha tingut lloc la quarta edició del Foro Español de Investigación en Asia-Pacífico, el FEIAP. Tot i que n'he seguit els preparatius de ben a prop com a membre del comitè organitzador, malauradament només hi vaig poder assistir ahir i em vaig perdre totes les presentacions de dijous... que tenien molt bona pinta! 

Trobo que en aquest FEIAP s'ha constatat que els estudis sobre la traducció del xinès estan ben vius i van agafant cada cop més força. Al foro s'hi van parlar de temes molt diveresos: traducció i paratextos (S. Rovira-Esteva i H. Casas-Tost, en un panel sobre aquest tema); traducció de poesia (A.H. Suárez-Girard); traductors i reformisme Qing (M. Pavón); Wang Anyi i la literatura nostàlgica (E. Martín); traducció i circulació del qi (L. Roncero)... Ja ho veieu, la traducció es pot estudiar des de punts de vista ben diferents! De moment a la web del foro es poden consultar els resums de les comunicacions i, possiblement, ben aviat també s'hi podran consultar els PDFs de les presentacions. 

Del foro també em va agradar molt retrobar-me amb moltes cares conegudes i conèixer-ne de noves. Que bé va compartir experiències! 

D'altra banda, una cosa que tenen els congressos i simposis en general és que trobo que et renoven una mica l'energia i les ganes de seguir fent coses. Recordo que quan hi va haver el Traduemprende a Barcelona, can Tuiter anava ple de missatges súper motivats. Doncs bé, corroboro que a mi m'ha passat una mica amb el foro :) A vegades, entre classes i coses que van arribant (alguna traducció, alguna revisió...) costa trobar temps per llegir, pensar i escriure, que sempre va quedant pel final. Doncs ahir en Carles Prado em va fer veure que no, que cada dia hauríem de trobar una estoneta per llegir, pensar o escriure i, en definitiva, per anar avançant mica en mica en les nostres recerques particulars. I té tota la raó. 

Pel que fa a la meva presentació al foro, haig de confessar que va ser una mica accidentada. En la meva dèria de provar programes i coses noves, vaig voler provar l'emaze, una aplicació online que em va encantar des del primer moment: plantilles molt originals i atractives (com m'agrada la plantilla estil Mad Men!), una mica d'efecte zoom però sense marejar tant com el Prezi, eines per fer gràfics en un pim-pam i, en definitiva una aplicació molt molt fàcil de fer servir! Fins aquí tot molt bé... la pega? No es va poder obrir bé a l'ordinador de la sala, quina mala sort! Sabia que corria aquest risc, però vaig voler confiar en la tecnologia pensant: "Ja serà molt mala sort que no s'obri bé a l'ordinador del congrés". La part bona és que l'havia assajat tants cops, que em sabia gairebé la presentació de memòria, o sigui que vaig intentar salvar com vaig poder la situació. I, evidentment, també vaig aprendre la lliçó: no confiïs mai cegament en la tecnologia i, per evitar tot això, un PDF sempre serà un bon pla B. De tot se n'aprèn ;)

En tot cas, per treure'm una mica l'espineta de no haver pogut passar la presentació ahir, he decidit incrustar-la aquí. És un programa una mica especial i en versió beta, i he comprovat que en aplicacions mòbils no s'obre gaire bé; en Mac no sé si funciona perquè no ho he provat, però si teniu un PC amb una versió de navegador actualitzada no hi hauria d'haver cap problema. I si hi feu un cop d'ull i teniu preguntes, no dubteu a deixar-les en forma de comentaris! 

intèrprets als serveis públics al cinema

Començar a veure una pel·lícula, que t'agradi i que de cop i volta sorgeixi una escena amb un intèrpret... la pel·lícula guanya punts immediatament! Bromes a part, sempre que pensem en pel·lícules amb intèrprets ens ve al cap The Interpreter amb la Nicole Kidman, però si preguntem per pel·lícules amb intèrprets als serveis públics (sanitari, judicial, policial, educatiu, social...) ja costa més, oi? I això que als que hem estat en contacte amb la professió se'ns acuden mil i una trames i anècdotes que podrien servir per fer una pel·lícula ben xula (de fet, sovint la realitat supera la ficció), però suposo que tot arribarà. 

La idea d'aquest escrit em va venir la setmana passada mentre mirava La Caja de Música (Music Box), de Constantin Costa-Gavras. La veritat és que és una pel·lícula que val molt la pena, té una trama molt interessant i planteja un dilema ètic gens fàcil de resoldre. 

La Caja de Música (Music Box). Imatge extreta de:
http://www.filmaffinity.com/es/film197468.html

L'escena amb intèrprets és en un judici als EUA en què intervenen testimonis hongaresos. Els intèrprets se situen darrere els testimonis i hi veiem dues modalitats: xiuxiueig, quan interpreten cap al testimoni, i interpretació d'enllaç o consecutiva curta quan interpreten els relats dels testimonis. Alguns d'aquests relats són realment colpidors i, en aquest sentit, si mirem l'escena posant-nos a la pell dels intèrprets, ens adonem del gran repte d'aquesta tasca emocionalment: d'una banda, és gairebé impossible no voler establir algun tipus d'empatia amb el testimoni o no voler involucrar-nos-hi; de l'altra, és necessari saber mantenir-nos imparcials i protegir les fronteres professionals... El gran dilema entre emocions i racionalitat. 

En un registre molt molt diferent, una altra pel·lícula on també hi ha una escena amb un intèrpret és a Fènix 1123; una pel·lícula que, personalment, m'encanta. 

Fènix 1123 - http://www.fenix1123.cat/

Aquí l'escena amb interpretació també és judicial, però molt més divertida: tot perquè aquesta interpretació és entre castellà i català i clar... moltes coses ja s'entenen sense interpretació! De fet, aquí ho presenten en format còmic i és una escena (i una pel·lícula) que us recomano veure, però pensant-hi, imagino que a la vida real també hi deuen haver escenes similars quan hi ha interpretació entre llengües semblants o quan algun dels participants entén una mica o xampurreja la llengua de l'altre i li diuen: "interpreta només els fragments complicats" o fins i tot: "ja t'avisarem quan hagis d'interpretar". Per a l'intèrpret, això no deixa de ser un dilema ètic: fins a quin punt s'entenen realment els interlocutors en els fragments "no complicats"? Com es pot garantir la comunicació efectiva en aquestes situacions? 

I finalment, la tercera pel·lícula que em ve al cap pensant en intèrprets als serveis públics al cinema és La terminal (The Terminal). De fet, vaig veure aquesta pel·lícula després que la Mabel Abril, en una conferència que va fer a la II Jornada de MIRAS (en podeu veure el vídeo aquí), ens passés el fragment en què el Tom Hanks fa d'intèrpret ad hoc. 

Imatge extreta de: http://www.filmaffinity.com/es/film505081.html

Aquí tornem a tenir un dilema ètic i és que a tots ens agrada molt la presa de decisions del Tom Hanks com a intèrpret espontani però, des de la perspectiva del codi ètic... fa just el contrari! Com que podeu veure la conferència de la Mabel a la web de MIRAS i això va ser just al principi, no diré res més: prefereixo que veieu la discussió que es va generar aquell dia. 

En definitiva tres pel·lícules molt diferents, dilemes ètics diferents i maneres diferents de reflexionar sobre la pràctica professional dels intèrprets als serveis públic. Però segur que n'hi ha més! Si en sabeu d'altres, us animo a compartir-les amb els vostres comentaris. 

El meu repte ara és trobar alguna pel·lícula on hi hagi algun exemple d'interpretació als serveis públics amb el xinès ;)

IV Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics

Ahir va fer una setmana de la IV Jornada sobre traducció i interpretació als serveis públics a Catalunya, que ràpid que passen els dies! Tan ràpid, que aquest any, els vídeos s'ha avançat a la meva ressenya de la jornada...! Primer van ser els de Gabriel Cabrera de Dualia, al seu blog Interpretación telefónica i al seu compte de youtube i, a finals de setmana, he sabut que també ja hi ha els de la FTI a la web de MIRAS. Per tant, us animo sobretot a fer un cop d'ull als vídeos! ;)     

Detall d'un dels vídeos de la web de MIRAS.

La jornada va començar amb les presentacions de MIRAS. La Xus Ugarte (UVic) i l'Anna Gil-Bardají (UAB) van presentar el projecte SOS-VICS, un projecte liderat per la Universitat de Vigo i centrat en la interpretació en casos de violència de gènere. L'objectiu del projecte és millorar la interpretació d'aquests casos que ja de per si són tan delicats i requereixen tant de tacte. Si us interessa el tema, us recomano que feu un cop d'ull també a la pàgina del projecte.

Després va venir la meva presentació, sobre "problemes i estratègies en la interpretació als serveis públics de l'àmbit socioeducatiu". Concretament, vaig presentar resultats preliminars de l'estudi amb la combinació xinès-castellà i, com que és un tema que escau molt a aquest blog, el guardo per ampliar-lo més endavant. Aviat acabarem la recollida de dades i pensem que arribarem a conclusions molt interessants!

A continuació va parlar la magistrada Pilar de Luna Jiménez de Parga que ens va tenir a tots fent que sí amb el cap contínuament. Per fi, una magistrada que descriu les coses pel seu nom i que s'apropa a la situació dels més desfavorits! Em van agradar especialment algunes frases, perquè va aconseguir que tots i totes ens poséssim en la pell de l'altre, tant d'ella com a magistrada, com de l'imputat que està sent jutjat sense saber de què. Aquí en van només algunes:

A veces, mis compañeros me preguntan: ¿Magistrada, cómo ve que no hablan la misma lengua, intérprete e imputado? -- ¡Por el lenguaje no verbal! ¡El lenguaje no verbal lo denota todo!

¿Qué inseguridad no sentirás tú, si te ponen un intérprete que sólo chapurrea el español?

Tenemos una obligación ética con los más débiles. Porque hemos creado esta desigualdad. 

D'entre les seves propostes, dues de clares:

1.) Crear un registre públic d'intèrprets amb formació

2.) Que el intèrprets del registre tinguin experiència en l'àmbit judicial o, si no, que se'ls ofereixi formació en forma de tutories amb advocats i magistrats. És a dir, que part de la formació dels intèrprets judicials es faci als tribunals. (!)

Després de la conferència de la magistrada, la presentació de Sylvie Monjean-Decaudin va ser una mica més acadèmica, però no per això menys interessant. Va fer una anàlisi molt detallada de la nova directiva, qüestionant sobretot les llacunes que se'n poden derivar i mostrant-ne exemples del model francès. 

La jornada va acabar amb la taula rodona. Em va agradar molt la franquesa del magistrat Carlos Pascual Alfaro, del Jutjat de violència sobre la dona núm. 1, de Barcelona; sobretot quan va afirmar que s'adonava que la interpretació no és per als jutges, sinó pels acusats. 

Los jueces no tenemos derecho a la interpretación, tenemos la obligación de garantizar la interpretación a los acusados.

I, de les moltes coses de què es van parlar a la taula rodona, jo vaig aprendre especialment amb la presentació de Gabriel Cabrera, a qui podeu seguir en un twitter molt actiu (@babelxelsabio). La interpretació telefònica per a mi és un món molt desconegut, malgrat haver-ne llegit alguna cosa i, per això, crec que necessitava una expliació com la que va fer el Gabriel, amb exemples de situacions concretes i de protocols específics per a casos com els de violència de gènere. Fa temps que penso que la interpretació telefònica és molt necessària com a complement a la interpretació presencial quan aquesta no sigui possible. Tanmateix, haig d'admetre que fins la presentació del Gabriel sempre m'havia fet certa por que les limitacions de la interpretació telefònica (per exemple, el no poder accedir al llenguatge no verbal que, com ja hem anat veient al blog, és tan important) poguessin influir en la interpretació. Tot i que segurament sí que hi influeixen d'alguna manera, el que vaig veure és que la col·laboració amb els proveïdors de serveis (conèixer-ne les seves necessitats, què volen i què esperen d'un intèrpret) ha estat clau per poder millorar el servei i superar algunes d'aquestes limitacions d'una interpretació no presencial.

En conclusió, com a membre de MIRAS i després d'haver participat en totes les jornades, estic molt contenta de veure que l'objectiu que teníem al principi -- crear un punt de trobada i un fòrum d'intercanvi entre professionals i universitat -- és ja una realitat que cada any arriba a finals de curs amb noves idees i nous debats. Aviat ja podrem començar a pensar en la V Jornada ;)

 

La interpretació judicial com a garantia processal

第十条

人人完全平等地有权由一个独立而无偏倚的法庭进行公正的和公开的审讯，以确定他的权利和义务并判定对他提出的任何刑事指控。(联合国人权事务)

Article 10

Tota persona té dret, en condicions de plena igualtat, a ser escoltada públicament i amb justícia per un tribunal independent i imparcial, per a la determinació dels seus drets i obligacions o per a l'examen de qualsevol acusació contra ella en matèria penal. (Declaració Universal dels Drets Humans) 

Ja fa dies que volia fer una entrada sobre la IV Jornada de traducció i interpretació als serveis públics que el grup MIRAS organitza el proper 7 de juny i avui per fi trobo el moment. El tema d'aquest any és La interpretació judicial com a garantia processal. Oportunitats i reptes de la Directiva 2010/64/UE. Com cada any, serà totalment gratuïta i esperem que això permeti aplegar un bon quòrum per parlar de la Directiva 2010/64/UE, en vigor des del 15 de novembre de 2010 i amb un termini de transposició que acaba el 27 d'octubre de 2013. 

Tant des de l'àmbit professional com des de l'àmbit acadèmic, tenim moltes esperances en aquesta llei, que pensem que ha de permetre realment acostar-nos a l'article 10 de la Declaració Universal dels Drets Humans i, sobretot, a l'incís on es remarca "en condicions de plena igualtat" (完全平等地). 

Per no avançar-me a la jornada, sinó més aviat per anar obrint boca, avui he preparat una selecció d'entrades anteriors amb informació sobre la directiva o sobre qüestions relacionades amb la interpretació judicial:

- La interpretació judicial a Espanya. Panoràmica general i enllaç a alguns articles.

- Millores en la interpretació judicial a Madrid. Breu entrada relacionada amb la transposició de la directiva 2010/64/UE. 

- Court translation services in crisis after cost-cutting deal. Una altra entrada breu per il·lustrar la reacció dels intèrprets davant les retallades en interpretació judicial al Regne Unit. 

- El debat sobre la interpretació judicial. Reflexió sobre la situació d'aquest àmbit en un moment una mica "crític". 

Si cliqueu a l'etiqueta de "justícia" encara trobareu més entrades sobre aquest tema i sobre l'auto-aprenentatge de la interpretació judicial. 

D'altra banda, tot i no ser-ne el tema central, a la tesi també parlo de les condicions dels intèrprets judicials, sobretot a través de les percepcions dels intèrprets que vaig entrevistar i que treballaven en aquest àmbit. Per exemple, un dels informants, em va explicar el següent (pàg. 115): 

"A mí, por ejemplo, me han citado como testigo a unas escuchas que he hecho y claro, esa citación se me ha enviado por un telegrama del juzgado, con mi dirección, mi DNI y todo. Pero lo que ellos no saben es que yo sé que esa citación está en el expediente, o sea que los abogados de los [imputados] chinos tienen mi nombre, mi teléfono... ¡todo! O sea, nadie se ha preocupado por decir: «Esta es una persona que ha trabajado como intérprete y no convendría que los chinos supieran quién fue el que hizo la transcripción, o las escuchas, digamos». O sea, a nadie le preocupa. Alguien propuso que el que hizo las transcripciones fuera como testigo, pues vale, como testigo. No hay una protección y, si no hay una protección, ¿qué servicio de ayuda va a haber?”

Per tant, esperem que la directiva no tan sols serveixi per millorar la interpretació des del punt de vista d'acusats/encausats/imputats i denunciants, sinó també per millorar les condicions de molts intèrprets que poden ser víctimes de xantatges només pel fet d'haver d'interpretar en aquests casos. 

A banda de tot això, si llegiu el programa de la jornada veureu que jo també hi participo per parlar d'un tema molt més distès, però no menys interessant ;) Es tracta del projecte del grup MIRAS en què estic treballant actualment, amb la gran sort que la combinació lingüística d'anàlisi és amb el xinès: Problemes i estratègies de traducció i d'interpretació als serveis públics de l'àmbit socioeducatiu: resultats d'un estudi empíric de les combinacions xinès-castellà. Com que és un projecte en curs, de moment no puc donar-ne gaires més detalls, però espero poder compartir-ne alguna cosa després de la jornada. 

I, com ja comença a ser tradició en aquest blog, després de la jornada en prometo una ressenya ben completa. ;)

 

activitats d'aquest quadrimestre (setembre-desembre 2012)

Ja de ple en el curs acadèmic, a l'entrada d'avui presento l'agenda per a aquest primer quadrimestre. Una activitat passada i la resta totes per venir, perquè veieu que sempre hi ha alguna cosa o altra per trencar la rutina:

• XIX Biennial Conference of the European Association of Chinese Studies (EACS), del 5 al 8 de setembre a París. La primera activitat en realitat ja va ser a principis de setembre: el congrés de l'EACS, l'Associació Europea d'Estudis Xinesos. Va ser un "macro-congrés", amb dotze sessions paral·leles i temes molt diversos a debat: política, història, art, pensament, lingüística... jo em vaig quedar en aquest últim i la veritat és que hi va haver un tastet interessant dels estudis que des d'Europa s'estan fent sobre el xinès. En aquest tipus de congresoss t'adones que hi ha tantes coses per investigar! Per exemple, sabíeu que una de les primers gramàtiques del xinès va ser escrita al 1705 per Francisco Varo, un missioner de Sevilla? Es diu Arte de la lengua mandarina i, si hi voleu fer un cop d'ull, la traducció a l'anglès està disponible a google books. Hi va haver conferències sobre lèxic, sobre prosòdia, sobre semàntica... La meva es va centrar en un tema que ja he tocat alguna vegada al bloc: el paper del llenguatge no verbal en la interpretació als serveis públics amb el col·lectiu xinès i vaig aportar-hi dades de la tesi. Si voleu llegir-ne l'abstract, el teniu aquí (pàg. 205) i si voleu fer un cop d'ull a la presentació que vaig preparar, la teniu a continuació. Com sempre, comentaris, crítiques o opinions seran benvinguts!

Coping with non-verbal communication in public service interpreting with Chinese immigrants from mireiavu

• Jornades de recerca sobre Àsia Oriental, 8 i 9 d'octubre, a la Facultat de Traducció i d'Interpretació (UAB). Blai Guarné, company d'InterÀsia, ha organitzat dues jornades temàtiques: Identitat i discurs: Nacionalisme al Japó de la globalització, el 8 d'octubre, i Universities in the context of globalization: a view from East Asia, el 9 d'octubre. Jo participaré en la segona jornada, sobre l'educació universitària. En el moment que estem vivint, en què a la implantació del pla Bolònia s'hi ha afegit una crisi que està afectant (i molt) la universitat pública, em sembla que conèixer nous models, reflexionar i dialogar pot ser una manera molt bona de veure les coses des de perspectives diferents.  

• IV Coloquio Internacional Lucentino de la Universidad de Alicante, del 8 al 10 de novembre a Alacant. El tema central del col·loqui d'aquest any serà la interpretació i sembla que la interpretació als serveis públics hi tindrà un pes important. D'entre els ponents convidats, en el camp de la ISP cal destacar-hi Cecilia Wadensjö, pionera en aquest àmbit de recerca gràcies a la seva tesi i posterior llibre, Interpreting as interaction, i Erik Hertog, que ha coordinat molts dels projectes més importants a nivell europeu pel que fa a interpretació judicial. El títol de la meva comunicació serà: El papel de las entidades contratantes en la interpretación en los servicios públicos: ejemplos del contexto catalán i se centrarà en les dades del capítol sobre entitats de la tesi. Amb un públic tan especialitzat, segur que les preguntes seran interessants!

De moment, aquestes són les meves activitats previstes per al primer quadrimestre d'aquest curs acadèmic. Si us interessa estar al dia de conferències o congressos que es facin sobre traducció i interpretació, us recomano la pàgina Konferenser, actualitzada per Helge Niska. Si hi feu un cop d'ull, veureu que hi ha un munt de conferències programades, sobre tot tipus de temes. Una manera de compartir avenços en la recerca, escoltar què s'esta fent en altres llocs, rebre feedback i aprendre, però també una manera de no sentir-nos tan sols en aquest camí de la recerca.

La interpretación del chino en los servicios públicos

¿salida profesional de los estudiantes de chino como lengua extranjera?

Desde hace ya algunos años, la interpretación en los servicios públicos se ha ido consolidando como práctica habitual y necesaria en una gran variedad de contextos: jurídico, sanitario, educativo, social, etc. Paralelamente, la investigación ha ido avanzando y se ha podido definir, a grandes rasgos, el perfil de los intérpretes en los servicios públicos que trabajan actualmente en España. La presente comunicación parte de los datos obtenidos a partir de un trabajo cualitativo basado en entrevistas en profundidad a intérpretes y mediadores para el chino en Cataluña. A partir de estos datos, se pretende describir el perfil de los intérpretes en los servicios públicos para el colectivo chino y compararlo con el perfil reflejado en los trabajos de carácter general. Nos fijaremos en datos como la procedencia, la formación o las tareas que entraña la práctica profesional, que nos servirán para reflexionar sobre el papel de las facultades de Traducción e Interpretación en la formación de futuros intérpretes de chino.  

La interpretación del chino en los servicios públicos: ¿salida profesional para los estudiantes de chino? from Mireia Vargas Urpi on Vimeo.

*Comunicación presentada en el I Congreso Iberoamericano de Estudios Chinos, celebrado en Barcelona, los días 25 y 26 de junio de 2012 y organizado por la Fundación Instituto Confucio de Barcelona y el Centro de Estudios e Investigación sobre Asia Oriental de la Universitat Autònoma de Barcelona.

**Entrada publicadament aquí i a http://interculturalasiaoriental.blogspot.com.es/, el bloc del grup InterÀsia del Departament de Traducció i d'Interpretació de la  UAB.

TISP i/o mediació intercultural: la realitat dels professionals que treballen en el context català

Ahir em va tocar el torn a mi al congrés de DidTRAD de PACTE i em sembla que més interessant que fer un resum de la meva pròpia ponència, potser podria compartir directament la presentació que vaig preparar. És molt esquemàtica, però tot i així pot ajudar a transmetre la idea general i, en tot cas, si a algú li sorgeixen preguntes o dubtes, estaré encantada de contestar-los aquí al bloc (als comentaris), per mail (mireia.vu@gmail.com) o al twitter!

TISP i/o mediació intercultural: la realitat dels professionals que treballen en el context català

View more presentations from mireiavu.

un juny ben entretingut

Aquest juny es presenta ple d'activitats!

Per començar, la setmana que ve, el dia 15, hi haurà la III Jornada sobre traducció i interpretació a Catalunya, de què ja vaig parlar en una entrada anterior. Cada edició, la jornada ha estat un bon punt de trobada i de debat per als professionals interessats en la TISP a Catalunya i, personalment, trobo que cada any ha estat una activitat molt fructífera de la qual tots hem après... i molt!

La setmana següent, els dies 21 i 22 de juny hi haurà el I Congrés Internacional sobre Investigació en Didàctica de la Traducció (DIDTRAD), organitzat pel grup PACTE del Departament de Traducció i d'Interpretació de la UAB. Des del grup MIRAS ens hem animat a presentar-hi dues taules rodones:

 - Noves experiències en la didàctica de la interpretació als serveis públics (ISP), dijous 21 de juny d'11 a 13. En aquesta taula (que moderaré jo mateixa), es parlarà sobretot de l'experiència en la formació en ISP adquirida al llarg del I curs d'especialització en interpretació als serveis públics a Catalunya. Tot i així, també hi participarà Marjory Bancroft, formadora en ISP i formadora de formadors de Cross Cultural Communications (EUA), que complementarà la taula amb la seva visió més madura sobre aquesta qüestió.

- La enseñanza-aprendizaje de la interpretación en un contexto de cambio, divendres 22 de juny de 15 a 16.30, moderada per Jacqueline Minett. Tot i que no se centrarà exclusivament en la ISP, en aquesta taula s'abordaran els reptes a que s'enfronta l'ensenyament de la interpretació en el moment actual, per la qual cosa també pot ser molt interessant per a tenir una perspectiva més àmplia de la interpretació com a disciplina.

A banda d'aquestes taules rodones, jo també presentaré una part de la investigació per a la meva tesi doctoral, divendres 22 de juny, a la sessó d'11 a 12.15: "TISP i/o mediació intercultural: la realitat dels professionals que treballen en el context català". Com ja podeu observar en el títol, em fixaré, sobretot, en la delimitació de la professió i en l'estat de la qüestió de la professió en el nostre context.

Si voleu consultar el programa complet del congrés o els resums de les presentacions, podeu fer-ho aquí: programa i resums.

La setmana següent, els dies 25 i 26 de juny, hi haurà el I Congreo Iberoamericano de Estudios Chinos, coorganitzat per l'Institut Confuci de Barcelona i pel Centre d'Estudis i Investigació sobre Asia Oriental de la UAB. Els temes seran molt més diversos i si us fixeu en la web hi veureu que hi ha panels de 1) Estudis sobre la Xina contemporània (economia, empresa, societat i cultura); 2) Ensenyament de la llengua i la cultura xinesa en el món iberoamericà; 3) Traducció i Interpretació xinès-castellà. Encara no hi ha el programa amb horaris concrets, però segur que aviat es publicaran a la web. Jo hi participaré amb la presentació següent: "La interpretación del chino en los servicios públicos: ¿salida profesional de los estudiantes de chino como lengua extranjera?", en la qual exposaré una altra part de la tesi, molt més relacionada amb el perfil de la mostra que vaig entrevistar per a la recerca doctoral. 

I, finalment, aquests mateixos dies (25 i 26 de juny), a Alcalá de Henares, se celebrarà el I Simposio Internacional sobre Interpretación en el Ámbito Sanitario, "Comunicándonos en el ámbito sanitario en 2012", coorganitzat pel grup FITISPOS de la Universitat de Alcalá i per IMIA (International Medical Interpreters Association). Ja em sap greu no poder-hi assistir, perquè segur que serà molt interessant i serà una manera de poder aprendre d'iniciatives d'altres països de la mà d'IMIA. 

Ja veieu que n'hi per triar i remenar! Serà un mes per compartir i aprendre, i jo espero poder-vos-en donar feedback des d'aquí.