Nou article a la revista Language and Intercultural Communication

Tot i que fa un parell de mesos vaig escriure sobre les dificultats de publicar en revistes acadèmiques, cal dir que com en tot, el més important és persistir. És una mica com el procés de sembrar, des que plantes la llavors fins que reculls el fruits cal tenir paciència i cal estar atents, però quan arriba el moment de la collita, quina il·lusió!

Avui m'acaben de publicar un article relacionat amb la meva tesi a la revista Language and Intercultural Communication. Aquest cop hi presento la triangulació de les dades de les diferents entrevistes i enquestes que vaig fer (a intèrprets i mediadors interculturals de xinès, a coordinadors de serveis d'interpretació i de mediació intercultural i a usuaris xinesos) amb l'objectiu de traçar les especificitats d'interpretar als serveis públics amb el col·lectiu xinès que viu a Catalunya. Hi parlo de la presència del català en aquest tipus d'interaccions mediades, de les dificultats que poden presentar les diferents variants del xinès, de la necessitat de mediació intercultural en certs casos i de la qüestió de la confiança en un col·lectiu que sovint es descriu com a "tancat" (tot i que jo sempre he discrepat d'aquesta opinió). Aquí us en copio el resum en anglès (l'article és en anglès) i, en tot cas, si a algú li fa gràcia llegir-se'l i no podeu descarregar-lo des de la web, demaneu-me'l amb tota confiança. 

Public service interpreting for Chinese immigrants in Catalonia: 

a study based on intepreters', coordinators' and users' views

Public service interpreting (PSI) for the Chinese is a reality in many European states. However, research on the specificities of interpreting for this community is rather scarce. I therefore conducted a study to shed light on this topic, focusing on PSI for the Chinese in Catalonia, a region where this service began only relatively recently. This paper discusses the results of the research. The research was conducted using a mixed method. Qualitative interviews were held with interpreters and mediators who work with Chinese people and with coordinators of PSI and intercultural mediation, while quantitative questionnaires were distributed among Chinese users of public services. The three sets of data were analysed independently, and triangulation was used to validate the results and to compare and contrast the information collected from each sample of informants. This article presents the triangulation and elucidates some specificities and challenges of PSI for the Chinese, namely, Chinese linguistic diversity, mediating between cultures and gaining users' trust. The discussion and conclusions stress the importance of including specific strategies to face these challenges in training and education, while also underlining the critical role of coordinators in the professionalisation of PSI.

juliol a la universitat

A mitjans juny acaben les classes a la universitat i comencen les vacances per a la majoria d'alumnes. I pels professors també? Mmm... tant de bo! La veritat és que contràriament al que la gent pensa, el mes de juliol és un mes força actiu a la universitat i tot i que potser tenim una mica més de flexibilitat horària (no cal seguir els horaris de les classes), al juliol continuem treballant! 

D'una banda hi ha les guies docents que cal revisar de cara al curs següent. Si es volen fer canvis en les assignatures és important que això es pugui publicar abans que comenci el curs per si algun alumne les vol consultar. També és el moment idoni per repensar la metodologia de les assignatures i proposar activitats noves. Aquesta és una de les tasques que tinc pendents per la setmana que ve... A més a més, en el meu cas, tot són assignatures noves l'any que ve, i és que serà un any de canvis: començaré a la Facultat de Traducció i Interpretació de la UPF! En properes entrades parlaré d'aquest canvi ;)

El juliol també sol ser mes de congressos, ja siguin aquí o a fora. Concretament, aquesta setmana hi ha hagut el DidTrad, el congrés sobre didàctica de la traducció organitzat pel grup PACTE, i la setmana passada va haver-hi el V Simposi de joves investigadors en traducció, interpretació, estudis interculturals i estudis d'Àsia oriental, tots dos a la Facultat de Traducció i d'Interpretació de la UAB. Aquest any només he participat al DidTrad i val la pena dir que l'organització ha estat excel·lent i malgrat que no he pogut assistir a gaire sessions, les que he escoltat han estat molt bé. Per exemple, de la presentació de l'Anna Kuznik em va agradar especialment la seva reflexió sobre com millorar l'ocupabilitat dels futurs graduats en traducció i interpretació. Moltes classes de traducció i de llengua, tant teòriques com pràctiques, però... per què no afegir-hi seminaris sobre màrqueting o iniciatives per incentivar les idees de joves emprenedors en l'àmbit de la traducció? Tot i que Kuznik parlava del context de Polònia, sens dubte són idees que aquí també caldria tenir en compte... 

Personalment, vaig participar a la taula rodona sobre interpretació en casos de violència de gènere arran del projecte SOSVics (aquí en teniu una notícia) i juntament amb la Marta Arumí vam parlar d'estratègies en la interpretació als serveis públics de l'àmbit educatiu en la combinació xinès-català/castellà. Aquesta presentació seria una continuació de l'article que vam publicar a Intralinea. 

Què més fem al juliol? Doncs també sol ser un mes de feina amb les tesines i treballs finals de màster. A mi m'ha tocat ser membre de tres tribunals de defensa de treballs finals del Màster de Traducció, Interpretació i Estudis Interculturals de la UAB. La veritat és que no em queixo, perquè sempre és una oportunitat per aprendre d'àmbits menys coneguts! Aquest any els temes han estat el cas de la traducció i interpretació jurídica amb el xinès a Catalunya (tesina de Hu Linna), un estudi del significat del somriure i la seva traducció a la novel·la 红楼梦, Sueño en el Pabellón Rojo (Cao Shuyuan) i una anàlisi contrastiva de l'ordre de paraules i de la construcció de tòpic entre el castellà i el xinès (Liu Shiyang). Com podeu veure, temes molt variats, que d'alguna també reflecteixen la diversitat de temes que s'estan estudiant en l'àmbit de la traducció i la interpretació.

A banda d'aquestes tesines, dirigeixo quatre tesines d'alumnes del Máster en Comunicación Internacional, Interpretación y Traducción en los Servicios Públicos de la UAH. Totes quatre volen presentar-la a la convocatòria de setembre, o sigui que ara estem de ple en correccions i revisions. Em toca llegir sobre traducció administrativa xinès-castellà (el cas dels documents del registre civil); sobre una proposta de traducció del codi de circulació castellà-xinès; la professionalització de la interpretació als serveis públics a la Xina, i les diferències en l'educació sobre la sexualitat a la Xina i a Espanya i les possibles implicacions en la formació de mediadors interculturals i intèrprets als serveis públics. Estic ben distreta! 

I què més fem a l'estiu? Doncs, per exemple, intentem avançar publicacions que tenim a mitges o començar-ne algunes de les que tenim pendents. En el meu cas, juntament amb la Marta Arumí (MIRAS, UAB), l'Anna Gil-Bardají (MIRAS, UAB) i la Laura Aguilera (Universidad de las Palmas), estem acabant un capítol sobre interpretació en l'àmbit psicosocial (intervenció psicològica i atenció als serveis socials) en casos de violència de gènere. Aquest capítol formarà part d'un manual derivat del projecte SOSVics que, si tot va bé, es presentarà a la tardor. 

Amb el TXICC tenim una guia d'estil entre mans i també estem mirant de donar-li una empenta aquest mes. En realitat es un projecte que vam començar a la tardor de 2012; aviat farà dos anys que anem fent reunions i que hi estem treballant, o sigui que us podeu imaginar les ganes que tenim de veure-la publicada :)

I a banda d'aquestes, també tinc un parell de publicacions meves pendents... sempre falta temps!

I què més...? Doncs sí, encara hi ha més coses! A mi m'han enviat un parell de revisions (peer-review) d'articles que també he anat posposant per fer ara a l'estiu. 

I ah! Com que també col·laboro en la coordinació del Màster en Traducció jurídica i Interpretació judicial, aquest mes també tenim feineta amb mails de dubtes d'alumnes potencials, amb les inscripcions i matrícules, preparant l'horari i contactant amb el professorat que farà les assignatures. 

I què més... doncs ara sí que diria que ja està! Fer tantes coses està molt bé i et permet aprendre de temes diferents, però cal dir que la dispersió també té la seva faceta negativa: no poder concentrar-te en una sola cosa a vegades genera frustració per la sensació que no pots arribar a tot arreu. D'això n'hem parlat amb moltes companyes i totes compartim aquesta sensació... però d'altra banda també sembla difícil poder canviar aquest sistema de multitasques que la universitat ens assigna. 

En qualsevol cas, per a tots els que de moment esteu passant l'estiu a la ciutat, aquí va una cançó de bon rotllo ;)

Publicar en revistes, buf!

Aquesta setmana hem tingut una alegria: per fi ha sortit un article que vam escriure amb la Marta Arumí sobre un projecte que duu a terme el grup MIRAS: "Estrategias de interpretación en los servicios públicos del ámbito educativo: estudio de caso en la combinación chino-catalán". En aquest cas, l'article és totalment accessible a la web de la revista, Intralinea. Igualment, en copio el resum perquè pugueu veure de què va:

La interpretación en los servicios públicos (ISP) del ámbito educativo es, hasta la fecha, un tema relativamente inexplorado y que a menudo presenta límites difusos con la mediación intercultural como práctica profesional. El presente artículo pretende arrojar luz sobre esta cuestión a partir del estudio de caso de la interpretación en una reunión entre una tutora de una escuela pública catalana y una madre de origen chino. El análisis se centrará en el estudio de los problemas con los que debe lidiar la intérprete y examinará, detalladamente, las estrategias empleadas en cada caso. En las conclusiones señalaremos algunas de las características de la interpretación en los servicios públicos en este tipo de interacciones y reflexionaremos sobre la viabilidad de la metodología empleada en esta investigación desde el punto de vista del estudio de las estrategias en la ISP.

Keywords: public service interpreting, intercultural mediation, educational context, effective communication, problemas y estrategias en la ISP, mediación intercultural, ámbito educativo, comunicación efectiva

Volia aprofitar aquesta entrada per explicar com sol ser el procés per publicar en revistes acadèmiques. Depèn bastant de cada revista, però es podria resumir en els següents passos:

1.) En primer lloc cal escollir la revista on volem enviar l'article. És important escollir la revista abans de posar-nos a escriure, perquè així ja podrem adaptar l'estil de les cites i altres qüestions a les directrius per a autors que hagi publicat la revista. A més a més, la majoria de revistes indiquen l'extensió màxima dels manuscrits, cosa importantíssima, perquè si l'article és massa llarg segurament l'haurem d'escurçar i això sempre és difícil. Un bon recurs per escollir revistes en l'àmbit de la traducció i la interpretació és la base de dades RETI (Revistes de Traducció i d'Interpretació). Aquí no només hi podreu consultar una llista extensa de revistes, sinó també saber com estan indexades. Què vol dir això? Doncs que les revistes que es consideren de qualitat apareixen en diferents índexs (nacionals i internacionals) i possiblement en rànquings numèrics. Per tant, també és útil conèixer una mica aquests índexs i saber si estem enviant l'article a una revista indexada o no. Si la revista és indexada, publicar-hi costa més, però també compta més de cara al currículum acadèmic i, per tant, és important si l'objectiu de publicar és fer carrera acadèmica. Trobareu més informació sobre els índexs a la base de dades RETI. 

2.) En segon lloc, ja ens podem posar a escriure l'article seguint les directrius de la revista. És important que ens hi fixem bé, perquè a vegades són qüestions molt concretes: que si la bibliografia en un estil o en un altre, que si l'estil de les cites així o així, que si el títol de les taules abans o després de la taula... En definitiva, que si ja ho fem bé des del principi, ens estalviarem haver de corregir la feina feta. 

3.) El següent pas és enviar el manuscrit a la revista en qüestió. Si és una revista amb revisió per parells anònims, l'haurem d'enviar sense referències nostres, per tal que els revisors puguin fer bé aquesta revisió anònima. A vegades l'article s'envia directament per correu electrònic a l'editor i a vegades s'ha de fer mitjançat una plataforma en línia. Normalment l'editor és qui en fa la primera lectura per assegurar-se que l'article s'adiu amb la temàtica de revista. Per exemple, hi ha revistes més d'interpretació (Interpreting, The Interpreters' Newsletter), o n'hi ha que se centren més en la formació en traducció i interpretació (The Interpreter and Translator Trainer) i que, per tant, tenen un abast temàtic més restringit. 

4.) Si l'editor creu que l'article és publicable en la revista (pel que fa al tema), l'enviarà als revisors anònims i possiblement ens informarà d'un termini aproximat en què rebrem les revisions. El millor és apuntar-nos aquesta data aproximada a l'agenda i així quan arribi el moment, si no hem rebut notícies de la revista, podrem insistir. No ens ha de fer por insistir educadament, al capdavall ens tenen esperant i mereixem una resposta. 

5.) El cinquè pas és el més temut: la recepció de l'avaluació per part dels revisors. Normalment hi ha quatre opcions: acceptat sense canvis, acceptat amb canvis menors, acceptat amb canvis majors o rebutjat. En tots els casos, l'avaluació sol anar acompanyada d'un informe detallat, per tant, si ens el rebutgen com a mínim podrem aprendre dels comentaris que ens facin, millorar l'article i provar d'enviar-lo a una altra revista (sempre s'ha d'aprendre dels errors!). Si ens l'accepten amb canvis majors, se'ns gira feina. Això sol voler dir afegir informació, canviar l'ordre d'alguns fragments, reexpressar algunes parts, ampliar les conclusions, detallar millor el mètode, etc. A vegades sembla que demanen l'impossible ("amplia aquesta part i, alhora, escurça l'article"), però el sol fet que ens hagin acceptat l'article amb canvis majors ja és molt bona notícia, per tant, el millor és posar fil a l'agulla i anar incorporant tots els canvis que proposen. La pega és que a vegades els dos revisors anònims es contradiuen i llavors sí que haurem de justificar una mica les decisions preses. Si ens l'accepten amb canvis menors (solen ser canvis petits d'estil o d'expressió) o sense canvis, ja podem saltar d'alegria :)

6.) Un cop revisat l'article, l'hem de tornar a enviar. En les revistes més rigoroses, el tornen a enviar als revisors perquè se'l mirin i diguin si l'aproven. A vegades encara demanen més canvis abans d'acceptar-lo definitivament, però, amb una mica de sort, aviat ens escriuran per dir-nos que l'article ja està acceptat i que ja no calen més canvis. En aquest moment segurament també ens diran quan podran publicar l'article: hi ha revistes que tenen llistes d'espera perquè els volums següents ja estan complets, o sigui que potser encara haurem d'esperar un temps (a vegades fins més d'un any!). De totes maneres, si ja està acceptat, és millor tenir paciència que començar el procés de revisió amb una altra revista. 

7.) Quan s'acosti la data de publicació, l'editor ens enviarà les galerades, una versió ja maquetada perquè puguem fer-ne la revisió final i indicar si cal fer-hi algun canvi. 

8.) I, per fi, el moment més esperat: la publicació de l'article! Ja sigui en línia o en paper, fa igual d'il·lusió :) A vegades hi ha publicació en línia i en paper, i a vegades fins i tot podem demanar un cert nombre "separates" gratuïtament: una impressió del nostre article a part. Fa uns mesos vaig rebre les separates del meu article sobre llenguatge no verbal en xinès (Coping with nonverbal communication in public service interpreting with Chinese immigrants) i com que ja havia passat un temps de la publicació en línia de l'article, va ser una bona sorpresa!

Separates de l'article "Coping with nonverbal communication in
public service interpreting with Chinese immigrants"

Encara es podrien explicar més coses del procés de revisió i al final cada revista és un món... però tot s'ha d'intentar i el més important de tot: no ens hem de desanimar si no ho aconseguim a la primera. Siguem optimistes, tot arriba!!!