Amb la política del fill únic, els pares i mares senten una gran preocupació perquè els seus fills puguin anar a la universitat i no només això, sinó que a més a més, és molt important que puguin accedir a una universitat de prestigi. Aquesta angoixa és, fins a cert punt, comprensible, perquè cada cop hi ha més graduats a la Xina i només els que surtin de les millors universitats podran tenir possibilitats en el mercat laboral.
Entendre aquesta situació pot ajudar a entendre perquè alguns pares i mares d'origen xinès, un cop a Catalunya, solen preocupar-se força perquè els fills puguin entrar a la universitat i continuar amb els estudis de grau superior, malgrat que els que arriben en edat tardana, ho tenen més difícil per adaptar-se al ritme de classe.
Ja havíem dedicat algunes entrades a qüestions relacionades amb l'educació (vegeu, per exemple: alumnat xinès (I) - recursos i alumnat xinès (II) - recerca) i avui, a banda d'apropar-nos al context xinès des de la perspectiva de l'examen d'entrada a la universitat, aprofitem per penjar un altre document interessant per a la mediació intercultural i la interpretació en l'àmbit escolar, elaborat a partir de treball de camp en escoles de Santa Coloma de Gramenet:
Carme Torrents Lombarte (2005) Diversitat cultural i atenció educativa. Estudis de les dues cultures majoritàries a Sta. Coloma de Gramenet: marroquins i xinesos. Llicència d'estudis 2004-05, Departament d'Educació.
**Fotografia: Reproducció parcial de Zhou Chao, 2007, "centenars de pares instal·lats al terra d'una escola mentre els fills fan les proves d'examen d'accés a la universitat". Extreta de: China. Retrato de un país. Editorial Taschen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada