dijous, 22 de maig del 2014

Publicar en revistes, buf!

Aquesta setmana hem tingut una alegria: per fi ha sortit un article que vam escriure amb la Marta Arumí sobre un projecte que duu a terme el grup MIRAS: "Estrategias de interpretación en los servicios públicos del ámbito educativo: estudio de caso en la combinación chino-catalán". En aquest cas, l'article és totalment accessible a la web de la revista, Intralinea. Igualment, en copio el resum perquè pugueu veure de què va:

La interpretación en los servicios públicos (ISP) del ámbito educativo es, hasta la fecha, un tema relativamente inexplorado y que a menudo presenta límites difusos con la mediación intercultural como práctica profesional. El presente artículo pretende arrojar luz sobre esta cuestión a partir del estudio de caso de la interpretación en una reunión entre una tutora de una escuela pública catalana y una madre de origen chino. El análisis se centrará en el estudio de los problemas con los que debe lidiar la intérprete y examinará, detalladamente, las estrategias empleadas en cada caso. En las conclusiones señalaremos algunas de las características de la interpretación en los servicios públicos en este tipo de interacciones y reflexionaremos sobre la viabilidad de la metodología empleada en esta investigación desde el punto de vista del estudio de las estrategias en la ISP.

Keywords: public service interpreting, intercultural mediation, educational context, effective communication, problemas y estrategias en la ISP, mediación intercultural, ámbito educativo, comunicación efectiva

Volia aprofitar aquesta entrada per explicar com sol ser el procés per publicar en revistes acadèmiques. Depèn bastant de cada revista, però es podria resumir en els següents passos:

1.) En primer lloc cal escollir la revista on volem enviar l'article. És important escollir la revista abans de posar-nos a escriure, perquè així ja podrem adaptar l'estil de les cites i altres qüestions a les directrius per a autors que hagi publicat la revista. A més a més, la majoria de revistes indiquen l'extensió màxima dels manuscrits, cosa importantíssima, perquè si l'article és massa llarg segurament l'haurem d'escurçar i això sempre és difícil. Un bon recurs per escollir revistes en l'àmbit de la traducció i la interpretació és la base de dades RETI (Revistes de Traducció i d'Interpretació). Aquí no només hi podreu consultar una llista extensa de revistes, sinó també saber com estan indexades. Què vol dir això? Doncs que les revistes que es consideren de qualitat apareixen en diferents índexs (nacionals i internacionals) i possiblement en rànquings numèrics. Per tant, també és útil conèixer una mica aquests índexs i saber si estem enviant l'article a una revista indexada o no. Si la revista és indexada, publicar-hi costa més, però també compta més de cara al currículum acadèmic i, per tant, és important si l'objectiu de publicar és fer carrera acadèmica. Trobareu més informació sobre els índexs a la base de dades RETI. 

2.) En segon lloc, ja ens podem posar a escriure l'article seguint les directrius de la revista. És important que ens hi fixem bé, perquè a vegades són qüestions molt concretes: que si la bibliografia en un estil o en un altre, que si l'estil de les cites així o així, que si el títol de les taules abans o després de la taula... En definitiva, que si ja ho fem bé des del principi, ens estalviarem haver de corregir la feina feta. 

3.) El següent pas és enviar el manuscrit a la revista en qüestió. Si és una revista amb revisió per parells anònims, l'haurem d'enviar sense referències nostres, per tal que els revisors puguin fer bé aquesta revisió anònima. A vegades l'article s'envia directament per correu electrònic a l'editor i a vegades s'ha de fer mitjançat una plataforma en línia. Normalment l'editor és qui en fa la primera lectura per assegurar-se que l'article s'adiu amb la temàtica de revista. Per exemple, hi ha revistes més d'interpretació (Interpreting, The Interpreters' Newsletter), o n'hi ha que se centren més en la formació en traducció i interpretació (The Interpreter and Translator Trainer) i que, per tant, tenen un abast temàtic més restringit. 

4.) Si l'editor creu que l'article és publicable en la revista (pel que fa al tema), l'enviarà als revisors anònims i possiblement ens informarà d'un termini aproximat en què rebrem les revisions. El millor és apuntar-nos aquesta data aproximada a l'agenda i així quan arribi el moment, si no hem rebut notícies de la revista, podrem insistir. No ens ha de fer por insistir educadament, al capdavall ens tenen esperant i mereixem una resposta. 

5.) El cinquè pas és el més temut: la recepció de l'avaluació per part dels revisors. Normalment hi ha quatre opcions: acceptat sense canvis, acceptat amb canvis menors, acceptat amb canvis majors o rebutjat. En tots els casos, l'avaluació sol anar acompanyada d'un informe detallat, per tant, si ens el rebutgen com a mínim podrem aprendre dels comentaris que ens facin, millorar l'article i provar d'enviar-lo a una altra revista (sempre s'ha d'aprendre dels errors!). Si ens l'accepten amb canvis majors, se'ns gira feina. Això sol voler dir afegir informació, canviar l'ordre d'alguns fragments, reexpressar algunes parts, ampliar les conclusions, detallar millor el mètode, etc. A vegades sembla que demanen l'impossible ("amplia aquesta part i, alhora, escurça l'article"), però el sol fet que ens hagin acceptat l'article amb canvis majors ja és molt bona notícia, per tant, el millor és posar fil a l'agulla i anar incorporant tots els canvis que proposen. La pega és que a vegades els dos revisors anònims es contradiuen i llavors sí que haurem de justificar una mica les decisions preses. Si ens l'accepten amb canvis menors (solen ser canvis petits d'estil o d'expressió) o sense canvis, ja podem saltar d'alegria :)

6.) Un cop revisat l'article, l'hem de tornar a enviar. En les revistes més rigoroses, el tornen a enviar als revisors perquè se'l mirin i diguin si l'aproven. A vegades encara demanen més canvis abans d'acceptar-lo definitivament, però, amb una mica de sort, aviat ens escriuran per dir-nos que l'article ja està acceptat i que ja no calen més canvis. En aquest moment segurament també ens diran quan podran publicar l'article: hi ha revistes que tenen llistes d'espera perquè els volums següents ja estan complets, o sigui que potser encara haurem d'esperar un temps (a vegades fins més d'un any!). De totes maneres, si ja està acceptat, és millor tenir paciència que començar el procés de revisió amb una altra revista. 

7.) Quan s'acosti la data de publicació, l'editor ens enviarà les galerades, una versió ja maquetada perquè puguem fer-ne la revisió final i indicar si cal fer-hi algun canvi. 

8.) I, per fi, el moment més esperat: la publicació de l'article! Ja sigui en línia o en paper, fa igual d'il·lusió :) A vegades hi ha publicació en línia i en paper, i a vegades fins i tot podem demanar un cert nombre "separates" gratuïtament: una impressió del nostre article a part. Fa uns mesos vaig rebre les separates del meu article sobre llenguatge no verbal en xinès (Coping with nonverbal communication in public service interpreting with Chinese immigrants) i com que ja havia passat un temps de la publicació en línia de l'article, va ser una bona sorpresa!

Separates de l'article "Coping with nonverbal communication in
public service interpreting with Chinese immigrants"

Encara es podrien explicar més coses del procés de revisió i al final cada revista és un món... però tot s'ha d'intentar i el més important de tot: no ens hem de desanimar si no ho aconseguim a la primera. Siguem optimistes, tot arriba!!!




dijous, 20 de març del 2014

Els usos de 会 segons el 现代汉语八百词

L'entrada d'avui no va gaire de traducció ni d'interpretació, però tenia ganes de compartir un llibret que va molt bé a l'hora de preparar classes de xinès: el 现代汉语八百词. Jo en tinc la desena edició, publicada al 2008, que es correspon ja amb la versió revisada que es va publicar el 1999. 


现代汉语八百词 (2008),吕叔湘 (主编)。北京:商务印书馆。

Aquest llibre és com un diccionari, però no només s'hi inclouen significats, sinó també exemples explicats de l'ús de les paraules. Això és especialment útil en paraules amb més d'un ús o si volem comparar l'ús de diferents paraules amb significats propers. És un llibre molt útil per a nivells bàsics perquè, tal com diu el títol, només s'hi inclouen 800 paraules. 

L'altre dia el vaig fer servir per preparar una explicació del 会, perquè com a verb modal sol ser molt clar el seu significat de "poder/saber" fer alguna cosa perquè s'ha après (他会说汉语), però en canvi potser és una mica més complicat el seu significat quan denota probabilitat (他回来的吗?) sobretot si pensem en com traduir la frase. Vaig veure que a alguns dels meus estudiants els costava una mica aquest ús i vaig decidir traduir i adaptar l'explicació que ofereix el 现代汉语八百词 per a aquesta paraula, que avui compartiré a continuació; així tindreu un exemple del tipus d'explicacions que dóna el diccionari. Algun exemple està adaptat al nivell dels meus estudiants (nivell de 3 de l'Institut Confuci de Barcelona), però l'estructura de les explicacions és igual que al diccionari. Com sempre, qualsevol pregunta o opinió, no dubteu  a compartir-les als comentaris! :)

______________________________________________

Usos de 会 

(现代汉语八百词,2008: 278)


1) Verb transitiu. Indica habilitat i pot portar directament un objecte.
他会汉语。
你会什么?

2) Verb modal.
2.1.) Saber o poder fer alguna cosa. Es pot utilitzar tot sol com a resposta.
我不会踢足球。
以前他不怎么会普通话,现在会[说]了。
你会不会唱这首歌?—— 会。


2.2.) Ser molt bo en alguna cosa. A davant sovint s’hi afegeixen adverbis com 很,真,最, etc. No es pot utilitzar sol com a resposta.
他很会演戏。
你真会做饭。

2.3.) Indica possibilitat/probabilitat. Sovint es fa servir per denotar una possibilitat futura, tot i que també es fa servir per parlar del present o del passat. Es pot fer servir tot sol com a resposta. Sovint es combina amb al final de la frase. [Tal com es veu als exemples següents, sovint apareix en frases subjectives (suposicions)].
不久你就会听到他的消息的。 
他一定会成功的。 
他怎么会知道的? 
没想到会这么顺利。 
现在他不会在家里。 
他会不会去?——会。
a) A vegades es pot combinar amb 要,肯 (kên, estar disposat a, accedir a)
现在不会太清楚,情况会要想什么方向发展。
你叫他别去,他会肯吗?
 b) 不会不 indica una possibilitat molt alta d’alguna cosa, semblant a 一定 [segur que]
他知道了,不会不来的。 
他们以前是同班同学,见了面不会不认识的。
____________________________________________________

El que fem a classe normalment és llegir les frases (com veieu, no tenen pinyin expressament, per obligar els estudiants a esforçar-se a reconèixer els caràcters), traduir-les i aprofitar la traducció per parlar de l'ús de la paraula en qüestió. Finalment, si el que voleu és comparar 会 amb 能 o 可以,el diccionari remet a l'entrada de 能 on s'ofereix una comparació entre tots tres. De totes maneres, si no teniu el diccionari a mà, també us recomano una entrada al blog Me llamo 玛丽 de Teresa Moya Madrona sobre aquest tema: "Diferencias entre 会,能 y 可以".

I a tots els que estigueu preparant algun HSK, 加油!

dissabte, 8 de març del 2014

Preparats per al turisme xinès?

Aquest curs he començat a fer classes a l'Escola de Turisme i Hoteleria CETT-UB. Enguany han incorporat el rus i el xinès com a llengües optatives que es poden estudiar en el grau de Turisme i ja des de bon principi em va semblar molt bona iniciativa, perquè justament són els dos col·lectius que estan creixent més des del punt de vista del turisme que ve. 

Arran d'aquesta nova experiència docent, em sembla que estic més receptiva pel que fa a notícies o articles relacionats amb com atraure i adaptar-nos al turisme xinès i, mica en mica, he anat recopilant una sèrie d'enllaços que avui m'he decidit a compartir en aquesta entrada. En realitat ja els havia anat compartint a can túiter, però sempre pot ser útil trobar-los en una mateixa entrada. 


Com veieu, només n'hi ha un d'específic de Catalunya, la notícia de Girona, o sigui que si en sabeu d'algun altre que pugui ser interessant, no dubteu a compartir-lo en els comentaris d'aquesta entrada. 

D'altra banda, també veiem que la necessitat d'adaptació i de més promoció per poder atraure turistes xinesos apareix com un leitmotiv a la majoria de notícies i articles. La presència a xarxes socials xineses és clau i, en aquestes xarxes, el xinès esdevé pràcticament imprescindible. Una bona amiga meva, la Núria Barberà, cofundadora de Baidewei.cat, m'explicava un dia que per obrir un compte d'empresa al Weibo s'han de fer força tràmits, no és pas tan fàcil com sembla a primera vista... En cas de preguntes, no dubteu a consultar-l'hi, en aquest tema ella és l'experta ;)


dissabte, 8 de febrer del 2014

L'experiència al FEIAP 2014

Aquesta setmana ha tingut lloc la quarta edició del Foro Español de Investigación en Asia-Pacífico, el FEIAP. Tot i que n'he seguit els preparatius de ben a prop com a membre del comitè organitzador, malauradament només hi vaig poder assistir ahir i em vaig perdre totes les presentacions de dijous... que tenien molt bona pinta! 

Trobo que en aquest FEIAP s'ha constatat que els estudis sobre la traducció del xinès estan ben vius i van agafant cada cop més força. Al foro s'hi van parlar de temes molt diveresos: traducció i paratextos (S. Rovira-Esteva i H. Casas-Tost, en un panel sobre aquest tema); traducció de poesia (A.H. Suárez-Girard); traductors i reformisme Qing (M. Pavón); Wang Anyi i la literatura nostàlgica (E. Martín); traducció i circulació del qi (L. Roncero)... Ja ho veieu, la traducció es pot estudiar des de punts de vista ben diferents! De moment a la web del foro es poden consultar els resums de les comunicacions i, possiblement, ben aviat també s'hi podran consultar els PDFs de les presentacions. 

Del foro també em va agradar molt retrobar-me amb moltes cares conegudes i conèixer-ne de noves. Que bé va compartir experiències! 

D'altra banda, una cosa que tenen els congressos i simposis en general és que trobo que et renoven una mica l'energia i les ganes de seguir fent coses. Recordo que quan hi va haver el Traduemprende a Barcelona, can Tuiter anava ple de missatges súper motivats. Doncs bé, corroboro que a mi m'ha passat una mica amb el foro :) A vegades, entre classes i coses que van arribant (alguna traducció, alguna revisió...) costa trobar temps per llegir, pensar i escriure, que sempre va quedant pel final. Doncs ahir en Carles Prado em va fer veure que no, que cada dia hauríem de trobar una estoneta per llegir, pensar o escriure i, en definitiva, per anar avançant mica en mica en les nostres recerques particulars. I té tota la raó. 

Pel que fa a la meva presentació al foro, haig de confessar que va ser una mica accidentada. En la meva dèria de provar programes i coses noves, vaig voler provar l'emaze, una aplicació online que em va encantar des del primer moment: plantilles molt originals i atractives (com m'agrada la plantilla estil Mad Men!), una mica d'efecte zoom però sense marejar tant com el Prezi, eines per fer gràfics en un pim-pam i, en definitiva una aplicació molt molt fàcil de fer servir! Fins aquí tot molt bé... la pega? No es va poder obrir bé a l'ordinador de la sala, quina mala sort! Sabia que corria aquest risc, però vaig voler confiar en la tecnologia pensant: "Ja serà molt mala sort que no s'obri bé a l'ordinador del congrés". La part bona és que l'havia assajat tants cops, que em sabia gairebé la presentació de memòria, o sigui que vaig intentar salvar com vaig poder la situació. I, evidentment, també vaig aprendre la lliçó: no confiïs mai cegament en la tecnologia i, per evitar tot això, un PDF sempre serà un bon pla B. De tot se n'aprèn ;)

En tot cas, per treure'm una mica l'espineta de no haver pogut passar la presentació ahir, he decidit incrustar-la aquí. És un programa una mica especial i en versió beta, i he comprovat que en aplicacions mòbils no s'obre gaire bé; en Mac no sé si funciona perquè no ho he provat, però si teniu un PC amb una versió de navegador actualitzada no hi hauria d'haver cap problema. I si hi feu un cop d'ull i teniu preguntes, no dubteu a deixar-les en forma de comentaris! 




Powered by emaze

dijous, 9 de gener del 2014

intèrprets als serveis públics al cinema

Començar a veure una pel·lícula, que t'agradi i que de cop i volta sorgeixi una escena amb un intèrpret... la pel·lícula guanya punts immediatament! Bromes a part, sempre que pensem en pel·lícules amb intèrprets ens ve al cap The Interpreter amb la Nicole Kidman, però si preguntem per pel·lícules amb intèrprets als serveis públics (sanitari, judicial, policial, educatiu, social...) ja costa més, oi? I això que als que hem estat en contacte amb la professió se'ns acuden mil i una trames i anècdotes que podrien servir per fer una pel·lícula ben xula (de fet, sovint la realitat supera la ficció), però suposo que tot arribarà. 

La idea d'aquest escrit em va venir la setmana passada mentre mirava La Caja de Música (Music Box), de Constantin Costa-Gavras. La veritat és que és una pel·lícula que val molt la pena, té una trama molt interessant i planteja un dilema ètic gens fàcil de resoldre. 

La caja de música
La Caja de Música (Music Box). Imatge extreta de:
http://www.filmaffinity.com/es/film197468.html

L'escena amb intèrprets és en un judici als EUA en què intervenen testimonis hongaresos. Els intèrprets se situen darrere els testimonis i hi veiem dues modalitats: xiuxiueig, quan interpreten cap al testimoni, i interpretació d'enllaç o consecutiva curta quan interpreten els relats dels testimonis. Alguns d'aquests relats són realment colpidors i, en aquest sentit, si mirem l'escena posant-nos a la pell dels intèrprets, ens adonem del gran repte d'aquesta tasca emocionalment: d'una banda, és gairebé impossible no voler establir algun tipus d'empatia amb el testimoni o no voler involucrar-nos-hi; de l'altra, és necessari saber mantenir-nos imparcials i protegir les fronteres professionals... El gran dilema entre emocions i racionalitat. 


En un registre molt molt diferent, una altra pel·lícula on també hi ha una escena amb un intèrpret és a Fènix 1123; una pel·lícula que, personalment, m'encanta. 

Fènix 1123 - http://www.fenix1123.cat/

Aquí l'escena amb interpretació també és judicial, però molt més divertida: tot perquè aquesta interpretació és entre castellà i català i clar... moltes coses ja s'entenen sense interpretació! De fet, aquí ho presenten en format còmic i és una escena (i una pel·lícula) que us recomano veure, però pensant-hi, imagino que a la vida real també hi deuen haver escenes similars quan hi ha interpretació entre llengües semblants o quan algun dels participants entén una mica o xampurreja la llengua de l'altre i li diuen: "interpreta només els fragments complicats" o fins i tot: "ja t'avisarem quan hagis d'interpretar". Per a l'intèrpret, això no deixa de ser un dilema ètic: fins a quin punt s'entenen realment els interlocutors en els fragments "no complicats"? Com es pot garantir la comunicació efectiva en aquestes situacions? 

I finalment, la tercera pel·lícula que em ve al cap pensant en intèrprets als serveis públics al cinema és La terminal (The Terminal). De fet, vaig veure aquesta pel·lícula després que la Mabel Abril, en una conferència que va fer a la II Jornada de MIRAS (en podeu veure el vídeo aquí), ens passés el fragment en què el Tom Hanks fa d'intèrpret ad hoc

La terminal
Imatge extreta de: http://www.filmaffinity.com/es/film505081.html
Aquí tornem a tenir un dilema ètic i és que a tots ens agrada molt la presa de decisions del Tom Hanks com a intèrpret espontani però, des de la perspectiva del codi ètic... fa just el contrari! Com que podeu veure la conferència de la Mabel a la web de MIRAS i això va ser just al principi, no diré res més: prefereixo que veieu la discussió que es va generar aquell dia. 

En definitiva tres pel·lícules molt diferents, dilemes ètics diferents i maneres diferents de reflexionar sobre la pràctica professional dels intèrprets als serveis públic. Però segur que n'hi ha més! Si en sabeu d'altres, us animo a compartir-les amb els vostres comentaris. 

El meu repte ara és trobar alguna pel·lícula on hi hagi algun exemple d'interpretació als serveis públics amb el xinès ;)